Era com el sol de
dia
lluna blanca en
soledat,
era la pluja de
matinada
càlida com un
fogó,
i suau com el
cotó,
era sempre
primavera.
De records que
volen sortir,
en tinc la memòria
plena.
I m'ha deixat
una foto de carnet,
un paper que
diu adéu
i l'ànima plena de pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada