ASES

Quan l’ase de veïnat brama

la casta és remou inquieta

no fos cosa què la cadireta

els fugis i perdessin la mama

L’ase brama, brama i alça el cul

a la Sala potades i corregudes,

les culpes no són teves ni meves,

idò saps què, les darem al mul.

Com que s’acosten eleccions

 a tots volen acontentar,

tots repetirien, ai pobrissons,

però algú haurà de botar.

No hi ha cadires per tots.

Ase, somera i més ase,

la Sala en va plena

i a prop d’una dotzena,

n’he contat de betzols,

què tots junts no fan vasa,

però els veïnats en duen els dols.

S’acosten les eleccions

i tot son corredisses,

preses i frisors

i alguns de por què tenen

ja duen bruts els calçons