dilluns, 31 d’octubre de 2011

MOLTS D'ANYS, MIQUELET

            Quan era petit una dona em demanà que quan feia els anys i jo li vaig contestà, “no ho sé, però és per tots els sants”.
            Vaig néixer el 31 d’octubre, era diumenge i l’amo en Joan “sabater”, què era veïnat de ca els meus pares en sortir de missa primera em va comprar un rosari d’una pesseta. Naturalment que jo no el me vaig menjar, però si els meus cosins.
            Som de signe Escorpí amb ascendent Lleó. Aquesta mescla és una bomba. Caparrut com ell tot sol, però això sí molt bon al·lot.
            La meva arribada al mon va esser molt celebrada, ja que a cal meu avi, de cinc germans què eren només jo he tramés el llinatge dels Bonet, tots els demés germans varen tenir femelles i el llinatge s’ha perdut.

POCS, VELLS i MALAVINGUTS


          El Obispado advierte del ´peligro´ de votar opciones que defiendan el matrimonio gay
            Vertaderament és una cagada la que ha fet la Conferencia Episcopal i el Sr. Bisbe de Mallorca darrera ells, és clar que defensen els seus diners, diners que per altre banda els pagam entre tots.
            No vos n’adonau que sou massa antics, casposos, rovellats i que d’aquesta manera no anau enlloc
            De cada dia sou més vells i més pocs, si anau així, quedareu tots sols. A la pròxima generació podeu tancar les portes de les esglésies.
            Perquè vos pensau tenir la veritat absoluta?, si ja ni Déu vos fa cas.
            Quin perill te aquesta gent?. Que vos importa si decideixen casar-se entre ells?. Quin mal fan dos homos què es volen casar?.
           Vos recomanaria a tots que prenguéssiu un poc de segó amb el berenar i així no aniríeu tan restrenyits, perquè sembla que no podeu cagar bé  i per això feis cara de mala llet i d’odiar a tothom.
            Tan poques feines teniu per només pensar amb els gays, i la gent pobre, la que no pot menjar, els malalts, les vídues, els joves i els emigrants, aquests no vos importen?. Perquè no vos ho feis mirar. Això no és seguir les ensenyances de Jesús. Què no veieu que no entrareu al Regne de Déu? Què serà de vosaltres fora del Regne?.
            Crist va treura als mercaders del Temple, vosaltres els aplaudiu. I les llistes dels politics investigats o condemnats per malversació de cabals públics, frau i prevaricació, els podem votar?
            Sortiu al carrer, modernitzau-vos, si mirau al vostre voltant voreu què fins i tot Déu s’ adaptat als nous temps, correu-li al darrera, apreneu de les noves ensenyances de Jesús.
            La majoria de les normes les varen escriure homes, no Jesús. Vosaltres l’heu abandonat, Ell mai no ho faria.  
            Fa massa anys què estau tancat dins els vostres claustres, esglésies, Vaticà, etc... deixau tot allò que vos ferma i seguiu als germans. A fora és on realment és troben els necessitats. La bena que duis davant els ulls no us deixa veura la realitat.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

ÉS UNA SOLUCIÓ?. DITES

          Tens problemes?. No et preocupis, fes com els cans, els mires, els olores i si no tels pot menjar... els pixes i ten vas.

            Aprendre a viure és tan difícil i la vida tan curta, que quan comences a aprendre’n... ja és hora morir-te.

            La felicitat ha de ser un camí, no una meta. Gaudeix del viatge.

            La llibertat i la salut són com l’aigua: no en sents necessitat fins que et falta.
           
            A vegades ser “majoria” només significa que tots el tontos estan al mateix costat.
           

diumenge, 16 d’octubre de 2011

PA CASOLÀ

                    Avui he tornat a fet pa
            Voleu que vos digui com el faig, és ben bo de fer:

               350 ml. d’aigua
               400 gr. de farina integral
               250 gr. farina de força
               1 culleradeta (de cafè) de sal
               2 cullerades (soperes) d’oli d’oliva
               25 gr. de llevat fresc (en venen als súpers)

            Posau l’aigua dins un ribell, llavors hi afegiu el llevat i el dissoleu, a continuació l’oli i tota la farina de cop, per damunt la sal i ho mesclau tot ben mesclat. Ho amassau devers 10 minuts. Feis una bolla i deixau-lo dins els ribell tapat amb un drap ben net. Abans espolsau-lo amb un poc de ferina per què no s’aferri.
            Quan ha doblat el volum, a l’estiu devers una hora, el treis del ribell i tornau pastar per espai de 2 minuts. Ja arribat l’hora que li doneu forma. Si el feis redó, li fareu quatre talls, fent un quadrat i si li donau forma de barra els talls els feis en diagonal.
            El posau damunt una llauna untada d’oli o be amb un poc de ferina per davall tapada amb una drap, fins que hagi tornat ha doblar el volum.
            Llavors és quan ha arribat l’hora d’enfornar-lo, amb el forn encalentit a 200º, per espai de 35 – 40 minuts. El pa és cuit quan en pegar-li copets a baix sona a buit.
            Si voleu que el pa vos quedi més cruixent, en encendre el forn, posau una olleta amb aigua i així farà vapor.


dissabte, 15 d’octubre de 2011

ÉS VA COMPLINT ALLÒ QUE ESTAVA ESCRIT AL CEL

            Si mirau les prediccions que vaig fer dia 19 de marc, quan anunciava la arribada de la primavera, voreu que vaig predir que s’acostaven revolucions i noves formes de fer política fins i tot noves creences.
            Tot just acabava de començar la primera revolució al Magreb. Aquesta és va estendre a molts altres països àrabs. Però no és nomes això, més tard va sorgir el moviment 15-M a Madrid, a “Sol”, i d’allà con si fos un reguer de pólvora és va anar estenent per altres ciutats d’Espanya. Avui 15-O hi ha convocades manifestacions per tot arreu del mon. On acabarà tot això?
            Al començament de l’estiu deia que els canvis havien de ser estructurals i a més la Lluna era tot vermella con de sang.
            Al Juliol una gran creu còsmica al cel ens parla de revolució total, nous valors i d’un mon nou, millor i diferent.
            Esper que tot això és compleixi i que les revolucions i manifestacions siguin pacifiques.


divendres, 14 d’octubre de 2011

GRAN ESGLÉSIA I POCS PERDONS

              No és el millor que podrien tenir, però és el millor que tenim. Gran desgracia la nostra. Jo no els vaig triar, però la democràcia és així. Guanya qui més vots te o qui fa millors coalicions. És així amics i els haurem d’aguantar els pròxims quatre anys. Tan si ho fan be com si no. I de moment no li fan gaire. Ja tenen dues sentències en contra i tot per no saber o no voler gestionar be la cosa pública. Però, i com podem demanar una bona gestió a qui no hi creu amb la “Res Pública”?. Ells creuen i volen una privatització de tot allò que ara és públic. I quan els arriben les denuncies, que fan?. Les posen dins un calaix?. Idò com tantes altres coses.
            Com poden demanar eficàcia als funcionaris si els no en tenen ni idea de com funciona un Ajuntament. És presenten a unes eleccions, els voten i ja està. Ja tenim la Seu plena d’ous. Programa, cap ni un. Visió política a mig o llarg terme, NO!!!. Si els ve just manejar el dia a dia i quasi no se’n surten.
            “tenc una farola apagada”. L’arreglarem.
            “tenc una clot al carrer”. Be el taparem
            “al meu carrer les faroles estan enceses tot el dia”. Passarà l’electricista.
            Potser que això funcioni i la gent està bocabada. No, no i no!!! per això cobren aquesta doblerada.
Però si heu de fer un tràmit un poc difícil, posau-vos be amb Déu i resau per que ho sàpiguen fer. A jo m’ha passat. Que els he dit la llei ho diu així, i contestar-me, “Ah, però nosaltres no ho fèiem”. I, o be, els dius el nom del porc i et baralles amb elles o te’n vas com madò Morea, ja ho sabeu ”un dit dins el cul i l’altre a la boca”, i de tan en tan “cambien”.
            Solen dir “que Déu mos en guardi d’un ja està fet”. I jo dic “que ens en guardi, però que no ens estotgi”.
            Així que en tornar a votar vos ho pensau millor.
            Tot això ve perquè l’Ajuntament ha de pagar nou-cents mil i pico d’euros a la Sra. Marquesa per una plaça que va fer el seu pare quan va urbanitzar el Coto, ara ja fa més de cinquanta anys i altres dos-cents mil i pico a una Sra. Fotògrafa què quan feia la seva feina va tenir la desgracia que un cavall la tomés (ella estava acotada davant el cavalls intentant fer una foto), i que la assegurança ja va indemnitzar amb quasi deu mil euros.
            Fa uns anys, jo, vaig anar de testimoni a un judici en contra de l’Ajuntament per una cosa semblant. Si no fos estat pel testimoni que donarem els components de Quart Creixent, l’advocat de l’Ajuntament semblava estar de part de l’acusador. I és clar que sí, l’Ajuntament va guanyar el judici.
            Heu pensat tot el que és podria fer amb aquest diners, en un temps que van tan mal dades.
            Jo si què ho he pensat i en faria moltes de coses, però com què és com que fer retxes dins la mar, no els diré ni meu. Qui tot sol s’ho menja tot sol s’ofega.



divendres, 7 d’octubre de 2011

SOPES MALLORQUINES

                  Aquesta és una recepta més de sopes, ja sabem que cada cuiner/a te la seva. Però de totes maneres la deixaré per si algunes persones no en saben fer de sopes. Aquesta vos puc assegurar que és molt bona

            Sopes mallorquines

            Ingredients per a 4 persones
2 manats de grells
2 tomàtigues de ramellet
1 manat de bledes
1 manat d’espinacs
1 manat de julivert
mitja col borratxona
colflori (4 brots)
4 carxofes
alls
400 gr. de costella de porc trossejada
400 gr. de llom o carn magra de porc
200 gr. de panxeta
2 botifarrons coents
2 paquets de sopes de pa moreno
Sal, pebre bo (dolç) i pebre coent

            Primer netejau totes les verdures i les feis a troços, cada una per separat i les reservau
La meitat del julivert el troçejau petit amb el guinavet, l’altra meitat per fer la picada amb els alls.
La carn també trossejada i salpebrada.
            Posau oli d’oliva dins la cassola i sofregiu bé la carn. Llavors els grells i ben remenat. Les tomàtigues picades i el julivert picat i una altre remenada. Primer posau la col i després i les altres verdures i remenau bé abans de posar-hi la següent.
            Hi afegiu aigua què just tapi les verdures, és hora de posar-li els botifarrons a rodanxes i ho deixau bullir 45 m.
            A la mitja hora hi podeu tirar la colflori esbocinada i les carxofes.
            Abans de apagar el foc, tastau i rectificau de sal si fos necessari.
            Mentres tant torrau les sopes dins el forn fins què estiguin ben rostides.
            Les podeu servir dins una greixonera grossa (és més vistosa) o en plats individuals.
            Abans de tirar el brou i les verdures a damunt les sopes, hi tirau un raig d’oli d’oliva per damunt i a continuació la picada feta amb els alls i el julivert dins el morter. Per poder repartir-lo millor hi posau un poc d’oli i brou de les mateixes sopes.
            Anau tirant brou per damunt les sopes i després posau-hi les verdures.
            Acompanyat d’olives trencades, fonoll marí envinagrat i pebre verd a tires, és deliciós.


dimecres, 5 d’octubre de 2011

PAPOLATRIA segle XXI. Quina vergonya

             Heu notat que darrerament existeix una Papolatria.
            Si, una adoració cap al Papa de Roma, això és una cosa que no és gens sana. Ell es passeja pel mig de les multituds com si realment ell fos Déu i no un homo. Alça el braços com un ídol, un cantant de fama, un actor de moda i saluda a la gent com si fossin els seus fans.
            I la gent, sobre tot la joventut, crida d’una manera desesperada. Com, dirien els capellans, si estassin posseïts. El passat mes d’agost, aquelles monges que feien l’ona, no semblava cosa seva, com si estassin a un camp de futbol i embogides per un futbolista qualsevol (havia sentia dir que hi havia monges tancades i monges tancadores, ara ho entenc).
           Eren talment com a nins petits que fa tres dies que no han sortit al pati i de cop i resposta les obren la porta de pinta en ample. Boten, criden, bracegen, passen l’un per damunt de l’altra per arribar el primer. Perquè?. Per arribar primer, a on?  A veure un homo!!!.
            Si un homo, al que tracten com si fos Déu. És o no és això una idolatria?.
            Aquesta homo no estaria millor a ca seva i cuidant les seves “ovelles”. Que per si no se’n ha adonat, el ramat li va un poc revoltat, darrerament. Bé bastant desbocat.
           Cada dia hi ha més capellans pedòfils  i manco capellans per dir missa a les quatre beates velles que queden pels pobles.
            O canviau o vos quedau sense clients.
            Ah! I al senyor Rouco Varela dir-li que els joves quan quasi els regalen el viatge, hi van tots els que poden.