Majestats:
El primer és donar-vos la benvinguda. Cada any penso el mateix, que vosaltres que veniu de països tan llunyans, quan arribeu a ca vostra, ja deu ser hora de tornar a partir de cap aquí, per ser puntuals la nit del cinc de gener i compartir amb nosaltres aquesta nit de somnis i joia. Que encara que el temps passa i tot canvia, el que no canvia mai és el somriure dels nens i ... l’alegria del avis, pares i padrins en veure que la quantitat dels seus paquets és més gran que la del veïnats i no sols es proven qui en té més, també si els noms són més estranys i si pot ésser en llengües estrangeres. I totes han de ser, per aquest ordre: cares, electròniques i funcionar amb bateria. Quan jo era petit, perdó, quan jo era nen, ja que petit no ho he estat gaire mai, ens conformàvem amb un camió que marxava tirat per una corda, amb un trencaclosques , un joc d’escacs o un dominó, això feia que desenvolupéssim el cervell i amb el joc de parxís apreníem a comptar, deu si entràvem la fitxa al centre i vint si ens menjàvem la fitxa del contrari. Ara com vos deia tot ha canviat, fins i tot el parlar, ara hem de parlar políticament correcte i ja no podem dir el rei moro, per no ferir la sensibilitat de la gent de l’ islam. Tampoc li podem dir el rei negre, encara que ho és. Ara li diem el rei Baltasar. aquest rei ha vingut de l’Àfrica, d’Etiòpia que és un país molt ric, aquest li duu or, per quedar bé i demostrar la riquesa del seu país, on els pobres és moren de fam. Però als amos de la guerra poc els importa. El rei Gaspar, que ha arribat de les terres del Moab de la península aràbiga, li oferirà mirra. No duu barrils de petroli. No, petroli no. Mirra que val poc y ben alerta que amb els petrodòlars no compri tot Betlem i us tregui a tots afora. I per acabar tenim el rei Melcior, és el més vell dels tres i també el més savi, aquest aprofita per regalar-li encens que lleven la pudor del bou i l’ase, així el present li surt molt econòmic. I és clar, amb un tir en mata dos.
Ah!! Aquests tres són gats vells i les se saben totes.
Majestats:
Estic enfadat. Sí. Molt enfadat.
Em pensava que l’any passat havia quedat clar el que vos vaig demanar, però vosaltres no sé si fèieu el beneït o es què realment ho sou.
No és que demanés massa coses: salut i pau, pau i salut. Salut més bé poca i pau gens ni mica. Segur que ja vos sabeu el camí de memòria i no mireu al cel. Només que haguéreu alçat el cap hauríeu vist que fa temps que anuncia enfrontaments entre radicals. I ja les tenim aquí, el món bull per tot de guerres i massa són entre germans.
Totes les guerres són absurdes, és veritat, però quan és fan en nom de Déu, ho són doblement.
Una altra cosa, per devers ca vostra deveu comandar poc o és que ningú no vos escolta i fan allò que els passa per... per allà. Perquè si els diguéssiu que aquí no fermem el cans amb llonganisses, segur que no en vendrien tants, que aquí llavors han de malviure, treballant moli i cobrant poc. Bé, poc més o manco com els altres.
Ja deveu saber que aquest any 2011 hi ha eleccions. Bé, mireu si repartiu un poquet de seny perquè la gent destrií entre els polítics prevaricadors i corruptes.
Aquells que quan gasten els dobles dels altres no miren gaire prim. Aquells que només donen subvencions als que són dels seus. Els polítics que ara volen que tinguem tres llengües (per ventura volen que ajudem al carter a aferrar segells) això està molt bé, però primer hem d’aprendre a manejar bé la nostra.
D’aquelles ONG’s que són com les Mares de Déu de lluny que sempre fan miracles i a nosaltres mai ens en toca cap. Feu que es cuidin més dels que pateixen aquí a Mallorca, dels nostres malalts, dels nostres pobres i sobre tot amb els diners que es gasten a fora, els nostres vells viurien com els àngels. Ja sé que Mallorca sempre ha estat terra d’acollida i vull que segueixi igual, però no podem donar tot el que tenim als que venen de fora i que falti als nostres joves i a la tercera edat.
I per als de la segona edat que ??? Ningú mai és recorda d’ells però també hi són.
Bé espero pel vostre bé que hagueu pres bona nota de tot el que vos he dit, perquè si no feis res per arreglar-ho, l’any vinent proclamaren la república i no vendreu vosaltres , convidarem a aquell pallasso, grassonet i vestit de vermell que es varen inventar a l’Imperi de l’altra banda de l’Atlàntic.
Ah i això no és una amenaça.
Es Bosquet a 4 de gener de 2011
Miquelet
Pd.
Això és la carta que vaig escriure al Reis d’Orient (l’església no vol que els diguem mags, perquè semblaria que són bruixots) però ja sé que em faran el mateix cas que la moixa.
