dilluns, 29 d’octubre de 2012

TRENTA ANYS DESPRÉS D’ACCEDIR AL PODER



         Ja fa molt de temps que la gent no creu en el PSOE perquè s'han adonat i bé ho vam poder comprovar en l'última legislatura que s'han girat massa a la dreta, fent cas omís dels ciutadans i ignorant gairebé totalment a la classe obrera (encara que en les seves sigles si que es diuen OBRERS).
         Per tot això estan patint els daltabaixos electorals i els seguiran patint si no refan totalment el partit i canvien de rumb. Necessitem partits d'esquerres, però que siguin d'esquerres i facin polítiques d'esquerres.
         No es tracta només d'un canvi de líder, que també, sinó d'un canvi total de política, que heu canviat tant, que ha girat fins a l'extrem que el PP i el PSOE són dos partits que es regeixen pràcticament pel mateix programa, el del PP, naturalment, que, és el lacai a Espanya del neoliberalisme més ferotge. Però, i el PSOE, qui és? A on va? Que vol?
         Per què els socialdemòcrates no se separen del PSOE? Sembla que els hi fa vergonya. O és por. Perquè cal vincular-se a la vella guàrdia corrupta? Per allò de que “el que se mueve no sale en la foto”.
          Al PSOE l’urgeix una renovació RADICAL DE NOMS I PROGRAMA que aconsegueixi donar una resposta d'esquerres a la crisi (sense ser anti sistema, ans al contrari, sent la salvaguarda de la Constitució, la democràcia i de la classe mitjana i treballadora)
         Cal la refundació del partit. Un nou Suresnes, un nou Congrés Extraordinari. Qualsevol cosa d'una dimensió tan excepcional que presenti, cara a l'opinió pública fonamentalment, un PSOE completament diferent i renovat en les persones, les estructures i les propostes. Aquest Congrés ha de tenir un eix vertebrador fonamental, la renúncia a l'exercici de l'acció política com a mera forma de consecució del poder. El partit ha de posar el seu ideari en la transformació de la societat per mitjà de l'acció en tots els àmbits possibles i no només rentar la cara i dir el què vol sentir algú en temps d’eleccions. Si ens assimilen a la partitocràcia imperant mai en sortirem del mal pas. El poder no ha de ser un fi en si mateix, només un mitjà per transformar la societat. No podem oblidat les nostres arrels. I sí, cal canviar persones. Com es pot fer una renovació ideològica representada pels mateixos? I qui ens la creurà?
         I la República i el republicanisme  què tenia el partir, Quan el tornarem a recuperar? Molts encara l’estam esperant.
          La Llei electoral està feta perquè s’alternin els dos partits majoritaris i els estatuts dels partits perquè guanyin els de sempre. Són pràcticament els mateixos des de la transició, estan massa acomodats, arrelats i domesticats. Cal saba nova, idees noves.
          Les bases del PSOE, se senten en la seva majoria, com a veritables socialistes. Són molts anys votant a un partit al qual creiem socialista. Els votants sembla que comencen a reaccionar, ajudem-los a què el socialisme, torni d'una vegada per totes a ser la casa comuna.
         I els nom de PSOE, ja és ben hora de canviar-lo, amb PS, partit socialista, si és de veritat ja en tenim prou.
         Reflexionau i canviau o vos seguiran fugint vots pels esqueixos.



dilluns, 22 d’octubre de 2012

AL DIRIGENTS DEL PSOE

          A tots els dirigents del PSOE i als demés que els pugui interessar.
         Culpa, de qui és la culpa de què el PSOE perdi elecció rere elecció?. O no voleu que parli de culpes per no ser com l’església.
         A mi també m’agrada més parlar de responsabilitats.
        Jo, que som un republicà d’esquerres convençut (i ja en som la tercera generació), em costa entendre que hi hagi gent aferrada al poder i no el vulguin amollar, podeu conat que pensen aquells que la política els hi duu fluixa.
       Record quan en Felipe González, desprès de les eleccions de 1993, que va guanyar per poc, va dir “He entendido el mensaje, vamos a cambiar”. Tres anys després, van perdre les eleccions a mans del feixista Aznar.
         Bé, quasi vint anys després, el PSOE i els seus dirigents sembla que segueixen sense entendre res.
         Heu fet congressos, vos heu barallat per comandar, persones per damunt d’idees. Empentes i travetes per ocupar llocs davanters, sense importar si són els millors o els què necessita el poble. Els ha designat el partit. De dalt han posat els amics, els que no els fan ombra, els que diuen sempre amén.
         Que queda d’aquell partit que jo vaig conèixer de ben a prop als finals dels 70’s. Pens que sols vos queda el nom, PSOE, i a més pens que és ben hora de canviar-lo. És igual si el nom és una herència llunyana. Hi ha coses que no poden ser per tota la vida i quan sigui necessari canviar-ho s’ha de fer, sense por ni nostàlgia.
         És més que necessari un canvi, un gran canvi, una catarsi què giri el partit de dins a fora, de damunt a baix, com una butxaca.
         Per començar em de canviar el nom, Partit Socialista, i ja en tenim prou, això de Obrero i Español, ja està massa desfasat, antic, decimonònic. I abans de que em digueu què és una herència, vos diré que les herències estan per això per fer-ne  el que ens convingui, (quans de pares hi ha que canvien una casa gran que els deixà el seu pare per dues cases més petites pers seus fills), és lícit i legítim.
         A la dreta sols hi ha un partit, el PP, per què l’esquerra no és pot unir.
         Però el nou partit ha de ser un partit que engresqui als electors, amb valentia, força, possibilitats i sense mentides.
         Un partit que cregui que la cosa pública és bona i funciona, que els serveis socials han d’estar realment al servei del poble, una separació església-estat i que cada un comandi a ca seva, sense cap privilegi per a cap religió. Estat laic. Escoles públiques i gratuïtes, sanitat pública i gratuïta, pensions públiques i ben gestionades. Sense ajudes publiques a bancs que no han sabut gestionar els seus recursos. Un partit federal que cregui fermament que Espanya és pot convertir en República, una però moltes, és a dir un estat Federal  i que cregui en les nacions que la formen, respectant i protegint tot allò que els fa diferents, llengua, costums i cultura.
         No sobren funcionaris, sobren assessors nomenats a dit. Prohibit per llei que siguin parents fins a segon grau dels politics,a qualsevol lloc de l’estat i el número el just i necessari, no aquestes barbaritats que hi ha ara, segons el polític de torn.
         Els corruptes ho han d’esser mai protegits pel partit.
         Els mandats, reduïts a dues legislatures, per llei. Ja que em fan por i em causen pena el polítics fermats al sou i al rol i vergonya de veure que hi ha diputats que n’han fet de la política una professió i és passen legislatures sense dir ni piu, només llepen la ma del que l’anomena.
         Amics del partit socialista o vos fermau ben forts les espardenyes o, a poc a poc anireu perdent el poc poder que vos queda i és una llàstima per què el PP encara ho fa molt més malament que vosaltres.
         Escoltau el poble quan parla, però escoltau-lo de veritat.
         Bé, vos podria dir moltes més coses, però si he aconseguit despertar-vos la consciència de que és necessari canviar ja em don per satisfet. I no ho prengueu a rialles o vos acabareu d’enfonsar.
         I la veritat és què em sabria greu. Jo no vull que em comandi ni un rei, ni l’església ni els feixistes. El meu pare sempre em va educar en Democràcia i Llibertat.

dijous, 11 d’octubre de 2012

COCA DE POMA I CANYELLA



                 Coca de poma al gust de canyella

         Ingredients:
5 pomes Golden
5 ous
100 gr. de sucre
200 ml de nata
1 full de pasta brisa. També la podeu fer vosaltres.

         Preparació:
       Palau les pomes i a tres les tallau a daus i a dues a lamines o grells.
       Feis una royal amb els cinc ous el sucre i la nata, tot ben mesclat. Ho mesclau amb els daus de poma.
       Amb la pasta brisa forrau un motlle mantegat. I aboqueu la royal i les pomes a daus i el cobriu amb les pomes tallades a grells per damunt.
       Enfornau-ho durant 25 m. amb el forn calent a 180ª.