dissabte, 28 de maig de 2011

I ARA QUÈ?

            Què volen aquesta gent que truca de matinada?. Què volen aquest què criden a les places i al carrers?
Democràcia real, ja. O per ventura la què tenim ara no ho és?. Què no sabeu el què ens va costar aconseguir-la.
            Teniu dret a demanar i a cridar. Sí. Per això, molts, abans de vosaltres, varem sortir al carrer en circumstàncies més difícils. Per defensar el dret, en contra d’una dictadura forta, porca, desigualitària, de dretes, casposa i sobre tot corrupta.
            La democràcia què tenim serà més justa o no, però es real. Vos agradarà o no, però és real.
            Vosaltres el què voleu es canviar el sistema electoral, no la democràcia.
            D’acord, provem-ho. És hora de canviar moltes coses, massa coses necessiten canviar a aquesta vella Espanya.
            Hi ha massa analfabets politics. Per començar necessitem renovar totalment les idees del partits, sindicat i els empresaris. També la dels treballadors.
            Són els empresaris, uns empresaris moderns estil europeus?. Definitivament no. La gran majoria pensen equivocadament què l’empresa és seva. No. No és vostra, vosaltres potser hi heu posat el diners per posar-la en marxa, o no. Però mentres no entengueu què una empresa és un projecta comú de l’empresari i els treballadors i què si tots no tiram del carro, aquest no anirà endavant, no haureu entès res.
            I els sindicats. Alerta. Perquè n’hi ha de dues classes. Els de sempre i els “altres”. Els què han creat els empresaris perquè siguin submisos a ells. I els què diuen defensar als treballadors. Aquests darrers tenen les idees enfangades al segle XIX. Els treballadors i els seus sindicats han d’aprendre què tot no s’arregla amb una vaga. A vegades les vagues no arreglen res i perjudiquen a mota gent. Escola i llegir molt. Aprendre és el què ens falta.
            Els partits politics i els politics. Molts d’ells fa massa temps que encalenteix la cadira, és ben hora de deixar-la a un altre. Alguns varen pujar al cotxe oficial en temps d’en Franco i encara ara hi van. No poden fer de la política un ofici. Les cadires necessiten ventilar, sinó fan olor, pudor, de tancat, humitats i fins i tot potser de corrupció
            No tots el politics són iguals, no. Fins i tot n’hi ha, pocs, d’honrats.
            El PP, és un partit ancorat a la dreta més reaccionaria, hereva d’aquella CEDA d’abans del 1936, què reverenciava al dictador. I m’atreveixo a dir què de la què també aplaudia a Primo de Rivera, l’altre dictador.
            Les idees són viure bé el major temps possible i col·locar els amics, donar les feines publiques, al què m’omplirà més les butxaques. Venen les empreses publiques als amics de d’infància. Paren la mà, siulen i miren cap a un altre lloc. No dubten en triar entre un dimoni d’or i un santcrist de figuera.
            Els seus dirigents principals són Fraga, Rouco Varela, Pedro J., Aznar, Gurtel...
            Són homòfobs, no volen divorci, avortament, ni eutanàsia. I posen els homosexuals al cap de les llistes, tenen mares fadrines i parelles sense casar, els primers què es separen i els  anul·len el matrimoni amb la benedicció de la Santa Mare Església.
            Els confessen els capellans del Opus Dei, i es peguen cop pel pit i queden tant contents. Quina vergonya.
            El PSOE, ha avançat poc més. Contra en Franco tot era millor. N’Isidoro (Felipe González) va fer la feina bruta que no havia fet la dictadura i va modernitzar la Nació. La va dur a Europa, però no va sabre modernitzar el partit, segueix essent d’una estructura rígida, opaca i monolítica.
            Obriu el partit, sense por. Renovau idees. Canviau persones. Deixau què entrin aires nous. Demostrau què no sou el dimoni. Posau-vos de part dels més febles. Què la gent ho vegi, que ho noti, ho senti i se n’adoni.
            Feis una esquerra forta, verda, nacionalista i si es possible única. Serà la millor manera de guanyar a aquesta dreta casposa.
            Deixeu de banda el Jacobinisme i feis que sigueu un, però molts.
            Ja sé què és difícil aixoplugar-vos baix d’un sol paraigua, sota unes sigles. Si teniu els mateixos fins, les mateixes idees. Deixau el moment de gloria personal i feis de veritat un servei a la societat.
            Socialisme és posar les coses en comú, tot és de tots. L’Estat ha se ser fort per distribuir la riquesa, però ha de ser just. No ha de ser corrupta. La corrupció s’ha de castigar generosament fort. El càstig ha de ser públic i exemplarisant. I els diners robats han de tornar d’una manera o altre a l’Estat.
            La política no és corrupta. Els corruptes són els que estan massa temps a la mateixa cadira, per això els mandats (per a tothom) han de ser només de vuit anys.
            No podem fer de la política un ofici, necessitem aires nous, idees noves, gent nova, amb noves maneres de fer política.
            UPyD. Un partit nascut de l’odi i la venjança. No cal dir res més.
            PNB i CIU, dos partits que s’amaguen sota el nacionalisme per no dir que són de dreta, tanmateix les seves politiques ho són.
            Les seves idees de independència, de fer una nació diferent. Són plausibles en un mon globalitzat com el que vivim?. Pensau-ho. Això és vàlid per les petites formacions nacionalistes dels diferents països o nacions de l’estat espanyol. Per ventura ha arribat l’hora de fer una República Federal.
            És ben cert què tenen tot el dret a defensar la llengua i a posar-la al mateix nivell que la castellana, i què els que volen viure amb nosaltres aprenguin la llengua, l’historia i els costums.
PC, EU. No us adonau què sou partit que ha quedat antiquat en quant a les idees i esperances.
            BILDU. Perquè a Bildu se l’exigeix més què a la Falange Española o alguns membres què van dins les llistes del PP?.
            I Falange Española, un partit caspós i residual. Estan quasi tots dins el PP ben igual que l’Església Catòlica. Així tenim des de el centre fins a l’extrema dreta dins el PP.
            Per acabar jo propos uns canvis. Primer canviar la Constitució per una de nova. Una República Federal, Laica, Social, Democràtica, Justa i Igualitària.
            I segon canviar el sistema electoral per un què contempli llistes obertes, noves circumscripcions, majoritari a dus voltes i on els càrrecs electes coneguin als electors i passin comptes amb ells.
           

dilluns, 23 de maig de 2011

QUAN VULL PLORAR NO PLOR

          Em fa vergonya i sento pena.
          Està tornant vella. Bonica, però vella. Estimada, però vella. Ancorada en aquella transició. Estàtica, però morta. És l’avui, però sobretot és l'ahir. Sense futur no hi ha existència ni esperança. És record. És nostàlgia. Però és morta.
         Volguérem reprendre la història després d'una dictadura. Les dictadures no tenen passat. Però sobretot no tenen futur. L’ avorten cada vegada que empeny per néixer.
         Sortirem d'aquell llavors i estam en aquest ara. Varem fer una transició, però cap a on? Cap a on vam poder. Sol ser la resposta dels que hi vam estar. Suárez es va anar cap a l'oblit de si mateix. Va néixer el sindicat del crim per enderrocar a Felip. Aznar-emperador va voler conquerir el món i posar-se l’Iraq a la solapa. A Zapatero l'hi ha esclatat la bombolla immobiliària. Espanya torna vella. Per falta de creativitat política i social.  Ens hem quedat quiets. Resignats. Les coses són com són. Els mercats. Amen. Els mercats. Al·leluia. Els mercats. Retalls pels mercats. Al·leluia. Pensions baixes pels mercats. Al·leluia. Jubilació tardana pels mercats. Al·leluia, al·leluia, al·leluia. Els hem fet un altar. El nou déu dels ateus. La nova religió dels que no creuen. L'euro, el dòlar, el petroli. Sant, sant, sant.
          Hem abandonat l'esser humà. Està crucificat davant el vedell d'or. Quant em doneu per cinc milions d'aturats? Venc pensions, ensenyament, sanitat, investigació, estat de benestar. Barat. Barat. Ho deixo barat. I inverteixen els especuladors. Alegres els banquers, les grans empreses. Compren retalls, saldos. Esclavitud d'hipoteques vitalícies. Jornades que comporten la orfandat dels fills. Treball que incapacita per besar els llavis frescos d'una dona que enyora les mans enllaçades, les càlides nits de cossos extasiats.
          Vam ser joves. Vam fer la revolució. Vam tenir enginy. La revolució dels clavells ens va sembrar l'alegria i d'esperança. Vam ser joves. Però ja no ho som.
          Quan vull plorar no ploro i a vegades ploro sense voler.
          Ara estan ells. Els del 15-M. Ressuscitant. Joventut. Sotmetent a examen la història que vam fer però que hem estat incapaços de seguir fent. Ens parem i ens retreuen el nostre abandó. Exigeixen dinamitzar la vida. Volen, com nosaltres vam voler, posar l'esser humà en el centre. Entreveuen un renaixement. Estan cansats de promeses. De ser només votants cada quatre anys. De ser ignorats en la construcció del món. Criden perquè ens adonem que existeixen, que reclamen veu, què aporten seny, que són arrels sempre a punt de convertir-se en arbres. Que no accepten el vedell adorat encara que sigui d'or. Que prefereixen cercar el mar sota l’asfalt dels camins. Que pretenen la utopia perquè és, allò què tal vegada serà. Que són realistes perquè demanen l’impossible.
          Voldria estar a totes les places d'Espanya. S'estava tornant vella. Feia olor de naftalina, a riu estancat. Avui està més bonica perquè els geranis brollen per les vores.
            Quan vull plorar no ploro i a vegades ploro sense voler

dimecres, 18 de maig de 2011

UN CEL BEN REVOLTAT

Eleccions municipals 2011 a ses Salines
            Què passarà?. Pot passar de tot, però mirem el què ens diuen els astres.
            El Sol és a Gèminis, què és el signe de  les idees, per antonomàsia, de les bones idees.
            La Lluna és a Acuari. Els instints (la Lluna) passa pel signe més social, humà, de l’amor,  i les persones, què a la vegada crea una forta cohesió i consciència humana. Reforçat per les quadratures què fa amb Mercuri, Venus i Mart. Temperament, consciència i empatia.
            Mercuri a Taure. Han de vendre uns valors sòlids. Per davant i per darrera, no és poden amagar darrera unes sigles.
            Venus a Taure. Protegir els valors, allò què de veritat importa. Allò què te fa fort i segur davant els altres. No podem perdre pas allò que ja tenim.
            Mart a taure. Determinació. El treball és molt i molt dur. Ganes de fer feina sense importar el temps que hi dediques.
            Urà al signe d’Àries, ens durà revolucions, canvis radicals. Els ideals ultres entraran a les institucions.
            Per altre banda Júpiter que també és a Àries ens diu que tinguem confiança amb els líders.
            Saturn a Balança ens prediu un fort avanç de la justícia i l’associacionisme i una gran responsabilitat social.
            Per acabar tenim una estranya i poc freqüent combinació, Saturn fa oposició a Urà. Aquesta oposició, a nosaltres ens afectarà poc més d’una any. Que vol dir tot això, que si amb aquest any no feien una gran renovació de les estructures que actualment mantenen aquesta societat, potser que la societat perdi molts dels avanços i privilegis que ara gaudim.
            Em de trobar nous fonaments estructurals on assentar la nova societat i donar un altre sentit a la manera de viure amb més responsabilitat.
            Els astres prediuen uns canvis reals, ja, tan econòmics, estructurals, com espirituals.

dimarts, 10 de maig de 2011

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. LLIÇÓ de DEMOCRÀCIA

          Han mort en Bin Laden i els americans han sortit al carrer a festejar-ho. Tots botaven d’alegria i cridaven: “mort a l’assassí”. Sí en bin Laden segurament ho era un assassí. Però fins i tot els assassins tenen dret a un judici imparcial, per jutges imparcials. O és què els nazis que jutjaren a Nuremberg no ho eren uns assassins?. Sí, i per això els condemnaren a morts a alguns dels o a presó a altres. Els països civilitzats no és poden comportar com si fossin uns criminals o fer terrorisme d’estat. Segurament aquest senyor mereixia morir per tot el què havia fet o manat fer, però era la justícia qui l’havia de condemnar.
            Això ha semblat el Far West, qui treu primer la pistola i dispara, guanya.
            L’Espanya imperial també ha cridat ben fort “bravo” i han aplaudit.  Són els mateixos que no volen que Bildu acudeixi a les eleccions.
            El Tribunal Constitucional els ha donat una gran lliçó de democràcia, paraula què per altra banda els segurament desconeixen el seu significat.
            Jo no dubto que ETA és una banda terrorista i com a tal la condemno amb tota la meva força. Però la meva condemna és pel que ja ha fet, però mai no podem condemnar a Bildu pel que farà
            .Per altre part sols a l’extrema esquerra se la de prohibir acudir a les eleccions?. I als feixistes que omplen les llistes del PP què?. O és què fa uns anys els feixistes no mataven també amb tota impunitat?. I ara mateix potser no maten, però calumnien, menteixen, injúrien i enganen..
            Els espanyols pereix que no tinguin memòria. Perquè si no, no entenc què segueixin votant als fills i hereus de la dictadura.
            Per ventura haurien d’anar al psiquiatre a fer s’ho  mirar.