LA VIDA

A vegades la vida

es mostra en mil colors.

Pren el nostre pas

i un és feliç com un nen

quan surt de l'escola.

A vegades la vida

 ens regala un somni.

O ens gasta una broma.

 Falten les paraules

i ens despertem

sense saber el que passa.

Sobre una carabassa.

RECORDS

Era com el sol de dia

lluna blanca en soledat,

era la pluja de matinada

càlida com un fogó,

i suau com el cotó,

era sempre primavera.

De records que volen sortir,

en tinc la memòria plena.

I m'ha deixat una foto de carnet,

un paper que diu adéu

i l'ànima plena de pena.

LA QUIMERA

Olor d’olives

 i tarongina,

garrofers

 i figueres de moro,

arriba la nova primavera,

la quimera,

i l'esperança

que ahir vas penjar a la finestra.

Recorda'ns.

DE QUAN ESTAVA BOIG

Amb el sol tancat

a la terrassa,

vaig cap al sud.

Deixo aire per respirar,

I llums en vermell.

vaig a tota pastilla,

donant gas a la moto.

De quan estava boig,

tinc el carnet de guillat,

un plànol de l'infern,

i un cel amb goteres,

i remeis pel mal d'amors.

Un vent força sis,

i el vici d'escriure,

rodolins d'amor.

Porto els teu records

en sobres vermells,

liofilitzats,

per prendre’n,

a glops curts.

En fa mal la matinada.

He vist beure un passerell,

petons en espirals,

i pastilles de colors

Salta l'alarma

FLORS D'UN DIA

A les flors d'un dia

que no duraven,

que no feien mal,

que et besaven,

que es perdien.

Dames de nit

que en el seient de darrere

 d'un cotxe,

no preguntaven

si les estimaves,
només si les volies.

A la reina del port

que una nit d'un concert

em va regalar petons amb sal.

Als ulls verds com olives

que robaven la llum

 de la lluna de mel.

Per veure volar els peixos de colors

vaig fer forats dins l’aigua

ASES

Quan l’ase de veïnat brama

la casta és remou inquieta

no fos cosa què la cadireta

els fugis i perdessin la mama

L’ase brama, brama i alça el cul

a la Sala potades i corregudes,

les culpes no són teves ni meves,

idò saps què, les darem al mul.

Com que s’acosten eleccions

 a tots volen acontentar,

tots repetirien, ai pobrissons,

però algú haurà de botar.

No hi ha cadires per tots.

Ase, somera i més ase,

la Sala en va plena

i a prop d’una dotzena,

n’he contat de betzols,

què tots junts no fan vasa,

però els veïnats en duen els dols.

S’acosten les eleccions

i tot son corredisses,

preses i frisors

i alguns de por què tenen

ja duen bruts els calçons

LLUNA

A on vas,

lluna de dia,

relliscant pels horitzons.

A on vas,

pàl·lida i freda.

A on vas,

lluna de dia,

lluna de fang i solitud.

On vas negant el sol,

què foscors vols rescatar,

lluna.

A on vas,

d'amagat,

plena i en blanc.