dissabte, 24 de desembre de 2011

RAXOI "PRIMER AÑO TRIUNFAL"

             Ho veig. Ho veig i no ho crec. Oh!!  Déus assistiu-nos. En Raxoi és president. Ha estat investit, amb el vot de tots el del seu partit i dos més que diuen són d’un altre partit, però no es veritat, també són dels seus.
            I al davant del seu gabinet i de tots els homes hi ha posat aquella dona petiteta, agradosa de cara, però què deu ser com aquelles monges - alferes de pessiguen i torcen.
            Alguns vells coneguts. De dreta extrema. Altres del OPUS DEI. Un que fa bona cara i vol fer creure què és de centre esquerra, però el seu pare i el seu sogre són antics franquistes, què pot esser ell!!!.
            I a més deixa la batllia en mans de la Botella. Aquesta jugada fa estona que la tenien assajada.
            Si les dones del PSOE, eren terribles quan comandaven, a les del PP no tinc qualificatiu per anomenar-les. Totes tenen aquella cara d’ametlles agres, de fadrines velles i malsofertes què tenien les dones què hi havia a la secció femenina de les JONS
            Però el què més m’emprenya de tot això és la jura del càrrec. Tots sense fallar-ne un, han posat la ma damunt la bíblia i mirant, de fit a fit, el Sant Crist, com desafiant-lo.
            No puc entendre què no baixi de la creu, i els fugi de davant. Cova de lladres i mentiders. Fariseus, sou com a sepulcres, blancs per fora i podrits per dins.
            Cap llei obliga a tot això. Són reminiscències franquistes. Els capellans ja és deuen fregar les mans. Tornen a comandar els seus. Altre vegada a missa tots els diumenges i ha combregar cada primer divendres de mes.
            Rebel·la’t, indigna’t, però per sobre de tot resisteix. Si resistim guanyarem.


divendres, 2 de desembre de 2011

VOLEM SOLUCIONS Sr. BAUZÀ !!!!

             El president Bauzá i els seus acòlits no s’aturen de dir què l’any 2012 serà realment molt dur, que el pitjor encara està per arribar i que els pressuposts seran restrictius. Encara més?.
            Que volen? Que tornem a la Mallorca de la postguerra?. Al contraban, a l’estraperlo, al llum d’oli i al braser de carbó?.
            Jo, igual que la majoria de ciutadans de les illes, ens agradaria saber, què és el pitjor que encara està per arribar?. No pastelegeu més i digau-ho amb totes les paraules. Però sobre tot el que realment volem saber que és el que pensau fer, quines retallades fareu i a on, ben clar, què ens espera?.
            Quines són exactament les mesures que prendreu per evitar que l’economia s’enfonsi encara més, que l’atur augmenti, que els comerços segueixin tancant, que no hi hagi consum i que de cada dia siguem més pobres. Si els han votat és perquè trobeu solucions i no per anuncis apocalíptics. No ens digueu cada dia què estem malament, per que això desgraciadament ja ho sabem. Volem solucions. Ah!, i per si de cas, els pocs diners que ens queden, el amagarem dins el matalàs


dilluns, 28 de novembre de 2011

PLATÓ

Sigues amable, tothom que coneixes lluita una dura batalla.
Si esperem que les dones facin la mateixa feina que els homes, les hem d'ensenyar les mateixes coses.
La ignorància és l'arrel de tots els mals.
Només els morts han vist el final de la guerra.
El preu que els homes bons paguen per la seva indiferència cap als assumptes públics és ser governats per homes malvats.
Els savis parlen perquè tenen coses a dir, els ximples, perquè han de dir alguna cosa.



diumenge, 27 de novembre de 2011

PER l’AMOR DE DÉU

          Els pobres ja no són el que eren. Caminaven per les voreres, esponges de vi negre. Pobres a mig fer o a mig destruir. Mancats de cames, de braços, d'ulls. Herència d'una guerra-croada que ens va salvar del comunisme i ens va posar cap per avall pels segles de quaranta anys. Pobres-maleants perquè així ho decidien jaquetes amb bandes de seda botons brillants i sabres com llunes enfundades. Pobres condecorats de misèria per republicans, per judeo-maçònics, per subversius. La vida era el resultat de mèrits encastats al pit per fusells afusellant parets blanques de cementiris blancs.
         Però eren pobres com havia de ser pobre, com estava manat i legislat. Es complia amb el mandat diví de ser pobre perquè Déu així ho volia. Temps hauria a l'altra vida per gaudir la riquesa. Pobres nacional-catòlics que et demanaven una limosneta per l'amor de Déu. Uns cèntims de pesseta i llavors que Déu li beneeixi. Almoina-mercat, canvi de pessetes per anestèsia de consciència. I cada un a la seva: entrepà de sardines i missa de dotze-Sagrat-Cor-en-vos-confio.
         Els pobres ja no són el que eren. Ja no demanen al ric per amor de Déu ni desitgen que ell t'ho pagui perquè s'han tornat pobres-laics i pensen que són pobres, terriblement pobres, perquè altres siguin rics, terriblement rics. Són pobres cristianofóbicos. Tenen pressa a l'estómac i no poden esperar a l'altra vida. Menyspreen la caritat per tot  el  què te d’injustícia i exigeixen sanitat per als seus emfisemes, escoles per als seus fills, un sostre per acariciar carns morenes, un treball per a sentir-se responsables de la construcció del món. Demanen justícia distributiva, repartiment humà entre les mans del món. Els pobres ja no són el que eren.
          Són els mercats, les primes de risc, el deute sobirà, l'especulació, la bombolla immobiliària. Però aquí està Rajoy, blau-Espanya, blau-record, Pirineus-blau, blau-Estret. I Rouco viatjant en cadira gestatòria fins a Gènova, per beneir, per vessar la gràcia sobre el recentment ungit per les urnes, per col·locar-li davant els ulls les causes reals de la misèria que vivim: es deu "en síntesi i en el fons" a " la pèrdua de valors morals, que van de la mà del relativisme i oblit de Déu i la seva santa llei ". Però Rouco com sempre, s'amaga. No denuncia la injustícia. No diu qui ha perdut aquests valors. Perquè no són els pobres, Monsenyor. Són els poderosos, els especuladors, els que distorsionen la vida i no van tirats per les voreres plens de vi negre. Són els rics epulons que donen per acabada l’obra del món simplement perquè se l'han apropiat, l'han robat dels magatzems, de la justícia, la grandesa i l'amor. Entre tots ells hi ha l'església i la seva jerarquia: "urgeix intensificar" la resposta pastoral davant la "gravíssima" crisi econòmica, per al que Rouco ha demanat augmentar els recursos econòmics de l'Església a través de Càritas. Vostè, senyor cardenal, s'ha volgut posar el primer a la cua dels bancs, de les agències de qualificació, dels mercats. Per retirar la seva part de diners que se suposa que tots els espanyols anem a lliurar per obra i gràcia de Mariano Rajoy. Per això han demanat el vot descaradament.
          Ajuden a aquesta crisi econòmica, segons vostè, el matrimoni homosexual. Mai no hauria imaginat que l'amor fos un verí capaç de canviar la justícia per l'abandonament d'una lluita humanitzant. Li repugnen les conductes antinatalistes perquè li couen els petons pels petons, les carícies per les carícies, la tremolor de l'èxtasi sexual si no comporta una voluntat procreadora. L'amor, Monsenyor, és la suprema "inutilitat" perquè mai pot ser usat per aconseguir fins més nobles que el mateix amor, perquè al darrere només hi ha el no res. La rosa és bella simplement perquè és rosa. El mar és el mar perquè no ens cap dins les mans. No ha entès que al món el mou els diners, però que a la història només la sosté i la construeix l'amor. Doni 'm un grapat d'amor i canviaré el costum de ser home per la tasca de ser-ho en plenitud.

          Els pobres ja no són el que eren. Ara exigim justícia enamorada



dimarts, 22 de novembre de 2011

20-N. VERSIÓ 2.1


No per esperada, la derrota del PSOE, va ser menys amarga. És molt mal d’empassar perdre de tants d’escons de diferència. Quan veia els mapes de la televisió tots blaus, el meu cor és constrenyia de vergonya aliena i pensava: “no pot ser, estic somiant”. Però no, era veritat el que passava. A poca poc, primer i molt de presa més tard, tota Espanya, la meva estimada Espanya, aquesta Espanya nostra, l’Espanya què ens roba, ens fa de madrastra  i ens prostitueix, és tornava blava (semblava l’any 1939). L’Espanya del fascio, de les camises blaves i la boina vermella. Només faltava el braç en l’aire i cantar “el cara al sol” encara què fos un vespre de fosca ben negra. Perquè per faltar, fins i tot hi faltava la Lluna (segur estava empegueïda).
            Era trist veure com de cada vegada més, el mapa s’omplia d’aus carronyeres. Només Sevilla tenia un color especial “roig”.
            I davant la seu del PP, al carrer Gènova, ja es veien als nostàlgics, agitant les banderes amb l’ocellot (l’àguila imperial d’en Franco) i segur què pensaven que “ja tornarien a riure per primavera”.
            Veieu la foto que publica un diari, estic ben segur què cap nacionalista català mai no duria un paraigües amb la senyera o un basc l’ikurrinya.  
            Ara pot esser que a la fi sapiguem el programa del PP, allà on retallaran, el que llevaran o canviaran. No val queixar-se, els heu elegit i ja el tenim, tots. Quan els ajusts siguin terrorífics, què ho seran, no ploreu, antes, antes deia el metge Canyot.
            En veure les escurçades que venen, us recordareu que val més dolent conegut què bo per conèixer.
            I les Balears el primer que ens retallaran serà la llengua. Tindrem el Decret de Nova Planta 2.1. perquè el 2.0 ja els ha aplicat el govern d’en JoseRa Bauza.
            Què no sabeu que va dir la consellera de Sanitat? Dons que ens cobrarien 10 € per targeta sanitària i que l’hauríem de pagar tots.
            Què no volíeu brou? Preniu-ne dues taces.
            I no oblideu, contra retalls i prohibicions, rebel·lat. Defensa els teus drets i la teva llengua. Serem com els joncs, resistirem!!!
            I no patiu, vendran temps millors, aguantau i guanyarem.

diumenge, 20 de novembre de 2011

NOUS ELECTORS

             Avui dia d’eleccions generals hi ha hagut un quatre per cent més d’electors que a les passades eleccions de 2008.
            Uns eren estrangers que s’han nacionalitzat espanyol, altres són els que han complert 18 anys. La meva filla Maria del Mar n’és una d’ells i alguns fills d’amics meus.


dissabte, 19 de novembre de 2011

QUÈ PASSARÀ EL 20-N????


            El cel del 20-N, està molt revoltat, tal i com ho ha estat l’últim any i mig. Què hem suportat dues creus còsmiques (2010 i 2011), quadratures i oposicions molt dissonants. 
            I això significa, que seguiran les revoltes, manifestacions, protestes i segurament augmentarà l’atur. Però tenim la sort que les eleccions es celebren quan el Sol és al signe d’Escorpí. Aquest és un signe de mort i resurrecció, en definitiva de canvis, què a vegades són molt, massa, dràstics.
           S’acabarà la crisis?. No!!!. El govern que surti de les eleccions haurà d’adoptar mesures molt dràstiques per sortir-ne, cosa que no passarà abans de que acabi el 2012. La culpa és de la poderosa quadratura d’Urà i Plutó. Quadratura que influirà a les nostres vides en canvis, transformacions i crisis tant econòmiques, polítiques com socials.
            Un dels aspectes més destacables és el trígon que formen Mart, Júpiter i Plutó als signes de terra. Això farà que el nou govern d’Espanya, juntament amb els governs d’Europa, trobaran les mides justes i necessàries per arreglar l’economia, però això sí serà a força de molts sacrificis. .
            El Sol a Escorpí i aspectes tan destacats i ben expectats d’Urà i sobre tot de Plutó faran que la transformació sigui extremadament forta i radical.
            Urà en oposició a la Lluna pot donar uns resultats impredictibles.
            Júpiter oposició a Saturn ens parla de forts valors culturals
            Saturn trígon a Neptú representa la dissolució de les velles estructures.
            Plutó a Capricorn ens mostra les noves estructures que vindran.
            Saturn a Balança, igualtat i responsabilitat social.
            Neptú a Aquari segueix la utopia i els ideals socials.
            Àries és un signe de molta acció i té el planeta Urà que és un capità revolucionari i el signe d’Àries és el del Partit Popular (PP) i també d’en Mariano Rajoy. (???).


diumenge, 13 de novembre de 2011

23 ANYS DE LES NOCES D'EN MIQUEL I NA MAR

            L’hora era molt torera. Era l’hora que les vaques és queden vídues. La trobada era a les cinc de la tarda.
            Abans de partir de ca nostra la vaig cridar que partíem, els partirien cinc minuts desprès. Arribarem a dalt de Consolació i en sortir del cotxe i mirar per damunt de la paret que fa de mirador, ja vaig veure el cotxe que la duia a ella que entrava a la plaça de la gravera. El meu cor bategava a un ritme que no era el seu. I durant quatre o cinc hores és ralentí. Jo anava damunt un núvol. Tot el que passava semblava que no anava amb mi. Com si li passa’s algú altre. Com si estàs veient una pel·lícula, però jo n’era el protagonista.
            Quan el cotxe arribà, li obri la porta i ella baixar. De blanc, com pertoca a una núvia, preciosa, elegant, però senzilla, tal com és ella. Un beso a cada galta, “estàs molt guapa”, aquestes paraules sortiren de la meva boca sense jo adonar-me’n.
            I d’allà, partirem en processó, jo i ma mare al davant, na Maria del Mar i son pare els segons i tancaven la comitiva mon pare del bracet de sa mare, el darrers. I ja diuen que el darrers seran el primers, han estat el primers que ens han deixat.
            Tot just entrar a la capella, el cor, dirigit per n’Antonia Roig, va rompre a cantar i al damunt l’altar en Jaume Rovira ens esperava.
            D’aquí en davant tot va succeí tan de presa que quasi no record gaire be res. Les ties i els concos de la part del pare eren els que estaven mes contents. En Miquelet es casa. Continuarà la saga dels Bonet. I quan al any i cinc dies na nàixer en Jaume, allò va ser un esclat d’alegria. Germans, cosins, veïnats i amics del pare, tots ens felicitaven, no hi cabien de goig. Aviem arribat a sèptima generació dels Bonet. Ara és ell que te la responsabilitat de continuar-la.
            Ahir dia 12 de novembre fa vint – i – tres anys que ens casarem.
            Que per molts d’anys.


dimarts, 1 de novembre de 2011

PANELLETS

            Per Tots Sants a Catalunya i cada vegada més també a Mallorca és fan els tradicionals panellets, un dolç fet amb ametlles, patata, ous i sucre. Si els voleu fer a ca vostra, aquí us deix la recepta. Són molt bons i fàcils de fer.

            Recepta: Ingredients:

500 gr. d’ametlles mòltes
400 gr. de sucre
150 gr. de patates bullides
150 gr. de pinyons
150 gr. d’ametlles crues picades
  2         ous
ratlladura de llimona i mitja culleradeta de canyella en pols

     Elaboració :

   Bulliu les patates amb la pell i les palau en calent, llavors les xafau amb una forqueta i les deixau  refredar.
   Mesclau la patata amb les ametlles mòltes, afegiu-hi el sucre en petites quantitats i treballau-ho amb la forqueta o una espàtula de fusta, ratllau la pell de la llimona i afegiu-la-hi. Treballau la pasta lleugerament amb les mans.
   Dividiu la pasta a parts segons les classes de panellets que vulgueu fer.

         De Pinyons :
   Formau bolletes, passau-les per la clara d’ou  un poc batuda i pels pinyons, pintau la superfície amb vermell d’ou, amb un pinzell.

          D’ametlla picada :
   Es fan igual que els de pinyons però amb ametlla.
        Posau els panellets damunt una llauna untada d’oli.
        Encalentiu el forn a 190º  i en esser calent enfornau les llaunes i deixau-les coure de 10 ò 12 minuts.

         També els podeu fer de cafè o xocolata, afegint cafè soluble o xocolata en pols a la massa abans de fer les bolletes no importa passar-les per ou batut.


dilluns, 31 d’octubre de 2011

MOLTS D'ANYS, MIQUELET

            Quan era petit una dona em demanà que quan feia els anys i jo li vaig contestà, “no ho sé, però és per tots els sants”.
            Vaig néixer el 31 d’octubre, era diumenge i l’amo en Joan “sabater”, què era veïnat de ca els meus pares en sortir de missa primera em va comprar un rosari d’una pesseta. Naturalment que jo no el me vaig menjar, però si els meus cosins.
            Som de signe Escorpí amb ascendent Lleó. Aquesta mescla és una bomba. Caparrut com ell tot sol, però això sí molt bon al·lot.
            La meva arribada al mon va esser molt celebrada, ja que a cal meu avi, de cinc germans què eren només jo he tramés el llinatge dels Bonet, tots els demés germans varen tenir femelles i el llinatge s’ha perdut.

POCS, VELLS i MALAVINGUTS


          El Obispado advierte del ´peligro´ de votar opciones que defiendan el matrimonio gay
            Vertaderament és una cagada la que ha fet la Conferencia Episcopal i el Sr. Bisbe de Mallorca darrera ells, és clar que defensen els seus diners, diners que per altre banda els pagam entre tots.
            No vos n’adonau que sou massa antics, casposos, rovellats i que d’aquesta manera no anau enlloc
            De cada dia sou més vells i més pocs, si anau així, quedareu tots sols. A la pròxima generació podeu tancar les portes de les esglésies.
            Perquè vos pensau tenir la veritat absoluta?, si ja ni Déu vos fa cas.
            Quin perill te aquesta gent?. Que vos importa si decideixen casar-se entre ells?. Quin mal fan dos homos què es volen casar?.
           Vos recomanaria a tots que prenguéssiu un poc de segó amb el berenar i així no aniríeu tan restrenyits, perquè sembla que no podeu cagar bé  i per això feis cara de mala llet i d’odiar a tothom.
            Tan poques feines teniu per només pensar amb els gays, i la gent pobre, la que no pot menjar, els malalts, les vídues, els joves i els emigrants, aquests no vos importen?. Perquè no vos ho feis mirar. Això no és seguir les ensenyances de Jesús. Què no veieu que no entrareu al Regne de Déu? Què serà de vosaltres fora del Regne?.
            Crist va treura als mercaders del Temple, vosaltres els aplaudiu. I les llistes dels politics investigats o condemnats per malversació de cabals públics, frau i prevaricació, els podem votar?
            Sortiu al carrer, modernitzau-vos, si mirau al vostre voltant voreu què fins i tot Déu s’ adaptat als nous temps, correu-li al darrera, apreneu de les noves ensenyances de Jesús.
            La majoria de les normes les varen escriure homes, no Jesús. Vosaltres l’heu abandonat, Ell mai no ho faria.  
            Fa massa anys què estau tancat dins els vostres claustres, esglésies, Vaticà, etc... deixau tot allò que vos ferma i seguiu als germans. A fora és on realment és troben els necessitats. La bena que duis davant els ulls no us deixa veura la realitat.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

ÉS UNA SOLUCIÓ?. DITES

          Tens problemes?. No et preocupis, fes com els cans, els mires, els olores i si no tels pot menjar... els pixes i ten vas.

            Aprendre a viure és tan difícil i la vida tan curta, que quan comences a aprendre’n... ja és hora morir-te.

            La felicitat ha de ser un camí, no una meta. Gaudeix del viatge.

            La llibertat i la salut són com l’aigua: no en sents necessitat fins que et falta.
           
            A vegades ser “majoria” només significa que tots el tontos estan al mateix costat.
           

diumenge, 16 d’octubre de 2011

PA CASOLÀ

                    Avui he tornat a fet pa
            Voleu que vos digui com el faig, és ben bo de fer:

               350 ml. d’aigua
               400 gr. de farina integral
               250 gr. farina de força
               1 culleradeta (de cafè) de sal
               2 cullerades (soperes) d’oli d’oliva
               25 gr. de llevat fresc (en venen als súpers)

            Posau l’aigua dins un ribell, llavors hi afegiu el llevat i el dissoleu, a continuació l’oli i tota la farina de cop, per damunt la sal i ho mesclau tot ben mesclat. Ho amassau devers 10 minuts. Feis una bolla i deixau-lo dins els ribell tapat amb un drap ben net. Abans espolsau-lo amb un poc de ferina per què no s’aferri.
            Quan ha doblat el volum, a l’estiu devers una hora, el treis del ribell i tornau pastar per espai de 2 minuts. Ja arribat l’hora que li doneu forma. Si el feis redó, li fareu quatre talls, fent un quadrat i si li donau forma de barra els talls els feis en diagonal.
            El posau damunt una llauna untada d’oli o be amb un poc de ferina per davall tapada amb una drap, fins que hagi tornat ha doblar el volum.
            Llavors és quan ha arribat l’hora d’enfornar-lo, amb el forn encalentit a 200º, per espai de 35 – 40 minuts. El pa és cuit quan en pegar-li copets a baix sona a buit.
            Si voleu que el pa vos quedi més cruixent, en encendre el forn, posau una olleta amb aigua i així farà vapor.


dissabte, 15 d’octubre de 2011

ÉS VA COMPLINT ALLÒ QUE ESTAVA ESCRIT AL CEL

            Si mirau les prediccions que vaig fer dia 19 de marc, quan anunciava la arribada de la primavera, voreu que vaig predir que s’acostaven revolucions i noves formes de fer política fins i tot noves creences.
            Tot just acabava de començar la primera revolució al Magreb. Aquesta és va estendre a molts altres països àrabs. Però no és nomes això, més tard va sorgir el moviment 15-M a Madrid, a “Sol”, i d’allà con si fos un reguer de pólvora és va anar estenent per altres ciutats d’Espanya. Avui 15-O hi ha convocades manifestacions per tot arreu del mon. On acabarà tot això?
            Al començament de l’estiu deia que els canvis havien de ser estructurals i a més la Lluna era tot vermella con de sang.
            Al Juliol una gran creu còsmica al cel ens parla de revolució total, nous valors i d’un mon nou, millor i diferent.
            Esper que tot això és compleixi i que les revolucions i manifestacions siguin pacifiques.


divendres, 14 d’octubre de 2011

GRAN ESGLÉSIA I POCS PERDONS

              No és el millor que podrien tenir, però és el millor que tenim. Gran desgracia la nostra. Jo no els vaig triar, però la democràcia és així. Guanya qui més vots te o qui fa millors coalicions. És així amics i els haurem d’aguantar els pròxims quatre anys. Tan si ho fan be com si no. I de moment no li fan gaire. Ja tenen dues sentències en contra i tot per no saber o no voler gestionar be la cosa pública. Però, i com podem demanar una bona gestió a qui no hi creu amb la “Res Pública”?. Ells creuen i volen una privatització de tot allò que ara és públic. I quan els arriben les denuncies, que fan?. Les posen dins un calaix?. Idò com tantes altres coses.
            Com poden demanar eficàcia als funcionaris si els no en tenen ni idea de com funciona un Ajuntament. És presenten a unes eleccions, els voten i ja està. Ja tenim la Seu plena d’ous. Programa, cap ni un. Visió política a mig o llarg terme, NO!!!. Si els ve just manejar el dia a dia i quasi no se’n surten.
            “tenc una farola apagada”. L’arreglarem.
            “tenc una clot al carrer”. Be el taparem
            “al meu carrer les faroles estan enceses tot el dia”. Passarà l’electricista.
            Potser que això funcioni i la gent està bocabada. No, no i no!!! per això cobren aquesta doblerada.
Però si heu de fer un tràmit un poc difícil, posau-vos be amb Déu i resau per que ho sàpiguen fer. A jo m’ha passat. Que els he dit la llei ho diu així, i contestar-me, “Ah, però nosaltres no ho fèiem”. I, o be, els dius el nom del porc i et baralles amb elles o te’n vas com madò Morea, ja ho sabeu ”un dit dins el cul i l’altre a la boca”, i de tan en tan “cambien”.
            Solen dir “que Déu mos en guardi d’un ja està fet”. I jo dic “que ens en guardi, però que no ens estotgi”.
            Així que en tornar a votar vos ho pensau millor.
            Tot això ve perquè l’Ajuntament ha de pagar nou-cents mil i pico d’euros a la Sra. Marquesa per una plaça que va fer el seu pare quan va urbanitzar el Coto, ara ja fa més de cinquanta anys i altres dos-cents mil i pico a una Sra. Fotògrafa què quan feia la seva feina va tenir la desgracia que un cavall la tomés (ella estava acotada davant el cavalls intentant fer una foto), i que la assegurança ja va indemnitzar amb quasi deu mil euros.
            Fa uns anys, jo, vaig anar de testimoni a un judici en contra de l’Ajuntament per una cosa semblant. Si no fos estat pel testimoni que donarem els components de Quart Creixent, l’advocat de l’Ajuntament semblava estar de part de l’acusador. I és clar que sí, l’Ajuntament va guanyar el judici.
            Heu pensat tot el que és podria fer amb aquest diners, en un temps que van tan mal dades.
            Jo si què ho he pensat i en faria moltes de coses, però com què és com que fer retxes dins la mar, no els diré ni meu. Qui tot sol s’ho menja tot sol s’ofega.



divendres, 7 d’octubre de 2011

SOPES MALLORQUINES

                  Aquesta és una recepta més de sopes, ja sabem que cada cuiner/a te la seva. Però de totes maneres la deixaré per si algunes persones no en saben fer de sopes. Aquesta vos puc assegurar que és molt bona

            Sopes mallorquines

            Ingredients per a 4 persones
2 manats de grells
2 tomàtigues de ramellet
1 manat de bledes
1 manat d’espinacs
1 manat de julivert
mitja col borratxona
colflori (4 brots)
4 carxofes
alls
400 gr. de costella de porc trossejada
400 gr. de llom o carn magra de porc
200 gr. de panxeta
2 botifarrons coents
2 paquets de sopes de pa moreno
Sal, pebre bo (dolç) i pebre coent

            Primer netejau totes les verdures i les feis a troços, cada una per separat i les reservau
La meitat del julivert el troçejau petit amb el guinavet, l’altra meitat per fer la picada amb els alls.
La carn també trossejada i salpebrada.
            Posau oli d’oliva dins la cassola i sofregiu bé la carn. Llavors els grells i ben remenat. Les tomàtigues picades i el julivert picat i una altre remenada. Primer posau la col i després i les altres verdures i remenau bé abans de posar-hi la següent.
            Hi afegiu aigua què just tapi les verdures, és hora de posar-li els botifarrons a rodanxes i ho deixau bullir 45 m.
            A la mitja hora hi podeu tirar la colflori esbocinada i les carxofes.
            Abans de apagar el foc, tastau i rectificau de sal si fos necessari.
            Mentres tant torrau les sopes dins el forn fins què estiguin ben rostides.
            Les podeu servir dins una greixonera grossa (és més vistosa) o en plats individuals.
            Abans de tirar el brou i les verdures a damunt les sopes, hi tirau un raig d’oli d’oliva per damunt i a continuació la picada feta amb els alls i el julivert dins el morter. Per poder repartir-lo millor hi posau un poc d’oli i brou de les mateixes sopes.
            Anau tirant brou per damunt les sopes i després posau-hi les verdures.
            Acompanyat d’olives trencades, fonoll marí envinagrat i pebre verd a tires, és deliciós.


dimecres, 5 d’octubre de 2011

PAPOLATRIA segle XXI. Quina vergonya

             Heu notat que darrerament existeix una Papolatria.
            Si, una adoració cap al Papa de Roma, això és una cosa que no és gens sana. Ell es passeja pel mig de les multituds com si realment ell fos Déu i no un homo. Alça el braços com un ídol, un cantant de fama, un actor de moda i saluda a la gent com si fossin els seus fans.
            I la gent, sobre tot la joventut, crida d’una manera desesperada. Com, dirien els capellans, si estassin posseïts. El passat mes d’agost, aquelles monges que feien l’ona, no semblava cosa seva, com si estassin a un camp de futbol i embogides per un futbolista qualsevol (havia sentia dir que hi havia monges tancades i monges tancadores, ara ho entenc).
           Eren talment com a nins petits que fa tres dies que no han sortit al pati i de cop i resposta les obren la porta de pinta en ample. Boten, criden, bracegen, passen l’un per damunt de l’altra per arribar el primer. Perquè?. Per arribar primer, a on?  A veure un homo!!!.
            Si un homo, al que tracten com si fos Déu. És o no és això una idolatria?.
            Aquesta homo no estaria millor a ca seva i cuidant les seves “ovelles”. Que per si no se’n ha adonat, el ramat li va un poc revoltat, darrerament. Bé bastant desbocat.
           Cada dia hi ha més capellans pedòfils  i manco capellans per dir missa a les quatre beates velles que queden pels pobles.
            O canviau o vos quedau sense clients.
            Ah! I al senyor Rouco Varela dir-li que els joves quan quasi els regalen el viatge, hi van tots els que poden.
           


divendres, 23 de setembre de 2011

TARDOR 2011


          
Avui a les 9.55 minuts (hora de ses Salines) el Sol entrarà a Balança. Això vol dir que ja estam a la Tardor.
             Si miram al cel per veure que ens diuen les estrelles veurem què:
            El Sol entrant a Balança ens parla d’equilibri.
            El Sol fa oposició a Urà, demana un canvi de consciència i idees originals per poder fer un nou camí.
            El Sol està quadrat a Plutó preveu que aviat hi haurà un canvi d’identitat als llocs de lideratge.
            La Lluna a Lleó crea calidesa per reafirmar la personalitat.
            La Lluna ben conjuntada amb Mart ens parla d’una gran personalitat temperamental i dinàmica.
            La Lluna quadrada a Júpiter, preveu molt de temps i esforç per arribar a nous horitzons. 
            Plutó és a Capricorn. Això és una combinació explosiva. Més prest que tard hi haurà noves estructures, traumes, transformacions i renovacions i cataclismes a les estructures politiques. Noves estratègies financeres que reemplaçaran a les antigues, igual que nous punts de vista econòmica i noves maneres de fer negocis.
            Les quadratures que fa Plutó amb Venus i Urà respectivament ens parla de canvis de valors, de revolucions totals, de renovacions socials i noves tecnologies que canviaran la consciència mundial.
            Mart a Lleó reforça al Líder i les seves qualitats.

divendres, 9 de setembre de 2011

SES SALINES, FESTA DEL CAVALL 2011


             Des de la reflexió i el respecte. En la fredor i la tranquil·litat que dona la distància dels fets (la vostra crònica). Amb humilitat, seny i responsabilitat i sobre tot per aclarir els fets, d’una vegada per a sempre.
            Sr. cronista, no entenc aquesta ràbia que teniu en contra de la festa del Cavall que fem a ses Salines. És per l’ex batle, al qual anomenau?. O és què teniu alguna cosa en contra dels saliners?.
            Per què?. Per què?. Per què?, (com diria en Mou)
            Vos diré que nosaltres no hem robat res a ningú, ni tampoc és una còpia. El “jaleo” no és propietat de Ciutadella de Menorca. La festa de cavalls tampoc. La fan a quasi tots els pobles de Menorca (i ara també a alguns de Mallorca). Nosaltres no tenim caixers, ni senyors, ni capellans. La nostra festa és ben diferent. És més, al grup Quart Creixent, que organitza la festa amb molta d’il·lusió, li costa molta feina i si no hem de posar diners de la nostra butxaca, ja estam contents. I si el poble és diverteix, ens donam per satisfets.
            Digau, a la Doma menorquina, la van robar a la Doma espanyola?.
            Suposau que quan arreu de l’estat espanyol fan la “Feria de Abril” de Sevilla, l’han robada o en fan una còpia?. Jo no ho crec.
            I els Poblers quan fan sant Antoni a Gràcia (Barcelona)?
            I que me’n direu del ball dels Cossiers o els Cavallets?
            No, no i no, cada poble té la seva pròpia festa o ball. Perquè cada festa és diferent de l’altra, fins i tot d’un any a altre.
            Sr. cronista, ses Salines és un poble jove. Té 86 anys, voleu entendre que devora pobles com Ciutadella, és un jovençà?. Sí, i necessita crear les seves pròpies festes i tradicions. O vos pensau que els pobles ja neixen amb elles incorporades?
            I, si a ses Salines, volguéssim fer el ball dels cossiers o els Cavallets, estam condemnats a no poder-ne tenir per què a altres pobles ja els tenen?
            I amb els dimonis, la Colla de na Maria Enganxa, per què no vos hi posau?.
            Idò no. Quan ens vagi bé farem Cossiers, Cavallets, torrades per sant Antoni, santa Catalina, Dimonis i “Cabezudos” .
            Temin grup de Teatre, Banda de Música, Coral, equip de Futbol, ciclistes, corredors a peu i balladors de ball de bot i moltes altres coses. I sobre tot a ses Salines hi ha molt Bona Gent. I Sal, és clar.
            Mirau Sr. cronista cada vegada més, pens que teniu ràbia de l’ex batle i no de la festa del Cavall ni de ses Salines. No sé el que vos ha fet l’ex batle, ni tampoc m’importa.
            Vos contaré com va néixer la Festa del Cavall a ses Salines. Resulta que ara ja fa catorze anys, un grup d’amics que no havien pogut anar a Ciutadella per sant Joan van decidir fer la festa a la vila, empesos per un ciutadellenc que vivia entre nosaltres, en Pep Gelabert. I d’aquí va sorgir la festa. Llavors el grup de teatre Quart Creixent en va agafar l’organització i la vam traslladar al darrer dissabte d’agost.
            Ara ja és tradició i no sé si el poble i tots els que venen a la festa, que en són molts, podríem passar sense ella. El que vos he dit, a un poble jove les tradicions és van fent poc a poc.
            Si l’any que ve veniu a la festa passau-vos per la taulada del grup Quart Creixent i demanau per en Miquel “Antonina” i vos convidarem a fer un gin amb llimonada i parlarem una estona com a bons amics.
            Gràcies per l’atenció. Esper haver-ho aclarit. Vos desig que tingueu sort i salut.

                                           Miquel Bonet del grup Quart Creixent.
                                                                          Ses Salines, estiu 2011
          Toc de flabiol, dissabte dia 27/08/2011

dimarts, 23 d’agost de 2011

ENSAÏMADA de MALLORCA

                     Ensaïmada estil de ES BOSQUET

            Per fer una ensaïmada de devers 800 gr. (aproximadament) necessitareu:
3 ous
125 ml d’aigua
125 gr. se sucre
25 gr. de llevat fresc. (al trobareu al supermercats)
550 gr. de farina de força, + ó –
Saïm per untar

            Foneu el llevat amb l’aigua teba. Afegiu els sucre i els ous. Mesclau-ho tot. Hi podeu tirar tota al farina de cop i anau mesclant. Amasau ben amasat fins que la pasta es desferri de les mans, si és necessari afegiu més farina.
            Quan trobeu que la pasta ja esta bé la deixau dins un ribellet, tapada amb un drap ben net, fins que haguí doblat el volum.
            Passades entre tres i quatre hores, segons sigui hivern o estiu, l’estirau damunt una taula, primer amb l’aplanador i després la ventau amb les mans fins que la tingueu com un llençol, de gran i prim. L’unteu amb saïm per tot i l’enrotllau.
            Abans de començar a enrotllar-la hi podeu posar el farciment. Jo els farciments els faig de cabell d’àngel, de massapà, de torró de Xixona i de xocolata. Quan ja són cuites també les podeu xapar per la meitat i farcir de crema, nata, o xocolata amb nous.
            Una vegada enrotllada la posau damunt una llauna, enroscada com si fos un caragol voltant sempre cap a la dreta, és a dir en el sentit de la agulles d’un rellotge. Perquè puguin fermentar, deixau espai entre volta i volta..
            Les tornau a deixar que fermentin  unes quantes hores, tapades amb un drap o a un lloc que no les toqui l’oratge. Una vegada fermentades les podeu enfornar, amb el forn calent a 180º, entre 12 i 15 m. segons el forn. Alerta que és cremen aviat. Millor si queden un puntet crues a la part de dins.
            Des de què preparau la pasta fins què les treis del forn poden passar de 9 a 12 h segons sigui estiu o hivern.
            Quan les treis del forn les podeu polsar de sucre en pols. I bon profit.
           


divendres, 19 d’agost de 2011

LORCA, ASSASSINAT. LAICISME, JA.

            Aquest dies fa 75 anys que veren assassinar al gran poeta (per ventura el més gran de la generació del 27) Federico Garcia Lorca i coincident amb la visita del Papa, he recordat el seu poema on feia una critica a Pío XI i la cúpula de l’Església, què oblidaven l’amor i l’espiritualitat i abraçaven el poder i els diners.
Grito Hacia Roma.
 Manzanas levemente heridas por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.
Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elegantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.
Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.
Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.
Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.



dissabte, 13 d’agost de 2011

HI HA CRISIS ?.

             Crisis, qui ha dit que hi ha crisis?.
            El PP ho te ben clar, hi ha massa empreses públiques i sobre tot massa funcionaris. Com ho em de fer?. Tancam les empreses i acomiadam el funcionaris. Així ens estalviem els diners. Però i amb els dirigents, que en fem?. Els deixam, son del partit i no podem llevar-los el sou. Al cap i a la fi ja estava pressupostat el sou dels dirigents, i em de protegir els nostres, als funcionaris, és ben igual, ells tenen un lloc fixo per tota la vida.
            Les farmàcies de Castilla-La Mancha  volen tancar per vaga el dia 11 d’agost. I la presidenta (Dolores Cospedal, Dolores, Lolita,  Lola) els ha amenaçat amb una forta sanció si ho fan. Els deu 125 milions d’euros d’un mes. Però ella està de vacances. Què diria el PP si això ho fes el president Zapatero?. Les farmàcies tanquen perquè no poden pagar els medicaments. No les pagueu. Multeu-les. Pagar, no!!!. Sancionar, si!!!. I així recaptareu més diners.
            Quina vergonya!!. Quina vergonya!!!.
            Els diaris diuen què el centre de Madrid estarà tancat 13 dies al trànsit i restringit pels transeünts. I tot això per la vinguda del Papa de Roma.
            Els peregrins què participen a les jornades de la joventut per 175 euros tenen dret a: menjar, beure, jeure, i viatjar en metro o tren gratis.
            I als ciutadans de Madrid i altres els han pujat el preu del tiquet del metro 50 cèntims d’euro. Quina alegria. Visca. Visca. Feis mamballetes. Alegria.
Ja tenim junts una altra vegada el PP i l’Església Catòlica. L’Ultra Nacional Catolicisme, torna a comandar. No sols a Espanya, també a molts altres llocs, recordau el Teea Party americà
            Hi ha crisi. Si. Però tots els dirigents del PP nacional estan de vacances, i si Espanya s’enfonsa, què s’enfonsi. Millor. Així guanyaran les eleccions.
            Hi com què no hi ha diners retallaran l’estat del Benestar. Vendran les empreses públiques als seus amics i rebaixaran sous i pensions. Privatitzaran hospitals i escoles, baixaran l’edat per poder fer feina. No cal que els fills dels obres estudiïn. Millor si son beneits. Més fàcils de controlar.
            Cada diumenge a misseta i els primers divendres de mes, confessió i comunió.
            Em de complir amb la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana. La secta d’en Pere, en Pau i en Constantí.
            Susan (abreviatura de Su Santidad) no cal què venguis a Espanya. No amb els meus imposts. No venguis, jo no t’esper.