"EL ESTADO DE LA NACIÓN"

              LA NACIÓ NO ESTÀ PRENYADA. Uf, quin alè  

       He perdut dos dies escoltant “el estado de la Nación”. Quina pèrdua de temps. A que jugaven? És que sen volien riure de nosaltres?. Ens han pres per beneits?. No. No vos heu rigut de nosaltres, però si heu fet completament el ridícul. El sr. Rajoy sembla que viu al “Pais de las maravillas”. Està completament fora de contets, això en mallorquí li diem pixar fora del baci,

         I el sr. Rubalcaba, ha parlat empès per la tropa  de darrera. Ha dit coses que es podria haver guardat i n’ha callades altres que podria haver dit. I altres tard i desfasades.

         El que he dit, he perdut dos dies, em pensava que es tractarien altres coses. Les coses que interessen a tots els espanyol. Però no, ha estat allò que ja ens pensàvem tots “i tu más”. I ells al que és seu, no em toquis la cadira ni el sou.  Per favor, anauvos-ne a ca vostra i no ens tracteu més com si fóssim nens petits.

         A cap dels dos vos puc donar un “progresa adecuadamente” , vos han de posar un “necesita mejorar”.

         Sr. Rajoy dimiteixi, el seu govern és un desgavell, entre ministres curts de gambals, dones lletges i altres ministres feixistes, esta ben arreglat. I al seu partit gent que no sap o no d’entera de res. O no vol saber i pensa que els altres callaran.

         Sr. Rubalcaba, jubilis, si es plau, vagi-se’n a ca seva. Cuidis dels nets , o passegi amb la dona, més ben igual, però deixi pas a una altra generació. Li agraïm els serveis prestats.

         Segur que els dos vos ne heu anat ben contents i avui dormireu com angelets. Pensau quants espanyols no poden dormir per culpa de la vostra inoperància. Penseu-hi. I llavors feis el que tots pensem que heu de fer: desaparèixer de les nostres vides.

EL FEBRER I CARNESTOLTES

            El febrer ja és arribat i els ametlles han florit.

             Ja em passat el dijous jarder (llarder o gras) segons els llocs és diu d’una manera o l’altra.

            A mi de petit m’ensenyaren que entre el dijous jarder i el darrer dia (el dimarts abans del dimecres de cendra) s’havien de menjar el porquim que quedava, ja que després venia la quaresma i eren quaranta dies de dejunis i abstinències.

            I fer coques o ensaïmades amb tallades o carabassat.

             Avui ja quasi ningú no fa ni dejunis ni abstinències. Ni tan sols el capellans. Segurament és que massa gent ja no creu amb aquestes coses.

            Molt malament. Els hauríem de fer, pensau que sortim de l’hivern i si aquest temps feim dejunis, arribarem a punt per l’operació bikini. La cosa sagrada i la tradició és una gran bogeria. Amb dejunis i abstinències no podem agradar a un Déu que ni hi és ni se’l espera. I tanmateix no ens fa gens de cas.

PA AMB MASSA MARE

         Mirau quin pa més guapo he fet avui i bo, ni ho us podeu imaginar. A més també he fet dues barretes per berenar demà a l’escola.  

         Vos demanareu què te d’especial aquest pa què no és com els altres, doncs que l’he fet amb massa mare, sense gens de química.

         No és la primera vegada que en faix. I vos puc assegurar que és blan tot el temps què dura (tres o quatre dies). Ni tampoc és floreix.

          És com el pa què feien les nostres avis.

         Un altre dia vos dire com fer la massa mare, és ben bona de fer, només cal tenir  paciència i temps per fer-la.

TORTELL DE REIS

                   Tortell de Reis.
                  ingredients:
550 gr de farina
100 gr de mantega
100 gr de sucre
100 ml. suc taronja
200 ml. de llet
2 ous
Ratlladura taronja i de llimona
25 gr de llevat premsat de forner
Fruita gebrada, sucre i ametlla

                 elaboració:
           Barrejar bé tots els ingredients amb la farina fins obtenir una massa elàstica i humida.

            Formar un tortell sobre la safata de forn. Deixar fermentar fins que dupliqui la seva grandària. Pintar amb ou i decorar amb fruita gebrada, sucre i ametlla.
           Enfornar a 180 º C durant 17 minuts aproximadament.

          Deixar refredar i servir.

I A NOSALTRES, QUAN ENS TOCA?

               BARRA LLIURE, QUI HA DIT BARRA LLIURE?

          Cal acabar amb la barra lliure de les polítiques ultraliberals.
Et reconeixes? Sí, sí, tu estàs aquí, si segueixes al de la trompeta una mica a la dreta i entre les dues columnes se't pot reconèixer. Se't veu la punta del nas.

          Aquesta és la forma en què els joves i noies del moviment ultraliberal, aclamats sense descans per la dreta extrema a través dels seus mitjans, vine a la població espanyola. Ens hem anat de casament, un casament que ha durat molts anys, hem tirat la casa per la finestra, els nuvis (vegeu l'Estat) ha pagat la barra lliure, ens ho estàvem passant "Chupi" i no ens volem anar a casa.

          De veritat que ens hem de empassar aquestes historietes? He de reconèixer que m'indignen tant com les propis retallades que les acompanyen.
          Això de la barra lliure ve perquè l’ex-presidents del CIS de l'últim govern de José María Aznar, ha dit en un acte de la fundació FAES, amb la qual sembla col·laborar assíduament, que cal acabar amb la barra lliure en les pensions, l'educació i la sanitat.

Aquesta frase forma part de la mateixa família d'una altra molt reiterada: No pot haver de tot, per a tots i gratis. La del catedràtic Montoro és una concreció de la mateixa ja que passa de la fase especulativa i ideològica a la pràctica política i assenyala el camí que ens espera. Emmarca, sense cap dubte, l'actual política social d'aquest govern.
          Però, penseu-ho bé. Realment hem tingut una barra lliure? El que hem viscut en una festa es el que sento dir a molta de gent. Hem de dir alt i clar. Jo no he estat en aquesta festa. Això no era una festa.

Cal reconèixer que la metàfora és molt poderosa i la seva utilització molt maliciosa. A Espanya ens van les festes, tots participem-hi. Tots sabem que a la festa busquem passar-ho bé i oblidar-nos de tots els disgustos de la vida. En les festes no reparem en despeses, ni regals, ni menjars, ni begudes. I tots sabem que després de la festa ve la dura i crua realitat, la ressaca, el dejuni quasi obligat perquè el cos,  almenys a certes edats, ja no acompanya.

          Però pensem una mica, només una miqueta, sabem que els joves no han aconseguit el seu altíssim grau de formació anant de festa (per molt Erasmus que hagin fet) sinó ficant hores i hores de colzes davant les taules.

          Els treballadors d'aquest país no han sostingut a les seves famílies anant de festa, sinó treballant moltes hores.

          Els jubilats d'aquest país no s'han guanyat les seues pensions anant de festa, sinó cotitzant a un sistema durant molts anys de vida laboral, amb moltes matinades, moltes hores extra, i anant alerta per dur una mica de decència a aquest país.

         I les dones d'aquest país tampoc és que ho hagin passat bomba. La major part doblen la jornada (treball-casa) i no sé si els queda molt de temps per a festes.

          Els aturats d'avui en dia no crec que estiguin precisament de festa, ni que les seues prestacions de 400 € donin per moltes alegries.

          El que cal fer és acabar amb la barra lliure de polítiques ultraliberals i de dreta extrema. Cal posar de propietari del local a un nou cambrer que posi una mica d'ordre en aquesta estafa i torni de nou a acabar amb la festa d'aquests nou rics de pacotilla per repartir una mica de festa als que no en tenen cap.

          P.S. Per cert. Per què necessitem anar-nos de tant en tant de festa? Exacte, precisament perquè la nostra vida no és cap festa.