dimarts, 23 d’abril del 2013
JOAN OLIVER [PERE QUART] (1899-1986)
Més
de quaranta anys després d’aquest poema, el problema de la llengua segueix
exactament igual. Amb un governa gonella i que lluita només per odi en contra
de la llengua. Però no ens doblegaran ni ens faran amollar el mac. El tenim
agafat fort dins la mà a punt de llançar-lo. Preferim morir dempeus que no
morir agenollats. Mori el mal govern i amb ell tots el gonelles i venuts.
VERSOS ELEMENTALS
ALS CATALANS DE 1969. (fragment)
Catalunya,
València, les Illes,
tot plegat
Catalunya, la Gran,
amb la gent i
la terra i la llengua,
i el passat i
el present,
i el futur que
ens espera.
Un país
malmenat per les grapes d'uns amos,
un mapa que és
nostre
i en dir nostre
vull dir
dels qui són
catalans
per la sang
conscient o la tria,
els legítims
hereus
d'una pàtria
petita, com tantes.
(Puix que tots
ho sabem i ho sofrim:
la naixença,
ella sola, no dóna,
què és cas!
nacionalitat
als venuts,
traïdors, botiflers,
ni als lacais i
als servils
ni als panxuts
embandats,
la fauna
profusa dels bords,
Però amb tot,
malgrat tot,
operem i
avancem,
pacífics, potser
pusil·lànimes,
però mai
resignats
i sempre
tossuts.
Els besavis i
els avis i els pares
ens varen
llegar,
un poble que
malda i s'esplaia
i s'aferma i
progressa
-en les arts i
l'estudi
i el treball i
el comerç, i l'esport
i en els cants
i la dansa-
contra vent i
esquivant
la traveta, el
cop baix,
el parany i
l'esquer llaminer,
dreçat, sí,
contra el poble
indefens i
badoc
que calla i
treballa, i que paga!
Un poble que
acull, fraternal,
centenars de
milers d'homenets
de les pàtries
veïnes,
fugitius a tot
risc d'unes terres eixorques.
Però som
catalans
i ens cal viure
i morir catalans.
Com podem
dimitir la nissaga?
Altrament, on
cauríem?
Descastats,
sense arrels,
erraríem pel
món sense rostre.
Ni la llar ja
no espera qui renega de la pàtria,
miserable germà
que ha perdut la bandera.
Perquè som i
ens sentim catalans
estimem i
cerquem, en la lliure abraçada,
l'esperit i
l'exemple
d'altres pobles
de races i llengües diverses.
Catalunya,
València, les Illes,
la Gran
Catalunya,
amb la gent i
la terra i la llengua,
i el passat i
el present
i el futur que
ens espera.
Tot depèn,
sapiguem-ho!
de la fe, de
l'amor,
de les obres.
Tot depèn de
nosaltres.
Tot depèn,
sobretot, de vosaltres:
els joves!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)