L'herència de Miguel Hernández ja prepara les maletes per al seu últim viatge. El llegat del poeta es mudarà a Quesada, una petita localitat de Jaén de tot just 6.000 habitants on va néixer Josefina Manresa, la dona del poeta.
La recerca d'una nova destinació per a la memòria del poeta va començar el passat 17 d'octubre quan l'Ajuntament d'Elx (Alacant), governat pel Partit Popular, va trencar de manera unilateral, el conveni que unia el llegat a ciutat, des de feia més de 20 anys.
El projecte de difusió cultural de l'Ajuntament d'Oriola va ser considerat insuficient per part de la família. "Estem en un ajust de pressupost i no podíem posar en marxa un gran projecte cultural, encara que creiem que aquests temps passaran i mantenim la il·lusió que el llegat de Miguel Hernández estigui a la seva terra", va ser la resposta de l'Ajuntament.
"A Miguel Hernández la dreta el va matar una vegada i ara l'ha tornat a assassinar. Darrere de la decisió de l'Ajuntament només hi ha motius ideològics
El conveni, tal com està formulat fins ara, preveu la creació del Museu Miguel Hernández, on serà exposat part del llegat, que conté més de 5.000 documents amb poemes propis de Miguel Hernández, correspondència amb la seva dona durant la Guerra Civil, amb el poeta xilè Pablo Neruda i amb el seu amic i escriptor Ramón Sijé, la mort el 1935 va donar lloc a la creació d'una de les obres més conegudes del poeta Miguel Hernández: Elegia. També inclou correspondència de la vídua del poeta amb el premi Nobel de literatura el 1977, Vicente Aleixandre.
El centre s'instal·larà al costat del Museu Rafael Zabaleta, pintor natal de Quesada. A més, el projecte plantejarà les bases suficients per a una important difusió cultural de l'obra de Miguel Hernández i l'habilitació d'espais perquè els investigadors puguin continuar l'anàlisi de la vida i obra de l'escriptor a través del llegat, que actualment està interromput. "És fonamental per a nosaltres que s'estudiï i es faci el major esforç possible per difondre la vida i obra de Miguel", precisa Lucía Izquierdo, nora de Josefina Manresa. L'entitat que s'encarregarà de gestionar tot l'aparell cultural (encara per decidir) serà una Fundació o Patronat.
Quesada, desperta i obre els teus braços verds, els teus oliverars infinits, per acollir a Miguel Hernández, perseguit pel feixisme que devora la seva Oriola/Alacant natal, i la més que veïna Múrcia. La mirada neta, lluminosa i curativa d'Hernández, els segueix donant pànic perquè manté intacta la seva capacitat de parlar directament al “corazón de los hombres jornaleros, que antes de ser hombres son y han sido niños yunteros”
La barbàrie feixista mai ha tingut límits. Els facciosos com sempre, no només assassinen si no, que a més intenten per tots els mitjans destruir la memòria, passar ràpid i creure que mai va existir. A més de feixistes desmemoriats al mateix temps que ignorants
Miguel Hernández. Gran. Un poeta universal, un ésser humà sense fronteres, sempre coherent i honrat. Un obrer, un pensador i un artista de les lletres. La seva memòria mereix el millor
I ja sabem que, encara que la mona es vesteixi de seda mona es queda, aquests del PP eren, són i seran els hereus del franquisme encara què es vulguin disfressar de demòcrates. El feixisme governa Espanya, a la vista està, Miguel Hernández, Rafael Alberti, etc . Boicotejats pels governs feixistes del PP.
I ja sabem que, encara que la mona es vesteixi de seda mona es queda, aquests del PP eren, són i seran els hereus del franquisme encara què es vulguin disfressar de demòcrates. El feixisme governa Espanya, a la vista està, Miguel Hernández, Rafael Alberti, etc . Boicotejats pels governs feixistes del PP.
El poeta és la veu dels sense veu, és el que aranya amb la paraula la consciència del poderós i del tirà. El poeta és la mosca collonera del polític de torn i el que exposa sense objecció l'atropellament al ciutadà i el tracte injust al desemparat. El poeta és el plor del nen no nascut i el riure trencat de l'oprimit. És la veu de la mare pidolant pa i la mirada perduda de l'ancià. Els poetes no es dobleguen i segueixen cridant a les trinxeres i parant carros blindats. És la veu del nen crivellat per bales o per mines mutilat. Quant dolor a la teva poesia Miguel i alhora quanta tendresa vas escriure amb les teves mans. Quina pena Miquel que la maleïda guerra fes callar per a sempre els teus llavis. La nostra literatura estaria incompleta si no poguéssim sentir ni llegir el teu llegat. Gràcies Miguel.
El llegat de Miguel Hernández mai abandonarà el cor de les dones i homes, que sense esperar res a canvi, somien amb un món millor
Miguel, encara que t’assassinin moltes vegades, mai aconseguiran que moris. Vius a la nostra memòria, en la literatura universal i en el cor del poble treballador.
No necessites per res l'acollida a disgust dels hereus dels que t’assassinaren, no necessites res dels que manen a Oriola i Elx, ni dels que amb els seus vots els han posat en aquest lloc.
La teva dignitat com a persona i com a poeta, no hagués permès que el teu llegat estigués en els llocs que et tenien presoner.
Ara sí, seràs lliure i estaràs al teu lloc, amb els jornalers i la gent del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada