dijous, 21 de febrer de 2013

"EL ESTADO DE LA NACIÓN"

              LA NACIÓ NO ESTÀ PRENYADA. Uf, quin alè  
       He perdut dos dies escoltant “el estado de la Nación”. Quina pèrdua de temps. A que jugaven? És que sen volien riure de nosaltres?. Ens han pres per beneits?. No. No vos heu rigut de nosaltres, però si heu fet completament el ridícul. El sr. Rajoy sembla que viu al “Pais de las maravillas”. Està completament fora de contets, això en mallorquí li diem pixar fora del baci,
         I el sr. Rubalcaba, ha parlat empès per la tropa  de darrera. Ha dit coses que es podria haver guardat i n’ha callades altres que podria haver dit. I altres tard i desfasades.
         El que he dit, he perdut dos dies, em pensava que es tractarien altres coses. Les coses que interessen a tots els espanyol. Però no, ha estat allò que ja ens pensàvem tots “i tu más”. I ells al que és seu, no em toquis la cadira ni el sou.  Per favor, anauvos-ne a ca vostra i no ens tracteu més com si fóssim nens petits.
         A cap dels dos vos puc donar un “progresa adecuadamente” , vos han de posar un “necesita mejorar”.
         Sr. Rajoy dimiteixi, el seu govern és un desgavell, entre ministres curts de gambals, dones lletges i altres ministres feixistes, esta ben arreglat. I al seu partit gent que no sap o no d’entera de res. O no vol saber i pensa que els altres callaran.
         Sr. Rubalcaba, jubilis, si es plau, vagi-se’n a ca seva. Cuidis dels nets , o passegi amb la dona, més ben igual, però deixi pas a una altra generació. Li agraïm els serveis prestats.
         Segur que els dos vos ne heu anat ben contents i avui dormireu com angelets. Pensau quants espanyols no poden dormir per culpa de la vostra inoperància. Penseu-hi. I llavors feis el que tots pensem que heu de fer: desaparèixer de les nostres vides.

diumenge, 10 de febrer de 2013

EL FEBRER I CARNESTOLTES

            El febrer ja és arribat i els ametlles han florit.
             Ja em passat el dijous jarder (llarder o gras) segons els llocs és diu d’una manera o l’altra.
            A mi de petit m’ensenyaren que entre el dijous jarder i el darrer dia (el dimarts abans del dimecres de cendra) s’havien de menjar el porquim que quedava, ja que després venia la quaresma i eren quaranta dies de dejunis i abstinències.
            I fer coques o ensaïmades amb tallades o carabassat.
             Avui ja quasi ningú no fa ni dejunis ni abstinències. Ni tan sols el capellans. Segurament és que massa gent ja no creu amb aquestes coses.
            Molt malament. Els hauríem de fer, pensau que sortim de l’hivern i si aquest temps feim dejunis, arribarem a punt per l’operació bikini. La cosa sagrada i la tradició és una gran bogeria. Amb dejunis i abstinències no podem agradar a un Déu que ni hi és ni se’l espera. I tanmateix no ens fa gens de cas.