L’analfabet polític és el pitjor dels analfabets possibles. No sent, no parla, no participa en els esdeveniments polítics. No sap què el cost de la vida, el preu de la llet, del pa, de la benzina o els medicaments, són decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ase, què encara és mostra orgullós de dir que ell odia la política. Sense adonar-se’n, que de la seva ignorància i deixadesa neix la prostituta o els menors abandonats. I també el més gran, el pitjor de tots els bandits: el polític corrupta, el què està a les ordres dels mercats i les multinacionals..
A l’agost de 1971, Richard Nixon, polític nord-americà (de mala recordança per a tots), va privatitzar la sanitat als EEUU. Els industrials de la Salut, van pegar bots d’alegria. Són aquestes industries i multinacionals les que financen les campanyes politiques dels congressistes i senadors americans. I clar ells estan a les seves ordres, són els seus servents i esclaus.
Per això no sigueu analfabets polítics, participau de la cosa pública Els funcionaris públics, els serveis públics són necessaris, ells són objectius, neutrals i independents. Però per evitar això és imprescindible l’estabilitat dels empleats públics, per evitar clientelismes, corrupteles i arbitrarietats. Si no, tornarem a les “cesantias” del segle XIX. El que governava posava els seus. Ara també és fa, però d’una altra manera.
Fa ja molts d’anys, quan jo era més jovenet, tenia un amic – conegut, al que varen estar a punt de fer director insular d’una gran multinacional. Finalment en van triar un altre i llavors, el seu pare, pensant fer-li un favor deia: “és que el meu fill en passar d’un milió de pessetes s’embulla”. Si, li va fer un gran favor. Pobret.
Això ve a compte perquè el nostre “President” Bauzá, també s’embulla al passar del milió d’euros. El passat gener va declarar que els seus retalls en sanitat, feien estalviar 14 milions d’euros al mes, quan volia dir, 14 milions a l’any. Al setmana passada es queixava de que el deute de les Illes Balears, augmentava en 1000 milions d’euros al dia. En realitat volia dir 1000 milions cada any. Li passa ben igual que aquell amic meu, en passar del milió, pobret, perd el nord. No m’estranya. Un milió d’euros, són massa euros.
Tampoc els seus Consellers li poden ajudar. El Vicepresident econòmic ha dit que els impost que han apujat són incolors, inodors i insípids, (com l’aigua). Neutrals i eficients. No ho saben, no ho veuen, o no interessa saber. Són tan curts que no hi veuen un pam enfora del nas. El cèntim sanitari i els altre impostos que heu apujat, faran que la inflació apugi. I aquests sí què és un impost molt injust. I el paguem entre tots, però molt més la classe mitjana i els obrers. Rebel·lat. Surt al carrer a dir BASTA.
N’Alberto Ruiz-Gallardon, mai no ha estat un progressista, encara que ell ha fet molt per semblar-ho. Havia mesurat molt bé les paraules, fins ara, semblava un verset lliure dins el PP. Què li passa ara que ha girat a la dreta, des de la mateixa dreta. Perquè ja no sembla de la dreta europea, una dreta moderada.
Alguns diuen que no és més que una rabieta perquè volia ser ministre de Defensa, però una ordre real, ho va aturar i col·locar en el seu lloc un amic real.
Però altres pensen que el que vol és, en un temps no massa llunyà, obtenir un bon lloc de sortida en una propera remodelació del Govern, quant aquest s’hagi desgastat pels retalls i reformes. O fins i tot disputar el lloc al President.
Els seus atacs a les dones i a l’avortament l’acosten perillosament a la part més ultra del partit. Ni el Ministre, ni molt manco cap Cardenal, no han opinar sobre l’avortament, ni ser avortistes. L’únic que han de fer és procurar que les dones pugen avortar d’una manera segura per la seva salut, sense dificultats i gratuïtament a la Seguritat Social. Tot el demés són vuits i nous i cartes que no lliguen. Saps si les mares d’alguns homes haguessin avortat en el seu moment, segur que el mon seria molt millor.
Perquè en algunes coses voleu viure juntament amb les darreres tecnologies i amb altres, en canvi vos aferrau a escrits (de no es sap qui) de fa 2000 anys. Com està el mon, senyors i quina vergonya, cavallers, quina vergonya.
Alerta amb l'idioma, penseu que no és el mateix esser un CÀRREC PÚBLIC, que una CÀRREGA PÚBLICA
+12_34_12.png)
