La fi de la nit dels Vampirs
La tensió en les estructures de poder
comencen a extremar-se, i les irracionals reaccions davant la seva imminent
ruptura es poden veure per tot arreu. Lluny ha quedat la manipulació subtil del
dia a dia en els circuits diplomàtics davant l'emergència d'un cert enfonsament
de l'economia planetària. El Poder instituït profereix desesperants manotades
d'ofegat, procurant mantenir-se, o per causar el major dany possible si és que
ell se’n ha d'anar, mentre s'aferra a la vana il·lusió que un miracle del Hollywoodenc
Déu dels rescats finalment el tregui a flotació. No és cap novetat que la
Bèstia es nega a morir, però si irremediablement ho ha de fer, preferirà sempre
fer-ho per la seva pròpia mà-
Hi ha Egos grans i egos petitons i la seva petitesa o grandesa es mesura pel poder d'influència i la seva capacitat de danyar en el seu entorn immediat però, es denominen igual (Egoisme) sense importar si és persona o corporació ja que pretén el mateix, tot per a un i res per als altres. Cada dia assistim a la bogeria egoista en què han caigut les societats humanes per tal de negar-se a una transformació radical, als seus desesperats intents de sostenir la seva vella imatge a qualsevol cost. És un comportament malalt. És així com novament veiem extremar ideologies, dogmes, xenofòbies i fanatismes. Aquest comportament irracional no és nou, passa cada vegada que Plutó compleix amb el seu passeig per Capricorn, ho hem vist al llarg de la història, és el cicle de la vida , la història del naixement, desenvolupament, decadència i mort abans del renéixer que segueix el Tot.
Així doncs aquí estam, veient com l'ensorrament d'un sistema econòmic artificialment globalitzat s'expandeix inexorablement mentre que els què estan a càrrec de dirigir la marxa de les coses s'entesten a trepitjar l'accelerador a fons camí de l'abisme i sense virar de rumb, cridant als quatre vents: "Anem bé, anem bé! ¡En sortirem d'aquesta! ", Alhora que llancen cada vegada més gent per la borda per tal de salvar-se només ells mateixos. El mateix temps què el què és més necessari a nivell global és el què més escasseja, el sentiment solidari.
La distracció de la població,
apartant-la dels temes essencials sempre ha estat fonamental per als poders
econòmics i polítics al llarg de la història per tal d'aconseguir perpetuar-se.
La famosa frase: "Panem et circenses" resumeix perfectament això. Hem
evolucionat en complexitat, ja que abans tan sols era necessari manipular la
informació i pauperitzar l'educació perquè res d'això existia a nivells
populars; avui dia els drets conquerits després de segles de lluites socials
han fet que això sigui per altres indispensable si es vol mantenir el poder. És
així com en successives onades al llarg de la història, i coincidentment amb la
instància del trànsit de Plutó per Capricorn, és com les masses aconsegueixen
avanços significatius en la seva ampliació de drets.
Així doncs podem veure campanyes electorals més semblants a la presentació d'una telenovel·la romàntica que a l'exposició de propostes polítiques amb què solucionar els problemes reals dels ciutadans i l'eliminació brutal d'esperances il·lusòries de millores en les condicions dels més desfavorits, només per tal d'instal·lar el desànim i la depressió en el cos social que generi resignació i desincentivi la protesta de la majoria. Així va ser que des del passat a l'actualitat es va desencadenar successivament la cacera dels Bàrbars, de les bruixes, dels Jueus, dels Moros, els Indígenes, els Islamistes, els Terroristes, etc., Amb l'anuència de les poblacions aterrides per les mentides funcionals instal·lades pels que havien de portar endavant aquestes accions per tal de seguir acumulant més riquesa i poder. Exemple d'això és el succeït en l'anterior ingrés de Plutó a Capricorn que va generar els moviments llibertaris que van canviar l'estat de les coses durant mig segle a occident. A diferència d'aquell, on les distàncies geogràfiques alentien el procés de propagació de la revolució, la instància actual promet ser molt més radical a causa de la globalització, de la informació i la velocitat dels canals d'assistència recíproca de què disposen les diferents poblacions.
Desgraciadament,
veiem els líders del capitalisme accelerar en les seves polítiques de
devastació rumb al suïcidi del sistema amb inconscient alegria. Res més patètic
que veure a la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde,
declarar entre rialletes histèriques que la situació és molt pitjor del que
creien i que per això es fan necessàries més mesures d'ajust social durant
aquest any a Europa per intentar rescatar les institucions financeres
internacionals que garantiran el futur desenvolupament. Els líders dels països
desenvolupats festegen el triomf dels seus terribles plans com si amb ells
haguessin ja salvat el món.
El poder instituït busca mantenir-se a qualsevol preu i àvidament avança devorant tot al seu pas, sembrant l'odi, el plor i la desesperança. En la seva bogeria ja no cerca noves formes de justificar les seves accions perquè sonin creïbles, i recita com una lletania sempre les mateixes fórmules des de fa segles: Fem la guerra per aconseguir la Pau; Els envaïm perquè la seva llibertat és falsa i nosaltres els direm quina és la veritat; El Déu vertader ho vol i està del nostre costat; Etc, etc, etc... Avancem cap a temps cada vegada més foscos inevitablement ja que és l'única manera de forçar-nos a assolir una nova llum. La decadència de l'imperi modern és cada vegada més veloç i la transformació es realitza sense apel·lar a l'anestèsia. Molts analistes coincideixen que estem a les portes d'una gran guerra, ja que és el mecanisme històric per excel·lència que sempre es va esgrimir per tal de justificar els grans sacrificis. Potser és cert, almenys tot apunta cap a això tenint en compte la tensió creixent al nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, però avui més que mai se'ns obren altres possibilitats. La ignorància dels pobles respecte del que passa s'ha reduït considerablement malgrat l'esforç en contra que s'ha fet i encara es fa. La resistència pacífica per mitjà del desacatament s'expandeix desconcertant a qui s'ha acostumat a la confrontació oberta. Les maneres revolucionaris han anat canviant. Davant aquestes circumstàncies que preanuncien la seva inevitable fi, el vell monstre té dues opcions: Acceptar la derrota i cercar transformar-se, o acabar amb tot perquè ningú guanyi. S'ha decidit per la segona opció fent gala d'un egoisme sense fi. Com ho farem perquè això no succeeixi? Quin recurs tenim per oposar-se’ns a ell? Què farem per vèncer a aquest vampir psicòpata? Doncs... crec que simplement fent l'oposat a ell i prenent l'altra via. Acceptar-nos com som, estimar-nos i transformar-nos a nosaltres mateixos deixant així de ser els seus satèl·lits, i riure, riure molt ... i des del nostre mateix centre brillar així com naixents sols que amb la seva llum posaran fi a aquesta cruenta nit de la història.
A un vampir (eufemisme amb
què designen Plutó) només pot matar-se’l deixant-li beure sang fins que exploti
i diuen que no cal fer res més què deixar-se dessagnar, però s'obliden de
dir-nos que quan el "vampir" exploti, tots estarem morts.
