diumenge, 13 de gener del 2013

PA AMB MASSA MARE

         Mirau quin pa més guapo he fet avui i bo, ni ho us podeu imaginar. A més també he fet dues barretes per berenar demà a l’escola.  
         Vos demanareu què te d’especial aquest pa què no és com els altres, doncs que l’he fet amb massa mare, sense gens de química.
         No és la primera vegada que en faix. I vos puc assegurar que és blan tot el temps què dura (tres o quatre dies). Ni tampoc és floreix.
          És com el pa què feien les nostres avis.
         Un altre dia vos dire com fer la massa mare, és ben bona de fer, només cal tenir  paciència i temps per fer-la.

TORTELL DE REIS

                   Tortell de Reis.
                  ingredients:
550 gr de farina
100 gr de mantega
100 gr de sucre
100 ml. suc taronja
200 ml. de llet
2 ous
Ratlladura taronja i de llimona
25 gr de llevat premsat de forner
Fruita gebrada, sucre i ametlla

                 elaboració:
           Barrejar bé tots els ingredients amb la farina fins obtenir una massa elàstica i humida.
            Formar un tortell sobre la safata de forn. Deixar fermentar fins que dupliqui la seva grandària. Pintar amb ou i decorar amb fruita gebrada, sucre i ametlla.
           Enfornar a 180 º C durant 17 minuts aproximadament.
          Deixar refredar i servir.


dissabte, 12 de gener del 2013

I A NOSALTRES, QUAN ENS TOCA?

               BARRA LLIURE, QUI HA DIT BARRA LLIURE?
          Cal acabar amb la barra lliure de les polítiques ultraliberals.
Et reconeixes? Sí, sí, tu estàs aquí, si segueixes al de la trompeta una mica a la dreta i entre les dues columnes se't pot reconèixer. Se't veu la punta del nas.
          Aquesta és la forma en què els joves i noies del moviment ultraliberal, aclamats sense descans per la dreta extrema a través dels seus mitjans, vine a la població espanyola. Ens hem anat de casament, un casament que ha durat molts anys, hem tirat la casa per la finestra, els nuvis (vegeu l'Estat) ha pagat la barra lliure, ens ho estàvem passant "Chupi" i no ens volem anar a casa.
          De veritat que ens hem de empassar aquestes historietes? He de reconèixer que m'indignen tant com les propis retallades que les acompanyen.
          Això de la barra lliure ve perquè l’ex-presidents del CIS de l'últim govern de José María Aznar, ha dit en un acte de la fundació FAES, amb la qual sembla col·laborar assíduament, que cal acabar amb la barra lliure en les pensions, l'educació i la sanitat.
Aquesta frase forma part de la mateixa família d'una altra molt reiterada: No pot haver de tot, per a tots i gratis. La del catedràtic Montoro és una concreció de la mateixa ja que passa de la fase especulativa i ideològica a la pràctica política i assenyala el camí que ens espera. Emmarca, sense cap dubte, l'actual política social d'aquest govern.
          Però, penseu-ho bé. Realment hem tingut una barra lliure? El que hem viscut en una festa es el que sento dir a molta de gent. Hem de dir alt i clar. Jo no he estat en aquesta festa. Això no era una festa.
Cal reconèixer que la metàfora és molt poderosa i la seva utilització molt maliciosa. A Espanya ens van les festes, tots participem-hi. Tots sabem que a la festa busquem passar-ho bé i oblidar-nos de tots els disgustos de la vida. En les festes no reparem en despeses, ni regals, ni menjars, ni begudes. I tots sabem que després de la festa ve la dura i crua realitat, la ressaca, el dejuni quasi obligat perquè el cos,  almenys a certes edats, ja no acompanya.
          Però pensem una mica, només una miqueta, sabem que els joves no han aconseguit el seu altíssim grau de formació anant de festa (per molt Erasmus que hagin fet) sinó ficant hores i hores de colzes davant les taules.
          Els treballadors d'aquest país no han sostingut a les seves famílies anant de festa, sinó treballant moltes hores.
          Els jubilats d'aquest país no s'han guanyat les seues pensions anant de festa, sinó cotitzant a un sistema durant molts anys de vida laboral, amb moltes matinades, moltes hores extra, i anant alerta per dur una mica de decència a aquest país.
         I les dones d'aquest país tampoc és que ho hagin passat bomba. La major part doblen la jornada (treball-casa) i no sé si els queda molt de temps per a festes.
          Els aturats d'avui en dia no crec que estiguin precisament de festa, ni que les seues prestacions de 400 € donin per moltes alegries.
          El que cal fer és acabar amb la barra lliure de polítiques ultraliberals i de dreta extrema. Cal posar de propietari del local a un nou cambrer que posi una mica d'ordre en aquesta estafa i torni de nou a acabar amb la festa d'aquests nou rics de pacotilla per repartir una mica de festa als que no en tenen cap.

          P.S. Per cert. Per què necessitem anar-nos de tant en tant de festa? Exacte, precisament perquè la nostra vida no és cap festa.

divendres, 4 de gener del 2013

L'Estat de benestar: espai de llibertat.


          L'Estat de benestar, és la forma institucional d’organitzar la convivència en les societats europees, és una forma específica de concretar, en la pràctica, la forma en què entenem els grans valors de la modernitat: llibertat, igualtat i fraternitat.
          Aquests tres valors que són els que formen el cos social, ho han de fer tenint en compte la principal virtut que han de tenir les institucions socials: la justícia.
          Aquests quatre grans conceptes, valors i virtuts, estan sotmesos a un important intent de modificació en el seu contingut socialment acceptat, per part de les opcions neoliberals i neoconservadores.
         Aquestes opcions polítiques representen no només una manera diferent d'organitzar tècnicament les institucions socials, sinó una forma concreta d'entendre i viure els valors socials de la modernitat, en alguns casos per retornar a fórmules més pròpies de sistemes premoderns o, fins i tot, anteriors a la Democràcia.
          El problema és que no en som massa conscients d'aquest desastre perquè es produeix de forma larvada. El que es fa és intentar canviar el contingut d'aquests conceptes sense canviar els termes, les paraules que fan servir.
          Simplement es canvia l'ús de la paraula i a través d'aquest canvi d'ús es produeix un canvi en la forma de veure la realitat. Al final sembla que estam parlant del mateix, però no és així, parlam de coses diferents.
          Potser que massa sovint no en som conscients.

dimecres, 2 de gener del 2013

ANY NOU, VIDA MATEIXA


            Comença una nou any, però jo estic, just a la mateixa posició que l’any anterior.
         La llibertat, igualtat i fraternitat, és a dir REPÚBLICA és la millor manera de convivència.
         Darrerament les coses no són justes. Com diem en mallorquí paga el sastre pel teixidor, demanen massa esforç als mes dèbils i els rics no paguen el que els hi toca.
         Hi ha massa lladres a la classe política, massa repetidors, és a dir polítics que fa anys i més anys que hi són i no els desferren de la cadira ni amb aigua bullent.
         Arruix, fora, anau-vos-en a ca vostra. No faceu de la política, la vostra professió. Ja fa massa temps que mamau d’aquesta mamella. No us n’adonau que l’estau secant.
         A no, que quan en secau una vos n’anau a una altra, encara que sigui fora del govern. Sempre vos queden els amics a qui heu beneficiat.
         Justícia, deman justícia i que us tanquin a tots a la presó.
         Si els reis fossin capaços de dur i impartir o repartir JUSTÍCIA, potser que fins i tot em faria monàrquic (amb el nas tapat).