L'atroç
moment de la veritat
El món viu moments convulsionants.
El sistema econòmic cau a trossos. Les estructures de poder s'esfondren. Les
autoritats deixen de ser-ho. Les Sagrades institucions deixen de tenir pes, i
el que creiem Realitat es torna cada vegada més irreal. Però de veritat... res
d'això succeeix. L'únic que s'esfondra, són les nostres il·lusions.
Pot ser que una de les més grans qualitats que distingeix l'ésser humà de la resta dels animals sigui la seva capacitat d'imaginar, però aquesta suposada qualitat entra en dubte a l'hora de ser conscientment creguda per ell com una cosa que afecta a la més pura i objectiva realitat.
Quan dic que el món s'ensorra no ho dic
literalment, sinó que l’imatge que teníem d'ell, és qui ho fa. El mateix
succeeix quan trenquem una relació de parella o un altre tipus de vincle.
S'ensorra la il·lusió que tenim respecte d'aquesta alguna cosa i no la cosa en
si mateixa. Quan dic que Plutó ve a trencar les estructures al transitar pel
signe de Capricorn, el que vull dir és que el que es trenca és la fantasia de
perdurabilitat que teníem sobre elles. En realitat Plutó no
"destrueix" res d'això, sinó que ens enfronta amb la realitat per
sobre de la visió que poguéssim tenir d'ella. Més encertat seria dir, en aquest
aspecte, que Plutó és un gran "Despertador" i no un
"Destructor". L'efecte ve a ser el mateix, el nostre meravellós món
de fantasia esclata en trossos, els vidres il·lusionadores de les ulleres amb
què estem habituats a veure el món que ens envolta perd els seus cristalls. És
el moment històric que definim com de canvi dels més essencials paradigmes
socials i culturals. La ment col·lectiva perd els seus vels i s'enfronta a la
realitat més pura per tal d'ajustar i obrar en conseqüència a fi de poder
sobreviure. Lamentablement sempre tornem a construir de zero una altra il·lusió
més perfeccionada que l'anterior. Però així és com evolucionam. La generació
d'una nova il·lusió és la que ens impulsa amb renovat ímpetu el seguir
endavant.
La sàvia naturalesa, per sort, no
s'atura a pensar, sinó que simplement actua i es projecta cap a noves formes
que ni tan sols som capaços de somiar. Així és com sobreviu, la vida, i ens hem
d'alegrar que sigui així i no espantar-nos per això. Solem entendre la
"fantasia" com una cosa innòcua i ingènua, però és en aquestes
èpoques en què podem dimensionar de veritat tot el que ella implica a gran
escala.
El "Diners" ja és en si
mateix una il·lusió que està materialitzada en un paper imprès o en un metall
estampat, el seu valor real és totalment fals i arbitrari des de fa gairebé unes
dècades, doncs anteriorment, tot i que encara era il·lusori com a concepte,
almenys el seu valor tenia un suport de matèria en or, plata, etc. Actualment el seu suport es resumeix només a
la "confiança" que dipositem en ell, i en el valor que li fixen
determinats i molt acotats grups de poder per després imposar per la força a la
resta, i a partir de la qual cosa fabriquem una escala il·lusòria de valors que
apliquem als béns i serveis reals. Si bé això ja implica un engany globalitzat
que beneficiarà sempre sols a uns pocs individus de la societat i deixa molt
clar que és una eina concebuda per una mentalitat social essencialment egoista.
La "crisi" actual sorgeix de
dur als extrems els mecanismes d'aquest tipus de mentalitat en el temps. La
importància que varem ser forçats a donar a allò que anomenem
"Diners" ens ha fet pensar que aquesta il·lusió era una cosa real i
molt important, amb la qual cosa anam dirigits a veure-ho com alguna cosa que hem
d’obtenir, no només per accedir a les coses necessàries i reals que ens
mantenen vius com són abric, sostre i menjar, sinó com un "objecte"
desitjable pel seu intermedi, acumular prestigi i poder dins la societat i així
sentir-se "important".
Pensant que aquesta il·lusió era real, va ser que es va generar la idea que en lloc d'usar-lo com una eina per facilitar la producció de béns i serveis, es va orientar la seva capacitat només per generar exclusivament més i més diners. Així va nàixer el que coneixem com a "Economia Financera" i se li va donar encara més importància que a la "Economia Real" que s'ocupa del foment i regulació de la generació dels béns materials necessaris per a la pròpia supervivència. Això ha provocat la degradació i destrucció de les estructures de producció tant alimentàries com industrials, i la generació de majors desigualtats entre els membres de la societat, que actualment és qui pateix aquesta "crisi".
Aquest mecanisme il·lusori creat per l'egoisme de la consciència humana
i sostingut al llarg del temps, és el que ha afectat la nostra realitat del dia
a dia i és ara quan clarament podem observar les conseqüències que això
comporta per a la nostra supervivència com a espècie.
Aquest egoisme extrem sobre el qual sostenim la
nostra economia de recursos, ha incrementat el nostre fanatisme a tal punt que pot dur-nos al suïcidi social
si no reaccionem a temps. Però el temps ha arribat, i aquest està representat
pel trànsit de Plutó pel signe de Capricorn, que és el qui ens confronta amb la
realitat provocada per les nostres pròpies accions a favor d'aconseguir una
fantasia. No és Plutó qui destrueix les nostres estructures arcaiques sinó
nosaltres mateixos, no és Plutó el qui ensorra els nostres sistemes de creences
sinó nosaltres mateixos; ell sol simbolitza el nostre despertar del somni en
què ens hem submergit per nosaltres mateixos. És la realitat que hem provocat.
Pensar que és ell i no nosaltres qui ho fem, és només una altra fantasia, una
il·lusió més.
