BARRA LLIURE, QUI HA DIT BARRA LLIURE?
Cal acabar amb la barra lliure de les
polítiques ultraliberals.
Et reconeixes? Sí, sí, tu estàs aquí, si segueixes al de la trompeta una mica a
la dreta i entre les dues columnes se't pot reconèixer. Se't veu la punta del
nas.
Aquesta és la forma en què els joves
i noies del moviment ultraliberal, aclamats sense descans per la dreta extrema
a través dels seus mitjans, vine a la població espanyola. Ens hem anat de
casament, un casament que ha durat molts anys, hem tirat la casa per la
finestra, els nuvis (vegeu l'Estat) ha pagat la barra lliure, ens ho estàvem
passant "Chupi" i no ens volem anar a casa.
De veritat que ens hem de empassar
aquestes historietes? He de reconèixer que m'indignen tant com les propis
retallades que les acompanyen.
Això de la barra lliure ve
perquè l’ex-presidents del CIS de l'últim govern de José María Aznar, ha dit en
un acte de la fundació FAES, amb la qual sembla col·laborar assíduament, que
cal acabar amb la barra lliure en les pensions, l'educació i la sanitat.
Aquesta
frase forma part de la mateixa família d'una altra molt reiterada: No pot haver
de tot, per a tots i gratis. La del catedràtic Montoro és una concreció de la
mateixa ja que passa de la fase especulativa i ideològica a la pràctica
política i assenyala el camí que ens espera. Emmarca, sense cap dubte, l'actual
política social d'aquest govern.
Però, penseu-ho bé. Realment
hem tingut una barra lliure? El que hem viscut en una festa es el que sento dir
a molta de gent. Hem de dir alt i clar. Jo no he estat en aquesta festa. Això
no era una festa.
Cal
reconèixer que la metàfora és molt poderosa i la seva utilització molt
maliciosa. A Espanya ens van les festes, tots participem-hi. Tots sabem que a
la festa busquem passar-ho bé i oblidar-nos de tots els disgustos de la vida.
En les festes no reparem en despeses, ni regals, ni menjars, ni begudes. I tots
sabem que després de la festa ve la dura i crua realitat, la ressaca, el dejuni
quasi obligat perquè el cos, almenys a
certes edats, ja no acompanya.
Però pensem una mica, només una
miqueta, sabem que els joves no han aconseguit el seu altíssim grau de formació
anant de festa (per molt Erasmus que hagin fet) sinó ficant hores i hores de
colzes davant les taules.
Els treballadors d'aquest país no han
sostingut a les seves famílies anant de festa, sinó treballant moltes hores.
Els jubilats d'aquest país no s'han
guanyat les seues pensions anant de festa, sinó cotitzant a un sistema durant
molts anys de vida laboral, amb moltes matinades, moltes hores extra, i anant
alerta per dur una mica de decència a aquest país.
I les dones d'aquest país tampoc és
que ho hagin passat bomba. La major part doblen la jornada (treball-casa) i no
sé si els queda molt de temps per a festes.
Els aturats d'avui en dia no crec que
estiguin precisament de festa, ni que les seues prestacions de 400 € donin per
moltes alegries.
El que cal fer és acabar amb la barra
lliure de polítiques ultraliberals i de dreta extrema. Cal posar de propietari
del local a un nou cambrer que posi una mica d'ordre en aquesta estafa i torni
de nou a acabar amb la festa d'aquests nou rics de pacotilla per repartir una
mica de festa als que no en tenen cap.
P.S. Per cert. Per què
necessitem anar-nos de tant en tant de festa? Exacte, precisament perquè la
nostra vida no és cap festa.
