dimecres, 28 de març del 2012

QUALSEVOL COSA PER ESSER RIC

            Jo m’enllaç pel Català, per què jo sóc balear,
jo sóc de Mallorca, català insular.
jo sóc de la pàtria dels agermanats,
de Joanot Colom, vells avantpassats.


            “Germans de Catalunya, germans del Rosselló, de València i Mallorca, som terra de saó! Un temps amb sang regada, demà no ho sabem, no...!
            Cridem amb nostra parla: Visca nostra nació!
                                                                                         Angel Guimerà

            El pensament espanyol és mort. No vull dir que ni hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. (1932).
                                                                                        Joan Maragall

            Ahir dia 27 de març, feia 50 anys que la UNESCO, el va declarar dia mundial del TEATRE. Vull aprofitar l’avinentesa per convidar-vos a l’estrena de l'obra  QUALSEVOL COSA PER ESSER RIC, pel grup QUART CREIXENT TEATRE, de ses Salines a la mostra de teatre de Santanyi. L’estrena serà el dia 30 a les 9.30 del vespre.

dimarts, 20 de març del 2012

BESCUIT DE LLIMONA I FORMATGE FRESC

            Ingredients:
4 ous
200 gr. de sucre
250 fr. mantequilla pomada
75 gr. ametlla molta fina
375 gr. farina
200 gr. formatge fresc ( nata o iogurt grec)
Ratlladura i suc d’una llimona grossa
1 sobre de llevadura pols

            Almívar:
125 ml. d’aigua
100 gr. de mel
Ratlladura i suc d’una llimona grossa

                  Preparació:
            Mesclar tots els ingredients per aquest orde, la mantequilla amb el sucre, llavors els ous, els suc de llimona i la ratlladura i finalment el formatge. Després de mesclar tot això ben mesclat és quan hi podeu afegir la farina, la ametlla i la llevadura.
            Després d’haver-ho mesclat tot junt, ho posarem a un motlle adequat untat de mantega i farina.
             Ho posarem al forn calent durant 40 minuts a 180º (segons el forn).
            Mestres tant el bescuit es cou, posau l’almívar al foc  amb els ingredients indicats a la recepta.
            Una vegada tret el pastis del forn no el desemmotlleu, tireu-li, poc a poc l’almívar per damunt.
            Quan ja s’ha begut l’almívar i sigui fred, llavors el podeu desemmotllar. La ratlladura de llimona vos quedarà per damunt.




PRIMER DIA DE PRIMAVERA

             Avui dia 20 a les 6.11 del mati el Sol ha entrat al signe del xot (Àries). Ha començat la primavera a l’hemisferi nord.
            Al temps que el Sol entrava al signe d’Àries, era aquest mateix signe el que sortia per l’horitzó amb tres planetes al seu sí .
            El Sol feina una conjunció amb Mercuri i Urà. Això vol dir que encara que la crisis no ha acabat (i va per llarg) la gent comença a tenir-ne consciència.
            La setmana passada hi havia una conjunció de  Júpiter i Venus que es podia veure a la posta del Sol i mirant cap a ponent. Es veien dos punts mol brillants. Encara es poden veure però ja es van allunyant.


dilluns, 19 de març del 2012

VIVA LA PEPA. 1812 - 2012


          Constitució de 1812
          La Constitució de 1812 és un dels textos jurídics més importants de l'Estat espanyol, ja que va establir les bases de constitucions posteriors. Considerada com un baluard de llibertat, va ser promulgada a Cadis el 19 de Març de 1812, dia de la festivitat de Sant Josep, de manera que popularment va ser coneguda com "La Pepa". Consta de deu títols amb 384 articles, és considerada com el primer codi polític a to amb el moviment constitucionalista europeu contemporani, de caràcter nou i revolucionari, que establia per primera vegada la sobirania nacional i la divisió de poders, com dos dels seus principis fonamentals .
          La Constitució de 1812 recull molts dels principis fonamentals que segueixen vigents avui dia. Alguns d'ells els tenim tan assimilats que sembla increïble que en altre temps les coses no fossin iguals. Però la veritat és que, en el moment de la seva proclamació, van significar una autèntica ruptura amb el que existia anteriorment. És molt important recalcar que principis que per a nosaltres són tan habituals com la llibertat individual, la llibertat de premsa, o la inviolabilitat del mateix domicili són drets que gaudim ara, però que es plantejaven com absolutament moderns i innovadors a La Pepa.
            Amb aquesta Llei varem passar de ser súbdits a Ciutadans. També cal recalcar que va ser la tercera Constitució del mon, desprès  l’americana (EEUU) i la francesa.
          Aquesta Constitució va ser un compromís entre liberals i absolutistes. Entre els afrancesats i els “patriotes” partidaris de Ferran VII i el seu absolutisme.
            La Constitució es construeix sobre els següents  conceptes
     Sobirania Nacional.
     Divisió de poders.
     Representació nacional.
     Unicameralisme.
     Confessionalitat Catòlica. Prohibint-ne qualsevol altra.
            La vigència d’aquesta Constitució és molt tempestuosa:
     Es promulga el 1812
     Derogada el 1814, per Ferran VII.
     Restablerta el 1820 pel Govern del Trienni Liberal.
     Novament es derogada el 1823 per tornar-la restablir el 1836.
     Finalment és substituïda per la Constitució de 1837
            Aquestes Corts estaven formades per 308 representants, i havia 90 eclesiàstics i 40 militars. Ni la varen signar tots els representants, ni mai varen estar reunits tots a l’hora.
            Bernat Nadal i Crespi, solleric i Bisbe de Mallorca durant 24 anys (1794 – 1818) en fou diputat per Balears i també un dels President.
            El temps que estava abolida el poble cridava “Viva la Pepa”, per no esser empresonat o castigat per les forces de Ferran VII.

diumenge, 18 de març del 2012

AQUESTS SOCIALISTES SÓN EL DIMONI


          Que no Sr Rajoy, que no tots els seus mals són conseqüència de la nefasta herència que li van deixar els malvats socialistes.
          Hi ha moltes més herències, l'hi asseguro. Me faci cas.
          Hi ha herències enverinades, deixades pels "amics de l'ànima".
          Herències que li serà difícil (i amb les seves poques llums, potser impossible) administrar.
          Herències "choriceres" (amb seqüeles fins i tot de sang blava) que caven profunds forats que condueixen directe a l’infern a través d'un ampli i voraç cràter anomenat crisi que obliga als que manen (i no cregui que són vostès, no sigui il·lús) a mostrar-se agressius en la invasiva i sagnant cirurgia de les retallades.
          Miri vostè senyor Rajoy, ja crec que li feia il·lusió, i molta, ser el cap davanter del PP i també el president d'Espanya (una, gran i lliure, braç estes amb la ma plana). Però pel que pugui ser, i en prevenció del que estigui per arribar, li recomanaria que es dediqués a gaudir plenament dels seus anys de glòria sent que potser aquesta sigui la seva única i última legislatura.
          Com si fos un radiant i ufanós emperador, dediquis a contemplar aquesta nova Hispania que avui és seva. Altiu, a cavall d'una enorme i blanca gavina mentre sobrevola l'immens i blau cel patri. I res més. No cal.
          Ja que Alemanya, França i els poders fàctics nacionals es van ocupant de tot. De fet ja ho estan fent. Fins i tot abans que vostè fos el flamant president que ara és.
          I pel que fa al seu futur a mitjà i llarg termini, estigui tranquil Don Mariano. No s'alteri, si us plau. I sobretot, no es preocupi per res.
          Com diu l'Eclesiastès: "Tot té el seu temps, i tot sota del cel té la seva hora". Cada cosa, doncs, al seu temps, i d’estiu cigales, senyor Rajoy, i així, quan les urnes decideixin "despatxar-lo" de la Moncloa, tingui la tranquil·litat que treball, el que es diu treball (és a dir, pasta gansa de sobra sense haver de fer massa esforços), mai li faltarà.
          No li cal vestir-se de gris en cos i ànima. Res de ser un trist "Registrador de la Propietat", perquè, sincerament, entre nosaltres: s'atreviria a treballar com a funcionari després de com està sagnant el seu partit als empleats públics? Veritat que no don Mariano?
          Però, insisteixo que no passarà dificultats, doncs estic segur que algú ja té pensat per a vostè un càrrec, i fins i tot un despatx que ja l’espera a la planta noble d'alguna de les empreses (qui sap si fins i tot a un banc) que presideixen alguns d’aquests milionaris als que tan bé els està tractant la crisi i que tant mimen aquestes severes (almenys per a la xusma) mesures econòmiques com la reforma laboral.
          En qualsevol cas, li recomanaria, senyor President de Govern que pugi com més aviat millor  a la seva au plumífera oficial i surti d’aquest Cementiri (Gurteliano) tan ràpid com li sigui possible, ben agafat al coll de la seva gavina.
          De res i a manar Don Mariano. Avui per tu i demà, també per tu.


diumenge, 11 de març del 2012

CÀRREC PÚBLIC o CÀRREGA PÚBLICA???

           L’analfabet polític és el pitjor dels analfabets possibles. No sent, no parla, no participa  en els esdeveniments polítics. No sap què el cost de la vida, el preu de la llet, del pa, de la benzina o els medicaments, són decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ase, què encara és mostra orgullós de dir que ell odia la política. Sense adonar-se’n, que de la seva ignorància i deixadesa neix la prostituta o els menors abandonats. I també el més gran, el pitjor de tots els bandits: el polític corrupta, el què està a les ordres dels mercats i les multinacionals..
            A l’agost de 1971, Richard Nixon, polític nord-americà (de mala recordança per a tots), va privatitzar la sanitat als EEUU. Els industrials de la Salut, van pegar bots d’alegria. Són aquestes industries i multinacionals les que financen les campanyes politiques dels congressistes i senadors americans. I clar ells estan a les seves ordres, són els seus servents i esclaus.
            Per això no sigueu analfabets polítics, participau de la cosa pública Els funcionaris públics, els serveis públics són necessaris, ells són objectius, neutrals i independents. Però per evitar això és imprescindible l’estabilitat dels empleats públics, per evitar clientelismes, corrupteles i arbitrarietats. Si no, tornarem a les “cesantias” del segle XIX. El que governava posava els seus. Ara també és fa, però d’una altra manera.
            Fa ja molts d’anys, quan jo era més jovenet, tenia un amic – conegut, al que varen estar a punt de fer director insular d’una gran multinacional. Finalment en van triar un altre i llavors, el seu pare, pensant fer-li un favor deia: “és que el meu fill en passar d’un milió de pessetes s’embulla”. Si, li va fer un gran favor. Pobret.
            Això ve a compte perquè el nostre “President” Bauzá, també s’embulla al passar del milió d’euros.  El passat gener va declarar que els seus retalls en sanitat, feien estalviar 14 milions d’euros al mes, quan volia dir, 14 milions a l’any. Al setmana passada es queixava de que el deute de les Illes Balears, augmentava en 1000 milions d’euros al dia. En realitat volia dir 1000 milions cada any. Li passa ben igual que aquell amic meu, en passar del milió, pobret, perd el nord. No m’estranya.  Un milió d’euros, són massa euros.
            Tampoc els seus Consellers li poden ajudar. El Vicepresident econòmic ha dit que els impost que han apujat són incolors, inodors i insípids, (com l’aigua). Neutrals i eficients. No ho saben, no ho veuen, o no interessa saber. Són tan curts que no hi veuen un pam enfora del nas. El cèntim sanitari i els altre impostos que heu apujat, faran que la inflació apugi. I aquests sí què és un impost molt injust. I el paguem entre tots, però molt més la classe mitjana i els obrers. Rebel·lat. Surt al carrer a dir BASTA.
            N’Alberto Ruiz-Gallardon, mai no ha estat un progressista, encara que ell ha fet molt per semblar-ho. Havia mesurat molt bé les paraules, fins ara, semblava un verset lliure dins el PP. Què li passa ara que ha girat a la dreta, des de la mateixa dreta. Perquè ja no sembla de la dreta europea, una dreta moderada.
            Alguns diuen que no és més que una rabieta perquè volia ser ministre de Defensa, però una ordre real, ho va aturar i col·locar en el seu lloc un amic real.
            Però altres pensen que el que vol és, en un temps no massa llunyà, obtenir un bon lloc de sortida en una propera remodelació del Govern, quant aquest s’hagi desgastat pels retalls i reformes. O fins i tot disputar el lloc al President.
            Els seus atacs a les dones i a l’avortament l’acosten perillosament a la part més ultra del partit.  Ni el Ministre, ni molt manco cap Cardenal, no han opinar sobre l’avortament, ni ser avortistes. L’únic que han de fer és procurar que les dones pugen avortar d’una manera segura per la seva salut, sense dificultats i gratuïtament a la Seguritat Social. Tot el demés són vuits i nous i cartes que no lliguen. Saps si les mares d’alguns homes haguessin avortat en el seu moment, segur que el mon seria molt millor.
            Perquè en algunes coses voleu viure juntament amb les darreres tecnologies i amb altres, en canvi vos aferrau a escrits (de no es sap qui) de fa 2000 anys. Com està el mon, senyors i quina vergonya, cavallers, quina vergonya.
             Alerta amb l'idioma, penseu que no és el mateix esser un CÀRREC PÚBLIC, que una CÀRREGA PÚBLICA


dilluns, 5 de març del 2012

Gabriel García Márquez cumpleix 85 años


          Aquell home que hauria volgut ser pianista de bar per ajudar a que els enamorats es volguessin més va acabar convertit en un enamorador de lectors i en còmplice de molts d'ells que han regalat els llibres en la seva estratègia de conquesta. Per això aquest dimarts, 6 de març, la literatura celebra els 85 anys de Gabriel García Márquez i un rosari de commemoracions: 60 del primer conte, La tercera resignación, 45 de Cien años de soledat, 30 del Premi Nobel i 10 d'haver començat a publicar les seves memòries, Vivir para contarla.
            Quan, fa 60 anys, el diari Colombià, El Espectador, li va publicar el primer conte, “La tercera resignación”, ell no tenia els cinc centaus que valia l’exemplar del diari. Però allà començava el gran univers de creació de Gabriel Garcia Marques, “Gabo” pels amics.