TARDOR 2011



          

Avui a les 9.55 minuts (hora de ses Salines) el Sol entrarà a Balança. Això vol dir que ja estam a la Tardor.

             Si miram al cel per veure que ens diuen les estrelles veurem què:

            El Sol entrant a Balança ens parla d’equilibri.

            El Sol fa oposició a Urà, demana un canvi de consciència i idees originals per poder fer un nou camí.

            El Sol està quadrat a Plutó preveu que aviat hi haurà un canvi d’identitat als llocs de lideratge.

            La Lluna a Lleó crea calidesa per reafirmar la personalitat.

            La Lluna ben conjuntada amb Mart ens parla d’una gran personalitat temperamental i dinàmica.

            La Lluna quadrada a Júpiter, preveu molt de temps i esforç per arribar a nous horitzons. 

            Plutó és a Capricorn. Això és una combinació explosiva. Més prest que tard hi haurà noves estructures, traumes, transformacions i renovacions i cataclismes a les estructures politiques. Noves estratègies financeres que reemplaçaran a les antigues, igual que nous punts de vista econòmica i noves maneres de fer negocis.

            Les quadratures que fa Plutó amb Venus i Urà respectivament ens parla de canvis de valors, de revolucions totals, de renovacions socials i noves tecnologies que canviaran la consciència mundial.

            Mart a Lleó reforça al Líder i les seves qualitats.

SES SALINES, FESTA DEL CAVALL 2011



             Des de la reflexió i el respecte. En la fredor i la tranquil·litat que dona la distància dels fets (la vostra crònica). Amb humilitat, seny i responsabilitat i sobre tot per aclarir els fets, d’una vegada per a sempre.

            Sr. cronista, no entenc aquesta ràbia que teniu en contra de la festa del Cavall que fem a ses Salines. És per l’ex batle, al qual anomenau?. O és què teniu alguna cosa en contra dels saliners?.

            Per què?. Per què?. Per què?, (com diria en Mou)

            Vos diré que nosaltres no hem robat res a ningú, ni tampoc és una còpia. El “jaleo” no és propietat de Ciutadella de Menorca. La festa de cavalls tampoc. La fan a quasi tots els pobles de Menorca (i ara també a alguns de Mallorca). Nosaltres no tenim caixers, ni senyors, ni capellans. La nostra festa és ben diferent. És més, al grup Quart Creixent, que organitza la festa amb molta d’il·lusió, li costa molta feina i si no hem de posar diners de la nostra butxaca, ja estam contents. I si el poble és diverteix, ens donam per satisfets.

            Digau, a la Doma menorquina, la van robar a la Doma espanyola?.

            Suposau que quan arreu de l’estat espanyol fan la “Feria de Abril” de Sevilla, l’han robada o en fan una còpia?. Jo no ho crec.

            I els Poblers quan fan sant Antoni a Gràcia (Barcelona)?

            I que me’n direu del ball dels Cossiers o els Cavallets?

            No, no i no, cada poble té la seva pròpia festa o ball. Perquè cada festa és diferent de l’altra, fins i tot d’un any a altre.

            Sr. cronista, ses Salines és un poble jove. Té 86 anys, voleu entendre que devora pobles com Ciutadella, és un jovençà?. Sí, i necessita crear les seves pròpies festes i tradicions. O vos pensau que els pobles ja neixen amb elles incorporades?

            I, si a ses Salines, volguéssim fer el ball dels cossiers o els Cavallets, estam condemnats a no poder-ne tenir per què a altres pobles ja els tenen?

            I amb els dimonis, la Colla de na Maria Enganxa, per què no vos hi posau?.

            Idò no. Quan ens vagi bé farem Cossiers, Cavallets, torrades per sant Antoni, santa Catalina, Dimonis i “Cabezudos” .

            Temin grup de Teatre, Banda de Música, Coral, equip de Futbol, ciclistes, corredors a peu i balladors de ball de bot i moltes altres coses. I sobre tot a ses Salines hi ha molt Bona Gent. I Sal, és clar.

            Mirau Sr. cronista cada vegada més, pens que teniu ràbia de l’ex batle i no de la festa del Cavall ni de ses Salines. No sé el que vos ha fet l’ex batle, ni tampoc m’importa.

            Vos contaré com va néixer la Festa del Cavall a ses Salines. Resulta que ara ja fa catorze anys, un grup d’amics que no havien pogut anar a Ciutadella per sant Joan van decidir fer la festa a la vila, empesos per un ciutadellenc que vivia entre nosaltres, en Pep Gelabert. I d’aquí va sorgir la festa. Llavors el grup de teatre Quart Creixent en va agafar l’organització i la vam traslladar al darrer dissabte d’agost.

            Ara ja és tradició i no sé si el poble i tots els que venen a la festa, que en són molts, podríem passar sense ella. El que vos he dit, a un poble jove les tradicions és van fent poc a poc.

            Si l’any que ve veniu a la festa passau-vos per la taulada del grup Quart Creixent i demanau per en Miquel “Antonina” i vos convidarem a fer un gin amb llimonada i parlarem una estona com a bons amics.

            Gràcies per l’atenció. Esper haver-ho aclarit. Vos desig que tingueu sort i salut.

                                           Miquel Bonet del grup Quart Creixent.

                                                                          Ses Salines, estiu 2011

          Toc de flabiol, dissabte dia 27/08/2011

ENSAÏMADA de MALLORCA

                     Ensaïmada estil de ES BOSQUET

            Per fer una ensaïmada de devers 800 gr. (aproximadament) necessitareu:

3 ous

125 ml d’aigua

125 gr. se sucre

25 gr. de llevat fresc. (al trobareu al supermercats)

550 gr. de farina de força, + ó –

Saïm per untar

            Foneu el llevat amb l’aigua teba. Afegiu els sucre i els ous. Mesclau-ho tot. Hi podeu tirar tota al farina de cop i anau mesclant. Amasau ben amasat fins que la pasta es desferri de les mans, si és necessari afegiu més farina.

            Quan trobeu que la pasta ja esta bé la deixau dins un ribellet, tapada amb un drap ben net, fins que haguí doblat el volum.

            Passades entre tres i quatre hores, segons sigui hivern o estiu, l’estirau damunt una taula, primer amb l’aplanador i després la ventau amb les mans fins que la tingueu com un llençol, de gran i prim. L’unteu amb saïm per tot i l’enrotllau.

            Abans de començar a enrotllar-la hi podeu posar el farciment. Jo els farciments els faig de cabell d’àngel, de massapà, de torró de Xixona i de xocolata. Quan ja són cuites també les podeu xapar per la meitat i farcir de crema, nata, o xocolata amb nous.

            Una vegada enrotllada la posau damunt una llauna, enroscada com si fos un caragol voltant sempre cap a la dreta, és a dir en el sentit de la agulles d’un rellotge. Perquè puguin fermentar, deixau espai entre volta i volta..

            Les tornau a deixar que fermentin  unes quantes hores, tapades amb un drap o a un lloc que no les toqui l’oratge. Una vegada fermentades les podeu enfornar, amb el forn calent a 180º, entre 12 i 15 m. segons el forn. Alerta que és cremen aviat. Millor si queden un puntet crues a la part de dins.

            Des de què preparau la pasta fins què les treis del forn poden passar de 9 a 12 h segons sigui estiu o hivern.

            Quan les treis del forn les podeu polsar de sucre en pols. I bon profit.

           



LORCA, ASSASSINAT. LAICISME, JA.

            Aquest dies fa 75 anys que veren assassinar al gran poeta (per ventura el més gran de la generació del 27) Federico Garcia Lorca i coincident amb la visita del Papa, he recordat el seu poema on feia una critica a Pío XI i la cúpula de l’Església, què oblidaven l’amor i l’espiritualitat i abraçaven el poder i els diners.

Grito Hacia Roma.

 Manzanas levemente heridas por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.

Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elegantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.

Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.

Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.

Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.



HI HA CRISIS ?.

             Crisis, qui ha dit que hi ha crisis?.

            El PP ho te ben clar, hi ha massa empreses públiques i sobre tot massa funcionaris. Com ho em de fer?. Tancam les empreses i acomiadam el funcionaris. Així ens estalviem els diners. Però i amb els dirigents, que en fem?. Els deixam, son del partit i no podem llevar-los el sou. Al cap i a la fi ja estava pressupostat el sou dels dirigents, i em de protegir els nostres, als funcionaris, és ben igual, ells tenen un lloc fixo per tota la vida.

            Les farmàcies de Castilla-La Mancha  volen tancar per vaga el dia 11 d’agost. I la presidenta (Dolores Cospedal, Dolores, Lolita,  Lola) els ha amenaçat amb una forta sanció si ho fan. Els deu 125 milions d’euros d’un mes. Però ella està de vacances. Què diria el PP si això ho fes el president Zapatero?. Les farmàcies tanquen perquè no poden pagar els medicaments. No les pagueu. Multeu-les. Pagar, no!!!. Sancionar, si!!!. I així recaptareu més diners.

            Quina vergonya!!. Quina vergonya!!!.

            Els diaris diuen què el centre de Madrid estarà tancat 13 dies al trànsit i restringit pels transeünts. I tot això per la vinguda del Papa de Roma.

            Els peregrins què participen a les jornades de la joventut per 175 euros tenen dret a: menjar, beure, jeure, i viatjar en metro o tren gratis.

            I als ciutadans de Madrid i altres els han pujat el preu del tiquet del metro 50 cèntims d’euro. Quina alegria. Visca. Visca. Feis mamballetes. Alegria.

Ja tenim junts una altra vegada el PP i l’Església Catòlica. L’Ultra Nacional Catolicisme, torna a comandar. No sols a Espanya, també a molts altres llocs, recordau el Teea Party americà

            Hi ha crisi. Si. Però tots els dirigents del PP nacional estan de vacances, i si Espanya s’enfonsa, què s’enfonsi. Millor. Així guanyaran les eleccions.

            Hi com què no hi ha diners retallaran l’estat del Benestar. Vendran les empreses públiques als seus amics i rebaixaran sous i pensions. Privatitzaran hospitals i escoles, baixaran l’edat per poder fer feina. No cal que els fills dels obres estudiïn. Millor si son beneits. Més fàcils de controlar.

            Cada diumenge a misseta i els primers divendres de mes, confessió i comunió.

            Em de complir amb la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana. La secta d’en Pere, en Pau i en Constantí.

            Susan (abreviatura de Su Santidad) no cal què venguis a Espanya. No amb els meus imposts. No venguis, jo no t’esper.



DITES ESTIUENQUES

      Per sant Pere, enrevoltau la figuera.

      Per sant Llorenç figues a quens.

      Cada cosa a son temps i d'estiu xigales

      La monja l'encen (santa Margalida, 20 de juliol) i el frare l'apaga (sant Bernat, 20 d'agost). pero enguany a estat un estiu un poc diferent, pluja, dies tapats i molta humitat. Amb aigua fresca i un bon ventall ho curarem tot.

18 ANYS

        Avui la meva filla petita fa 18 anys. Ja no és tan petita. Però per un pare sempre serà la "nina". Per molts d'anys. Què siguis molt feliç. Salut i força.