dissabte, 23 d’abril de 2011

23 d'ABRIL, DIADA de SANT JORDI


           La Diada de sant Jordi a ses Salines ha estat un èxit, no de públic, érem pocs és veritat, però era gent amb ganes. Han llegit petits i grans amb serietat, gràcia i sentiment.
            Érem pocs, sí però ben avinguts. Hem fet allò que havíem vingut a fer, llegir.
           Tampoc em tingut roses, el regidor s’ha oblidat d’enviar-les. No importa ens conforma’m.
            De l’Ajuntament ningú, tots eren, segurament a la Colònia, a misseta. D’aquí a un mes hi ha eleccions i els havien de veure a tots, fins i tot els que no hi van mai a missa
            Trajo nou, ulls espolsats i ungles esmolades, no patiu per si vos han vist com us fèieu la traveta els uns als altres. Pobres infants!.
             Ah!. què no hi havia missa perquè el Dissabte Sant no en poden fer i no us ha vist ningú, quina llàstima
             Tampoc he vist a aquells què diuen què defensen la nostra llengua. Farisseus de pa en fonteta, tirau la pedra i amagau la ma. Vergonya. Em feis llàstima
            Hem recordat els 80 aniversari de la II República, 40 anys de la mort de l’apotecari, escriptor i mestre de lletres, el santanyiner Bernat Vidal i Tomàs, així com també els 30 anys de l’intent de cop d’estat del 23-f.
            Val més pocs i ben avinguts que molts i ...
            Que per molts d’anys pugem celebrar sant Jordi amb salut i alegria. I feis-me un favor, siguau feliços, molt feliços.


divendres, 15 d’abril de 2011

MIQUEL PONS, "MESTRES i AMICS"

            Dissabte, dia 16 d’abril a les 20 h. al teatre de Santanyi en Miquel Pons i Bonet, presentarà el seu darrer llibre “Mestres i amics”.
            En Miquel Pons va néixer a Ca s’Escolà, s’Alqueria Blanca, 1928.
            Intervindran Felip Munar, Bel Vidal i Cristòfol Vidal. A més hi haurà un concert de piano a càrrec de Jaume Amengual.
            En aquest llibre, Pons, desvela la relació personal que ha mantingut amb el mon artístic i literari. Ha exercit como professor per diferents centres educatius de Mallorca. Com escriptor té nombrosos llibres publicats i ha guanyat premis tan importants com el Ciutat de Palma i el Ciutat de Manacor de novel·la. Ha col·laborat i encara col·labora amb diverses revistes i publicacions de la contrada i amb el Diario de Mallorca
             Cronista oficial (emèrit) de Santanyi i Medalla d’Or de la vila de Santanyi.
            Retrata als personatges, tots ells difunts, i l’impacta i els sentiments que li van causar tant d’admiració, amistat o enriquiment personal.
            Els noms i llinatges dels protagonistes de l’obra són: Francesc de Borja Moll, Josep M. Llompart, Miquel Forteza, Llorenç Moyà, Gabriel Alomar, Llorenç Villalonga, Joan Pons, Bernat Vidal, Blai Bonet, Miquel À. Riera, Guillem d´Efak, Camilo José Cela, Jaume Vidal, Guillem Colom, Damià Huguet, Maria Antònia Salvà, Rafel Ginard, Francisco Bernareggi, Miquel Llabrés, Manolo Mompó, Pere Caffaro, Juli Ramis, Joan Miró, Ricard Anckermann, Pau Lluís Fornés, Toni Gelabert, Joan Estelrich, Antoni Martorell, Antoni Torrandell, Pilar Montaner, Baltasar Samper.
           Del bo el millor, un floret d’artistes amb qui, Pons un enamorat de la lectura, la història i la llengua, ha pogut contactar al llarg dels seus 83 anys.


dijous, 14 d’abril de 2011

14 d'ABRIL DIA de la REPÚBLICA

            A aquesta hora, a les tres i mitja de la tarda, els pocs transeünts què passegen per la cruïlla formada per la Castellana i el carrer d’Alcalà observen amb sorpresa com una bandera puja lentament pel pal del Palau de  Comunicacions. La bandera què puja pel pal és la bandera republicana. La noticia corre com una exhalació i una riuada de gent surt dels cafès i els establiments confrontants a veure la bandera. Tot agafa un aire de  festa triomfant, una aire d’alegria franc i desenfrenat, és una festa política. La gent s’abraça, crida, sua canta.
            Josep Pla va immortalitzar cada segon, cada minut d’aquell dia. L’enrenou als carrers durà fins a la matinada, el tràfec al despatxos, la marxa d’Alfons XIII, “pulmons trancats, goles ronques” descriu l’escriptor per explicar el goig popular a Madrid. L’adveniment de la República.
         
            És el 14 d’abril de 1931.

           L'adveniment de la Segona República va produir un entusiasme popular enorme. Queia una monarquia corrupta i les classes populars recuperaven la llibertat i la democràcia.
          La Segona República Espanyola s’instal·là a la vida política dels espanyols, l'estat de dret i llibertat tantes vegades trepitjats i malmesos combinats amb un gran projecte reformador en l'àmbit educatiu, polític i econòmic com no s'havia vist abans inundà Espanya. Però els sectors reaccionaris no es troben morts i emparant-se en els cops polítics que rep la institució matriu, s'uneixen novament i junts donaran batalla als sectors republicans lliberals i d’esquerra. Els primers no van comprendre la necessitat de transformar a Espanya, de treure-la de l’obscurantisme medieval, de desenvolupar les seves riqueses i potenciar els recursos de tot tipus per convertir-la en una nació pròspera i igualitària.Leer fonéticamente
 palabra extranjera.
            A la Segona República, se la de reconèixer pels èxits que va suposar en avenços socials, científics i intel·lectuals. Gràcies a ella es va reconèixer el dret a vot de la dona, es va legalitzar el divorci i l'avortament, drets pioners a Europa, es va solucionar el problema de les autonomies. En cinc anys de República es van construir més escoles que en 500 anys de l’Espanya Imperial. Estàvem al capdavant d'Europa en temes científics i socioculturals, on Albert Einstein, madame Curie i altres científics de fama mundial, venien a fer conferències, i els majors genis en tots els àmbits eren espanyols, com Picasso, Antonio Machado, Federico García Lorca , Miguel Hernández, Luis Buñuel, Severo Ochoa i un llarg etcètera (als què es van quedar, els van assassinar, els altres és van haver d’exiliar).
          Però malauradament la República va caure enderrocada, amb la benedicció de l'Església, i que no diguin què no, recordau que Franco va esser “Caudillo por la Gracia de Dios”, i va caure dic per una revolta militar, que va tenir el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, i va ser substituïda per una dictadura militar que va ofegar en sang totes les llibertats. Franco i altres feixistes van acabar amb aquesta època daurada, sumint a aquest país en el major ostracisme de la història
          Els alçats pertanyien a una mescla de militars conservadors de la més dura raça africanista, monàrquics que no han pogut oblidar els vells temps de l'arcaica "Espanya Imperial", grups emmarcats dins de les fèrries concepcions religiós - tradicionalistes i certs alts oficials militars d'estirp republicana que temien pel "azote rojo" o comunisme en el sistema de govern. 
           I el més trist és que després de 35 anys de la mort del dictador, la dreta segueix sent impune als crims, assassinats, robatoris i espoliacions que va cometre, creient que Espanya és la seva finca, en què els rojos no hi cabem.
          Si, han passat 35 anys, dues generacions, des que tenim una nova Constitució i un règim democràtic nou, però encara no s'ha restituït l'honor als vençuts de llavors i ni els fills, ni tampoc els fills del fills de les víctimes no han pogut enterrar dignament als seus pares o avis. Tot continua ben igual què quan el dictador entrava a les catedrals “bajo palio” i la jerarquia eclesiàstica el beneïa.        
          Hi ha qualque cosa què fa olor de podrit en aquesta democràcia. Més que olor, fa pudor.
          Però, 2011 fa olor d’aniversari. El 80è aniversari de la proclamació de la Segona República. Una xifra rodona que reobre el debat sobre la forma política de l'Estat.  
          Queda més a prop una nova República?  És possible la Tercera República?
          La Corona és una institució "obsoleta, anacrònica", un fre per a la consecució d'una democràcia plena que tria des d'un alcalde fins el cap de l'Estat, però que ha sabut adaptar-se als temps sense cometre "massa errors".
          Els analistes creuen que Espanya és més “juancarlista” que monàrquica i a més el mitjans de comunicació han jugat sempre un paper clau en el reforç de la institució.
          La gran crisi de l'economia, juntament amb l'auge de la memòria històrica, la creixent exigència de laïcisme o l'agreujament de les tensions territorials, poden actuar de motor del canvi: "El rei va tornar a aparèixer per Nadal com aliat del capital, identificat amb la banca i els responsables de la recessió ".
            Però hem de presentar la República com una alternativa democratitzadora no com la nostàlgia del temps passat. Un projecte republicà a on l’economia i la política estiguin al servei del bé comú, al servei del ciutadans. Un programa reformista avançat que susciti una il·lusió com la del 31 i a on la monarquia aparegui com el que és: un muntatge cerimonial i inútil que és i que es podria liquidar amb ERE i unes quantes jubilacions anticipades.
            La família real és tabú. A la Gran Bretanya, la família real és atacada a diari i no es defensa amb ungles i dents. Aquí, això, pot ser símptoma que no està molt assentada .
          Espanya és realment monàrquica? Per unanimitat: és joancarlista. No hi ha suport a la Monarquia en si mateixa, sinó a Joan Carles. Una guerra que està guanyada: segons els experts, és clar que la Corona és una figura antiga i "anacrònica". Seria impensable traslladar a altres institucions les seves claus medul·lars i de l'herència, el seu caràcter vitalici o la primacia de l'home, per antidemocràtic i discriminatori.
          Els comptes reals segueixen sense cap control públic. El 2011, la Corona rebrà 8.434.280 euros. No es coneix el desglossament perquè així ho permet l'article 65.1 de la Constitució. A més, hi ha despeses que el monarca no paga de la seva butxaca: viatges a l'exterior, rehabilitació dels palaus o nòmines dels seus 135 treballadors (5,9 milions).  Tot això és contrari a la salut democràtica. Hi ha zones fosques en la vida pública. I els ciutadans tenen dret i han de saber què passa amb els seus diners .
            M’agrada la República per tot el què significa: Justícia, Democràcia, Progrés, Llibertat i sobre tot Igualtat. Si Igualtat, ara no som iguals tots els espanyols. Qui pot esser rei? Sols els Borbons. Si Espanya fos una república, qualsevol ciutadà podria ser President de la República.
         Salut i República. Salut i Progrés.

dimarts, 12 d’abril de 2011

DIUMENGE 12 d'ABRIL de 1931

            Desprès de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, el rei Alfonso XIII, (què la va consentir i sostenir) és volgué congratular amb el poble i és van convocar eleccions municipals pel diumenge 12 d’abril de 1931. Aquestes eleccions eren una prova per sospesar la força que tenia la monarquia.
           El poble li va girar l’esquena al Rei i va votar en clau republicana. Dels vuitanta mil i pico de, de llocs de regidors que estaven en joc els monàrquics n’aconseguiren pocs menys de la meitat. Els altres eren republicans, socialistes, comunistes i independents. Però aconseguiren 41 batlles, enfront dels 10 dels monàrquics a les grans capitals, entre elles Madrid i Barcelona.
            El dia següent el Govern en Ple va dimitir i el rei s’exilià.
El dimarts 14 d’abril els politics republicans i l’esquerra varen proclamar la República.
La Segona República Espanyola.



dilluns, 11 d’abril de 2011

COCA ALS TRES XOCOLATES

                      Coca de  tres xocolates                      

                Ingredients:
            300 gr. de galetes maria picades
            300 gr. de mantega
            100 gr. de cacau en pols
            250 gr. de xocolata blanc
            150 gr. de xocolata negre
            4 iogurts grecs naturals o 250 gr. de nata semi muntada
            2 fulls de gelatina

            Piqueu la galeta maria i mesclau-la amb el cacau en pols. Foneu 250 gr. de mantega i ho pastau amb la mescla anterior. Forrau l’interior d’un motllo (millor si és desmuntable) i el deixau dues hores dins la nevera.
            Foneu el xocolata blanc (al microones o al bany maria) i quan encara és calent, diluïu els fulls de gelatina, prèviament remullats en aigua freda. Llavors i podeu afegir els iogurts o la nata. Ho escampau dins el motllo i ho tornau posar dins la nevera un parell d'hores.
            Abans de seguir a arribat el moment de desmuntar el pastis.
            Ara foneu el xocolata negre amb 50 gr. de mantega. Ho podeu posar tot damunt el xocolata blanc o podeu fer uns dibuixos (és el que jo he fet).


            Si voleu ho podeu decorar amb fruits vermells o altres fruits què us agradin.
           


dilluns, 4 d’abril de 2011

SOCIETAT CIVIL SEGLE XXI

            Quan a finals del segle XVIII va caure l’Antic Règim, col·lapsat pels canvis socials, politics i econòmics. És varen establir una seria de principis bàsics: la sobirania residia en el poble i las competències eren de l’Estat-Nació.
            La separació dels poders de l’Estat feien que hi hagués un equilibri entre totes les forces. Unes guardaven les altres. I el poder anterior que tot ho guiava és va diluir dins la societat.
            Ara han tornat aquestes forces amb més virulència que mai. A principis dels anys 80 és varen conjuntar: el Papa Joan Pau II, Ronald Reagan i Margaret Thacher (tres ultradretans i anticomunistes acèrrims) i així va començar altre vegada el poder de l’Ombra, el poder de l’Especulació i altres Societats que fan posar de genolls als Estats i a les persones, que sembla invisible per poder dominar millor
            Els parlaments semblen que ja no són sobirans, ni tan sols independents. Fan allò què els dicten d’esferes superiors. Recentment han sortit noticies de què a Euro parlamentaris alguns Lobbys els fan fer el que ells volen. El Parlament Portuguès ha rebutjat mesures econòmiques fent caure el govern actual i han convocat eleccions i tots saben que tanmateix el nou govern els haurà de  prendre a aquestes mesures, sí ó sí.
            Estam dins un mon què bull i canvia, un mon globalitzat, sí, però on nosaltres la societat Civil tenim coses a dir. Necessitem noves formes de representació, noves maneres de què defensin els nostres interessos, i si cal una nova forma de civilització.
            I ja que, les estructures actuals son velles, antigues i sense força, estan esgotades i no serveixen pel que foren creades, som els ciutadans qui ens hi em d’implicar per canviar-les. És necessari crear la societat del segle XXI, la societat que nosaltres volem, no la volen aquestes societats invisibles que mouen el fils de les nostres vides, perquè el poder especulador, ja ha creat el seu moviment de cara als nous temps.
            És la nostra societat madura?. Sabem el què volem?. Allà on anam?. Els politics ens consideren majors d’edat? Dons és hora de canviar de politics o si més no, canviar les estructures i la forma de representació.
            No podem votar a les forces politiques que fan el joc a aquestes forces que estan a l’Ombra, que ningú els ha triat i no ens representen, sols a ells mateixos.
            El PP representa aquestes societats a l’ombra, aquests poders amagats dins la foscor, als que fa el joc, com són “tea  party”de Rouco Varela i les associacions que li fan costat: “Manos Limpias” “Hazte oir” “Moviments Pro Vida” “La Gaceta” “Intereconomia” “E-Cristians” o “el Centro Judidico Tomás Moro” i el principal de tots què és creu amb dret a manar sense haver-se presentat mai a unes eleccions, el director de “El Mundo”. Això és la “Caverna” mediàtica què és fan ressò de l’ultra nacional catolicisme que ens enrevolta, el feixisme que sempre ha estat darrera la roca esperant la seva oportunitat per tornar a sortir.