LA QUIMERA

Olor d’olives

 i tarongina,

garrofers

 i figueres de moro,

arriba la nova primavera,

la quimera,

i l'esperança

que ahir vas penjar a la finestra.

Recorda'ns.

DE QUAN ESTAVA BOIG

Amb el sol tancat

a la terrassa,

vaig cap al sud.

Deixo aire per respirar,

I llums en vermell.

vaig a tota pastilla,

donant gas a la moto.

De quan estava boig,

tinc el carnet de guillat,

un plànol de l'infern,

i un cel amb goteres,

i remeis pel mal d'amors.

Un vent força sis,

i el vici d'escriure,

rodolins d'amor.

Porto els teu records

en sobres vermells,

liofilitzats,

per prendre’n,

a glops curts.

En fa mal la matinada.

He vist beure un passerell,

petons en espirals,

i pastilles de colors

Salta l'alarma

FLORS D'UN DIA

A les flors d'un dia

que no duraven,

que no feien mal,

que et besaven,

que es perdien.

Dames de nit

que en el seient de darrere

 d'un cotxe,

no preguntaven

si les estimaves,
només si les volies.

A la reina del port

que una nit d'un concert

em va regalar petons amb sal.

Als ulls verds com olives

que robaven la llum

 de la lluna de mel.

Per veure volar els peixos de colors

vaig fer forats dins l’aigua

ASES

Quan l’ase de veïnat brama

la casta és remou inquieta

no fos cosa què la cadireta

els fugis i perdessin la mama

L’ase brama, brama i alça el cul

a la Sala potades i corregudes,

les culpes no són teves ni meves,

idò saps què, les darem al mul.

Com que s’acosten eleccions

 a tots volen acontentar,

tots repetirien, ai pobrissons,

però algú haurà de botar.

No hi ha cadires per tots.

Ase, somera i més ase,

la Sala en va plena

i a prop d’una dotzena,

n’he contat de betzols,

què tots junts no fan vasa,

però els veïnats en duen els dols.

S’acosten les eleccions

i tot son corredisses,

preses i frisors

i alguns de por què tenen

ja duen bruts els calçons

LLUNA

A on vas,

lluna de dia,

relliscant pels horitzons.

A on vas,

pàl·lida i freda.

A on vas,

lluna de dia,

lluna de fang i solitud.

On vas negant el sol,

què foscors vols rescatar,

lluna.

A on vas,

d'amagat,

plena i en blanc.

EQUINOCCI de PRIMAVERA

L'equinocci de primavera arribarà amb un eclipsi de Sol.

A partir de les 9.15 hores del proper dia 20, la Lluna començarà a ocultar el disc del Sol, fins a arribar a deixar menys d'un 40% visible a les 10.20.

La paraula equinocci ve del llatí i significa "igualació amb la nit". El proper 20 de març a les 23.45 serà l'equinocci de primavera, i això significa que el Sol es trobarà a Àries, un dels punts de l'esfera celeste on l'eclíptica es creua amb l'equador, fent que aquell dia el Sol surti exactament per l'est i es posi per l'oest, i que el dia i la nit tinguin la mateixa durada.

 A la primavera el Sol creua l'equador en direcció nord, fent que els dies siguin cada vegada més llargs i les nits més curtes a l'hemisferi nord.

         Plutó a Capricorn i a la Casa 2 ens insisteix amb els canvis que venen. Sí ó sí després de les eleccions de maig la política es farà d’una manera distinta, ja sigui pels nous partits, o, pels pactes i coalicions què hauran de fer.

         Urà a Àries, un altra revolucionari, què a més fa una quadratura amb Plutó, confirma una nova manera de fer política.

         Neptú en conjunció amb Mercuri fa que s’aclareixin les idees.

         Per altra banda Mart en conjunció amb Urà a Àries ens anuncia estranyes amistats o coalicions.

         Júpiter a Lleó ens preveu de prendre les coses massa a la lleugera, no poseu les campanes a repicar abans d’hora. 

LES GAVINES

Jugant ahir per la sorra

somiava volar.

Anar-me'n jugant amb el vent,

vaig créixer prop del mar,

al costat de les roques.

Un dia vaig aprendre a volar.

I me'n vaig anar lluny

aquell dia,

sense mirar enrere,

 pensant que mai tornaria.

Damunt de la sorra,

 prop del mar,

al costat d'unes roques

que no poden volar,

com les gavines.

I me’n vaig més trist avui

que aquell dia,

que sense mirar enrere

vaig pensar que mai tornaria

ALS ULLS VERDS

A les flors d'un dia

que no duraven,

que no feien mal,

que et besaven,

que es perdien.

Dames de nit

que en el seient de darrere

 d'un cotxe

no preguntaven

si les volies.

A la reina del port

que una nit d'un concert

em va regalar petons amb sal.

Als ulls verds com olives

que robaven la llum

 de la lluna de mel.

Per veure volar els peixos de colors

vaig fer forats dins l’aigua.