dilluns, 11 d’octubre del 2010

AIDO i el VIRUS "BELEN ESTEBAN"

          Dia 7, després de 372 dies vaig tornar a entrar a un quiròfan. Em van llevar els punts que encara duia a l’ull dret, després de 580 dies d’haver-me fet el transplantament de còrnia, la doctora, considera que ja és hora de tornar a començar a cercar la visió, la llum, l’esperança. Els ulls han reposat un temps prudent. Ella té certesa, jo tinc fe en ella. Només el temps dirà si els dos tenim raó.
          Sr Ministra Aido, vostè és un luxa a aquest govern, bé vostè i altres ministres, que només hi sou per omplir la quota femenina. Els luxes en temps de crisis els em de deixar de banda, per tant hauríeu de dimitir. Tots us ho agrairíem i a la vegada deixaríeu de dir algunes bajanades com “miembros y miembras”.
         He de dir que aquesta llei (de -parirat) que obliga a posar un percentatge de dones a una llista d’homes em sembla de allò més desigual, antidemocràtica i potser fins i tot anticonstitucional.
Penseu per un moment, si podeu, que un grup de gais, tots ells homes, volen presentar una llista, no poden per què hi falten les dones. O al revés un grup de lesbianes, estan en el mateix cas. Vos sembla democràtic això, és igualtat. O és què Vos només penseu en femení i heterosexual
Quan és fa una “discriminació positiva” envers una dona, penseu què està bé?, No, una discriminació sempre serà discriminació sigui envers qui sigui.
          Quan a l’’ajuntament de ses Salines demanen “dones de neteja” discriminen a tots els homes. O només voleu que els homes facin net dins la casa però no, a una administració pública? Això és la discriminació positiva que voleu?. Passar de la dictadura dels homes a la dictadura de les dones. Em sembla que sou massa jove, perquè una dictadura sempre és una dictadura. Voleu un consell, cerqueu un jovenet ben plant i casseu-vos (bé, ja sabeu el que vull dir, encara que no passeu per la vicaria, que tampoc no cal) perquè em sembla que vos patiu el virus “Belen Esteban”.
          En pròxims dies parlaré de l’ajuntament de ses Salines

dimarts, 5 d’octubre del 2010

AZNAR, CEOE i el VATICÀ

          
          Per aquestes frases, entre altres coses, una revista nord-americana, l’ha escollit entre els cinc pitjors expresidents del món.
            Quina glòria que vos posin al costat de dictadors i corruptes!!. Em fa vergonya que un dia fóssiu el president del govern espanyol.
            No us ha dit algú que amb la boca tancada serieu més “guapo” . perquè no us dediqueu a cuidar els vostres nits i a la neta “Francisca”. A no, que no en teniu cap amb aquest nom, per què no la pugin dir PACA AGAR AZNAR (digueu-ho ràpid i voreu que us surt).
            I el president de la CEOE, el Sr Diaz Ferran, què farà? Dimitirà a la fi o hauran de mester aigua bullent per desferrar-lo de la cadira. Com pot esser president dels empresaris un Sr. Que no sap fer anar els seus propis negocis, que en pocs mesos ha posat a l’atur més de dos mil treballadors. No vos fa vergonya, o no la coneixeu a aquesta paraula.
            Els sindicats i las associacions empresarials, encara que siguin totalment constitucionals, haurien de  canviar radicalment de pensament o desaperixa. Ja no som al segle XIX, que hi havia enfrontaments entre els treballadors i la patronal, ara estam al segle XXI i el que em de fer es canviar la mentalitat i en lloc d’enfrontaments, necessitem empenya el carro tots junts. Si no , no ens en sortirem. Els empresaris, sent empresaris de veritat i no pensar només amb “pelotazos”, si no empresaris moderns com els del nostre entorn europeu. I els treballadors no pensar només quan ens queda per cobrar l’atur.
            Els del Vaticà (Benet) estan tots enfadats perquè han donat el Nobel de medicina al primer senyor què va fer que les dones poguessin tenir fills “in vitro”. No li han perdonat ni el perdonaran mai.
            És clar aquest home quasi és com un déu. Els que fan avortaments, fan allò que només port fer déu i els que donen vida allà on és impossible, també són com déu.
            Ni contigo ni sin ti. Ni contingo por que me matas, ni sin ti por que me muero.

dimarts, 28 de setembre del 2010

DE DÉUS i PRESIDENTS

          “El sacrosanto lugar de la palabra valenciana”. Sr. Camps vos passeu una mica. Si al manco parléssiu català, a no, que vosaltres no parleu català, que parleu valencià. Perdoneu però mai no us he sentit parlar-hi. O no en sabeu? Quina vergonya per un president no saber parlar la seva llengua. I na Rita, tampoc? O què els déus s’apiadin de tots nosaltres. Quina barbaritat. Quina desgràcia de País. Defenseu”la unidad de la patria”, però voleu ser el President d’una part d’ella. I de GURTEL, què en sabeu rés? Si heu de mester trajos nous, digueu-ho
          Sr President ZP, vos heu d’entrevistar amb Papa Benet XVI? Que no éreu laic, vos? O per si de cas voleu estar bé amb el Déu únic i vertader? També hi deveu estar amb el Déu únic i vertader dels islàmics? O no? Que no sou molt amic seu? Idò ja sols falta que vos aferreu al Déu, únic i vertader d’Israel i ja els tindreu tos del vostre costat.
          No Sr. President, tres déus no són possibles, ja s’haurien barallat. Ho dic per què jo tinc tres cans i és barallen per qualsevol cosa. I ells ho farien per comandera.
Però i en Benet, què cerca per aquí? Resar amb els que els seus capellans varen violar i demanar que els perdonin. Digueu-li que resar no serveix de rés i perdó no en tenen.
          Sr. Benet, què no sabeu allò de:
Tut – tu-ru –rut
Això és la llei de l’embut
Si ho faig jo, és amor griego
Si ho fa el poble és un brut.
Però per desgràcia sempre ha estat així, el peix gros és menja el petit.

EL MEU PRIMER COP

El cel era blau,
la lluna allà d’alt.
Estàvem sols, ella i jo.
El seus cabells eren suaus
I com el mar, els ulls
Sabia exactament
el que ella volia.
La seva pell vellutada,
les cames, magnifiques.
Els meus dits
passant per la seva esquena.
No sabia com fer-ho,
però, ho vaig fer.
vaig posar la ma al seus pits.
Ho record en temença.
El meu cor bategava ràpid,
però lentament, ella,
va obrir les cames
i quan ho va fer
no vaig sentir por,
i lentament
va sortir la cosa blanca.
Tot havia acabat.
Era la primera vegada
que munyia una vaca.

O et pensaves una altra cosa?

dissabte, 25 de setembre del 2010

POLÍTICAMENT INCORRECTE

          L’extrema dreta entra per primera vegada al Parlament Suec. Eren els titulars, d’aquests dies passats, als diaris d’arreu del món.
          De què vos estranya. En temps de crisi la gent dels països occidentals veu perillar els seus llocs de feina o les seves pensions. Per que hi ha massa nouvinguts que viuen de les subvencions dels pressuposts públics.
          No són iguals als nacionals, si no què tenen més drets, pregunta-ho als pares que no poden entrar els seus fills a l’escola que volen per que un immigrant els ha passat al davant.
És veritat que són gent que fuig de la fan i les dictadures dels seus països, però no poden venir a rompre la democràcia, la pau i l’estat de benestar social que ens donat els europeus a força de sacrificis, guerres i lluita contra dictadures.
          Fugen de ca seva per no lluitar contra els dictadors del seus països, però quan són aquí volen tots els seus “Derechos”.
         A més la majoria d’aquests països son rics en petroli o en minerals i pedres precioses (diamants), que els exploten els dictadors i els seus amics.
          Això no és políticament correcta, però és el que pensa la gent quan van a votar, senyors polítics, i anirà a més, si no canvieu de manera de .legislar.
          Els gitanos, sud-americans i africans no canvien de pensament, nI és volen integrar. I els islàmics?. Volen el millor d’aquí i el millor d’allà, però cap d’ells canviarà de religió o de pensament.
         Què ja ho sap el senyor Ministre?. Bé no cal enfadar-se, senyor Ministre. Perdoni el senyor Ministre

dimecres, 22 de setembre del 2010

TARDOR 2010

           Dia 23 de setembre, a les 4.15, el Sol entra al signe de Balança. Comença la tardor. Balança vol dir equilibri, tot torna al seu lloc, els arbres perden les fulles i tot és prepara per fer una dormida, una aturada, un descans, i tornà brostar mesos més tard, quan hagi recuperat les forces.
            Els homes faríem bé què de tan en tan, també féssim una pausa com la natura, i poséssim orde al nostre esperit, ens calméssim i penséssim tot allò que hi ha de bo a la nostra vida i ens despalléssim de tot el que ens fa nosa o ja no necessitem.
            La nostra vida corre massa despresa, i no tenim temps per a nosaltres , sols pensem amb els doblers i els luxes, en tenir més què els altres. Massa enveja.
            Res varem dur, res ens durem. Desfruteu del què teniu ara mateix.
            Benhaja el que res té i és conforma.


dilluns, 20 de setembre del 2010

DIA MUNDIAL DE L'ALZEHIMER

          Aquest és un petit homenatge per aquells padrins i padrines que no poden contar contes al seus néts, no perquè no en saben, que sí en saben, no perquè no en tenen de néts, que sí que en tenen, si no perquè han perdut el més preuat per ells, els seus records.
          És meitat prosa , meitat vers i és titula així:

               Home i muller, petita història d’amor

          Any 2033, a les vuit del matí d’un dia qualsevol a una sala de cures d’urgències. Un home hi ha acudit perquè el curin d’una ferida a la mà
- Au al•lota que tinc pressa
- I tots en tenim de pressa
- La teva no és com la meva
- A no?, i quina diferència hi ha entra la vostra i la meva?
- Jo tinc pressa per anar a donar el berenar a la meva esposa
- I ha on és la vostra esposa
- Estam els dos a una residència, ella té alzehimer
- I vos coneix?
- No, ja fa estona que no sap qui som
- Idò perquè tanta pressa si no vos coneix ni sap qui sou?
- Escolta al•lota per ventura ella no me coneix ni sap qui som però jo sempre,
   sempre, sempre sabré qui és ella

Seràs el foc,
seré el metall,
serem home i muller.

El primer desig
un desig qualsevol.
Remugant paraules
sense sentit.
Sols en tinc un únic motiu,
que aquest moment existeixi.

Seràs aigua
que dóna força a l’ànima,
seré el que tu vulguis,
serem home i muller,
i un desig qualsevol.

Serem dos
serem un,
tindrem el dia
tindrem la nit
seràs un bon somni.

El somni d’aquest moment,
les paraules sense sentit,
seràs el motiu,
seràs el desig,
un desig qualsevol.
Serem només,
home i muller.