divendres, 11 de març del 2011

RECEPTA de PANADES


            Ara que ve Pasqua (bé encara només començam la Quaresma) vos donaré la meva recepta de panades, que si voleu les podeu fer tot l’any, si en teniu gana.
            La pasta de panades l’hem de fer amb farina fluixa i no cal pastar-la massa. En tenir-ho tot lligat ja n’hi ha prou.

            450 ml. d’aigua
            200 ml. d’oli
            150 gr. de saïm
            2 vermells d’ou
            1 k. de farina fluixa + ó –
            1 polsim de sal
            Si voleu fer panades dolces substituïu la sal per una taça (de cafè) de suc de taronja.

            Posau tots els ingredients dins un ribellet i anau pastant fins que estigui tot ben lligat. Llavors podeu fer una bolla i deixar-la dins el ribell tapada amb un drap devers mitja hora. Després feis tantes bolles com panades voleu fer.


            Mentres tant podeu anar preparant els ingredients que hi voleu posar a dins. Les podeu fer de carn, de verdures o mixtes.
            De carn: porc, me, indiot o pollastre.
            De verdures: pèsols, grells, carxofa i altra que vos agradi.


            Mixtes: pèsols  i carn picada, o com les de verdura i sípia.
            Ah!  i bon profit.



diumenge, 6 de març del 2011

ATEUS, CAPELLANS I ROUCO VARELA


            Un ateu va dir a un cardenal: Tu creus en un sol Déu i jo no crec en cap, per tant la diferència entre els dos és que jo crec en un Déu manco que tu.
            Karl Marx deia que Déu és una necessitat de l’home.
            En canvi Francisco Mora (doctor en Neurociència i fisiologia)  diu que Déu és una idea de l’home i per tant como idea que és, és intangible, això vol dir que no existeix, perquè les idees sols existeixen dins el cervell de l’home.
            Feis-vos aquesta pregunta. Algú ha vist mai a Déu?. Algú ha pogut tocar mai a Déu?.

            
            Els diaris diuen que el Cardenal Rouco Varela ha tornat esser elegit president de la Conferència Episcopal Española. L’ultra nacionalcatolicisme ha tornat a guanyar. Una altra oportunitat perduda. I van... És el cardenal la bèstia que anuncia la fi del món?. Perquè aquest home quan parla sembla que treu foc pels queixals.
             I La Paraula és va fer home i vivia en mig del poble. I també el dimoni habitava entre nosaltres.
             Però, si Déu no existeix, tampoc no deu poder existir el dimoni?. O sí?
             Probablement sia així.
            Perquè si Déu, jutja i castiga als dolents i el dimoni se’n duu el dolents, vol dir que els dos estan d’acord. Per tant Déu el que necessita és un guardià de la presó.
            Millor si els esborram als dos i així no ens faran nosa.

:


dissabte, 5 de març del 2011

CRIDAU TOTS: LLADRES, FORA TOTS DE CA NOSTRA


            DEVANT ELS LLADRES CRIDAU BEN FORT

            Des de ja fa un temps els diaris parlen massa de robatoris, desviament i malbaratament de diners públics per part d’alguns politics.
            Abandonament i desfeta d’antics partits, creació de partits nous. Com si res hagués passat. I que ha passat. Eren els vostres companys els que robaven i enganaven al ciutadà. I vosaltres que fèieu mentres tant. Miràveu cap a una altra part?. Se’m fa difícil creure que vosaltres no en sabíeu res i no veieu com és feien rics.
            Quan entren o surten del jutjat, riuen, saben que no els passarà res, o bé haurà prescrit o no trobaran testimonis per condemnar-los. De qui se’n riuen?. Segurament de tots, però principalment dels ciutadans que els varen votar. Del poble.
            I el poble, on és. Calla i s’amaga. Confia en la justícia, o pensa que tot ja és igual?. On és la seva consciencia i l’esperit. Només l’educació i la cultura poden salvar un poble i fer que tenguin unes consciencies estructurades en valors de tota la vida com són: la moralitat, la responsabilitat i l’ètica.
            Quan una cosa va malament, no hi pot haver-hi cap mena d’indiferència envers la corrupció. És necessari canviar la mentalitat per rectificar-ho i canviar-ho. Arrabassar les males herbes. El nostre compromís ha de ser amb la societat i no amb la classe política. Cal transformar la consciencia de les persones per transformar la societat i així poder ser una societat sana, rica i prospera. El procés l’hem d’iniciar dins la mateixa comunitat on viu l’individu.
            Per poder ser ciutadans de primera, més ben dit: CIUTADANS, així amb majúscules cal tenir i seguir uns principis:
            L’ètica, com a principi bàsic.
            La responsabilitat i l’ integritat.
            Respecta a les Lleis
            Respecte pel Dret dels demés ciutadans
            El treball, l’esforç i el desig de superació.
            La Presidenta del Parlament, Aina Rado, aprofità el discurs institucional per defensar tots els qui es dediquen a l'activitat política perquè "és profundament injust implicar tot un col·lectiu per culpa d'algunes actuacions individuals". Però també demanà contundència contra els polítics "indignes" i exigí que siguin apartats.
             I jo a més deman que tornin el diners robats amb interessos.
            Que així sia. Amén. Que Déu els servi sempre el seny.
            Ja han passat més de quaranta anys des que en Martin Luther King va dir:
            No me preocupa els crits del violents, dels corruptes, dels deshonests, o del que no tenen ètica. Em preocupa el silenci dels homes bons.  
            De cap de les maneres podem callar davant uns fets com aquets. Encara que  el partit canviï de nom són els mateixos. I si no canvien, pitjor, també són els mateixos. Voteu-ne uns altres.
            Som homes bons, però volem cridar, com el gran lluitador pel drets civils. Volem els nostres Drets i els volem ara.
            CRIDAU TOTS, ELS VOLEM.


divendres, 25 de febrer del 2011

PEDRES ALS RONYONS


                 Pedres als ronyons
            Recepta:
2 cullerades de “cola de caballo
2 cullerades d’herba Trencapedres.
5 fulles fresques de Taronjil
2 taçes d’aigua

            Per fer l’ infusió:
            Posau aigua al foc fins a bullir, llevau-la del foc i posau les herbes a dins l’aigua i tapau-lo deu minuts. Les flors i les fulles no s’han de bullir mai.
            L’heu de prendre en dejú. La podeu prendre durant una setmana.

           Una altra

            Per fer nets els ronyons podeu fer una bullidura de julivert.

I litre d’aigua
1 manat de julivert

            Ho feis bullir 10 minuts, ho colau i beveu-ne un a taça cada dia en dejú
Ho guardau a la nevera.
            ALERTA amb el julivert els que tingueu la tensió de la sang baixa.

            Les dues receptes les podeu endolcir amb sucre o mel.
            Així i tot no deixeu de consultar al metge.


dijous, 24 de febrer del 2011

23-F, TRENTA ANYS DESPRÉS


       Els bolquers i els politics s’han de canviar sovint... i pels mateixos motius

            S’han complert 30 anys del 23–f, i el pitjor és que jo i era. Aquest dia devers les sis de l’horabaixa, mon pare va venir del cafè i em va dir que:” al Congrés de Diputats s’han escoltat tirs i no és sap el que ha passat”. A partir d’aquí tot és precipità, a la televisió (només existia la primera i la 2ª) van interrompre la programació per fer pel·lícules i a la radio només és podia escoltar música militar. Al poble els carrers i els cafès varen quedar buits, ni tan sols els seus, els feixistes s’atrevien a sortir, perquè encara no sabien el que passava.  A casa, el para i jo preparàvem el sopar, la mare no hi era (guardava l’avia a l’hospital). Havent sopat ens quedarem mirant les pel·lícules a la “tele”. Tampoc hi havia massa coses per fer. Llavors, devers les 10.30, al televisor va sortir una presentadora guapa i molt seria i va dir el que el Tinent Coronell Antonio Tejero havia assaltat el Congrés de ¨Diputats i a més el General Milan del Bosch, comandant militar de València, havia tret els blindats al carrer i dictat un Ban copiat d’aquell altre que va dictar en Franco el 36.
            Un cop d’estat varem pensar el pare i jo. I varem seguir esperant. A devers mitja nit varen anunciar que el Rei sortiria a parlar a la nació. I així fou. Va sortir amb l’uniforme militar de gala i tot ple de condecoracions, (totes merescudes?) i amb la cara molt seria va dir que havia ordenat als militars que deposessin les armes i acatessin la Constitució.
            I és va quedar tan conten. Més de sis hores va tardar en sortir ala televisió per dir això. O és que primer havia de saber amb quines forces amigues contava. Si és el Comandant de les forces armades, havia d’haver sortit més prest i posar a tothom al seu lloc.
            S’enfrontarien els militars anglesos o francesos amb els seus presidents o primer ministre? I els marines americans amb seu President? Contesteu-vos vosaltres mateixos.
            Després de la sortida del Rei, el pare i jo ens varem anar a dormir fins que al dia següent va ser hora d’aixecar-nos per anar a treballar. Vaig sortir de casa sense mirar enrere per si algú m’esperava o em seguia ( en aquell temps jo era regidor socialista) no tenia gens de por.
            Vaig anar a fer feina a ca l’amo Macià perdut (ell i sa dona havien tornat vells i arreglaven la planta baixa per viure-hi). En arribar, madò Apol·lonia, en demanà si tenia por per el que passava. No, el que haurà de ser serà, li vagi dir. Però ella passava pena pel seu fill Pau que era a Suiza, per si no podria tornar. Per ell no passeu pena, allà es defensarà i trobarà feina, per nosaltres és que n’heu de passar. Tens raó, Miquel.
            Ella va tenir la radio posada tot el matí i devers les onze i mitja va venir a dir-me que s’havien rendit. Tot ha acabat. Vine i ho celebrarem. Va destapar una capsa de galetes dolces i una botella de mistela. I els tres ho varem celebrar d’aquesta manera.
            El cop d’estat havia fracassat. N’esteu segurs de que havia fracassat?. Jo crec que no que no va fracassar. Va fer por a tots i es varen retallar moltes coses de les que es volien fer, és va aturar l’estat de les autonomies i “el café para todos” va quedar descafeïnat. I molts de drets civils aturats  (avortament, matrimonis gays, separació esglèsia-estat i molts d’etcs.... ).
            La OTAN d’entrada sí i de sortida res. Reforma agrària, ni t’atrevissis. La gran Banca ni pensar-ho en tocar-la.
            Combatre la ETA esta bé. Els terroristes no tenen cabuda al nostres sistema democràtic.
            Però i als feixistes no els hem de combatre?. A tots aquest grups ultradretans, els hem deixar campar a les seves?.
            Banca, església, ultradreta, que dia a dia cobren més i més força i ningú els atura.
            De veritat penseu que va fracassar el Cop d’Estat d’en Tejero i companyia? Segueix pensant que no.
            Trenta anys després el Rei a convidat als diputats que hi eren llavors, alguns encara ara estan en actiu (Manuel Fraga, que va en cadira de rodes, però segueix emprenyant. O és que no té nets aquests senyor?).
            Pens que és ben hora que a l’Estat espanyol s’instauri una República Federal, i que els càrrecs polítics sols ho puguin esser vuit anys, llavors a ca seva falta gent. I a cercar feina com qualsevol veïnat.
            Perquè si no alguns fan pudor, ben igual que els bolquers plens de merda.

dilluns, 14 de febrer del 2011

SANT VALENTI


            Sant Valentí, dia dels enamorats?. I els altres dies no ho són?  Només estam enamorats aquest dia?.     
           Jo n’estic enamorat cada dia de la meva esposa. I avui també. Però no li faré cap regal. Sols una besada com cada dia.
            Bé, si que n’hi vull fer un. Un poema de l’oncle Blai. Un poema que parla del mar de sa Cala.

JOC AMORÓS 
El mar canta, lila, lila. 
Malves, verdes, les penyes escoltant. 
-Què me dius, mar lila, lila? 
-Penya malva, penya verda, què em diràs? 
-Jo et diré, mar lila, lila, 
que em perdonis si som muda pel teu cant, 
que les penyes som creades per mirar-te 
i sofrir, amorosides, ton palpar. 
Corre envant, mar lila, lila, 
corre enrera, lilejant... 
i et diré, mar lila, lila, que si passes 
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus, 
que de cap em tiraré dins els teus braços, 
i la penya no hi serà, 
que la penya serà lila, 
lila, lila, com la mar... 
                                  Blai Bonet

divendres, 4 de febrer del 2011

MALBARATAMENT DE DINERS PÚBLICS

            Aquests darrers dies he vist als diaris que la Guardia Civil cercava a ex dirigents polítics del nostre poble per unes factures fraudulentes. Bé això és una cosa que a quasi ningú el deu haver sorprès. Són coses que no és sap ben cert però que va en boca de tothom.
           A jo el que més m’ha sorprès és el que és deia als comentaris. He sentit vergonya aliena. A on enterrareu els vostres morts?. I vosaltres a on fareu feina?.
          Capsigranys, els morts naturalment que els enterraran al cementiri de ses Salines. I la feina cadascun seguirà fent la feia i al mateix lloc. Vos penseu que els empresaris miren a on viuen els treballadors.
            Vos ha preocupat tot manco el malbaratament dels doblers públics. Per això tenim els politics que tenim. Els que ens mereixem. M’entres vosaltres discutiu independència si, o, independència no, ells fan el que volen. I tan contents. I així ens va, seguiran comandant els mateixos i procurant per la seva butxaca.