Malalts. Homòfobs. Però malalts. Islamofòbia. Més malalts. Xenòfobs. Sempre malalts. Són anti tot. Tot el què no sigui allò què els prediquen és dolent. Són els ultra nacionalistes, ultra catòlics, ultradretans. Són els nous enviats de Déu. Els què tenen la veritat absoluta. Els elegits. Els emparen ela bisbes i la dreta més casposa. Tots aquells que no volen perdre els drets mes ultramuntans, què posseïen des de temps immemorials.
Fa mesos què estic dient què els ultres, fatxes i nazis, campen ban amples i ningú no els diu res, no sols no els diuen res si no què els alimenten les idees.
Els anys vuitanta van coincidir en el temps, es a dir, hi va haver una conjunció de tres “astres” malèfics, Ronald Reagan, Margaret Thatcher i el més malèfic de tots Joan Pau II (era tan dolent què ja l’han beatificat). Els tres només tenien una idea, matar els comunistes. Comunisme = diable. Els tres eren uns ultres d’allò més radical i varen estendre la seva doctrina ultraliberal que estava arraconada des de la II Guerra Mundial.
I així els ultres, feixistes i nazis tornen sortir al carrer sense por.
Malalts de corrupció.
Camps. Molt Honorable. Camps. Heroi. Camps. Bona persona. Camps. No em facis nosa per guanyar les eleccions i accedir a la Moncloa, li va dir en Rajoy. I el bo d’en Camps va dimitir. El què la gent no entén com és què els valencians poden votar un candidat acusat de corrupció?. Ho és que el votants del PP no saben què és la corrupció?. O be no els importa tenir un president sospitós. Malats de corrupció.
Malats. A Noruega també en tenen de malalts. Un ultra catòlic i nazi ha fet una gran mortaldat i llavors diu què això està be. Què no és penedeix. Déu el perdonarà. Quatre parenostres i dues avemaries i ja està. Perdonat i cap el cel directament.
Tallen els arbres del bosc de la memòria, arrabassen les plaques de la memòria del cementiris amb el nom dels afusellats el 36. Ara és senten amb força i recolzats pel Govern, què és dels seus, altra vegada.
A tots els països què hi ha hagut una dictadura jutgen els crims comesos. A Espanya jutgen al jutja que intenta fer justícia. El mon al revés. Malalts.
Si algú (Déu?) no hi posa remei i gràcies a la nova llei que impulsa el Govern aviat serem estrangers a al nostre país. Tornarà allò de “a mi hábleme en cristiano, Polaco de mierda”.
Al·lots, tornam enrere!!. Tocau a foc!!. És ben hora de tornar a sortir al carrer. I si fa falta esmolaren l’eina. Són massa anys de lluita, per perdre’ls en dos dies.
Em de dir no. Diguem no. No. NO.
Diguem basta. BASTA.
