Avui fa
exactament set anys que un desgraciat em va atropellar (no sé si anava gat,
drogat o les dues coses, ja que va fugir com ho fan el covards). A ell que es
va botar quatre semàfors en vermell, gràcies a una jutgessa indecent, no li va passar res, a mi si, em va deixar invàlid
per a sempre. De dia primer d’agost de 2007 fins a finals de novembre de 2009
vaig passar 14 vegades per quiròfan, tres transplantaments de còrnia, un ull
cec i una cama coixa. Invàlid de per vida. Per ell no va respondre ni la
assegurança. Però som viu i amb moltes ganes de fer coses. Ni els fills de puta
ni la mala justícia espanyola no acabaran amb les meves ganes de viure ni de
fer coses.
