FRAGA, MINISTRE FRANQUISTA

          Totes les dictadures s’aferren a la mitologia i a la gràcia de Deu, amb la franquista passa el mateix. I en aquesta democràcia nostra a la vegada, la transició ha teixit certs mites que són això, mites, però no el que en realitat va succeir.

          Fa uns dies que va morir Fraga, els mitjans en canten lloances. Però Fraga va ser ministre d'una dictadura i com a ministre de la mateixa va justificar, consentir i donar el vistiplau per assassinats extrajudicials i assassinats a seques, així com per a una llarga llista de tortures i altres abusos de la dictadura militar de llavors, que es va construir , no ho oblidem, sobre el cop d'estat a un govern legítim.

          Així són les coses. Les lloances caldria que les cantéssim als que segueixen tirats en fosses, als que van morir o van sobreviure a les tortures de la policia dictatorial, als que omplien el carrer per reclamar democràcia i justícia, o als que van estar durant anys en camps de treball o empresonats. Res d'això s'ha fet ni sembla que s’hagi de fer.

          La democràcia no la va portar Fraga, ni el rei. La democràcia la van dur els que van lluitar per portar-la, no els que estaven defensant la dictadura. Això és tòpic, però com què sembla no quedar clar ho dic.

          L'únic que es pot dir de Fraga és que va aconseguir unificar a la dreta i donar-li el vernís suficient per guanyar unes eleccions en aquesta democràcia nostra que segueix sense haver condemnat el cop d'estat de 1936 ni el franquisme, gràcies als vots en contra de aquest PP que Fraga va construir i tan democràtic diu ser. Aquesta és la realitat, la resta és història ficció.

          Però Espanya segueix essent una Espanya negra, com en temps den Goya, no grisa, negra.

          La dreta nacionalista espanyola (PP) i la dreta nacionalista catalana (CIU), dreta al cap i a la fi, es donen la mà a la Cambra baixa de l'Estat Espanyol i al Parlament de Catalunya per aprovar retallades i més retallades. El que el capital ha unit que no ho separi el nacionalisme. El Congrés dels Diputats ha dictat un "Decret Llei de Mesures Urgents", el que ve essent jo el cuino, CiU m'ajuda a servir-lo i vosaltres us ho mengeu, si o si. Ja ens ho avençava, Sáenz de Santamaria, fa uns dies, amb aquesta cara de pena i bona nina què te i que sembla què no ha romput mai un plat, “això farà mal, al·lots, això farà molt mal”.



SES SALINES, UN POBLE SENSE LLEI



            Perquè deu esser que la llei sempre va per darrera dels ciutadans. Avui surt a un diari de les illes que a un policia local de ses Salines, la Guardia Civil, l’ha trobat a un prostíbul, amb cocaïna i doblers de la suposada venda de la droga.

            Ahir, segueix el rotatiu, l’Ajuntament de ses Salines li va obrir un expedient. De veritat que són lents en fer les coses, quan les saben fer.

            Què això va succeir i el nom de l’agent en qüestió, fa més de dues setmanes que va de boca en boca per tot el poble i ara ells reaccionen.

            El responsable de la Policia Local de ses Salines és el mateix batlle, des de fa més de quatre anys. Sr. Batlle , vos no notàveu res?. I amb els altres policies?. On són quan els han de menester?. Perquè hi ha aquest desgavell de cotxes mal aparcats dins el poble?. Qui és que comanda?.

            El poble en va ple de dir, això és can Bum, ningú comanda i tothom fa el que li passa per... allà on passen aquestes coses.

            No vos fa vergonya tenir un poble així? Ses Salines és la “ciudad sin ley”, és el campi qui pugi, que tot està permès, sobre tot si tens bo a l’Ajuntament, cotxes mal aparcats, restaurants abrets allà on no poden estar-hi, o que empren l’acera o el carrer com si fos seu i pel seu benefici, gaudiment o enriquiment empresarial. Però com que ningú diu res, o si diu el compren o el fan callar.

            No anam, no anam ni en rodes, senyor batlle. O vos pujau els calçons i vos fermau les sabates ben fort o no hi sereu a temps per arreglar-ho. El poder vos fuig pels descosits de les butxaques i quan vos n’adonareu ja no el podreu recuperar.

            Comandar, esser batlle, a vegades és prendre decisions que no són agradables, però per això sou el batlle i a més cobrau una bona paga. Compliu amb el vostre deure.

            No tot són flors i violes, ni anar a les processons. Per esser batlle han d’aprendre a repicar i estar a missa al mateix temps. No sempre és possible nedar i guardar la roba. A vegades per menjar peix s’han de banyar el cul. A què m’enteneu?.

            Sr batlle sempre vos havia tingut per un home assenyat, ara sembla que feis aigua per tots els costats. Si voleu passar a la historia amb més pena què glòria, seguiu així, però si voleu la glòria que pertoca a un batlle amb dos... dits de seny, canviau, per favor, canviau.

            És ben bo de fer, posau els funcionaris al seu lloc, el poble us ho agrairà. Que facin el temps de feina que els pertoca, que facin la feina que els toca fer i que aprenguin les lleis que no saben, ni les saben aplicar.

          Tot això que dic no és per capritx, ni és per dir-ho, vos ho puc demostrar en qualsevol moment, que amb jo sempre s’equivoquen per no saber les lleis ni saber-les aplicar. Demostrable, davant qui sigui.

TORTELL de REIS

          Aquí teniu una nova recepte que he feta aquests dies.
            Tortell de reis

125 gr. sucre

100 gr. mantequilla (pomada)

200 ml. llet tèbia.

600 gr. farina de força

 25  gr. llevadura fresca

 2     ous

 1 culleradeta de ratlladura de taronja

 2 cullerades de suc de taronja

 1 cullerada de rom

 1 cullerada d’anís

            Pastam tots els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia i elàstica. Deixam passar un parell d’hores fins que hagi doblat el volum. A continuació el tornam a fenya i a damunt una llauna l’estirem i li donem forma, procurant que el forat del mig sigui el suficientment gros per que quan la pasta tovi, altre vegada, no és torni a tancar el forat.

            Aquí és quan si vos hi agrada hi podeu posar o amagar la “sorpresa”. Teniu en compta que a d’anar al forn i segons quins materials és poden fondre o deformar.

            Passades unes 2 - 3 hores (si està a un lloc calent i sense corrents d’aire) la massa haurà tovat i doblat el volum. Llavors la podeu enfornar amb el forn calent a 180º i uns 15 minuts. Però abans l’heu de pintar amb ou i per damunt posau-hi fruites confitades  o ametlles laminades o en gra o qualsevol cosa que vos hi agradi.

            Si trobau què, el tortell és massa gros el podeu reduir, posant la meitat de totes les coses. O fer dos tortells i congelar-ne un.

COQUES DE NADAL DEN MIQUEL

          Ja sé que hem passat Nadal, però aquestes coques les podeu fer a qualsevol època de l'any. Són mengivoles a tot temps. Un altre dia vos posaré la recepta de les coques de patata, que és molt semblant.

   4 ous

150 gr. de saïm

125 ml. d’oli d’oliva

125 ml. de llet

300 gr. de sucre

1 copeta d’anís dolç

1 cullerada de llavors d’anís

75 gr. llevadura fresca

1 taça (de cafè) d’aigua calenta per dissoldre-la

1100 gr. (+ ó -) de farina de mitja força

            Posau tots els ingredients dins un ribellet i ho pastau tot ben pastat. La pasta us ha de quedar humil, flonja, no massa espessa.

            Ho deixau reposar dins el mateix ribells, tapat amb un drap i a un lloc tebi i sense corrents d’aire.

            Quan hagi doblat el volum, unes 3 - ó - 4 hores (a l'hivern), els tornau a fenya i feis vuit bolles iguals, posau-les damunt una llauna per anar al forn, separades una de l’altra ja què en tovar, augmenten el volum. Passades unes 8 ó 9 hores, que seran el doble de grosses les podeu enfornar.

            El forn calent a 180º , entre 18 – 20 minuts, segons el forn.

            Si no voleu que tinguin gust d’anís, llevau-lo igual que les llavors. Quedaran igual de bones però sense el gust anissat.
            Per aconseguir la farina de mitja força podeu mesclar 700 gr. de farina de força i la resta de farina normal..



FELIÇ 2012. SALUT i REPÚBLICA

             Comença’m un any nou. Esper i desitjo què sigui molt bo, encara que les noticies què arriben de Madrid no són massa satisfactòries. Però tindrem salut, que no és poc. I tindrem dignitat, una cosa que ells no coneixen.

            Al sr- Urdangarin, dar-li les gràcies, heu fet més vos per la República que tots els republicans en vint anys.

            Al sr. J. R. Bauzá i als seus amics, tots ells. immigrants d’Espanya. I a tots els demés a qui correspongui, nou vinguts, o mallorquins vells venuts al foraster

            Estic cansat de sentir-los dir què aquesta terra és seva i què ens han donat  la seva llengua i la cultura. M’ofenen.

           Quan vosaltres, o els vostres avantpassats, venguéreu, per obra i gràcia d’un casament, nosaltres ja feia temps què hi érem. La nostra llengua és el català. La nostra cultura ha estat desenvolupada en llibertat per milers i milers d’homes i dones. En conseqüència si vostès volen formar part de la nostra societat, aprenguin la nostra llengua i després la cultura, els costums, les creences i les nostres maneres de viure.

           Perquè encara que no els hi agradi, som una nació.

           Nosaltres acceptam les seves sense qüestionar-les. Facin vostès el mateix. L’únic  què els demanam que acceptin les nostres i així viurem en pau i harmonia.

          Aquest és el nostre país, la nostra terra, el nostre estil de vida i els hi oferim l’oportunitat de aprofitar-ho tot.

          Però si estan cansats de la nostra llengua, la nostra bandera,  les nostres creences o el nostre estil de vida, els recoman molt fermament que aprofitin i facin ús de la llibertat que tenen i marxin d’aquí. Si no són feliços aquí els convit a anar-se’n. Marxin. Ningú els ha obligat a venir.

          Però si heu decidit viure aquí, si heu demanat viure a aquest país, acceptau-lo. Acceptau-lo tal com és. Amb la llengua, la bandera, els costums.

         És el país que heu elegit. Respetau-lo i estimau-lo.

         Resistirem, aguantarem i lluitarem. Tots, per tots i contra tots. Guanyarem.

         Res ens fa por. Cridarem fort Independència.

         Visca la República i visca Mallorca Independent.