ELS INTERESSOS DE LES FARMACÈUTIQUES

            Actualment les farmacèutiques estan invertint cinc vegades més en medicaments per a la virilitat masculina i silicona per les dones que en cercar una cura per a l`Alzheimer.

            Podria passar que de aquí a uns quants anys tinguéssim dones de mames enormes i homes amb el penis a l’aire i ben parat, però cap d’ells és recordi per que serveixen



CARTA ALS REIS D'ORIENT

           

                     Majestats:

       El primer és donar-vos la benvinguda. Cada any penso el mateix, que vosaltres que veniu de països tan llunyans, quan arribeu a ca vostra,  ja deu ser hora de tornar a partir de cap aquí, per ser puntuals la nit del cinc de gener i compartir amb nosaltres aquesta nit de somnis i joia. Que encara que el temps passa i tot canvia, el que no canvia mai és el somriure dels nens i ...  l’alegria del avis, pares i padrins en veure que la quantitat dels seus  paquets és més gran que la del veïnats i no sols es proven qui en té més, també si els noms són més estranys i si pot ésser en llengües estrangeres. I totes han de ser, per aquest ordre: cares, electròniques i funcionar amb bateria. Quan jo era petit, perdó, quan jo era nen, ja que petit no ho he estat gaire mai, ens conformàvem amb un camió que marxava tirat per una corda, amb un trencaclosques , un joc d’escacs o un dominó, això feia que desenvolupéssim el cervell i amb el  joc de parxís apreníem a comptar, deu si entràvem la fitxa al centre i vint si ens menjàvem la fitxa del contrari. Ara com vos deia  tot ha canviat, fins i tot el parlar, ara hem de parlar políticament correcte i ja no podem dir el rei moro, per no ferir la sensibilitat de la gent de l’ islam. Tampoc li podem dir el rei negre, encara que ho és. Ara li diem  el rei Baltasar. aquest rei ha vingut de l’Àfrica, d’Etiòpia que és un país molt ric, aquest li duu or, per quedar bé i demostrar la riquesa del seu país, on els pobres és moren de fam.  Però als amos de la guerra poc els importa. El rei Gaspar, que ha arribat de les terres del Moab de la península aràbiga, li oferirà mirra. No duu barrils de petroli. No, petroli no. Mirra que val poc  y ben alerta que amb els petrodòlars no compri tot Betlem i us tregui a tots afora. I per acabar tenim el rei Melcior, és el més vell dels tres i també el més savi, aquest aprofita per regalar-li encens que lleven la pudor del bou i l’ase, així el present li surt molt econòmic. I és clar, amb un tir en mata dos.

            Ah!! Aquests tres són gats vells i les se saben totes.

               Majestats:

      Estic enfadat. Sí. Molt enfadat.

     Em pensava que l’any passat havia quedat clar el que vos vaig demanar, però vosaltres no sé si fèieu el beneït o es què realment ho sou.

      No és que demanés massa coses: salut i pau, pau i salut. Salut més bé poca i pau gens ni mica. Segur que ja vos sabeu el camí de memòria i no mireu al cel. Només que haguéreu alçat el cap hauríeu vist que fa temps que anuncia  enfrontaments entre radicals. I ja les tenim aquí, el món bull per tot de guerres i massa són entre germans.

      Totes les guerres són absurdes, és veritat, però quan és fan en nom de Déu, ho són doblement.

      Una altra cosa, per devers ca vostra deveu comandar poc o és que ningú no vos escolta i fan allò que els passa per... per allà. Perquè si els diguéssiu que aquí no fermem el cans amb llonganisses, segur que no en vendrien tants, que aquí llavors han de malviure, treballant moli i cobrant poc. Bé, poc més o manco com els altres.

Ja deveu saber que aquest any 2011 hi ha eleccions. Bé, mireu si repartiu un poquet de seny perquè la gent destrií entre els polítics prevaricadors i corruptes.  

           Aquells que quan gasten els dobles dels altres no miren gaire prim. Aquells que només donen subvencions als que són dels seus. Els polítics que ara volen que tinguem tres llengües (per ventura volen que ajudem al carter a aferrar segells) això està molt bé, però primer hem d’aprendre a manejar bé la nostra.

            D’aquelles ONG’s  que són com les Mares de Déu de lluny que sempre fan miracles i a nosaltres mai ens en toca cap. Feu que es cuidin més dels que pateixen aquí a Mallorca, dels nostres malalts, dels nostres pobres i sobre tot amb els diners que es gasten a fora, els nostres vells viurien com els àngels. Ja sé que Mallorca sempre ha estat terra d’acollida i vull que segueixi igual, però no podem donar tot el que tenim als que venen de fora i que falti als nostres joves i a la tercera edat.

           I per als de la segona edat que ??? Ningú mai és recorda d’ells però també hi són.

     Bé espero pel vostre bé que hagueu pres bona nota de tot el que vos he dit, perquè si no feis res per arreglar-ho, l’any vinent proclamaren la república i no vendreu vosaltres , convidarem a aquell pallasso, grassonet i vestit de vermell que es varen inventar a l’Imperi de l’altra banda de l’Atlàntic.

Ah i això no és una amenaça. 

                                                      Es Bosquet a 4 de gener de 2011

                                                             Miquelet

Pd.

Això és la carta que vaig escriure al Reis d’Orient (l’església no vol que els diguem mags, perquè semblaria que són bruixots) però ja sé que em faran el mateix cas que la moixa.

DE NADAL i ALTRES HERBES

           Nadal, pau, amor i bons desitjos.

           A tot això ho diem de veritat o només és perquè som a Nadal. Cada any per aquest temps ens tornem més bons. I dia 10 de gener tornarem a ser com abans, rancorosos, gelosos, malpensats i uns pobres desgraciats que no podem sofrir a ningú, sobre tot que sigui més ric, més guapo i més jove que nosaltres.

         Això no és possible, quasi mai les coses no són blanques o negres, són com els moixos que de nit tots són grisos.

         No ens ha tocat la loteria, però és igual tenim salut. Hipòcrites, i perquè hi jugàveu?, per perdre, NO.

         Un bon propòsit per l’any que ve es canviar, però de veritat. Amb tots els sentits. personals, humans, i sobre tot econòmics.

         Vos heu adonat què falten valors tan essencials com poden esser, l’amistat, la sinceritat, la generositat i sobre tot ens falta humilitat. De tot ens necessitem una gran dosi, o doble dosi.

        Tothom té drets, drets, drets. I deures?.

       Com eduquem els nostre fills?.en llibertat o llibertinatge?

       El meus pares m’educaren en llibertat. Llibertat vol dir tenir drets, però també deures, és a dir responsabilitat.

      Abans quan veiem a una persona major, l’ajudàvem o li cedíem el seient que ocupàvem. Ara no, fins i tot les mares estan dretes perquè seguin els seus pobres fills. Segur què estan molts cansats!!!.

      Quan vos topeu amb algun veïnat pel carrer, vos atureu per demanar-li com és troba, per la salut, pel marit o els fills. No, tots tenim massa pressa.

     Ens pensem esser lliures, però no és veritat, estem presoners de les preocupacions, del temps i sobre tot dels diners.

     Responsabilitat és precisament això, sabre mesurar les coses. Fer les cosses justes. Estam massa pendents de coses inútils i de la targeta de plàstic. Alguns en tenen de 5 ó 6 bancs diferents, i quan no hi crèdit a una, n’empra una altra. I seguim endeutats.

     Penseu què el pare Estat vos pot treure de totes? Aneu equivocats. Sou vosaltres que vos heu d’estrenya el cinturó.

    Tenim una gran crisi, sí, però no és només econòmica. És una gran crisi de valors, tots pensem què li pertoca al altre arreglar-la, però si cadascun no hi aporta el seu gra de sorra i fem com els bons mariners, tots a la una, no ens en sortirem

SÀHARA LLIURE

          EL Sàhara occidental ha d’esser lliure i independent.
         Em sembla vergonyós el que fa el Marroc i deixa fer Espanya des de fa ja mes de 35 anys.
         És hora que el poble sahrauí pugui decidir sobre el seu futur.

JA SOC AQUÍ, ALTRE VEGADA

          Fa un mes que no he escrit res. Estava cec. No de ràbia, literalment, no hi veia.
          La catarata de l’ull dret havia baixat de sobte. El passat dia nou em varen operar i ha sigut un èxit.

          A partir d’ara esper poder seguir escrivint més seguit.

          Sé que han cessat a l’Aido i que ha vingut el Papa a Barcelona. La primera era hora que se n’ anés i el segon ja no importava hagués vingut.

AIDO i el VIRUS "BELEN ESTEBAN"

          Dia 7, després de 372 dies vaig tornar a entrar a un quiròfan. Em van llevar els punts que encara duia a l’ull dret, després de 580 dies d’haver-me fet el transplantament de còrnia, la doctora, considera que ja és hora de tornar a començar a cercar la visió, la llum, l’esperança. Els ulls han reposat un temps prudent. Ella té certesa, jo tinc fe en ella. Només el temps dirà si els dos tenim raó.

          Sr Ministra Aido, vostè és un luxa a aquest govern, bé vostè i altres ministres, que només hi sou per omplir la quota femenina. Els luxes en temps de crisis els em de deixar de banda, per tant hauríeu de dimitir. Tots us ho agrairíem i a la vegada deixaríeu de dir algunes bajanades com “miembros y miembras”.

         He de dir que aquesta llei (de -parirat) que obliga a posar un percentatge de dones a una llista d’homes em sembla de allò més desigual, antidemocràtica i potser fins i tot anticonstitucional.

Penseu per un moment, si podeu, que un grup de gais, tots ells homes, volen presentar una llista, no poden per què hi falten les dones. O al revés un grup de lesbianes, estan en el mateix cas. Vos sembla democràtic això, és igualtat. O és què Vos només penseu en femení i heterosexual

Quan és fa una “discriminació positiva” envers una dona, penseu què està bé?, No, una discriminació sempre serà discriminació sigui envers qui sigui.

          Quan a l’’ajuntament de ses Salines demanen “dones de neteja” discriminen a tots els homes. O només voleu que els homes facin net dins la casa però no, a una administració pública? Això és la discriminació positiva que voleu?. Passar de la dictadura dels homes a la dictadura de les dones. Em sembla que sou massa jove, perquè una dictadura sempre és una dictadura. Voleu un consell, cerqueu un jovenet ben plant i casseu-vos (bé, ja sabeu el que vull dir, encara que no passeu per la vicaria, que tampoc no cal) perquè em sembla que vos patiu el virus “Belen Esteban”.

          En pròxims dies parlaré de l’ajuntament de ses Salines

AZNAR, CEOE i el VATICÀ

          

          Per aquestes frases, entre altres coses, una revista nord-americana, l’ha escollit entre els cinc pitjors expresidents del món.

            Quina glòria que vos posin al costat de dictadors i corruptes!!. Em fa vergonya que un dia fóssiu el president del govern espanyol.

            No us ha dit algú que amb la boca tancada serieu més “guapo” . perquè no us dediqueu a cuidar els vostres nits i a la neta “Francisca”. A no, que no en teniu cap amb aquest nom, per què no la pugin dir PACA AGAR AZNAR (digueu-ho ràpid i voreu que us surt).

            I el president de la CEOE, el Sr Diaz Ferran, què farà? Dimitirà a la fi o hauran de mester aigua bullent per desferrar-lo de la cadira. Com pot esser president dels empresaris un Sr. Que no sap fer anar els seus propis negocis, que en pocs mesos ha posat a l’atur més de dos mil treballadors. No vos fa vergonya, o no la coneixeu a aquesta paraula.

            Els sindicats i las associacions empresarials, encara que siguin totalment constitucionals, haurien de  canviar radicalment de pensament o desaperixa. Ja no som al segle XIX, que hi havia enfrontaments entre els treballadors i la patronal, ara estam al segle XXI i el que em de fer es canviar la mentalitat i en lloc d’enfrontaments, necessitem empenya el carro tots junts. Si no , no ens en sortirem. Els empresaris, sent empresaris de veritat i no pensar només amb “pelotazos”, si no empresaris moderns com els del nostre entorn europeu. I els treballadors no pensar només quan ens queda per cobrar l’atur.

            Els del Vaticà (Benet) estan tots enfadats perquè han donat el Nobel de medicina al primer senyor què va fer que les dones poguessin tenir fills “in vitro”. No li han perdonat ni el perdonaran mai.

            És clar aquest home quasi és com un déu. Els que fan avortaments, fan allò que només port fer déu i els que donen vida allà on és impossible, també són com déu.

            Ni contigo ni sin ti. Ni contingo por que me matas, ni sin ti por que me muero.