RECEPTA PER SER FELIÇ

               La millor de les receptes

                     Ingredients
1100 gr. de records infantils

3 Tasses de somriures

450 gr, d'esperança

300 grams de tendresa

5 Llaunes d'afecte

40 Paquets d'alegria

1 mica de bogeria

1200gr. d'amor

1500gr. de paciència

                      Preparació

          Neteja els records, traient les parts que estiguin fetes malbé o que no serveixin. Agrega una a una les somriures, fins a formar una pasta suau i dolça.

           Ara, afegeix les esperances i permet que reposi, fins que dobli la seva mida.

          Renta amb aigua cada un dels paquets d'alegria, xapau-los en petits trossets i barreja amb tot l'afecte que trobis.

           A part, incorpora la paciència, la mica de bogeria, i la tendresa.

          Divideix en porcions iguals tot l'amor i tapeu-los amb la barreja anterior.
         Enfornau-los  durant tota la teva vida al forn del teu cor.

          Gaudeix sempre amb la teva família ... amb tot el sabor del que li vas posar.
       També podeu afegir a la barreja anterior dues cullerades de comprensió i 300 grams de comunicació, perquè aquesta recepta duri per sempre.

PASTIS DE TARONJA

       PASTIS DE TARONJA

                    Ingredients

- 2 taronges (pell i polpa)
- 6 ous
- 150 sucre
- 125 g d’oli d’oliva
- 250 de farina

- 1 sobre de Royal

        De la cobertura de xocolata:

- 150 g de xocolata Nestlé Postres
- 100 g de nata líquida
- 50 g de mantega a temperatura ambient

                     Preparació

           Rentau les taronges; pelau-les; xapau-les en trossos. Triturau-les amb el robot de cuina.

          Enceneu el forn a 180º (si teniu l’opció turbo, millor).

          Dins un bol posau els ous i bateu-los be. Afegiu el sucre i tornau a batre. I anau afegint tots els ingredients i mesclau-los ben mesclats.

         Untau un motlle amb mantega i farina i abocau-li la mescla. El forn calent a 180º, furant 35 minuts, o fins que sigui cuit. Comprovau que és cuita punxant el centre amb un escuradents. N’ha de sortir eixut.

          Deixau-la refredar una estona i desemmotllau-la amb molta cura. Deixau-la refredar completament a temperatura ambient.

         Mentrestant, preparau la cobertura de xocolata: escalfau la nata. Quan comenci a bullir, retirau-la del foc i afegiu-hi la xocolata trossejada. Remenau bé el conjunt amb una batedora manual de barnilles fins que vegeu que s’ha fos la xocolata. Afegiu-hi ara la mantega a trossets i seguiu remenant fins que la mescla sigui ben homogènia.

          Quan la cobertura tengui una textura com de iogurt líquid, abocau-la damunt el pastís i pels laterals que quedin ban coberts.

          Jo abans de posar-li la obertura, li he fet dos talls i a un l’he farcit de formatge (Filadèlfia) i confitura de taronja amarga (feta meva, a un altre lloc del blog i ha la recepta). I  l’altra tall li he posat una mousse de xocolata (feta amb 500 ml de nata pujada, dues cullerades de sucre pols i dues cullerades de cacau pols).

          Per damunt li he posat fruites del bosc, vermelles.

MASSA MARE PER FER PA

              Prepara a casa massa mare, per ser un forner artesanal

          Anem a fer pa de veritat amb massa mare "concebuda i criada" per nosaltres mateixos. Tot ha de començar per un procés de fermentació de 4 dies en què bacteris, fongs i demés bitxos trobaran l'ambient ideal per desenvolupar-se i crear una gran família. Us recomano molt encaridament que no us tiri per enrere aquesta idea de pa i us animeu a provar-ho, perquè ja els industrials no tindran gust.

          La massa mare és un llevat natural que s'ha de mantenir viva i ens pot durar més que la nostra existència. Ibán Yarza, un famós forner espanyol, en té una del s. XIX. Es tracta és un cultiu simbiòtic dels llevats presents de manera natural en les farines, i els fongs presents en el medi ambient,

          Aprendrem a mantenir i cuidar-la i barrejar-la amb altres ingredients per

 aconseguir nombrosos tipus de pa.

         Només necessitem:

Farina integral de blat, o si voleu, farina blanca de força

Aigua, procurau que no tengui gens de clor.

          Dia 1: Barregem 4 cullerades de farina en un pot de vidre. Afegim aigua tèbia fins a obtenir una pasta una mica més espessa que el iogurt. Deixem reposar en un lloc càlid (que no calent) tapat amb un paper de cuina o un drap ja que ha de transpirar. Així evitem que li entrin mosquits.

          Dia 2: Aparentment no hi ha d'haver molts canvis. Potser la massa s'ha assentat una mica i el líquid s'ha quedat a dalt. No passa res! Tornem afegir tres cullerades de farina i aigua fins a obtenir les mateixa consistència que teníem. Deixem reposar.

          Dia 3: Apareixen les primeres bombolles, això comença a agafar forma. L'olor que desprèn comença a ser una mica àcid.

No és desagradable, és olor de cosa viva! Tornem a afegir farina i aigua (això es diu refrescar la massa mare) i deixem reposar.

          Dia 4: Felicitats companys! Heu fet la vostra primera massa mare. Haureu vist que pel que fa al dia anterior haurà doblat el seu volum, és plena de bombolles i l'olor és intens! Amb ella ja podeu fer qualsevol pa de veritat!

        Ara només toca cuidar-la. Per a això caldria refrescar diàriament afegint nova farina i aigua. La farina pot ser blanca de força o integral. Si veieu que el pot se us va omplint massa podeu fer una pa o rebutjar una part abans d'afegir la farina nova. Si no aneu a utilitzar la massa mare en uns dies o setmanes, la podeu guardar a la nevera ben tapada. Us formarà un líquid fosc per sobre, però no us preocupeu, la torneu a refrescar i en unes hores estarà a punt.

       És la mascota perfecta per cuidar!

"EL ESTADO DE LA NACIÓN"

              LA NACIÓ NO ESTÀ PRENYADA. Uf, quin alè  

       He perdut dos dies escoltant “el estado de la Nación”. Quina pèrdua de temps. A que jugaven? És que sen volien riure de nosaltres?. Ens han pres per beneits?. No. No vos heu rigut de nosaltres, però si heu fet completament el ridícul. El sr. Rajoy sembla que viu al “Pais de las maravillas”. Està completament fora de contets, això en mallorquí li diem pixar fora del baci,

         I el sr. Rubalcaba, ha parlat empès per la tropa  de darrera. Ha dit coses que es podria haver guardat i n’ha callades altres que podria haver dit. I altres tard i desfasades.

         El que he dit, he perdut dos dies, em pensava que es tractarien altres coses. Les coses que interessen a tots els espanyol. Però no, ha estat allò que ja ens pensàvem tots “i tu más”. I ells al que és seu, no em toquis la cadira ni el sou.  Per favor, anauvos-ne a ca vostra i no ens tracteu més com si fóssim nens petits.

         A cap dels dos vos puc donar un “progresa adecuadamente” , vos han de posar un “necesita mejorar”.

         Sr. Rajoy dimiteixi, el seu govern és un desgavell, entre ministres curts de gambals, dones lletges i altres ministres feixistes, esta ben arreglat. I al seu partit gent que no sap o no d’entera de res. O no vol saber i pensa que els altres callaran.

         Sr. Rubalcaba, jubilis, si es plau, vagi-se’n a ca seva. Cuidis dels nets , o passegi amb la dona, més ben igual, però deixi pas a una altra generació. Li agraïm els serveis prestats.

         Segur que els dos vos ne heu anat ben contents i avui dormireu com angelets. Pensau quants espanyols no poden dormir per culpa de la vostra inoperància. Penseu-hi. I llavors feis el que tots pensem que heu de fer: desaparèixer de les nostres vides.

EL FEBRER I CARNESTOLTES

            El febrer ja és arribat i els ametlles han florit.

             Ja em passat el dijous jarder (llarder o gras) segons els llocs és diu d’una manera o l’altra.

            A mi de petit m’ensenyaren que entre el dijous jarder i el darrer dia (el dimarts abans del dimecres de cendra) s’havien de menjar el porquim que quedava, ja que després venia la quaresma i eren quaranta dies de dejunis i abstinències.

            I fer coques o ensaïmades amb tallades o carabassat.

             Avui ja quasi ningú no fa ni dejunis ni abstinències. Ni tan sols el capellans. Segurament és que massa gent ja no creu amb aquestes coses.

            Molt malament. Els hauríem de fer, pensau que sortim de l’hivern i si aquest temps feim dejunis, arribarem a punt per l’operació bikini. La cosa sagrada i la tradició és una gran bogeria. Amb dejunis i abstinències no podem agradar a un Déu que ni hi és ni se’l espera. I tanmateix no ens fa gens de cas.