JULIOL

             A vint-i-nou Sant Pere i a trenta Sant Marçal, llavors ja entra el primer de juliol.

            Recordau què enguany el mes de juliol tendra cinc divendres, cinc dissabtes i cins diumenges. I què això només passa una vegada cada 823 anys
             Es rector de Sant Marçal,

            va fer una fantasia.

            Va rompre la camia

            amb la punta del pardal.



SOM BENEITS ELS D'ESQUERRES?

Primer agafaren als comunistes,

jo no els vaig defensar, no era comunista.

Després agafaren als jueus,

jo no els vaig defensar, no era jueu.

Llavors se’n dugueren els catòlics,

jo no els vaig defensar, tampoc era catòlic.

Finalment vengueren per mi,

però ja no quedava ningú per defensar-me.

(Beltor Brecht)

             Ja sé que ni tan sols som família, però si t’esgarrifes i tremoles d’indignació per cada injustícia què és fa dins el món, som companys, què és molt més importat.

            Algú se’n recorda de les coses bones què va fer Felipe González, quan era president?. Segurament què molt poca gent. I en va fer mortes de bones!.

            En canvi quasi ningú és vol recordar de les coses dolentes que feu el Sr, Aznar. No, ningú. Només recorden que és podia fer feina a balquena, què construíem a marxes forçades. Construir, construir, construir. No importava com ni de quina manera. A ran de mar o noves urbanitzacions terra endins. Ran de mar què ara és queda buit, a terra endins queden urbanitzacions fantasmes. Ara no hi ha feina, però algú té el diners d’aquells guanys.

            Les dretes són molt intel·ligents, en canvi les esquerres són massa beneits. Quan les esquerres fan les coses malament les recordam i els ho retrèiem. A les dretes els ho perdonam tot.

            Quina llàstima tenir memòria de peix (només tres segons). Per això, perquè els d’esquerres som racionals, viscerals i ens indignam per les coses mal fetes. En canvi els dretans, no. Només pensen amb els seus guanys. Per ells la prevaricació, el suborn o la corrupció és una cosa normal.

            D’aquesta manera la dreta va guanyant les eleccions a tota Europa. Prest ens en penedirem. Però segurament serà massa tard.

            Cal sortir al carrer i dir no als governs a l’ombra, els mercats i la banca. No és possible que ens comandi algú a qui nosaltres no em triat.

            Són la banca i els mercats qui ens han ficat dins aquest merder, qui han arriscat els diners i els han perdut. I ara volen què siguem nosaltres, qui els paguem.

            No és això, amics meus, no és això.

            Els retalls seran durs, molts durs.



ESTIU 2011

            El dia 21 a les 18.15 h el Sol estarà a 0.00 graus de Cranc, és a dir comença oficialment l’estiu

            Quadratura Sol – Urà, canvi de consciència, idees i estil.

            Quadratura Mercuri – Saturn, disciplina i lògica.

            Quadratura Mercuri – Urà, enginy i renovació.

            L’oposició de Saturn – Urà, ens parla d’una renovació estructural, d’un gran canvi d’idees, què són necessaris molts canvis per sortir d’aquesta  immensa crisi que pateix el món, crisi política, monetària i de valors. Però també ens dona idees i força per poder sortir-ne.

            La quadratura entre Mart i Neptú ens indica una millora

           Dia 15 hi va haver un eclipsi total de Lluna. La Lluna era tota vermella, com si fos sang. L’Apocalipsi de Sant Joan 6. 12 diu: “Vaig veure com s’obria el sisè segell, i la Lluna era tota roja.com sang”.

            Serà veritat que s’acosta la fi del món?.

JO TAMBÉ ESTIC INDIGNAT

                S’ESTÉN UNA EPIDÈMIA MOLT PERILLOSA

            Indignats o enganyats

            Els nostres joves és senten indignats (segons ells mateixos) pel què passa al nostre país. Tenen tot el dret a estar-hi. No tenen feina, ni perspectiva de trobar-ne. Tenen estudis universitaris, però no troben feina del que han estudiat. De qui és la culpa? .

            Per ventura el pla d’estudis necessita una reforma total des de primària fins a la Universitat.

            El moviment 15-M fa propostes, unes no són noves, altres són inviables. Què necessitem un canvi de sistema electoral, ja fa temps que altres partits polítics ho proposen. És democràtic.  La reforma de la Monarquia per una República. Fa temps que som massa qui ho demanam. Decidir les coses per assemblees. És impossible. No acabaríem mai i és difícil que ens entenguéssim. És una utopia, però esta bé què encara creguem en la utopia

            Aquests dies he rebut dos e-mails diferents de dues persones que juguen a ser politics.

            Els primer (de dretes) en transmetia part de les propostes de moviment 15-M i em convidava a signar un full per permetre que el President del Govern i alguns dels seus membres siguin (interrogats, interpel·lats?) per unes persones que ells han decidit, una monja, un filòsof, un periodista i diversos professors de diferents Universitats.

            Què no saps (sabeu) que ja tenim unes Corts que fan aquesta feina, i que aquesta feina (segons la Constitució) correspon a l’oposició.

            Jo no puc, ni vull, ajudar a aquesta gent. Què és presentin a les eleccions i si els trien, llavors estaran autoritzats per interpel·lar. No m’agraden els que volen comandar des de fora.

            D’aquest ja en tenim massa, “la caverna mediàtica”, Pedro J., Rouco Varela, AVT, Manos Limpias, E. Cristians, i un llarg etc..

            Una altre cosa vos dic si tots exercíssiu el dret a vot tal vegada això no passaria. Si he dit el dret, ho és un dret, però hauria de ser un deure, una obligació. Llavors podríeu parlar. Però quan quedau a ca vostre dient “aquests no em representen”. Més tard no teniu dret a demanar explicacions. Heu renunciat al dret que teníeu. No és possible tirar la pedra i amagar la mà

            Entenc què esteu INDIGNATS i així ho manifesteu, però no és així com és fan les coses. Hi ha altres maneres.

            Una epidèmia molt perillosa s’estén com el foc, molt ràpidament, el feixisme totalitari, xenòfob i populista. És molt perillós. Han perdut la por. Alcen la cara al Sol i tornen a cridar: Una, Grande i Libre (ho va dir una senyora l’Intermedio) i va afegir “ a los comunistas hay que cortarles el cuello”. Tot això sense empegueir-se

            Ben igual que l’any 1936, una lluita entre la República contra els terratinents  i el nacional catolicisme radical.

            La xenofòbia populista s’estén per Europa i América  i això és molt perillós. Això es desprén de l’altra e-mail què he rebut, (un altre amic de dretes).

            És una carta d’una farmacèutica de Majadahonda, on diu què els moros i els sud-americans tenen les receptes gratis i què això és un “chollo”. Què a la seva farmàcia arriben aquests senyor amb vals per farinetes i llet per infants i desprès amb aquests vals és compren cremes de més de 50€ . Diu què està farta. Al temps que maleeix al Sr. Zapatero per tot això

            Perdoni Sr, Farmacéutica la culpa no és del Sr. Zapatero, ni tan sols de l'Ajuntament de Majadahonda, tota la culpa és de Vostè. No accepteu els vals pel què no toca. Sou la gent com vos la què fa que l’Estat del Benestar s’enfonsi. Segurament vos guanyau més amb les cremes que amb la llet.

            És per això què hi ha gent indignada, emprenyada, enganyada i moltes coses més. Gent què veu com les factures les paguen els mateixos de sempre. Què la corrupció política no té qui l’aturi i quant més roben, més els voten.

I moltes famílies no arriben a cap de mes. I molta gent passa fam de veritat. I això què estam al primer món.

            El què he dit una epidèmia mala de controlar. No la tura ni la OMS.

                                                              

           



BOTERO - RUBENS

             Aquesta setmana s’ha format el nou Parlament de les Illes Balears. Tot ha anat com s’esperava.

            Ningú ha sortit del guió establert.  Només tres grups. I donat què el PP tenia la majoria absoluta a copat, com era d’esperar, els millors llocs.

            Tots els diputats han jurat o promès el càrrec davant un Santcrist i una bíblia. No en vaig veure cap què ho refuses. Quina vergonya. Ni tan sols els del PSM (què altre temps ho prometien per imperatiu legal). Tot sigui per la cadira.

            Els homes quasi tots amb americana, uns, amb corbata, altres no. Les dones vestien més bé amb poca gràcia. Això sí quasi totes eren dones Botero, si més no, eren Rubens.

            Demà no seré a la presa de possessió de l’Ajuntament de ses Salines i del nou (vell) batle. Però la veritat m’agradaria veure les dones Botero-Rubens salineres.

NO, AMB EL MEU VOT

            No era això. No. Jo no vaig votar-vos perquè emprareu el meu vot per donar suport al PP. Si hagués volgut què el PP ostentés la batlia, el meu vot hagués anat directament a ells. Però ara ja està fet. I què Déu ens guardi d’un ja està fet

            Jo no crec (no puc o no vull creure) el què diuen pel poble. Tal volta perquè a en Lladonet el conec des de que érem al·lots puces, què jugàvem pel carreró del Turó (de can Bonico o dels cagaions) hem nec a creure-ho.

             Ara ja està fet, em dius. Ara ja no val plorar. Abans, abans deia en canyot.

            Vos desitjo sort i ventura. Segur què la necessitau. I més a n’aquest temps d’austeritat que diuen s’acosta.

            Penseu què vos deixaran fer les coses importants a vosaltres? Què vos donaran el diners què necessitareu?. Deixa què ho dubti. Fareu la feina i ells tindran la glòria. Cosa molt PePera.

            Si voleu que les coses us vagin mig bé podeu cercar-vos uns bons assessors político-jurídics, perquè el què són ells, no saben fer una O amb un tassó i la meitat dels funcionaris tampoc, ho sé per experiència pròpia.

            Però, si així ho voleu, si així ho teniu, si així vos va bé, no patiu a mi també m’hi anirà, si vosaltres pensau què és pel bé del poble. Alerta (Hitler també assassinava en nom i pel bé del poble).

            Què vols què et digui, enhorabona. Idò, ENHORABONA,

            Ara estic tot gojós de tenir dos cosins dins l’ajuntament. Ja, ja, ja.

         Toca riure, somriure o fer bona cara, idò ho farem. Ulls espolsats i cara alegre.

            Però el cor està trist. Batega lentament. Com si li manqués l’oxigen. Les plantes, els arbres, de cop s’han assecades. El bosc de sobte ha tornat gris, marró. Les fulles cauen, s’esmicolen, tornen cendres. Si no hi ha pins ni arbres, tampoc hi haurà pinyons, ni cucs, ni vida. Què li passa al bosc?.

            Tampoc seré a l’Ajuntament el dia 11. Perquè?. Per veure com uns homes i dones juren, davant un Santcrist i un missal. Fariseus què és peguen cops pels pits i llavors no van mai a missa. Separats, mares fadrines i vídues d’home viu. A un estat aconfessional no hi pot haver aquests signes.

            Cares noves, cares velles. Gent què no sap, gent què sap. Gent què no sap i no vol saber i el què és pitjor, no sabrà mai. Som massa vell?. No. Estic al punt en què sé més per dimoni (recordau què som el nét del dimoni) què per vell.

            Però en sé moltes de coses. Per ventura massa.

            Heu deixat molts de cadàvers pel camí, per arribar aquí on sou, però alerta, els morts a vegades tornen. I vos dic una cosa, no és dolent anar al cementiri, el dolent és quedar-hi.