A aquesta hora, a les tres i mitja de la tarda, els pocs transeünts què passegen per la cruïlla formada per la Castellana i el carrer d’Alcalà observen amb sorpresa com una bandera puja lentament pel pal del Palau de Comunicacions. La bandera què puja pel pal és la bandera republicana. La noticia corre com una exhalació i una riuada de gent surt dels cafès i els establiments confrontants a veure la bandera. Tot agafa un aire de festa triomfant, una aire d’alegria franc i desenfrenat, és una festa política. La gent s’abraça, crida, sua canta.
Josep Pla va immortalitzar cada segon, cada minut d’aquell dia. L’enrenou als carrers durà fins a la matinada, el tràfec al despatxos, la marxa d’Alfons XIII, “pulmons trancats, goles ronques” descriu l’escriptor per explicar el goig popular a Madrid. L’adveniment de la República.
És el 14 d’abril de 1931.
L'adveniment de la Segona República va produir un entusiasme popular enorme. Queia una monarquia corrupta i les classes populars recuperaven la llibertat i la democràcia.
La Segona República Espanyola s’instal·là a la vida política dels espanyols, l'estat de dret i llibertat tantes vegades trepitjats i malmesos combinats amb un gran projecte reformador en l'àmbit educatiu, polític i econòmic com no s'havia vist abans inundà Espanya. Però els sectors reaccionaris no es troben morts i emparant-se en els cops polítics que rep la institució matriu, s'uneixen novament i junts donaran batalla als sectors republicans lliberals i d’esquerra. Els primers no van comprendre la necessitat de transformar a Espanya, de treure-la de l’obscurantisme medieval, de desenvolupar les seves riqueses i potenciar els recursos de tot tipus per convertir-la en una nació pròspera i igualitària.Leer fonéticamente
palabra extranjera.
A la Segona República, se la de reconèixer pels èxits que va suposar en avenços socials, científics i intel·lectuals. Gràcies a ella es va reconèixer el dret a vot de la dona, es va legalitzar el divorci i l'avortament, drets pioners a Europa, es va solucionar el problema de les autonomies. En cinc anys de República es van construir més escoles que en 500 anys de l’Espanya Imperial. Estàvem al capdavant d'Europa en temes científics i socioculturals, on Albert Einstein, madame Curie i altres científics de fama mundial, venien a fer conferències, i els majors genis en tots els àmbits eren espanyols, com Picasso, Antonio Machado, Federico García Lorca , Miguel Hernández, Luis Buñuel, Severo Ochoa i un llarg etcètera (als què es van quedar, els van assassinar, els altres és van haver d’exiliar).
Però malauradament la República va caure enderrocada, amb la benedicció de l'Església, i que no diguin què no, recordau que Franco va esser “Caudillo por la Gracia de Dios”, i va caure dic per una revolta militar, que va tenir el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, i va ser substituïda per una dictadura militar que va ofegar en sang totes les llibertats. Franco i altres feixistes van acabar amb aquesta època daurada, sumint a aquest país en el major ostracisme de la història
Els alçats pertanyien a una mescla de militars conservadors de la més dura raça africanista, monàrquics que no han pogut oblidar els vells temps de l'arcaica "Espanya Imperial", grups emmarcats dins de les fèrries concepcions religiós - tradicionalistes i certs alts oficials militars d'estirp republicana que temien pel "azote rojo" o comunisme en el sistema de govern.
I el més trist és que després de 35 anys de la mort del dictador, la dreta segueix sent impune als crims, assassinats, robatoris i espoliacions que va cometre, creient que Espanya és la seva finca, en què els rojos no hi cabem.
Si, han passat 35 anys, dues generacions, des que tenim una nova Constitució i un règim democràtic nou, però encara no s'ha restituït l'honor als vençuts de llavors i ni els fills, ni tampoc els fills del fills de les víctimes no han pogut enterrar dignament als seus pares o avis. Tot continua ben igual què quan el dictador entrava a les catedrals “bajo palio” i la jerarquia eclesiàstica el beneïa.
Hi ha qualque cosa què fa olor de podrit en aquesta democràcia. Més que olor, fa pudor.
Però, 2011 fa olor d’aniversari. El 80è aniversari de la proclamació de la Segona República. Una xifra rodona que reobre el debat sobre la forma política de l'Estat.
Queda més a prop una nova República? És possible la Tercera República?
La Corona és una institució "obsoleta, anacrònica", un fre per a la consecució d'una democràcia plena que tria des d'un alcalde fins el cap de l'Estat, però que ha sabut adaptar-se als temps sense cometre "massa errors".
Els analistes creuen que Espanya és més “juancarlista” que monàrquica i a més el mitjans de comunicació han jugat sempre un paper clau en el reforç de la institució.
La gran crisi de l'economia, juntament amb l'auge de la memòria històrica, la creixent exigència de laïcisme o l'agreujament de les tensions territorials, poden actuar de motor del canvi: "El rei va tornar a aparèixer per Nadal com aliat del capital, identificat amb la banca i els responsables de la recessió ".
Però hem de presentar la República com una alternativa democratitzadora no com la nostàlgia del temps passat. Un projecte republicà a on l’economia i la política estiguin al servei del bé comú, al servei del ciutadans. Un programa reformista avançat que susciti una il·lusió com la del 31 i a on la monarquia aparegui com el que és: un muntatge cerimonial i inútil que és i que es podria liquidar amb ERE i unes quantes jubilacions anticipades.
La família real és tabú. A la Gran Bretanya, la família real és atacada a diari i no es defensa amb ungles i dents. Aquí, això, pot ser símptoma que no està molt assentada .
Espanya és realment monàrquica? Per unanimitat: és joancarlista. No hi ha suport a la Monarquia en si mateixa, sinó a Joan Carles. Una guerra que està guanyada: segons els experts, és clar que la Corona és una figura antiga i "anacrònica". Seria impensable traslladar a altres institucions les seves claus medul·lars i de l'herència, el seu caràcter vitalici o la primacia de l'home, per antidemocràtic i discriminatori.
Els comptes reals segueixen sense cap control públic. El 2011, la Corona rebrà 8.434.280 euros. No es coneix el desglossament perquè així ho permet l'article 65.1 de la Constitució. A més, hi ha despeses que el monarca no paga de la seva butxaca: viatges a l'exterior, rehabilitació dels palaus o nòmines dels seus 135 treballadors (5,9 milions). Tot això és contrari a la salut democràtica. Hi ha zones fosques en la vida pública. I els ciutadans tenen dret i han de saber què passa amb els seus diners .
M’agrada la República per tot el què significa: Justícia, Democràcia, Progrés, Llibertat i sobre tot Igualtat. Si Igualtat, ara no som iguals tots els espanyols. Qui pot esser rei? Sols els Borbons. Si Espanya fos una república, qualsevol ciutadà podria ser President de la República.
Salut i República. Salut i Progrés.
