Enhorabona, heu guanyat les
eleccions.
Heu parlat, heu dit que
aquest Govern ho ha fet molt bé, que endavant, que poden seguir fent el que
vulguin amb els vostres diners, que poden seguir agafant un tall per a les
seves necessitats, que és injust que alguns estiguin processats o a la presó.
Heu donat el
"vistiplau" a la corrupció, a les retallades en sanitat i educació, a
la llei mordassa, a la Lomce, a l'abandó de refugiats, als mandats de la
troica, a les ordres de la UE, a l'augment de la pobresa, als comptes de
Panamà, als finançaments il·legals.
Heu dit que tot està bé,
que el sistema funciona, que tot s'hi val.
Però si algun dia, el
vostre Déu no ho vulgui, les multinacionals es mengen els vostres negocis, si
la gent no entra en els vostres bars, a les vostres botigues perquè no tenen
diners per gastar i heu de tancar, i us veieu al carrer, llavors, no truqueu a
la porta.
Si algun dia, el vostre
Déu no ho vulgui, un robot o els ajustos de personal us manen a l'atur i per no
poder seguir pagant la hipoteca, el vostre estimat banc us desnona, llavors, no
truqueu a la porta.
Si algun dia, el vostre
Déu no ho vulgui, la vostres fills no se'n van de casa perquè no troben feina o
s'han d'anar a malviure, a "fregar plats" fora d'Espanya, llavors no
truqueu a la meva porta.
Si algun dia, joves gavinots,
el vostre Déu no ho vulgui, al pare se li acaba els diners i el vostre nivell
de vida trontolla, llavors, no truqueu a la porta.
Si algun dia, obrers
porucs, el vostre Déu no ho vulgui, us quedeu sense les engrunes que el vostre
estimat govern té a bé concedir-vos, doncs, no truqueu a la porta.
Si algun dia, el vostre
Déu no ho vulgui, no podeu jubilar-vos i encara que us facin mal els ossos heu
de seguir treballant fins als 65 o els 70 anys, llavors, no truqueu a la porta.
No truqueu a la porta. No
us molesteu, a casa meva no hi ha lloc.
Està plena de amics, de
solidaris, de lluitadors, d'inconformistes, de poetes, de ximples d'esquerres,
de passats de moda, de somiadors. De captaires, de refugiats, de famolencs. De
nens que no sopen, de nens treballadors, de nens soldat. De nenes casades,
violades, oblacionadas. De pares a l'atur, de dones maltractades, sense drets,
mal pagades. De pàries, de moderns i vells esclaus, d'emigrants, d'exiliats, de
negres en pasteres, de serventes explotades. De marginats, de LGTB, de
desnonats, de colpejats per les seves idees.
No. No truqueu a la meva
porta, perquè la meva casa està plena de gent decent.
