CREMA SEMI FREDA



                 Delícia de crema semi freda

     Ingredients:
3 dl de llet
100 g de sucre
30 g de farina de blat de moro
3 rovells d'ou
6 fulls de gelatina neutra
500 ml de nata o de iogurt grec
30 g de sucre de vainilla en pols

      Preparació:

            Mesclar els 3dl de llet amb els100g de sucre, 30 g de farina de blat de moro i 3 rovells d’ou. Donar un bull sense deixar de moure, per què no s’aferri fins que espesseixi. Treure del foc i afegir els 6 fulls de gelatina neutra. Deixar refredar.

           A part muntar 600 ml de nata amb 30 g de sucre de vainilla en pols. A de quedar consistent. Jo he emprat iogurt grec del que venen a Lidl (pots de 500 g) no tenen tant de greix.

            Quan la barreja primera s’hagi refredat es barrejarà amb la nata o el iogurt. Omplirem motlles individuals i deixarem reposar fins que qualli.

            Els podeu decorar amb ametlles trossejades, trossets de xocolata o com més vos agradi. També el podeu acompanyar amb salsa de xocolata.

            Servir fred i bon profit..

GLOSA A L'ESCOLAR MAJOR



             El meu avi Joan, sempre em cantava cançons antigues i gloses, però sols ho feia una vegada, per tant les havies de agafar a la primera o no la sabies.

            Moltes d’aquestes cançons més tard les ha vistes publicades a llibres dels estudiosos que les han recollides per diferents pobles. Ja no em preocupen. No és perdran. Però a una en particular no l’he vista mai, i no voldria que és perdés.

            Ell ho contava així. A prop de la Seu hi havia un sabater, vell i bon glosador. L’escolar major de la Seu, cada vegada que passava per davant de la sabateria li deia que l’hi havia de fer una glosa.

            No que et sabrà greu!. Li contestava el sabater.

            No me’n sabrà!. Deia l’escolar

            Tant va insistir l’escolar, que un dia el sabater, ni va fer una:

            M’ha sortit un panadís

         en mig de dos dits del peu

         me cago amb onze,

         me cago en deu

         en tretze

         i en vint-i-sis

         i amb el que toca el Colís

         de l’església de la Seu.

            L’escolar va partir d’allà de lo més rebent i mai més tornar a demanar una glosa al sabater.

           Per tots aquells que no saben què és el Colís, vos ho diré. Ara és una cosa en desús. És la campaneta que es tocava per carrer quan duien al viàtic a un malalt (combregar i extrema unció). L’escolar major era l’encarregat d’acompanyar al sacerdot i anava davant tocant la campana per fer saber el seu pas al fidels. Tots els que estaven al carrer en aquell moment i en el moment de pas, s’havien de agenollar i treure el capell si eren homes.

           

1er de MAIG a ses SALINES

            Amb dos collons i sense paraules, és així com es fan les coses. Endavant ses atxes.

            Visca Mallorca i el català.

            Al·lots sou genials.

ABRIL TEMPS DE CANVIS

          Abril marceja o es torna gener, no sé. Fa fred, plou aigües mil i el cel gris ens ha fet retornar a algun hivern que ja havíem viscut. Em va mullar la roba que tenia al estenedor en una de les tempestes (petit drama domèstic), ara tinc robes penjades per tot arreu de la casa que sembla un univers desordenat.

          Abril fred, plujós i desordenat és el mes de canviar el món, de revolucions, de fusells amb clavells, de reis que marxen, de trobar sorra sota les llambordes. Paris, Lisboa, Praga, la Puerta del Sol, el món sencer. A l'abril tot és possible i "avui és sempre encara".

            Abril era temps d’eleccions, ara és el maig, tot canvia.

          I clar, record cançons, les cant caminant pel carrer amb el paraigües obert, sota la pluja, "tiene que llover, tiene que llover, tiene que llover a cántaros ...", "Así se siente abril, carícia al viento" ... "la cara al vent" ... "terra dóna fraternidade. Grândola, Vila Morena" ...

          Velles cançons actuals que parlen de futur i esperança.

          Ja ho deia Eduardo Mendoza, no confonguem el què és actual amb el què és modern. Doncs hi ha assumptes humans que no deixaran de ser actuals des que inventarem la civilització.

         Feliç abril per tots!

FELIÇOS 78 ANYS MARGALIDA

Moltes felicitats Margalida

Per molts d’anys Mare

El mon s’està quedant sense genis:

Einstein, és va morir,

Beethoven és va quedar sord, i a

Mi ja em comença a fer mal el cap

La meva terra, Mallorca.
La meva parla, el català.
el meu ball la jota i el bolero.
El meu desitjo, la llibertat.

I si em vols trobar

Busca’m vora la mar



PASTIS de LLIMONA i TARONJA.

           Aquest pastis jo l’he fet dins un motlle quadrat, però vosaltres el podeu fer dins un de redó. També amb la mateixa recepta és poden fer magdalenes dins motlles individuals, si ho feis així, pensau que el temps de cocció ha d'esser de menys temps.

100 g de mantega

1 llimona i 1 taronja

175 g de sucre

3 ous

100 ml. de llet

250 g de farina

1 sobre de llevadura

Mescleu 100 g de mantega amb ratlladura de llimona i taronja, a més de la polpa dels dos cítrics.

Fiqueu-ho al  microones 2 minuts a potencia mitja. Agregeu a la mescla el sucre, els ous i la llet, tritureu-ho bé amb la batedora.

Tot seguit afegiu la farina i el llevat i mescleu-ho amb les varetes

Poseu-lo dins un motlle mantegat. Per damunt i podeu posar ratlladura de cítrics i fruits secs.   El forn calent a 170º durant 15 minuts.



AVUI ÉS SANT JORDI

            Avui és sant Jordi, festa gran a Catalunya i a moltes altres nacions. També ho és a la Colònia de Santa Jordi, el nucli urbà de ses Salines a vora la mar. Fa 75 anys era un poble de pescadors, llavors varen començar a arribar-hi gent a passar l’estiu, fins que ha acabat per ser un poble d’estiueig.

           Aprofiteu i compreu un llibre i llegiu-lo i a la vegada regaleu una rosa.

           Molts d'anys als Jordis

 

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada

del passat i l’avenir,

Fe i Pàtria nostrada

del meu cor fas sobreeixir.

Oh la bella matinada!

Quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir

Maria Antònia Salvà (1869-1958)