MALALTS de CORRUPCIÓ. DIGUEM NO

             Malalts. Homòfobs. Però malalts. Islamofòbia. Més malalts. Xenòfobs. Sempre malalts. Són anti tot. Tot  el què no sigui allò què els prediquen és dolent. Són els ultra nacionalistes, ultra catòlics, ultradretans. Són els nous enviats de Déu. Els què tenen la veritat absoluta. Els elegits. Els emparen ela bisbes i la dreta més casposa. Tots aquells que no volen perdre els drets mes ultramuntans, què posseïen des de temps immemorials.

            Fa mesos què estic dient què els ultres, fatxes i nazis, campen  ban amples i ningú no els diu res, no sols no els diuen res si no què els alimenten les idees.

            Els anys vuitanta van coincidir en el temps, es a dir, hi va haver una conjunció de tres “astres” malèfics, Ronald Reagan, Margaret Thatcher i el més malèfic de tots Joan Pau II (era tan dolent què ja l’han beatificat). Els tres només tenien una idea, matar els comunistes. Comunisme = diable. Els tres eren uns ultres d’allò més radical i varen estendre la seva doctrina ultraliberal que estava arraconada des de la II Guerra Mundial.

            I així els ultres, feixistes i nazis tornen sortir al carrer sense por.

            Malalts de corrupció.

            Camps. Molt Honorable. Camps. Heroi. Camps. Bona persona. Camps. No em facis nosa per guanyar les eleccions i accedir a la Moncloa, li va dir en Rajoy. I el bo d’en Camps va dimitir. El què la gent no entén com és què els valencians poden votar un candidat acusat de corrupció?. Ho és que el votants del PP no saben què és la corrupció?. O be no els importa tenir un president sospitós. Malats de corrupció.

            Malats. A Noruega també en tenen de malalts. Un ultra catòlic i nazi ha fet una gran mortaldat i llavors diu què això està be. Què no és penedeix. Déu el perdonarà. Quatre parenostres i dues avemaries i ja està. Perdonat i cap el cel directament.

            Tallen els arbres del bosc de la memòria, arrabassen les plaques de la memòria del cementiris amb el nom dels afusellats el 36. Ara és senten amb força i recolzats pel Govern, què és dels seus, altra vegada.

            A tots els països què hi ha hagut una dictadura jutgen els crims comesos. A Espanya jutgen al jutja que intenta fer justícia. El mon al revés. Malalts.

            Si algú (Déu?) no hi posa remei i gràcies a la nova llei que impulsa el Govern aviat serem estrangers a al nostre país. Tornarà allò de “a mi hábleme en cristiano, Polaco de mierda”.

            Al·lots, tornam enrere!!. Tocau a foc!!. És ben hora de tornar a sortir al carrer. I si fa falta esmolaren l’eina. Són massa anys de lluita, per perdre’ls en dos dies.

            Em de dir no. Diguem no. No. NO.

            Diguem basta. BASTA.



18 de JULIOL de 1939. FA 75 ANYS.

            El 18 de juliol de 1936 va existir encara què alguns historiadors, ara ho neguin. Ben igual què l’holocaust. Ambdós van existir, però què hi farem, els feixistes són així. La fan i llavors neguen la major.

            Els feixistes espanyols, els del nacionalcatolicisme de la Santa Mare Església i els feixistes alemanys i italians, van fer possible aquesta matança què va ser un assaig per la segona guerra mundial.

            Amics contra amics, veïnats contra veïnats i el què és pitjor germans contra germans.

            Allò passà i ells varen comandar durant quasi quaranta anys. ara ho neguen tot però per sort encara tenim memòria.

            Estam esperant que demanin perdó i l’Església també. Què ens deixin enterrar els morts i a la fi puguin descansar en pau.

            Tanmateix va existir una guerra fratricida i en Franco va ser, és i serà sempre un dictador i la Santa Mare Església el deixava entrar a les Catedrals “bajo palio” .

            Podeu dir què no es veritat, però ben bé què las monedes ho posaven, “Cuadillo de España por la gracia de Dios”. El vostro.

           



2007 - 2011. QUATRE ANYS.

             Dia 17 de juliol de 2007 fa esser un dia nefast. Un fill de puta drogat, gat o les dues coses, no és va aturar davant un semàfor vermell. Em pega tal bufetada què m’alçà dos pams de terra i em llançà a cinc metres del cotxe.  Va fugir sense fer cas d’haver atropellat a un home i deixar-lo ferit. D’allà com un llamp. Vaig veure la matricula i com és botava tres semàfors en vermell.

            Mirau si en va fer de faltes contra el codi de circulació. Atropellar una persona, no prestar-li ajut, passar semàfors en vermell, etc...

            Idò la jutgessa què va jutjar el meu cas no en va veura cap de totes aquestes faltes. Què santa Llúcia li conservi la vista, pobreta. Ara be totes les vegades què jo  vaig anar al jutjat no la vaig veura mai, sempre vaig parlar amb les seves subordinades, tenia molta feina. Fins i tot la forense què em va mirar, em va tractar com si el delinqüent fos jo. En aquell lloc amabilitat gens ni una mica. Quasi totes eren femelles i semblava que totes tenian la regla. Malsofertes com elles mateixes. Ah i semblava què totes et miraven de part de dalt.

            Què en vaig treura de tot això, res. De la justícia com més enfora esteu millor. Se suposa que vaig guanyar el plet, i el míser en va costar....

            Però som viu, què no es poc.



PA AMB TOMÀQUET

Déu ens do ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet,
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens do un tall de pernil
o llonganissa ben ampla,
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens do tot el que he dit
i bons amics a la taula,
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana,
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.

Miquel Martí i Pol

LA GRAN CREU CÒSMICA 2011

               Entre el 23 de juny i el 14 de juliol es produirà una estrany fenomen al cel. Una creu còsmica és una cosa poc freqüent, però en poc temps se n’han produïdes tres. A l’agost de 1999, juny de 2006 i juny de 2011.

              El 21 de juny el Sol va ingressar al signe de Cranc i així es va activar una Gran Creu Còsmica al zodíac.

             Àries, Cranc, Lliura i Capricorn estaran ocupats per planetes que entre si formaran aquesta Creu al cel. Els planetes involucrats són el Sol, Júpiter, Urà, Saturn i Plutó. Són els quatre signes de ritme impulsiu que donen moviment i ens parlen de nous començaments. La configuració astrològica que es formarà és poc freqüent, la qual cosa potser és un senyal del cel dels propers canvis profunds de la humanitat.

                  Saturn oposició Urà. Renovació total

            Durant un any aproximadament farà de pont entre les estructures velles què han deixat de ser vàlides i les idees noves. Potser faci falta una revolució.

            Saturn a Lliura: Responsabilitat social

De 2011 a2014. Te tres anys per restablir la justícia

            Saturn quadratura a Sol. Necessitam guanyar autoestima. L’èxit no és només treball.

            Saturn quadratura Plutó. Em d’avaluar el poder personal, l’ús i abús què se’n fa, és el gran problema que té l’estructura.

                  Plutó oposició a Venus. Canvi de valors.

            Es necessari un canvi de valors, els actuals han quedat antiquats i necessiten renovar-se

            També ens parla de revolució necessària la quadratura Plutó – Urà, què afectarà a varies generacions. Grups revolucionaris, Inadaptats, que renovaran la consciencia social mundial.

            Urà quadratura a Venus. Ens preveu de relacions poc tradicional entre grups politics, religiosos o socials.

            Venus a Cranc. Seria bo construir un entorn agradable tant a la família com al treball.

            Àries, Cranc, Lliura i Capricorn, són signes cardinals i seran els més afectats, els què més notaran l’influencia de aquesta Creu Còsmica, què ens durà grans canvis amb l’influencia dels planetes lents. Hi haurà grans transformacions tan a nivell personal com social.

            Plutó a Capricorn retrògrad: Nous fonaments estructurals

Dels anys 2009 al 2024, Plutó transita pel signe Capricorn provocant cataclismes en les estructures polítiques i la mort de vells partits polítics que ja no són útils. En aquests temps es col·lapsen els règims decadents i sorgeixen altres de nous, despietats. En el món dels negocis, hi haurà molts trastorns quan noves estratègies financeres reemplacin a antigues pràctiques de negocis i punts de vista econòmics. Aquest serà un moment de caiguda de l'autoritat.

            Els planetes Urà i Plutó, són els que assenyalen els moments de grans canvis en les estructures mundials. Hi haurà una extrema tensió i pressió, on els suposats líders mundials voldran prendre decisions per seguir sostenint el vell ordre mundial. Urà i Plutó no velen saber res més d’aquesta civilització en decadència, ells són el que estan darrera de les crisis financeres, politiques i socials..Escuchar

Leer fonéticamente

          Plutó, el que desintegra, emergeix des dels seus dominis de l'inconscient pel signe de Capricorn. Càncer ens mostra les forces per al naixement, la nova vida. A Capricorn hi ha Plutó què ens mostra la mort. Vida- mort en aquest solstici.

          Renaixement! (Lluna a Escorpí) Capricorn demana la culminació del procés plutonià, ¡Renaixement! Què intenta dir-nos la Visió de l'Àguila?

            Venus, el Sol i la Lluna en conjunció el dia 30/06, ens recorda l’ imatge de l’Apocalipsi 12 – 1 : “va sortir una gran senyal al Cel: una dona vestida de Sol, amb la lluna als seus peus i al cap duia una corona de dotze estrelles.”.

            Venus és la dona, el Sol i la Lluna estan amb ella a dalt del zodíac (el cel) i envoltada de les dotze constel·lacions (estrelles).

            L’apocalipsi 8 – 1 diu: “I quan va obrir el setè segell, el cel va quedar en silenci per espai de mitja hora”.

            Si pensam que mitja hora còsmica equival a un any i mig terrestre, tenim què són 545 dies, exactament els què hi ha entre el començament de la creu còsmica, 21/6/2011 i el 22/12/2012, data què dona el calendari Maya.

            Vol dir això què estam davant la fi del mon?. No.

            Si totes aquestes senyals coincideixen i són veritat, vol dir què estam davant un canvi, és la fi del mon tal com el coneixem.

            S’acosta l’era d’Acuari, un mon nou, sense desigualtats, ni imposicions, que no guanyi el poder de la força.

            Un mon nou, millor, més bo i diferent del què coneixem, què rompi amb tot allò que ja no serveix, vell i caducat.

BONS TEMPS PER FER CONFITURES

            Som al Juliol, entre altres coses, ha arribat l’hora de fer confitures, o de ja tenir-les fetes. Les fruites son madures. D’aquesta manera les nostres padrines aprofitaven i les guardaven per l’hivern.

            És poden fer confitura de quasi totes les fruites.

            Jo en faig sobre tot de maduixa, llimona, albercocs i de prunes, el mes què ve també en faré de figues. Si a més de secar-les també en faig confitura. És boníssima per a tot, però si la posau damunt formatge vell o tendra, és “bocatto di cardinale” .

            Per cada kg. de fruita (neta) jo hi poso 600 gr. de sucre.

            El vespre abans arreglo la fruita, la pal i lleu els pinyols, i la deixo tota la nit dins una olla amb la meitat del sucre. Al dia següent el sucre ja ha cuit (fa brou) en part la fruita. La posau al foc i remenau un poc al principi perquè no s’aferri. En començar a bullir contau 20 m. i llevau-la del foc.

            En fred la capol amb el braç elèctric i llavors la pas pel passa pures i així no queden llavors, pinyols ni pells.

            Més tard les torn a posar al foc amb el sucre que resta. Les podeu aromatitzar amb pell de llimona i canyella.

            Però sempre heu de pensar a posar al principi, el suc de mitja llimona, ressalta el gust de la fruita i a més no deixa que el sucre es faci caramel.

            Per comprovar que la densitat (espessor) de la confitura és del vostre gust ho heu de fer sempre en fred. Si és massa clara la bulliu un poc més, alerta, com més la bulliu més obscura és torna. Si la densitat us agrada, possau-la al foc fins que torni a arrancar el bull i en calent l’empotau en pots de rosca, tancau fort el poc i el girau al reves fins que sigui fred. Quedarà al buit i així vos poden durar varis anys. L’etiquetau i al rebost.

Un secret per la de llimona. Pelau-la i resevau la pell. La podeu trossejar i posar al foc, amb el sucre, sense esperar. Llavors tallau la pell en juliana i a part l’escaldau 10 m. amb aigua i una cullerada de sucre. La colau i la posau a la confitura, ben mesclada, abans d’empotar.

            Si voleu fer confitura de tomàtiga ara que abunden, llavors la podeu emprar com a salsa per posar damunt carn, sobre tot si és de porc. També són bones, com a salses les de albercoc i la figa.