L'Estat de benestar, és la forma institucional d’organitzar la convivència en les societats europees, és una forma específica de concretar, en la pràctica, la forma en què entenem els grans valors de la modernitat: llibertat, igualtat i fraternitat.
Aquests tres valors que són els que formen el cos social, ho han de fer tenint en compte la principal virtut que han de tenir les institucions socials: la justícia.
Aquests quatre grans conceptes,
valors i virtuts, estan sotmesos a un important intent de modificació en el seu
contingut socialment acceptat, per part de les opcions neoliberals i
neoconservadores.
Aquestes opcions polítiques
representen no només una manera diferent d'organitzar tècnicament les
institucions socials, sinó una forma concreta d'entendre i viure els valors
socials de la modernitat, en alguns casos per retornar a fórmules més pròpies
de sistemes premoderns o, fins i tot, anteriors a la Democràcia.
El problema és que no en som massa
conscients d'aquest desastre perquè es produeix de forma larvada. El que es fa
és intentar canviar el contingut d'aquests conceptes sense canviar els termes,
les paraules que fan servir.
Simplement es canvia l'ús de la
paraula i a través d'aquest canvi d'ús es produeix un canvi en la forma de
veure la realitat. Al final sembla que estam parlant del mateix, però no és
així, parlam de coses diferents.
Potser que massa sovint no en
som conscients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada