dissabte, 26 de maig del 2012

L'AGUILOT (ATADO Y BIEN ATADO)

             Fermat i ben fermat, així ho va deixar en Franco, aquell home petit i ple de prejudicis. Si un psicòleg l’hagués analitzat, segur que li hauria trobat totes les fòbies possibles. Per que mira què ho era acomplexat.
            Tot això ho dit perquè ahir just abans del partit, de la copa del rei, dels dos clubs de les autonomies de parles diferents, la Governadora de Madrid va permetre que un partit que altres llocs del món estaria prohibit, sortís a fer una volta braços enlaire i amb banderes amb l’ocellot.
            Ja tenia de raó el rei, per Nadal, quan va dir que la justícia és igual per a tot ( també pel seu gendre).
            Si ets de part de cuixa pots fer el que vulguis que ningú no dirà res.
            Aquesta salutació és clarament feixista i les banderes amb l’aguilot són pre­constitucional, per tant no haurien de poder sortir al carrer.
            Feixistes, capellans, banquers i demés gent de mal viure.
            Al govern Opus Dei, corruptes, gent amb incompatibilitats, i gent amb diversos sous.
            Els feixistes encara no se’n han anat.
            Els capellans hi seran sempre.
            I els banquers ens roben a cara destapada.
            Sabeu perquè tanquen als lladres que roben poca cosa, el govern no vol competència.  
            L’himne de “España”, curt i el volum a tot volum per què no és sentissin els crits i els siulets. Quina poca vergonya. I n’Esperança no hi era i en Raxoi tampoc. Tenien por?. De què?. Tanta o més què de la filla del pastor alemany, frau Merkel.
            I així anem coixeu, coixeu, però caminen i no gràcies al Govern.
            ..............................................................
            Passant a una altre cosa, sabeu què a les Balears ja poden tenir trilinguisme, si, amb les  llengües de porc que tiraren al President Josera. Dues de porc i la del bombero ja en tenim tres.

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses:
qui prou les sabrà lloar?
el sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les assecar.

                  Maria Antònia Salvà

dimarts, 22 de maig del 2012

AIXÒ ÉS PER VOMITAR:


            La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderrahman I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el Registre de la Propietat número 4 de Còrdova. El tràmit només  va costar 30 euros!. Aquest és l'acte conegut com "immatricular" o més aviat especular
            Tal robatori va ser possible per dos miracles:
            - El primer, que José María Aznar va canviar la Llei Hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar-se d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols. N'hi ha prou que el senyor bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de notari i ja està. Així de senzill
            Però mireu si ho és curiós, canvien la llei hipotecària per això, però no la canvien perquè el lliurament del pis cancel·li el deute de les famílies, que a més de quedar al carrer han de seguir pagant el deute amb el banc: això seria la coneguda "dació de pagament ".
Heu vist algun representant de l'església en vaga de fam perquè els governs canviïn això?
           - El segon miracle, de disposar d'un edifici de 23.400 metres al centre de Còrdova li surt gratis a l'Església: no paga l'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació.
           L'entrada a la Mesquita de Còrdova costa 8 euros per persona, a l'any rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats pagui impostos: es considera un donatiu i, com a tal, està exempt de tributació.
            El bisbat de Còrdova disposa de la Mesquita com la seva absoluta propietat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en què es tanqui l'accés als turistes perquè hi ha, per exemple, una convenció de sacerdots al seu interior.
            No obstant això, les despeses de restauració i conservació no les paga l'Església: les cobreix l'Estat.
Això sols és la punteta de l’iceberg.
Per què ja es sap, a Espanya si vols viure bé i sense treballar fes-te capellà, polític o militar..
            I en Rouco ens amenaça que si ha de pagar l’IBI, ho llevarà de Càritas. Com si ells donessin molt a Càritas. L’església tan sols hi posa un 2% del pressupost, tot el demés son aportacions de particular o subvencions de l’Estat. Per això poseu la creu a la casella de la renta. JO NO. NO AMB ELS MEUS DINERS.!!!!!
            Perquè no baixen el sou dels capellans i els polítics?.
            No és que l’església no pagui IBI pels temples, tampoc en paga per les cases què ocupen els capellans ni les cases i pisos que tenen llogats, ni tampoc les terres de conreu. I els cobren els seus bons sous, pels lloguers. I la Constitució diu que tots som iguals. Mentida, ni el gendre del rei tampoc.
            Els què en saben d’això han calculat que si l’església pagues l’IBI li costaria entre 2500 i 3000 milions d’euros.

PROU DE RETALLADES

          La llibertat no fa més feliç a l’home
         Tan sols el fa més home.
         Perquè no proveu de tallar-vos els collons?
         O es què no en teniu?

divendres, 18 de maig del 2012

LA GRAN ERRADA

             Aquests dies ha sortit una nota de premsa, del Ministeri de la Presidència, donant el condol per la mort de l’escriptor mexicà Carlos Fuentes. Fins aquí tot normal.
            La gran errada, per no dir la gran cagada, de l’encarregat de redactar la nota, què va posar que l’esmentat escriptor era pare d’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya.
            Això passa quan és fan les coses sense ganes. És veu que han fet un “copiar y pegar”  i no han pensat què  l’Artur Mas ja no hi havia de ser-hi.
            Hi havia una vegada una beneit ben beneit què va anar a un concurs de beneits i de tant beneit què era, va fer segon, li van prendre el primer lloc. Apliqueu-vos el conte.
          La nota és de veritat, no és cap montatge


ESCRIT AL CEL 2.2.1


             Durant alguns dies aquests tres planetes (Plutó, Mercuri i Mart)  han format un triangle equilàter al Cel.
            Grans trígons: Amb aquesta configuració les coses surten amb tanta facilitat que no arriben a tenir la força suficient del tipus de creixement que només es pot aconseguir amb l'adversitat. És un símbol d'equilibri perfecte.
           El trígon és un aspecte harmoniós, els planetes involucrats funcionen junts d'una manera complementària, enriquint-se mútuament.
          Significa harmonia i unió entre les dues forces, la línia de menor esforç, per la qual cosa és més positiu dels aspectes.
          La unió de tres trígons formant un triangle, és una indicació d'harmonia innata entre els factors de les cases, signes i planetes involucrats.
            Els tres signes que els contenen són signes femenins i de terra. Verge és mutable, Taure és fix i Capricorn és cardinal.
           Els signes de Terra i femenins reaccionen lenta i tranquil·lament. La seva dedicació és constant i perseverant. Emocionalment, estan profundament arrelats i són lents davant els canvis. Són pràctics, realistes, ambiciosos, raonables i conservadors.
Són signes de Terra: Capricorn, Taure, Verge.
         Plutó a Capricorn Retrògrad: Nous fonaments estructurals.
Plutó déu dels inferns, és com l’au Fènix que mor i renaix de les cendres. De novembre de 2008 al desembre de 2024, Plutó transita pel signe de Capricorn provocant cataclismes en les estructures polítiques i la mort de vells partits polítics que ja no són útils. En aquests temps es col·lapsen els règims decadents i sorgeixen altres de nous, despietats. En el món dels negocis, hi haurà molts trastorns quan noves estratègies financeres reemplacin a antigues pràctiques de negocis i punts de vista econòmics.
         Mercuri a Taure: Vendre valors sòlids.
           Mercuri és el missatger dels déus. Quan te certesa en el que sap, pot comunicar-ho als altres de manera pausada i amb detall. Te un talent especial per als assumptes pràctics, especialment si són econòmics.
         Mart a Verge: Desenvolupament de les dots d'organització.
           Mart guerrer i déu de la guerra. És molt treballador i te gran capacitat per a l'anàlisi i la investigació. Massa estàtic, però si deleges tindràs més temps per tu.
            El més “malèfic” és Plutó, ja què ens canviarà tot l’ordre mundial conegut fins ara. Aquesta planeta ho girarà tot, ho pastarà tot de bell nou fins ha aconseguir donar-li una nova forma, nova estructura i entrar a una nova dimensió. Una nova era, l’era d’Acuari.
           Plutó deixà el signe de Sagitari i entrà al de Capricorn el dia 27 de novembre del 2008.
           Per entendre el que aquest planeta pot portar-nos en esdeveniments, cal conèixer les característiques tant del planeta com del signe al qual va a entrar.
          Vegem primer les característiques d'aquest Planeta, en la mitologia Grega Plutó era denominat el Déu de la Mort, i regeix els inferns, tot allò que esta ocult a la vista, el seu domini és el submón tenebrós i ombrívol, regeix tots els processos de duplicació, com la concepció de la impremta, les masses, la destrucció, subversió, el poder atòmic i el crim.
         Regeix totes les fòbies i obsessions, les transmutacions, principis i finals, naixement, mort, aïllament, rapte, anonimat, bacteris i virus. Representa generació, regeneració i degeneració. Exposa el que s'ha desenvolupat secretament. Regeix les canonades, les dictadures, el poder, l'acció d'aquest planeta és lenta, pesada i inevitable. correspon al signe d'Escorpió. El domini de Plutó en el submón és sinònim d'inconscient, de l'ocult, dominant, possessiu, obsessiu, fred, estricte i alhora rígid, el rei de la manipulació.
            Les transformacions solen ser lentes però profundes, de vegades doloroses i destructives abans de tornar a crear alguna cosa nova.
Com animals s'associen a aquest signe tots els animals verinosos com el Alacran, les aranyes, i els escurçons a la part baixa ja que regeix els instints més baixos de l'home, en la seva part espiritual és l'au Fènix que és capaç de volar en les altures i cercar la vida espiritual.
Un dels seus símbols és "PL" en honor al seu descobridor Percival Lowel, i l'altre símbol representa la creu de la matèria coronada per la mitja lluna i el cercle de l'infinit sobre del conjunt.
            La Paraula "Plutos" en Grec simbolitza també riquesa de manera que també s'associa al poder i l'abundància.
            A nivells personals quan nosaltres no hem estat vivint de la manera correcta els trànsits de Plutó ens mouen a fer canvis i transformacions, i quan ens resistim a fer-los llavors aquests canvis ens són imposats.
           Podem entendre una mica la dinàmica d'aquest planeta si veiem el temps en què va ser descobert al gener de 1930. En aquest any el món estava en una gran depressió, i les pèrdues s'associaven als diners.
          Ara vegem el signe en al qual aquest planeta està, Capricorn, és un signe de Terra i cardinal, la paraula clau per a aquest signe és l'ambició.
          Aquest signe és el desè del zodíac, tradicions, governs i governants, la perfecció, la feina, la serietat, la seguretat, l'estabilitat, les autoritats, l'organització, la solidificació, les estructures, la saviesa i els límits.
          Saturn és el seu planeta regent.
          Plutó a Capricorn seria com evolució, i canvis cap a altres sistemes.
          Quina podria ser la lliçó a aprendre. Si Capricorn regeix la constància la perseverança, l'ambició, l'eficiència, l'organització, potser seria que el món ha de crear una nova forma d'organitzar i de treballar, creant noves lleis o estructures . Com Plutó sempre porta amb si moltes transformacions, però abans elimina el que no serveix, podria ser que ens porti grans canvis polítics i socials, una nova estructura en el Poder. Plutó sempre elimina el que ja no és necessari per facilitar canvis fonamentals (passar d'una forma a una altra), és una força que cerca i produeix sempre canvis, quan el col·lectiu és nega a aquests canvis aleshores ens obliga fer-ho.
          L'entrada a un signe cardinal sempre genera canvis molt importants i els signes cardinals es reconeixen per ser actius.
          En el passat a Espanya, Carles III, puja al poder una mica abans de l'entrada de Plutó a Capricorn l'any 1759, però regnà durant aquesta època. Ell és un reformista sociopolític i econòmic, creà moltes reformes: Reparteix terres comunals, divideix latifundis, s'enfronta a l'aristocràcia i al Clergat, obre el comerç a Ultramar, atorga poder polític a la burgesia, entén la propietat basada en el desenvolupament polític i cultural , impulsa la investigació científica, reforma l'exèrcit, inherentment el poder naval d'Espanya en aquella època. Limita el poder de la inquisició.
          Durant l'últim trànsit de Plutó per Capricorn, van sorgir nous conceptes de governs, el principal va ser "el nou món dels Estats Units" amb la seva famosa Declaració d'Independència el 1776. Es van establir els conceptes bàsics de la democràcia occidental i es van formular els drets i llibertats dels homes. Aquest nou trànsit de Plutó per Capricorn serà el moment adequat perquè neixi una nova i millor forma de Govern Mundial. Capricorn s'associa amb el lideratge i l'autoritat, de manera que al principi, alguns països reaccionaran intentant imposar governs autoritaris i dictatorials. Però a mesura que el trànsit avanç, Plutó soscavarà tals intencions i sorgiran grups que lluitaran contra aquestes tendències autoritàries. Això pot provocar tensions internacionals, però és d'esperar que s'imposi el diàleg i la cooperació. Tot dependrà de la capacitat que tinguem d'avançar en els nous canvis, integrant el positiu de les velles estructures i obrint la porta a noves formes organitzatives més globals i planetària.
          Una altra manifestació podria ser la lluita pels energètics del món com són el Petroli, el gas i tots els demés energètics, així com la riquesa que jeu en els subsòls. La lluita contra el terrorisme és també símbol d'aquest temps. La màfia i la lluita pels territoris per distribuir la droga és una altra manifestació que no podem deixar de banda.
          Si observem el pas de Plutó a través dels signes de zodíac també hem pogut observar que quan Plutó va entrar a Escorpió (1980) va ser quan va sorgir la SIDA, Escorpió Regeix els òrgans genitals, on aquesta malaltia comença a prendre auge. Després del seu pas per Sagitari, es pren consciència de la gran quantitat de persones que tenen predisposició a la diabetis, Sagitari regeix el fetge. Capricorn regeix ossos, dents, articulacions i les malalties de la vellesa, les degeneratives com són l'artritis, artrosi, així que potser l'entrada de Plutó a aquest signe dugui amb si,  nous medicaments per tractar aquestes malalties i també podria portar investigació i avenços en les pròtesis, però també és d'esperar una onada de malalties de dents ossos, i articulacions, osteoporosi.
          Els trànsits de Plutó han estat associat sempre amb grans esdeveniments tant polítics com científics, inclusivament les guerres mundials. És per això moltes persones temen aquests trànsits, però no hi ha motiu per exagerar ni alarmar.
          Encara que bé és cert que es tracta d'una tremenda energia que comporta l'aniquilació d'estructures velles, transformacions molt profundes, renovació i regeneració, i en estar unit a moviments com el feixisme i el nazisme, la bomba atòmica, el sorgiment de malalties i plagues, però també a grans invents. Hi ha aquesta por a què Plutó arribi amb calamitats i plagues, morts i guerres, la qual cosa afortunadament no ha de ser necessàriament així.
          El que passa és què el seu impacte en el nostre subconscient ha estat tan fort que encara no hem après a aprofitar la seva energia positiva i d'això es tracta.
          Plutó és considerat com un destructor cruel, que alhora causa una renovació que acaba sent beneficiosa. Aquest planeta necessita gairebé 250 anys a donar la volta al sol, i roman entre 12 i 33 anys a cada signe. S'entén que segons el signe en el qual estigui Plutó les transformacions seran d'un tipus o un altre.
          Des 1995-2008 Plutó està en Sagitari. Entenent la naturalesa espiritual de Sagitari, s'entén que hi hagi hagut crisi religioses tan fortes, replantejaments, sectes i cures pederastes.
L'última vegada que Plutó va passar per Leo (el signe de la lluita pel poder) va esclatar la segona guerra mundial.
          La qüestió és que el novembre del 2008 Plutó entra en Capricorn. I Capricorn és el signe de l'economia i els negocis, així com de les metes a llarg termini. L'última vegada que Plutó va passar per Capricorn va ser entre 1762 i 1778. Feu una mica de memòria sobre aquesta època: independència dels Estats Units, la màquina de vapor, auge de la revolució industrial.
          Què és el que ens espera en aquesta nova etapa? Bé, tenim que a partir de finals de 2008 va començar a desencadenar aquesta crisi financera que acabarà amb l'actual sistema econòmic mundial. A partir d'aquí, hi haurà una ebullició de noves idees, potser nous sistemes polítics. Tot hauria de culminar el 2020, quan es produeixi la crucial conjunció entre Saturn i Plutó. Teniu amb compte aquesta dada. Aquí l'economia hauria de conèixer una nova prosperitat sota altres lleis, altres mecanismes completament diferents del capitalisme actual.
          Capricorn és un signe d'estructures, d'institucions, de tot allò que no accepta un canvi. El seu regent és Saturn, que representa el inflexible, la limitació, és restrictiu. Capricorn és el conjunt de normes establertes per al funcionament d'un país, i representa els militars, als caps, als governants. Per tant en Capricorn tot està en ordre, les regles s'han de complir. Això no significa que aquestes regles o normes "estiguin bé", sinó que són les que existeixen en aquest moment.
          Capricorn és un signe de Terra, i durant aquesta fase, hi haurà un conflicte entre les estructures socials, polítiques i econòmiques establertes i aquelles que intentaran emergir com a substituts adequats capaços de fer de mediadors en la introducció de les noves idees i direccions de la visió transpersonal . La necessitat de noves estructures polítiques és òbvia per a gran part del món i la clarificació de la nova direcció cap al canvi és fonamental per aconseguir les noves metes. La necessitat d'una responsabilitat global i una interdependència nacional serà dominant, pel que cada país haurà de desenvolupar una actitud planetària, mentre s'assegura que la seva pròpia i especial identitat sigui valorada i integrada dins d'una visió més global del món. En política i economia, les velles estructures seran ensorrades per l'acció plutoniana i les velles maneres de pensar es veuran inadequades per resoldre els problemes socials actuals. La llavor del nou ideal visionari impregnarà la ment de la humanitat.
          Amb l'entrada de Plutó en aquest signe el canvi es comença a dur a terme. Plutó és el poder, i actua en silenci i d’amagat, no adverteix, explota en el moment menys pensat. Plutó associat amb la mitologia és Hades, el déu de les profunditats. Plutó en el seu pas devasta, és com si passés un cicló. No és compassiu, ni tampoc estructurat com Saturn, surt de les profunditats, mostra la porqueria que hi ha enterrada, ens fa prendre consciència d'aquesta realitat i ens exigeix ​​un canvi. Plutó és l'alquímia, és la transformació, dura, intensa, amb llàgrimes, pèrdues, però és la transformació. Despulla, ens deixa despullats i ens porta a situacions extremes. I en aquests límits hem de decidir si canviem o no.
          Segons la tradició Maia i altres profecies, l'any 2012 serà el "fi dels temps" i, sens dubte, aquest any marcarà l'inici de la fi del món com l'hem conegut fins ara. Serà un moment clau de transició cap a un terreny més elevat. En aquest temps, ens submergirem més en l'Era Acuariana i, a través de les nostres accions, ens consagrarem al treball nou.
          El cicle més extens de Plutó: Capricorn-Aquari-Peixos, en el qual estem actualment, conclourà en Peixos (2044 -2066), aclarint els últims romanents i vestigis de l'era de Peixos i prepararà l'escenari per a una nova era: la llargament esperada Era d'Aquari.

dissabte, 12 de maig del 2012

GALETES D'ANÍS

                 Ingredients:
            300 gr. de saïm
            300 gr. de sucre
            150 ml. d’aigua
            150 ml. d’oli  
            150 ml. de suc de taronja
            150 ml. d’anís dolç
            4 vermells d’ou
            1 cullerada sopera de llavors d’anís
            1200 g. de farina fluixa + ó –
               
                    Preparació:

            Ho posau tot dins un ribellet, amb el saïm fus, i ho pastau fins que estigui ben lligat, i  deixau reposar la pasta dins el ribell, devers mitja hora, tapada amb un drap.
            Estireu la pasta, de la gruixa què més us agradi, i la talleu amb un talla pastes. Podeu fer servir els motlles dels crespells, o si no en teniu, un tassó i vos sortiran redones. També els podeu tallar amb un ganivet ben amolat i les talleu quadrades, rectangulars o a triangles o com més vos agradi.
         . I damunt una llauna, ben untada d’oli, llavors els pinteu d’ou per damunt i els podeu posar una ametlla, nous, una cirera o carabassat o el que més vos hi agradi. Llavors tireu sucre per damunt.
           Amb el forn calent, els enforneu, més o manco 20 minuts, a 180 ºc.
            Vos sortiran unes pastes que si les poseu a una capsa hermètica poden durar dies. Bé si hi sou a temps. A ca nostra no cal posar-les a una capsa, s’acaben ben aviat.



divendres, 11 de maig del 2012

CARTA DE JAUME SANTANDREU

            M'han fet arribar aquesta carta de Jaume Santandreu, i pens què val la pena de reproduir i donar a conèixer, ja que la raó li vesa.
            Si cent cans lladren pel camí, a mi no em venguis a dir res, no hi ha paraules meves.
De què tenen por (es protegeixen) el monsenyors?. Els fa vergonya tot això?.  

            CLAM DESESPERAT DELS MARGINATS
Quaranta anys de viure marginal amb els marginats crec que em donen dret a convertir-me en la seva veu.
           Els qui no tenim res a perdre escopim, sense por, les veritats a la cara. Per això als qui tanquen l’Hospital General i Caubet els xisclem: Sou uns lladres i uns criminals.
Lladres, perquè ens robeu allò que és nostre L’hospital general és nostre per què som els hereus del Pare Catany. Joan March és nostre perquè és l’únic lloc on trobem esment i temps per guarir les nostres profundes nafres. Vosaltres els governants només sou els nostres administradors. Si els vostres predecessors han administrat malament, esmeneu la pleneta però no tanqueu ca nostra.
        Criminals, perquè ens condemneu a morir al carrer com a cans ronyosos.
        Els més desgraciats de Mallorca alça’m el nostre clam.
       Governants d’extrema dreta, dictadors de la democràcia, siau valents. Ja que heu arribat als límits dels feixisme doneu la darrera passa: Elimineu-nos. La història recent d’ Europa està plena d’exemples a seguir. Tots hi sortirem guanyant La vostra gent s’alliberarà de l’escòria i nosaltres els miserables deixarem de patir.
       Covarda jerarquia del silenci, tingueu la dignitat d’un gest. Quan els vostres catòlics del govern tanquin l’Hospital General, vosaltres tanqueu l’església de la Sang. Tragueu el Sant Crist a la plaça. Així podrà contemplar com agonitzem “els seus fills predilectes”.
      Besnéts de la devota Dona Leonor no deshonreu la memòria dels vostres morts. Les ànimes en pena, com la del vostre besavi Joan March, tenen mals arrambatges.
      Fa 35 anys els vostres antecessors a la Diputació em portaren davant el tribunal per un article meu titulat “Cien millones robados al hambre”. Hereus directes d’aquell franquisme, faisme un favor. No em passeu per l’Audiència. Porteu-me directament a la presó. Tinc ganes de finir els meus dies entre els vostres prínceps i presidents del Govern.
                                  Jaume Santandreu Sureda.

dijous, 10 de maig del 2012

PREGARIA A LA VERGE DELS RETALLS

Benaurada verge Santamaria dels retalls, pregueu per nosaltres, pobres pecadors per què siguem dignes de tenir treball.
            Bondadosa verge Santamaria del retalls, teniu pietat de nosaltres, perquè necessitem el vostre auxili.
            Reina del Cel verge Santamaria del retalls, acolliu-nos al vostre Sí, perquè som pecadors que necessitem ser castigats i corregits.
            Reina de reines verge Santamaria dels retalls, intercediu per nosaltres davant el President Raxoi.
            Reina mare verge Santamaria dels retalls, apugeu-nos els imposts per poder mantenir el nivell de vida de tots aquells que xuclen de la mama del pare Estat.
            Pels què no tenen feina                                                 ora pro nobis.
            Pels què no podran estudiar                                          ora pro nobis.
            Pels retalls a la sanitat pública                                       ora pro nobis.
            Pels retalls de les beques d’estudis                               ora pro nobis.
            Per la baixada de sous als funcionaris                           ora pro nobis.
            Pels retalls en educació                                                ora pro nobis
            Per les ajudes als bancs (pobrets)                                ora por nobis.
            Pels nins que pateixen fam                                           mater misericordie.
            Per tots els de una casa que estan a l’atur                    mater misericordie.
            Pels desnonats pels bancs                                           mater misericordie.
            Pels jubilats que no arriben a final de mes                    mater misericordie.
            Per l’església, que dona fum en lloc de llum                 mater misericordie.
            Per tots els bons governants de l’Estat                        mater misericordie.
            Pel Papa, què creu alçada, beneeix als rics                  mater misericordie.
            Jaculatòria:
            Tots aquells què dejunaran tots els primers divendres de mes, donaran gran aloïna a la Santa Mare Església, aniran a misseta cada diumenge, a les processons de la Setmana Santa i resin cinquanta pare nostres, tindran un lloc preferent al Cel. Amén.
            És gràcia què esperem aconseguir de vos gran Mare Verge Santamaria del Retalls i del President Raxoi. Al·leluia, al·leluia.
  


dimecres, 9 de maig del 2012

ELS MALAÏTS CAP DE SETMANA

          Diumenge el matí.
          He provat d’aixecar el cap de damunt el coixí, no he pogut, em pesa. Em sembla que ahir vaig fer llarg.
         Ahir vespre vaig sortir a sopar amb el meu marit i uns amics. Per començar i mentre esperàvem taula, un parell de Martinis, remenats, no mesclats. Amb el primer plat, un Penedès que fresc, entrava bé, després un Rioja, per acompanyar la carn, també ens l’acabarem. I a les postres no hi podia faltar el cava, català, per suposat. Cafè i un xupito.
       Perquè? Vaig demanar. Aviat serà primavera, em digueren i ho hem de celebrar. A mi també em venia de gust. Perquè negar-ho. Ja n’estava farta de tant de fred i aigua.
       Després anàrem a ballar. I és clar ens beguérem un parell de Cuba Libres. Llavors començarem amb els mojitos. No record si eren tres o quatre  els que férem, o potser eren cinc. La veritat no ho sé. Tampoc m’importa molt, ja.
       El que sí sé es que quan tornàvem a casa, estàvem d’allò més contents. El meu marit fins i tot cantava. Demà plourà, vaig pensar. Perquè ell, no es que desentoni, el pobre és que ja no agafa el to, que és pitjor.
Per entrar al cotxe va anar més o manco bé. És automàtic. El més terrible va arribar quan havíem de ficar la clau al pany de la porta de casa. La maleïda porta que no s’estava quieta ni un moment. I ho va provar una, dues i tres vegades, llavors li vaig dir -  deixem a mi, tu vas massa begut – i també vaig fer tres intents fallits, a la quarta a la fi ho aconseguí. Ha entrat.
No sé com ni de quina manera hem arribat al llit.
          M’he despertat tota nua. El cap sembla que em vol estellar. És com si hi tingués un eixam d’abelles o el més dur dels inquisidors mi anés ficant agulles a dins.
Em vaig prometre a mi mateixa que mai mes tornaria a tastar l’alcohol, ni tan sols un glop. El dia el vaig passar d’allò més malament. Dues aspirines i mig dormida tot el temps damunt el sofà. No he  pogut empassar-me res, només tenia set.
Dilluns. He anat a fer feina. La setmana és fa molt llarga. Dijous m’ha cridat la meva amiga per si aniríem a sopar amb ells, sabia d’un restaurant nou.
 És clar què sí, dissabte tornàrem a sopar els quatre junts. En Pep fort i no et moguis volgué pagar. Anàrem a ballar i per no quedar a darrera en Joan va pagar les begudes, que en férem una mala fi.
De tornada a casa cantàvem els dos. I altre vegada el pany, la clau, la maleïda porta que no s’està quieta.
I el matí el cap. Altra vegada el cap a punt d’explotar-me.
Em vaig fer el propòsit  ben ferm de no tornar a tastar mai més l’alcohol, ni tan sols cervesa, vaig pensar.
Del dilluns fins el dijous la setmana és terriblement llarga, pareix que no ha d’acabar mai.
Divendres em va cridar la meva amiga per anar a sopar. Sí!!!!
I altra vegada tornem a començar.
Maleïts caps de setmana. O el que em sobren són els altres dies?.


dimarts, 8 de maig del 2012

COCA ALS DOS XOCOLATES

Coca farcida al dos xocolates

200 ml. de llet
100 gr. de mantega
2 ous
25 gr. de llevat de forner
100 gr. sucre
400 gr. de farina
Dos tabletes de xocolata blanca i dos de negre

Barrejar 200 ml. de llet amb 100 gr. de mantega, 2 ous, 20 gr. de llevat de forner, 100 gr. sucre.
Pasta-ho bé i incorporar els 400 gr. de farina, poc a poc, fins a formar una massa elàstica i homogènia
Deixar-ho reposar fins que dobli el volum

Tallar en dos porcions estirant les dues masses en forma rectangular
Sobre una de les masses posarem les rajoles de xocolates
Cobrir amb l'altra massa deixant reposar 40 minuts
Pintar amb ou i repartir sucre al gust pel damunt. Damunt l’ou pintat hi podeu posar nous, ametlles o carabassat.
Amb el forn calent enfornar a 180 º C durant 20 minuts

Deixar refredar i servir


dilluns, 7 de maig del 2012

SIAU QUI SOU

            Ahir, dia 6 de maig a l’Auditori l’Esponja de ses Salines la banda de musica d’Algaida i la banda de musica de ses Salines dirigides per n’Andreu Julià.
            Siau qui sou! Gran espectacle amb cançons de Guillem d’Efak, va comptar, a més amb el rapsode Bartomeu Mestre, el cantant Biel Oliver “Majoral” i la soprano  Maria Rosselló.
            L’espectacle val la pena d’anar-ho a veure, de veritat.
            Aquest vídeo no és d’ahir, però pertany al mateix espectacle amb la banda de musica de Manacor i Bartomeu Mestre.

El vell regne de Mallorques
mai no el ens faran bocins
per això la història crida:
Siau qui sou, mallorquins
                                                                                           Guillem d’Efak


VIRAU DE RUMB

            Aquest no és el camí sr. Raxoi.
            I vostè ho sap, no és amb retallades que el país sortirà endavant, no. Vostè ha pegat als més fluixets i no és així, s’ha de midar amb els més forts i més grans.
            L’església, la banca, els mercats. Aquests són els forts. Vostè fa com aquests nins fanfarrons que a l’escola, només peguen als més petits i que duen ulleres, perquè? per que saben que no és poden defensar.
            Atacar als pensionistes, persones majors que cobren sous de misèria, a nivell de almoina, miquetes, de sobres de rics. Això és molt bo de fer
            Als funcionaris, retallar-los els sous. No, no és això. Fan una bona feina teniu-los contents i pagueu-los un bon sou. No volgueu canviar funcionaris professionals, per amics posats a dit. No saben fer la feina, només són panxes contentes.
            No canvieu funcionaris de carrera per gent del PPartit. 
            La banca guanys menys diners que abans, però encara en guanyen molts, massa, diners. Feis que reparteixen els guanys i les jubilacions milionaris que cobren els seus executius les comparteixin amb els jubilats que cobren misèries.
            I l’església, perquè els regaleu tants de milions? Perquè no paguen l’IBI de totes les seves propietats? No prediquen la pobresa i el repartiment amb els necessitats? Perquè no ho fan?
            El rei de França va aconseguir que matessin i dissolguessin l’ordre dels Templaris, els reis Catòlics van expulsar l’ordre dels Jesuïtes d’Espanya. Sabeu perquè? Per que tenien massa poder i massa riquesa.
            L’església Catòlica Apostòlica i Romana (CAR), té tanta riquesa i tant de poder que fins i tot te ministres dins el govern d’Espanya i de algunes Comunitats Autònomes (CA). Si ministres i presidents que són del OPUS i altres ordres també ultres.
            Els mercats fan el què volen per que els teniu por. Si els plantéssiu cara una vegada i deixéssiu de fer tant de cas a la Sra. Merkel, hauríem arreglat la meitat del problema.
            I de la monarquia què tal? Quin és preu real què ens costa mantenir a tota la família real, no sols els seus sous, si no els de tot el personal que esta a la seva disposició?.
            I l’exèrcit? Necessitem una exèrcit com el què tenim? O el tenim content perquè no és mogui del quarter? Quina necessitat tenim d’enviar-lo fora a guardar i defensar altres països? Deixau aquesta feina pel xerif Nord americà.
            I del frau fiscal què me’n diu?
            Sr. Raxoi, si prescindíssiu dels nomenaments a dit, d’aquest exèrcit que ens costa tants de diners inútils i perdéssiu la por als mercats i a la Merkel, deixéssiu de subvencionar a la CAR i cobréssiu més a la banca, encara vos sobrarien diners per les PENSIONS, SANITAT i EDUCACIÓ.
            Penseu-ho un poquet a tot això. O millor no ho penseu fes-ho.


diumenge, 6 de maig del 2012

PA FET A CASA

               Pa integral fet a casa

            Ingredients:

300 ml d’aigua
600 g de farina integral
25g de llevat fresc

            Preparació:

            Primer heu de dissoldre el llevat amb un poc d’aigua tèbia. Llavors hi podeu afegir la resta d’aigua. Un raig d’oli d’oliva i un polsim de sal. Hi tirau quasi tota la farina i ho pastau. Aneu afegint la farina que vos demani i si vos en fa falta poseu-la de la de força.
            Una vegada esta ben pastada, la deixeu reposar dins el ribell tapada amb un drap, dues o tres hores, fins que hagi doblat el volum.
            Quan ha doblat, la tornau fenya i li doneu forma. Ami particularment m’agrada més la forma de barra que la redona, ja que les tallades vos surten totes iguales.
            Després de dar-li forma, li feis tres talls a la part de dalt, amb un tallant ben amolat (perquè pugi tovar bé) i la poseu damunt una llauna amb un poc de farina a baix.
            Deixau que torni a doblar el volum.
            Encalentiu el forn a 200º. L’enforneu i passat 15 m el baixeu a 175º i el deixeu que cogui 25 m més. El temps és un poc orientatiu segons el forn.
            Per saber que el pa es cuit li pegueu uns copets a la part de baix i si fa renou de buit, ja es cuit.

                 Trucs:

            Si vos ve gust, en pastar, hi podeu posar:
Bessons de pipes de gira-sol, o
Bessons de nous, o
Pinyons, o
Tomàtiga seca esbocinada, o
Panses
I qualsevol llavor que vos vengui de gust. Tindrà un gust diferent.


dissabte, 5 de maig del 2012

PASSEN, ELS DIES PASSEN.

            Els dies passen. Ni ràpidament ni lentament. Solament passen. Alguns dies són grisos. D’altres, el Sol llueix amb tota la força.
            Passen els dies. Inquiets. Assossegats. Lluminosos. Alegres. Plaents. Feliços. Joiosos.
            A l’hivern, quan plou, els dies són tristos. Freds. Humits. Plomissos. Fangosos. Foscos.
            Abans sortien els caragols, ara ja no hi ha caragols. Tothom n’agafa i s’acaben.
            Els espàrrecs tornaven esparregueres, per vells. Els què passen pel camí, sols els veuen la punta i ja la tallen.
            És la desesperació, les ganes de tenir, de posseir. No és la necessitat. És l’egoisme humà. Que prefereix tudar-ho abans de que sigui del proïsme. És el destruir pel destruir.
            Les civilitzacions antigues construïen damunt la ciutat conquerida. Eren intel·ligents. Així aconseguien dues coses. Dominaven els vençuts i aprofitaven el terreny.
            Ara perseguim destruir-ho tot. Quan el que està construït, és torna vell, no ho arreglem, ho deixem i anam a construir a un lloc verge.
            L’ajuntament cobrarà els permisos de construcció i a mes crearan llocs de feina. Si. Que t’ho creus tu!!!
            Els nouvinguts voldran carreteres, aigua, llum, telèfon, espais d’esbarjo pels infants. Si. I això són despeses. En quadrar els comptes, sortiran positius? Ha valgut la pena destruir el paisatge? Quan no tinguem res a oferir, vendran aquests que ara demanen noves construccions? O simplement ho deixaran abandonat i aniran a construir a un altre lloc?
            A Mallorca cada dia plou. Plou i plou. Els dies són tristos, grisos, freds, fangosos, plomissos i foscos.
            Algun dia farà una tramuntanada que granarà tots aquest nouvinguts que espenyen Mallorca i llavors sortirà el Sol, un Sol brillant, radiant i esponerós.
            Els dies passen. Ni ràpidament ni lentament. Solament passen.
            Ha sortit el Sol. Radiant. Groc. De foc. Sufocant. Exaudiu. Com a plom fos.
            Les platges estan plenes. Cossos socarrimats. Negres. Vermells. Roses obscurs.
            De tant en tant és donen la volta com a gambes torrades.
            La mar plena d’olis, pixums i qualque caca. Són bruts. A ca seva no ho farien, però aquí és ben igual. Total, ningú els diu res.
            Restaurants plens. Hi crisis, però quasi no és nota. Volem aparentar. Ningú vol esser menys que el veïnat. Si l’enveja fos tinya, tots grataríem.
            Les fires de poble van plenes de gent. Compren? No ho sé. Però van plenes.
            S’ha posat de moda anar de tapes. Tots anem de tapes. I per dos euros la tapa!!! Quantes tapes necessites per sopar? 2+2+2+2+ .....
            Pel maig cada dia un raig. I Comunions. Farem una hipoteca i la pagarem en sis anys. Però la nostra festa serà més gran que la del veïnat.
            Plou i fa sol la bruixa és pentina, plou i fa sol les gallines han fet un ou.
            Passen els dies. Ni ràpidament ni lentament. Només passen,
            Sol. Aigua. Llebeig. El ponent sufocant. I la Tramuntana encesa. Trons i llamps.
            Passen els dies. I les aigües de Cabrera són blaves.
            I jo des de la meva terrassa veig el verd del verger que me’n revolta. I el cel és blau. I allà a la llunyania, el poble, l’església i l’ajuntament. Les dues cases grans de la vila. Però  l’església, sempre més.
            Passen els dies. No tots els dies són iguals. No. Però passen.
            Els dies passen calmats, càlids, assolellats i plàcids al meu verger.