Què volen aquesta gent que truca de matinada?. Què volen aquest què criden a les places i al carrers?
Democràcia real, ja. O per ventura la què tenim ara no ho és?. Què no sabeu el què ens va costar aconseguir-la.
Teniu dret a demanar i a cridar. Sí. Per això, molts, abans de vosaltres, varem sortir al carrer en circumstàncies més difícils. Per defensar el dret, en contra d’una dictadura forta, porca, desigualitària, de dretes, casposa i sobre tot corrupta.
La democràcia què tenim serà més justa o no, però es real. Vos agradarà o no, però és real.
Vosaltres el què voleu es canviar el sistema electoral, no la democràcia.
D’acord, provem-ho. És hora de canviar moltes coses, massa coses necessiten canviar a aquesta vella Espanya.
Hi ha massa analfabets politics. Per començar necessitem renovar totalment les idees del partits, sindicat i els empresaris. També la dels treballadors.
Són els empresaris, uns empresaris moderns estil europeus?. Definitivament no. La gran majoria pensen equivocadament què l’empresa és seva. No. No és vostra, vosaltres potser hi heu posat el diners per posar-la en marxa, o no. Però mentres no entengueu què una empresa és un projecta comú de l’empresari i els treballadors i què si tots no tiram del carro, aquest no anirà endavant, no haureu entès res.
I els sindicats. Alerta. Perquè n’hi ha de dues classes. Els de sempre i els “altres”. Els què han creat els empresaris perquè siguin submisos a ells. I els què diuen defensar als treballadors. Aquests darrers tenen les idees enfangades al segle XIX. Els treballadors i els seus sindicats han d’aprendre què tot no s’arregla amb una vaga. A vegades les vagues no arreglen res i perjudiquen a mota gent. Escola i llegir molt. Aprendre és el què ens falta.
Els partits politics i els politics. Molts d’ells fa massa temps que encalenteix la cadira, és ben hora de deixar-la a un altre. Alguns varen pujar al cotxe oficial en temps d’en Franco i encara ara hi van. No poden fer de la política un ofici. Les cadires necessiten ventilar, sinó fan olor, pudor, de tancat, humitats i fins i tot potser de corrupció
No tots el politics són iguals, no. Fins i tot n’hi ha, pocs, d’honrats.
El PP, és un partit ancorat a la dreta més reaccionaria, hereva d’aquella CEDA d’abans del 1936, què reverenciava al dictador. I m’atreveixo a dir què de la què també aplaudia a Primo de Rivera, l’altre dictador.
Les idees són viure bé el major temps possible i col·locar els amics, donar les feines publiques, al què m’omplirà més les butxaques. Venen les empreses publiques als amics de d’infància. Paren la mà, siulen i miren cap a un altre lloc. No dubten en triar entre un dimoni d’or i un santcrist de figuera.
Els seus dirigents principals són Fraga, Rouco Varela, Pedro J., Aznar, Gurtel...
Són homòfobs, no volen divorci, avortament, ni eutanàsia. I posen els homosexuals al cap de les llistes, tenen mares fadrines i parelles sense casar, els primers què es separen i els anul·len el matrimoni amb la benedicció de la Santa Mare Església.
Els confessen els capellans del Opus Dei, i es peguen cop pel pit i queden tant contents. Quina vergonya.
El PSOE, ha avançat poc més. Contra en Franco tot era millor. N’Isidoro (Felipe González) va fer la feina bruta que no havia fet la dictadura i va modernitzar la Nació. La va dur a Europa, però no va sabre modernitzar el partit, segueix essent d’una estructura rígida, opaca i monolítica.
Obriu el partit, sense por. Renovau idees. Canviau persones. Deixau què entrin aires nous. Demostrau què no sou el dimoni. Posau-vos de part dels més febles. Què la gent ho vegi, que ho noti, ho senti i se n’adoni.
Feis una esquerra forta, verda, nacionalista i si es possible única. Serà la millor manera de guanyar a aquesta dreta casposa.
Deixeu de banda el Jacobinisme i feis que sigueu un, però molts.
Ja sé què és difícil aixoplugar-vos baix d’un sol paraigua, sota unes sigles. Si teniu els mateixos fins, les mateixes idees. Deixau el moment de gloria personal i feis de veritat un servei a la societat.
Socialisme és posar les coses en comú, tot és de tots. L’Estat ha se ser fort per distribuir la riquesa, però ha de ser just. No ha de ser corrupta. La corrupció s’ha de castigar generosament fort. El càstig ha de ser públic i exemplarisant. I els diners robats han de tornar d’una manera o altre a l’Estat.
La política no és corrupta. Els corruptes són els que estan massa temps a la mateixa cadira, per això els mandats (per a tothom) han de ser només de vuit anys.
No podem fer de la política un ofici, necessitem aires nous, idees noves, gent nova, amb noves maneres de fer política.
UPyD. Un partit nascut de l’odi i la venjança. No cal dir res més.
PNB i CIU, dos partits que s’amaguen sota el nacionalisme per no dir que són de dreta, tanmateix les seves politiques ho són.
Les seves idees de independència, de fer una nació diferent. Són plausibles en un mon globalitzat com el que vivim?. Pensau-ho. Això és vàlid per les petites formacions nacionalistes dels diferents països o nacions de l’estat espanyol. Per ventura ha arribat l’hora de fer una República Federal.
És ben cert què tenen tot el dret a defensar la llengua i a posar-la al mateix nivell que la castellana, i què els que volen viure amb nosaltres aprenguin la llengua, l’historia i els costums.
PC, EU. No us adonau què sou partit que ha quedat antiquat en quant a les idees i esperances.
BILDU. Perquè a Bildu se l’exigeix més què a la Falange Española o alguns membres què van dins les llistes del PP?.
I Falange Española, un partit caspós i residual. Estan quasi tots dins el PP ben igual que l’Església Catòlica. Així tenim des de el centre fins a l’extrema dreta dins el PP.
Per acabar jo propos uns canvis. Primer canviar la Constitució per una de nova. Una República Federal, Laica, Social, Democràtica, Justa i Igualitària.
I segon canviar el sistema electoral per un què contempli llistes obertes, noves circumscripcions, majoritari a dus voltes i on els càrrecs electes coneguin als electors i passin comptes amb ells.
