CON FLORES A MARÍ....ano

            Ay! Mariano, Mariano!. Qui t’ha vist hi veu ara.

            “Venid y vamos todos con flores a María... ano que padre nuestro es”

            I tan bon al·lot que semblaves. Com si no haguessis romput mai un plat. Però ja és sap què allà on sembla que no hi plou no hi poden viure de goteres.

            Fa uns anys, quan anaves a Cuba, què pareixia que les dones no t’agradaven i mira per on ara no pots estar sense elles. La madona major del reialme, Cospedal I, de la Manxa i la Soraya, de Santamaria, com la caravel·la d’en Colom, Mare Secretària General de les filles de Maria de la Moncloa. Tan se val què són petites, ja diuen que si és dolent, amb poc basta.

            I llavors tens la cul baix i de mames penjant, la Furer, la què comanda sense cor a tota Europa, filla d’un pastor alemany. Lladra molt però sap mossegar?. Divorciada i sense fills, per mi el que necessita és “assaciar-se de sexe”. Una nit boja amb uns quants homes joves i potents, què la deixen com a nova. A aquesta dòna si algú no l’atura, fondrà Europa en el seu profit. Va nàixer a l’Alemanya de l’Est, per això te el cervell ple d’odi i rancor.

            En José Ramon Bauzá. Fa uns mesos que va trist. Serà que el seu “amorcito” ja no li apaga el foc com abans?. O és que confiava que el farien ministre d’Espanya i com que no ha estat així, talla claus amb els queixals. Enyores Madrid?. Però home si has guanyat amb majoria, has de comandar aquí i fer tot allò que vares prometre que faries. Fins ara només has fet el que no importava, perquè anava be, la llengua, el planejament territorial, els camps de golf amb hotels i retalls en Educació i Sanitat.

            I d’allò què acabaries amb l’atur en dos dies, què?

            A Itàlia ja fan pagar l’IBI als edificis de la Santa Mare Església. Alerta, que ja són aquí, els amics del Diable.  

            Divendres, 24 de febrer farà 75 anys del afusellament i assassinat de N’Emili Darder, el batlle republicà de Palma. L’església adora als seus Sants, nosaltres recordam als nostres màrtirs. Ells no perdonen, nosaltres sí. Però mai ho oblidarem que encara duis les mans tacades de sang i no heu demanat perdó.



CONFITURA DE TARONGES AMARGUES ECOLÒGIQUES

             Aquesta setmana he fet confitura de taronges amargues ecològiques.

            Una amiga de Marratxinet va venir a veure’m  i em va dur uns quants kilograms de taronges amargues per poder fer confitura (ella sap que m’agrada, n’he feta altres vegades i també dels seus albercocs que són ecològics, te un hort ecològic).

            La meva recepta és la següent:

            1750 gr de taronges amargues

            1000 gr de sucre.

            He palat les taronges, les he trossejades i les he posat dins una olla, una capa de taronges i una sucre i així successivament, les he deixat reposar una parell d’hores i llavors, al foc s’ha dit, després de bullir 30 – 35 minuts he apagat el foc i les he capolat amb una batedora i llavors a passar-les pel passa pures, perquè la confitura surti ben fina i sense pinyols. L’he deixada refredar, per veure la consistència de la confitura. Si en esser freda la trobau massa liquida, la tornau posar al foc fins que la consistència vos agradi. La consistència de la confitura, és a dir, si és massa espessa o no l’heu de mirar en fred. Quan vos agradi d’espessa, l’encalentiu, ben calenta i la podeu envasar, no cal dir que els envasos han d’estar ban nets i esterilitzats. Una vegada els envasos ben plens els posau cap per avall i els deixeu així fins que la confitura sigui freda. Llavors els podeu etiquetar i bon profit



ANTONI MARIA ALCOVER



          El passat dia 2 de febrer, dia de la Candelera,  va fer 150 anys que va néixer, a Santa Cirga, a Manacor, Antoni Maria Alcover. Apòstol de la llengua, impulsor del Diccionari català-valencià-balear, recopilador de les Rondaies Malloquines, propulsor del I Congrés de la Llengua Catalana.

            “No, fills de la Pàtria, no ho espereu que el bon govern que somieu, vos vengi mai de l’aire del cel!. Déu no mos envia lo que nosaltres mos podem procurar per nosaltres mateixos. El bon govern el mos hem de guanyar amb els nostres punys, lluitant a tota ultrança, batallant amb tota l’anima les batalles de la política san i honrada, la política de procurar de tots vents i amb totes les nostres forces el bé de la Pàtria, que és el bé de tots. Si, és una de les atrocitats més horribles que poden cometre el pobles, deixar això de la política en mans del cacics, dels farsants de la política, dels que en viuen traficant-hi, no mirant el bé públic sinó el propi!. La política ha d’esser cosa de tots i en profit, no d’una classe, sinó de tothom, de tota la nació! S’hi haurien de fixar bé amb això les persones de l’alta muntanya que senten i estimen la Pàtria, i obrar en conseqüència. !Fora son! Que ja passa d’hora de deixondir-se  i d’anar ben ulls espolsats, que tot s’és mester”.

            Això que sembla tan actual ho va escriure l’any 1906. És veu que llavors ja hi havia cacics i Bauzanets que volien tallar i retallar per allà on els donava la gana.

            Sabeu que vos dic. Què si en Franco i els seus feixistes no pogueren acabar amb la nostra llengua tampoc podran aquests cala focs i els seus bombers.

DOS MINISTRES ULTRES (n'hi ha més)



          Poc temps, menys de dos mesos, ha tardat el catolicisme nacional a anunciar algunes de les decisions que més va ocultar abans de les eleccions. L'encàrrec ha recaigut en dos ministres devots i afins a la línia intransigent de la jerarquia catòlica, el de Justícia i el d'Educació, Cultura i Esports. L'objectiu és despullar la societat dels èxits assolits en matèria de tolerància, laïcitat i respecte als drets de tots els ciutadans. En una paraula, retrocedir.

          Les mesures anunciades pels dos ministres pretenen realitzar l'anhel repetidament formulat pels bisbes (és clar, les seves dònes mai queden embaraçades) de retallar (si no abolir del tot) la possibilitat d'interrompre voluntàriament l'embaràs i eliminar l'ensenyament d'Educació per la Ciutadania. Les espanyoles deixaran de poder avortar segons voluntat pròpia i tornaran a una situació d'inseguretat jurídica amb uns supòsits arbitràriament interpretats.

          Els espanyols no podran accedir a l'ensenyament dels valors propis d'una cultura política democràtica, pluralista i laica i s’hauran d’enfrontar amb una altra, amb un altre contingut. I ha de ser un altre perquè el nom proposat, Educació Cívica i Constitucional, és idèntic al que es vol eliminar, Educació per la Ciutadania. La variació, per tant, estarà en el contingut, i  segur què serà una nova formació de l'esperit nacional i religiós, de profundes arrels nacionalcatólicas i franquistes.

          La justificació de les mesures farien riure ( si no es tractes d’una cosa tan seriosa). El ministre de Justícia diu que restringir l'avortament és el més progressista que ha fet mai, identificant retrocés amb progrés.

          El d'Educació no té objeccions a faltar a la veritat públicament llegint paràgrafs d'un llibre que mai s'ha utilitzat en l'ensenyament d'Educació per la Ciutadania per tal de suprimir-la. Segons ell, Educació per a la Ciutadania adoctrina. Mentida, gran mentida, els llibres no adoctrinen, això és cosa de l’església.

            Pot esser així tornem a “a la España de charanga y pandereta, cerrado y sacrsitia, devota de Frascuelo y de Maria”

            Penediu-vos i que us agafi confessats. Amén.