dimecres, 30 de març de 2011

10 de JULIOL: SANT CRISTÒFOL

           Quan jo era nin de sis o set anys, per sant Cristòfol, els pagesos havien acabat les meses i anàvem a la mar a prendre el primer bany de l’any i a rentar els animals.
           Allà hi érem tots o quasi tots, ja els topàvem pel camí. Amb el carro llarg de rodes de goma (de més gran vaig saber que eren de goma per anar de nit de contraban, així no feien renou). Les dones (passant el rosari) i els nins, jugant i rient, seiem damunt sacs de palla, els homes fumaven i el pare anava dret mentre manejava les riendes de la mula que tirava del carro.                                   
          Hi anàvem en família amb els amics dels pares i els amics dels amics, tots ells pagesos.
         La taringa o processó què és formava a la carretera dels baladres o de l’hort del Molí de Ferro (de s’Avall) era llarga. En acabà de resar el rosari, llavors les dones parlaven cridant d’un carro a l’altre. A vegades els homes baixaven d’un carro i anaven fins al què els precedia per parlar. Caminant al pas de la mula, que mai no frisava. Les persones tampoc. A la pagesia, les hores passen lentes, sense frisar. I a més era festa.
            Pel camí passàvem per ran del forn de calç i just per la vora els jardins de les cases de s’Avall, per davant les solls, les boveres, i el colomer si anàvem a les Roquetes, o bé per l’estany de les gambes si la destinació era cala d’en Tugores.
            En arribar, aparcàvem baix del pins, i cadascú sabia quina era la seva feina. Les  dones preparaven les coses del menjar, dins ribells hi posaven la síndria i el meló amb la gel que més tard serviria per fer el gelat, l’aigua i no hi podia faltar l’esperada “pinya” ben tapats de sacs i llençols de ràfia. Els homes desenganxaven les bísties i les duien a banyar. Ells vestits en banyador, igual que els nins més grans, els petits quedaven amb les mares i venien més tard, que és banyaven amb una camisa de dormir (grossa, blanca i de drap), els nins petits, tot nus.
            Rentaven els cavalls i les mules i després els deixaven anar sols per damunt l’arena. Era el primer bany de l’any i per alguns l’únic.
            Les avies sempre ens cridaven el mateix: Alerta a la mar que fa forat i tapa!. O bé ens recordaven què cada any se’n cobrava un. Ens eixugàvem i ens vestíem.
            S’acosta mig dia, és hora de fer el dinar. Primer els animals, els donaven del menjar que duien aposta per ells, l’escampaven dins el carro. Llavors els homes preparaven el foc allà mateix a sota el pins què ens feien ombra. No sé com ho feien però en sabien i mai no varen calar foc al bosc.
            Les dones posaven les paelles al foc amb un parell de cullerades de saïm i mentres és fonia salpebraven les tallades de la carn què ja duien preparada, pollastre, conill,colom, i perdiu bàsicament. Les sofregien fins què eren ben roses, llavors i posaven ceba, tomàtiga,un parell de remenades més i ja hi podien tirar l’aigua i les verdures fresques collides de l’hort, i ho deixaven bullir.
            Hora de preparar el gelat. El gelat era d’ametla, com no podia ser d’altra manera. El pare agafava la bomba de fer el gelat. Era de fusta per fora i en mig un recipient de ferro què és movia amb un engranatge, què en voltar i amb el contacte amb el gel i la sal, feia què és refredes i gelàs el preparat. Rodàvem una estona cada un, així com es glaçava era més dur de rodar.
            Quan el pare deia: el gelat ja està fet, llavors tiraven l’arròs dins la paella, per fer un bons arròs sec. Un bon plat d’aquell arròs per a tothom, acompanyat de rave o pebre verd collits de bon mati a l’hort. Per beure sempre aigua i un poquet de “pinya”, que feien pessigolles al nas o a la gola.
            Ara era quan les dones és provaven qui havia fet el dolç més bo. Coques de cuarto, coques magdalena, braços de gitano, gatò d’ametla i ensaïmades. Un bon tassó de gelat i un poc de dolç
            Havent dinat ho recollien tot i ho deixaven ban net i els focs apagats. Dormíem una estona a la fresca del pins
            Devers les quatre de la tarda ens posàvem en camí altra vegada i feien la processó de retorna cap al pobla. Havien d’anar a l’hort a donar menjar al animals que allà hi havia. Els pagesos no tenen dies de descans ni festes. Però sí, havia estat un dia de gran festa.

dissabte, 19 de març de 2011

PRIMAVERA 2011

Primavera 2011
21 de març a les 0.20 h.


            A les 0.20 hores del dia 21 de març entrarà la primavera a l’hemisferi nord.
            El Sol estarà a 0.00 graus d’Àries que és el primer signe astrològic. És el moment en que la nit i el dia tenen la mateixa durada exacte.
            En aquesta moment hi haurà quatre planetes al signe d’Àries: el Sol, déu de déus. Mercuri el missatger dels déus. Júpiter protector de la llei i la justícia. Urà el revolucionari, el que treu la consciencia de la gent.
            Sagitari sortirà per l’horitzó. Llibertat i justícia. Bones noves per España.
            El Sol fa una conjunció amb Urà. Canvi de consciència, idees noves i originals.
            Urà a Àries. Va entrar a Àries el dia 13/03/11. Hi estarà fins el 2019. Urà és un revolucionari. Durà revolucions i enfrontaments radicals.
            Júpiter a Àries. El gran protector. Suavitzarà les revolucions i les durà a bon port. Però fa un quadratura amb Plutó, hi pot haver una transformació de creences.
            Àries és un signe de naturalesa explosiva i violenta, regit per Mart el déu de la guerra.
            Plutó és el gran transformador i ja que des de l’any 2009 fins el 2024, estarà al signe de Capricorn, segurament durà una gran transformació a la societat (política, treball, ong’s i fins i tot potser de creences religioses). Cauran velles estructures socials, politiques i associacions caduques i en sorgiran de noves.
            Neptú a Aquari. Representa la Utopia. Períodes de gran inquietud social i de reformes dels ideals i drets humans.
            La Lluna estarà en Quart Decreixent, és a dir que la Plena va esser el dia abans, per això Pasqua és tant tard. La Pasqua cristiana sempre és el primer diumenge, després de la primera Lluna Plena de l’equinocci de primavera. És per aquest motiu què Pasqua és una festa variable. .



LA SÚPER LLUNA PLENA

           La Lluna Plena, ja de per sí es un espectacle extraordinari, i si a més hi afegim que avui, si miram al cel, veurem una Súper Lluna que sembla més grossa que mai, que quasi la podem tocar amb la mà. Això és perquè està al perigeu, és a dir que està en el punt més a prop de la Terra.
          Aquest és un moment astrològic què nomes passa cada 18 – 20 any, coincidint amb la Lluna Plena. El millor moment per veure-ho és quan surt per damunt l’horitzó


          Aquesta Lluna Plena influirà en moltes coses, però en el que el notarem més serà amb les marees, que també seran extraordinàries

dimarts, 15 de març de 2011

RECEPTA DE ROBIOLS


            El robiols i els crespells són dos dolços típics de Pasqua. Jo els robiols i els crespells els faix amb la mateixa pasta.

               Recepta:
           
            300 gr. de saïm
            200 gr. de sucre
            200 ml. d’aigua
            150 ml. d’oli  
            150 ml. de suc de taronja
            100 ml. d’anís dolç
            4 vermells d’ou
            1 kg. de farina fluixa + ó –

            Ho posau tot dins un ribellet, amb el saïm fus, i ho pastau fins que estigui ben lligat, i  dexau reposar la pasta dins el ribell, devers mitja hora, tapada amb un drap.
            Mentres preparau el farcit que potser de: brossat, de confitura de cabell d’àngel, d’albercoc, o la que vos agradi més a vosaltres.
            Estirau la pasta, no massa gruixada, fent un cercle de 10 ó 12 cm, al mig hi posau el farcit i tancau la pasta de manera que quedi com una mitja lluna. Apretau bé  perquè no surti el farcit. I damunt una llauna els enfornau, més o manco 30 minuts, a 180 ºc.



            Pels crespells, si no teniu motllos, podeu utilitzar un tassó d’aigua.


dilluns, 14 de març de 2011

EL MON DELS NOSTRES FILLS


Si em demanau quin mon deixarem als nostres fills?. Em fan ganes de respondre: Ni ho sé, ni m’importa. Però no és veritat, sí què m’importa.
            Per ventura els meus pares, els vostres pares, els importava el mon que deixarien al seus fills?. No ho sé, el què sé, és que en tenien prou de sobreviure, sortien de una guerra civil, la segona guerra mundial, dues bombes atòmiques, i la guerra de Corea.
            I se’n sortiren!. Com?. Fent molta de feina.
            I què m’han deixat? Apart de la guerra de Vietnam, la dels Balcans, Afganistan, Irak, el terrorisme i la globalització?.
            Dues coses bàsicament: Amor i una bona educació. Si no ho aconseguiren, segur que no va ser responsabilitat seva, si no meva que no vaig sebre aprofitar-la.
            No sé quin mon rebran, sobre tot perquè jo, poc hi puc fer en un mon globalitzat.
            Un mon què el dirigeixen un grapat de senyors que ningú ha elegit. Ells manegen, fan i desfan i ni tan sols els governs de les nacions és poden defensar. Sort en tenen si aguanten. Fan caure i posen el que els volen.
            I a pesar de tot voldria deixar al fills coses com què siguin Honrats, Responsables i Sincers. Si, això que en diuen bona gent. Però intel·ligents, perquè és pugin defensar i fer un mon a la seva mida.
            Així que no vos preocupeu tant pel mon que deixareu als fills i donau-los una bona educació. Per favor, que no siguin d’aquests: “vale tio, pero dejame” “i pa que necesito yo la ESO”, “princesas de barrio”, que més bé, són unes pocavergonyes, brutes, vagues i sols pensen en sortir a un programa de televisió o millor, nues a la portada d’Interviu.
            Els fills són cosa dels pares, d’aquells pares que venen cansats de fer feina, què tenen massa coses per fer, que prefereixen jeure al sofà i veure la “tele basura”, que pensen que l’autoritat dels pares és cosa del segle passat, que per això els envio a l’escola.
            Res de això és veritat. Els fills són vostres, vos agradi o no. És la vostra responsabilitat, no podem deixar-ho tot per a l’escola. A l’escola els formaran, però l’educació es cosa vostra.
            Sigueu un model pels vostres fills.

divendres, 11 de març de 2011

RECEPTA de PANADES


            Ara que ve Pasqua (bé encara només començam la Quaresma) vos donaré la meva recepta de panades, que si voleu les podeu fer tot l’any, si en teniu gana.
            La pasta de panades l’hem de fer amb farina fluixa i no cal pastar-la massa. En tenir-ho tot lligat ja n’hi ha prou.

            450 ml. d’aigua
            200 ml. d’oli
            150 gr. de saïm
            2 vermells d’ou
            1 k. de farina fluixa + ó –
            1 polsim de sal
            Si voleu fer panades dolces substituïu la sal per una taça (de cafè) de suc de taronja.

            Posau tots els ingredients dins un ribellet i anau pastant fins que estigui tot ben lligat. Llavors podeu fer una bolla i deixar-la dins el ribell tapada amb un drap devers mitja hora. Després feis tantes bolles com panades voleu fer.


            Mentres tant podeu anar preparant els ingredients que hi voleu posar a dins. Les podeu fer de carn, de verdures o mixtes.
            De carn: porc, me, indiot o pollastre.
            De verdures: pèsols, grells, carxofa i altra que vos agradi.


            Mixtes: pèsols  i carn picada, o com les de verdura i sípia.
            Ah!  i bon profit.



diumenge, 6 de març de 2011

ATEUS, CAPELLANS I ROUCO VARELA


            Un ateu va dir a un cardenal: Tu creus en un sol Déu i jo no crec en cap, per tant la diferència entre els dos és que jo crec en un Déu manco que tu.
            Karl Marx deia que Déu és una necessitat de l’home.
            En canvi Francisco Mora (doctor en Neurociència i fisiologia)  diu que Déu és una idea de l’home i per tant como idea que és, és intangible, això vol dir que no existeix, perquè les idees sols existeixen dins el cervell de l’home.
            Feis-vos aquesta pregunta. Algú ha vist mai a Déu?. Algú ha pogut tocar mai a Déu?.

            
            Els diaris diuen que el Cardenal Rouco Varela ha tornat esser elegit president de la Conferència Episcopal Española. L’ultra nacionalcatolicisme ha tornat a guanyar. Una altra oportunitat perduda. I van... És el cardenal la bèstia que anuncia la fi del món?. Perquè aquest home quan parla sembla que treu foc pels queixals.
             I La Paraula és va fer home i vivia en mig del poble. I també el dimoni habitava entre nosaltres.
             Però, si Déu no existeix, tampoc no deu poder existir el dimoni?. O sí?
             Probablement sia així.
            Perquè si Déu, jutja i castiga als dolents i el dimoni se’n duu el dolents, vol dir que els dos estan d’acord. Per tant Déu el que necessita és un guardià de la presó.
            Millor si els esborram als dos i així no ens faran nosa.

:


dissabte, 5 de març de 2011

CRIDAU TOTS: LLADRES, FORA TOTS DE CA NOSTRA


            DEVANT ELS LLADRES CRIDAU BEN FORT

            Des de ja fa un temps els diaris parlen massa de robatoris, desviament i malbaratament de diners públics per part d’alguns politics.
            Abandonament i desfeta d’antics partits, creació de partits nous. Com si res hagués passat. I que ha passat. Eren els vostres companys els que robaven i enganaven al ciutadà. I vosaltres que fèieu mentres tant. Miràveu cap a una altra part?. Se’m fa difícil creure que vosaltres no en sabíeu res i no veieu com és feien rics.
            Quan entren o surten del jutjat, riuen, saben que no els passarà res, o bé haurà prescrit o no trobaran testimonis per condemnar-los. De qui se’n riuen?. Segurament de tots, però principalment dels ciutadans que els varen votar. Del poble.
            I el poble, on és. Calla i s’amaga. Confia en la justícia, o pensa que tot ja és igual?. On és la seva consciencia i l’esperit. Només l’educació i la cultura poden salvar un poble i fer que tenguin unes consciencies estructurades en valors de tota la vida com són: la moralitat, la responsabilitat i l’ètica.
            Quan una cosa va malament, no hi pot haver-hi cap mena d’indiferència envers la corrupció. És necessari canviar la mentalitat per rectificar-ho i canviar-ho. Arrabassar les males herbes. El nostre compromís ha de ser amb la societat i no amb la classe política. Cal transformar la consciencia de les persones per transformar la societat i així poder ser una societat sana, rica i prospera. El procés l’hem d’iniciar dins la mateixa comunitat on viu l’individu.
            Per poder ser ciutadans de primera, més ben dit: CIUTADANS, així amb majúscules cal tenir i seguir uns principis:
            L’ètica, com a principi bàsic.
            La responsabilitat i l’ integritat.
            Respecta a les Lleis
            Respecte pel Dret dels demés ciutadans
            El treball, l’esforç i el desig de superació.
            La Presidenta del Parlament, Aina Rado, aprofità el discurs institucional per defensar tots els qui es dediquen a l'activitat política perquè "és profundament injust implicar tot un col·lectiu per culpa d'algunes actuacions individuals". Però també demanà contundència contra els polítics "indignes" i exigí que siguin apartats.
             I jo a més deman que tornin el diners robats amb interessos.
            Que així sia. Amén. Que Déu els servi sempre el seny.
            Ja han passat més de quaranta anys des que en Martin Luther King va dir:
            No me preocupa els crits del violents, dels corruptes, dels deshonests, o del que no tenen ètica. Em preocupa el silenci dels homes bons.  
            De cap de les maneres podem callar davant uns fets com aquets. Encara que  el partit canviï de nom són els mateixos. I si no canvien, pitjor, també són els mateixos. Voteu-ne uns altres.
            Som homes bons, però volem cridar, com el gran lluitador pel drets civils. Volem els nostres Drets i els volem ara.
            CRIDAU TOTS, ELS VOLEM.