No és el millor que podrien tenir, però és el millor que tenim. Gran desgracia la nostra. Jo no els vaig triar, però la democràcia és així. Guanya qui més vots te o qui fa millors coalicions. És així amics i els haurem d’aguantar els pròxims quatre anys. Tan si ho fan be com si no. I de moment no li fan gaire. Ja tenen dues sentències en contra i tot per no saber o no voler gestionar be la cosa pública. Però, i com podem demanar una bona gestió a qui no hi creu amb la “Res Pública”?. Ells creuen i volen una privatització de tot allò que ara és públic. I quan els arriben les denuncies, que fan?. Les posen dins un calaix?. Idò com tantes altres coses.
Com poden demanar eficàcia als funcionaris si els no en tenen ni idea de com funciona un Ajuntament. És presenten a unes eleccions, els voten i ja està. Ja tenim la Seu plena d’ous. Programa, cap ni un. Visió política a mig o llarg terme, NO!!!. Si els ve just manejar el dia a dia i quasi no se’n surten.
“tenc una farola apagada”. L’arreglarem.
“tenc una clot al carrer”. Be el taparem
“al meu carrer les faroles estan enceses tot el dia”. Passarà l’electricista.
Potser que això funcioni i la gent està bocabada. No, no i no!!! per això cobren aquesta doblerada.
Però si heu de fer un tràmit un poc difícil, posau-vos be amb Déu i resau per que ho sàpiguen fer. A jo m’ha passat. Que els he dit la llei ho diu així, i contestar-me, “Ah, però nosaltres no ho fèiem”. I, o be, els dius el nom del porc i et baralles amb elles o te’n vas com madò Morea, ja ho sabeu ”un dit dins el cul i l’altre a la boca”, i de tan en tan “cambien”.
Solen dir “que Déu mos en guardi d’un ja està fet”. I jo dic “que ens en guardi, però que no ens estotgi”.
Així que en tornar a votar vos ho pensau millor.
Tot això ve perquè l’Ajuntament ha de pagar nou-cents mil i pico d’euros a la Sra. Marquesa per una plaça que va fer el seu pare quan va urbanitzar el Coto, ara ja fa més de cinquanta anys i altres dos-cents mil i pico a una Sra. Fotògrafa què quan feia la seva feina va tenir la desgracia que un cavall la tomés (ella estava acotada davant el cavalls intentant fer una foto), i que la assegurança ja va indemnitzar amb quasi deu mil euros.
Fa uns anys, jo, vaig anar de testimoni a un judici en contra de l’Ajuntament per una cosa semblant. Si no fos estat pel testimoni que donarem els components de Quart Creixent, l’advocat de l’Ajuntament semblava estar de part de l’acusador. I és clar que sí, l’Ajuntament va guanyar el judici.
Heu pensat tot el que és podria fer amb aquest diners, en un temps que van tan mal dades.
Jo si què ho he pensat i en faria moltes de coses, però com què és com que fer retxes dins la mar, no els diré ni meu. Qui tot sol s’ho menja tot sol s’ofega.
