dimarts, 21 de febrer del 2012

CON FLORES A MARÍ....ano

            Ay! Mariano, Mariano!. Qui t’ha vist hi veu ara.
            “Venid y vamos todos con flores a María... ano que padre nuestro es”
            I tan bon al·lot que semblaves. Com si no haguessis romput mai un plat. Però ja és sap què allà on sembla que no hi plou no hi poden viure de goteres.
            Fa uns anys, quan anaves a Cuba, què pareixia que les dones no t’agradaven i mira per on ara no pots estar sense elles. La madona major del reialme, Cospedal I, de la Manxa i la Soraya, de Santamaria, com la caravel·la d’en Colom, Mare Secretària General de les filles de Maria de la Moncloa. Tan se val què són petites, ja diuen que si és dolent, amb poc basta.
            I llavors tens la cul baix i de mames penjant, la Furer, la què comanda sense cor a tota Europa, filla d’un pastor alemany. Lladra molt però sap mossegar?. Divorciada i sense fills, per mi el que necessita és “assaciar-se de sexe”. Una nit boja amb uns quants homes joves i potents, què la deixen com a nova. A aquesta dòna si algú no l’atura, fondrà Europa en el seu profit. Va nàixer a l’Alemanya de l’Est, per això te el cervell ple d’odi i rancor.
            En José Ramon Bauzá. Fa uns mesos que va trist. Serà que el seu “amorcito” ja no li apaga el foc com abans?. O és que confiava que el farien ministre d’Espanya i com que no ha estat així, talla claus amb els queixals. Enyores Madrid?. Però home si has guanyat amb majoria, has de comandar aquí i fer tot allò que vares prometre que faries. Fins ara només has fet el que no importava, perquè anava be, la llengua, el planejament territorial, els camps de golf amb hotels i retalls en Educació i Sanitat.
            I d’allò què acabaries amb l’atur en dos dies, què?
            A Itàlia ja fan pagar l’IBI als edificis de la Santa Mare Església. Alerta, que ja són aquí, els amics del Diable.  
            Divendres, 24 de febrer farà 75 anys del afusellament i assassinat de N’Emili Darder, el batlle republicà de Palma. L’església adora als seus Sants, nosaltres recordam als nostres màrtirs. Ells no perdonen, nosaltres sí. Però mai ho oblidarem que encara duis les mans tacades de sang i no heu demanat perdó.


diumenge, 12 de febrer del 2012

CONFITURA DE TARONGES AMARGUES ECOLÒGIQUES

             Aquesta setmana he fet confitura de taronges amargues ecològiques.
            Una amiga de Marratxinet va venir a veure’m  i em va dur uns quants kilograms de taronges amargues per poder fer confitura (ella sap que m’agrada, n’he feta altres vegades i també dels seus albercocs que són ecològics, te un hort ecològic).
            La meva recepta és la següent:

            1750 gr de taronges amargues
            1000 gr de sucre.
            He palat les taronges, les he trossejades i les he posat dins una olla, una capa de taronges i una sucre i així successivament, les he deixat reposar una parell d’hores i llavors, al foc s’ha dit, després de bullir 30 – 35 minuts he apagat el foc i les he capolat amb una batedora i llavors a passar-les pel passa pures, perquè la confitura surti ben fina i sense pinyols. L’he deixada refredar, per veure la consistència de la confitura. Si en esser freda la trobau massa liquida, la tornau posar al foc fins que la consistència vos agradi. La consistència de la confitura, és a dir, si és massa espessa o no l’heu de mirar en fred. Quan vos agradi d’espessa, l’encalentiu, ben calenta i la podeu envasar, no cal dir que els envasos han d’estar ban nets i esterilitzats. Una vegada els envasos ben plens els posau cap per avall i els deixeu així fins que la confitura sigui freda. Llavors els podeu etiquetar i bon profit


diumenge, 5 de febrer del 2012

ANTONI MARIA ALCOVER


          El passat dia 2 de febrer, dia de la Candelera,  va fer 150 anys que va néixer, a Santa Cirga, a Manacor, Antoni Maria Alcover. Apòstol de la llengua, impulsor del Diccionari català-valencià-balear, recopilador de les Rondaies Malloquines, propulsor del I Congrés de la Llengua Catalana.
            “No, fills de la Pàtria, no ho espereu que el bon govern que somieu, vos vengi mai de l’aire del cel!. Déu no mos envia lo que nosaltres mos podem procurar per nosaltres mateixos. El bon govern el mos hem de guanyar amb els nostres punys, lluitant a tota ultrança, batallant amb tota l’anima les batalles de la política san i honrada, la política de procurar de tots vents i amb totes les nostres forces el bé de la Pàtria, que és el bé de tots. Si, és una de les atrocitats més horribles que poden cometre el pobles, deixar això de la política en mans del cacics, dels farsants de la política, dels que en viuen traficant-hi, no mirant el bé públic sinó el propi!. La política ha d’esser cosa de tots i en profit, no d’una classe, sinó de tothom, de tota la nació! S’hi haurien de fixar bé amb això les persones de l’alta muntanya que senten i estimen la Pàtria, i obrar en conseqüència. !Fora son! Que ja passa d’hora de deixondir-se  i d’anar ben ulls espolsats, que tot s’és mester”.
            Això que sembla tan actual ho va escriure l’any 1906. És veu que llavors ja hi havia cacics i Bauzanets que volien tallar i retallar per allà on els donava la gana.
            Sabeu que vos dic. Què si en Franco i els seus feixistes no pogueren acabar amb la nostra llengua tampoc podran aquests cala focs i els seus bombers.

dissabte, 4 de febrer del 2012

DOS MINISTRES ULTRES (n'hi ha més)


          Poc temps, menys de dos mesos, ha tardat el catolicisme nacional a anunciar algunes de les decisions que més va ocultar abans de les eleccions. L'encàrrec ha recaigut en dos ministres devots i afins a la línia intransigent de la jerarquia catòlica, el de Justícia i el d'Educació, Cultura i Esports. L'objectiu és despullar la societat dels èxits assolits en matèria de tolerància, laïcitat i respecte als drets de tots els ciutadans. En una paraula, retrocedir.
          Les mesures anunciades pels dos ministres pretenen realitzar l'anhel repetidament formulat pels bisbes (és clar, les seves dònes mai queden embaraçades) de retallar (si no abolir del tot) la possibilitat d'interrompre voluntàriament l'embaràs i eliminar l'ensenyament d'Educació per la Ciutadania. Les espanyoles deixaran de poder avortar segons voluntat pròpia i tornaran a una situació d'inseguretat jurídica amb uns supòsits arbitràriament interpretats.
          Els espanyols no podran accedir a l'ensenyament dels valors propis d'una cultura política democràtica, pluralista i laica i s’hauran d’enfrontar amb una altra, amb un altre contingut. I ha de ser un altre perquè el nom proposat, Educació Cívica i Constitucional, és idèntic al que es vol eliminar, Educació per la Ciutadania. La variació, per tant, estarà en el contingut, i  segur què serà una nova formació de l'esperit nacional i religiós, de profundes arrels nacionalcatólicas i franquistes.
          La justificació de les mesures farien riure ( si no es tractes d’una cosa tan seriosa). El ministre de Justícia diu que restringir l'avortament és el més progressista que ha fet mai, identificant retrocés amb progrés.
          El d'Educació no té objeccions a faltar a la veritat públicament llegint paràgrafs d'un llibre que mai s'ha utilitzat en l'ensenyament d'Educació per la Ciutadania per tal de suprimir-la. Segons ell, Educació per a la Ciutadania adoctrina. Mentida, gran mentida, els llibres no adoctrinen, això és cosa de l’església.
            Pot esser així tornem a “a la España de charanga y pandereta, cerrado y sacrsitia, devota de Frascuelo y de Maria”
            Penediu-vos i que us agafi confessats. Amén. 

diumenge, 29 de gener del 2012

FRAGA, MINISTRE FRANQUISTA

          Totes les dictadures s’aferren a la mitologia i a la gràcia de Deu, amb la franquista passa el mateix. I en aquesta democràcia nostra a la vegada, la transició ha teixit certs mites que són això, mites, però no el que en realitat va succeir.
          Fa uns dies que va morir Fraga, els mitjans en canten lloances. Però Fraga va ser ministre d'una dictadura i com a ministre de la mateixa va justificar, consentir i donar el vistiplau per assassinats extrajudicials i assassinats a seques, així com per a una llarga llista de tortures i altres abusos de la dictadura militar de llavors, que es va construir , no ho oblidem, sobre el cop d'estat a un govern legítim.
          Així són les coses. Les lloances caldria que les cantéssim als que segueixen tirats en fosses, als que van morir o van sobreviure a les tortures de la policia dictatorial, als que omplien el carrer per reclamar democràcia i justícia, o als que van estar durant anys en camps de treball o empresonats. Res d'això s'ha fet ni sembla que s’hagi de fer.
          La democràcia no la va portar Fraga, ni el rei. La democràcia la van dur els que van lluitar per portar-la, no els que estaven defensant la dictadura. Això és tòpic, però com què sembla no quedar clar ho dic.
          L'únic que es pot dir de Fraga és que va aconseguir unificar a la dreta i donar-li el vernís suficient per guanyar unes eleccions en aquesta democràcia nostra que segueix sense haver condemnat el cop d'estat de 1936 ni el franquisme, gràcies als vots en contra de aquest PP que Fraga va construir i tan democràtic diu ser. Aquesta és la realitat, la resta és història ficció.
          Però Espanya segueix essent una Espanya negra, com en temps den Goya, no grisa, negra.
          La dreta nacionalista espanyola (PP) i la dreta nacionalista catalana (CIU), dreta al cap i a la fi, es donen la mà a la Cambra baixa de l'Estat Espanyol i al Parlament de Catalunya per aprovar retallades i més retallades. El que el capital ha unit que no ho separi el nacionalisme. El Congrés dels Diputats ha dictat un "Decret Llei de Mesures Urgents", el que ve essent jo el cuino, CiU m'ajuda a servir-lo i vosaltres us ho mengeu, si o si. Ja ens ho avençava, Sáenz de Santamaria, fa uns dies, amb aquesta cara de pena i bona nina què te i que sembla què no ha romput mai un plat, “això farà mal, al·lots, això farà molt mal”.



dimecres, 25 de gener del 2012

SES SALINES, UN POBLE SENSE LLEI



            Perquè deu esser que la llei sempre va per darrera dels ciutadans. Avui surt a un diari de les illes que a un policia local de ses Salines, la Guardia Civil, l’ha trobat a un prostíbul, amb cocaïna i doblers de la suposada venda de la droga.
            Ahir, segueix el rotatiu, l’Ajuntament de ses Salines li va obrir un expedient. De veritat que són lents en fer les coses, quan les saben fer.
            Què això va succeir i el nom de l’agent en qüestió, fa més de dues setmanes que va de boca en boca per tot el poble i ara ells reaccionen.
            El responsable de la Policia Local de ses Salines és el mateix batlle, des de fa més de quatre anys. Sr. Batlle , vos no notàveu res?. I amb els altres policies?. On són quan els han de menester?. Perquè hi ha aquest desgavell de cotxes mal aparcats dins el poble?. Qui és que comanda?.
            El poble en va ple de dir, això és can Bum, ningú comanda i tothom fa el que li passa per... allà on passen aquestes coses.
            No vos fa vergonya tenir un poble així? Ses Salines és la “ciudad sin ley”, és el campi qui pugi, que tot està permès, sobre tot si tens bo a l’Ajuntament, cotxes mal aparcats, restaurants abrets allà on no poden estar-hi, o que empren l’acera o el carrer com si fos seu i pel seu benefici, gaudiment o enriquiment empresarial. Però com que ningú diu res, o si diu el compren o el fan callar.
            No anam, no anam ni en rodes, senyor batlle. O vos pujau els calçons i vos fermau les sabates ben fort o no hi sereu a temps per arreglar-ho. El poder vos fuig pels descosits de les butxaques i quan vos n’adonareu ja no el podreu recuperar.
            Comandar, esser batlle, a vegades és prendre decisions que no són agradables, però per això sou el batlle i a més cobrau una bona paga. Compliu amb el vostre deure.
            No tot són flors i violes, ni anar a les processons. Per esser batlle han d’aprendre a repicar i estar a missa al mateix temps. No sempre és possible nedar i guardar la roba. A vegades per menjar peix s’han de banyar el cul. A què m’enteneu?.
            Sr batlle sempre vos havia tingut per un home assenyat, ara sembla que feis aigua per tots els costats. Si voleu passar a la historia amb més pena què glòria, seguiu així, però si voleu la glòria que pertoca a un batlle amb dos... dits de seny, canviau, per favor, canviau.
            És ben bo de fer, posau els funcionaris al seu lloc, el poble us ho agrairà. Que facin el temps de feina que els pertoca, que facin la feina que els toca fer i que aprenguin les lleis que no saben, ni les saben aplicar.
          Tot això que dic no és per capritx, ni és per dir-ho, vos ho puc demostrar en qualsevol moment, que amb jo sempre s’equivoquen per no saber les lleis ni saber-les aplicar. Demostrable, davant qui sigui.

dissabte, 7 de gener del 2012

TORTELL de REIS

          Aquí teniu una nova recepte que he feta aquests dies.
            Tortell de reis
125 gr. sucre
100 gr. mantequilla (pomada)
200 ml. llet tèbia.
600 gr. farina de força
 25  gr. llevadura fresca
 2     ous
 1 culleradeta de ratlladura de taronja
 2 cullerades de suc de taronja
 1 cullerada de rom
 1 cullerada d’anís

            Pastam tots els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia i elàstica. Deixam passar un parell d’hores fins que hagi doblat el volum. A continuació el tornam a fenya i a damunt una llauna l’estirem i li donem forma, procurant que el forat del mig sigui el suficientment gros per que quan la pasta tovi, altre vegada, no és torni a tancar el forat.
            Aquí és quan si vos hi agrada hi podeu posar o amagar la “sorpresa”. Teniu en compta que a d’anar al forn i segons quins materials és poden fondre o deformar.
            Passades unes 2 - 3 hores (si està a un lloc calent i sense corrents d’aire) la massa haurà tovat i doblat el volum. Llavors la podeu enfornar amb el forn calent a 180º i uns 15 minuts. Però abans l’heu de pintar amb ou i per damunt posau-hi fruites confitades  o ametlles laminades o en gra o qualsevol cosa que vos hi agradi.
            Si trobau què, el tortell és massa gros el podeu reduir, posant la meitat de totes les coses. O fer dos tortells i congelar-ne un.