dilluns, 28 de novembre de 2011

PLATÓ

Sigues amable, tothom que coneixes lluita una dura batalla.
Si esperem que les dones facin la mateixa feina que els homes, les hem d'ensenyar les mateixes coses.
La ignorància és l'arrel de tots els mals.
Només els morts han vist el final de la guerra.
El preu que els homes bons paguen per la seva indiferència cap als assumptes públics és ser governats per homes malvats.
Els savis parlen perquè tenen coses a dir, els ximples, perquè han de dir alguna cosa.



diumenge, 27 de novembre de 2011

PER l’AMOR DE DÉU

          Els pobres ja no són el que eren. Caminaven per les voreres, esponges de vi negre. Pobres a mig fer o a mig destruir. Mancats de cames, de braços, d'ulls. Herència d'una guerra-croada que ens va salvar del comunisme i ens va posar cap per avall pels segles de quaranta anys. Pobres-maleants perquè així ho decidien jaquetes amb bandes de seda botons brillants i sabres com llunes enfundades. Pobres condecorats de misèria per republicans, per judeo-maçònics, per subversius. La vida era el resultat de mèrits encastats al pit per fusells afusellant parets blanques de cementiris blancs.
         Però eren pobres com havia de ser pobre, com estava manat i legislat. Es complia amb el mandat diví de ser pobre perquè Déu així ho volia. Temps hauria a l'altra vida per gaudir la riquesa. Pobres nacional-catòlics que et demanaven una limosneta per l'amor de Déu. Uns cèntims de pesseta i llavors que Déu li beneeixi. Almoina-mercat, canvi de pessetes per anestèsia de consciència. I cada un a la seva: entrepà de sardines i missa de dotze-Sagrat-Cor-en-vos-confio.
         Els pobres ja no són el que eren. Ja no demanen al ric per amor de Déu ni desitgen que ell t'ho pagui perquè s'han tornat pobres-laics i pensen que són pobres, terriblement pobres, perquè altres siguin rics, terriblement rics. Són pobres cristianofóbicos. Tenen pressa a l'estómac i no poden esperar a l'altra vida. Menyspreen la caritat per tot  el  què te d’injustícia i exigeixen sanitat per als seus emfisemes, escoles per als seus fills, un sostre per acariciar carns morenes, un treball per a sentir-se responsables de la construcció del món. Demanen justícia distributiva, repartiment humà entre les mans del món. Els pobres ja no són el que eren.
          Són els mercats, les primes de risc, el deute sobirà, l'especulació, la bombolla immobiliària. Però aquí està Rajoy, blau-Espanya, blau-record, Pirineus-blau, blau-Estret. I Rouco viatjant en cadira gestatòria fins a Gènova, per beneir, per vessar la gràcia sobre el recentment ungit per les urnes, per col·locar-li davant els ulls les causes reals de la misèria que vivim: es deu "en síntesi i en el fons" a " la pèrdua de valors morals, que van de la mà del relativisme i oblit de Déu i la seva santa llei ". Però Rouco com sempre, s'amaga. No denuncia la injustícia. No diu qui ha perdut aquests valors. Perquè no són els pobres, Monsenyor. Són els poderosos, els especuladors, els que distorsionen la vida i no van tirats per les voreres plens de vi negre. Són els rics epulons que donen per acabada l’obra del món simplement perquè se l'han apropiat, l'han robat dels magatzems, de la justícia, la grandesa i l'amor. Entre tots ells hi ha l'església i la seva jerarquia: "urgeix intensificar" la resposta pastoral davant la "gravíssima" crisi econòmica, per al que Rouco ha demanat augmentar els recursos econòmics de l'Església a través de Càritas. Vostè, senyor cardenal, s'ha volgut posar el primer a la cua dels bancs, de les agències de qualificació, dels mercats. Per retirar la seva part de diners que se suposa que tots els espanyols anem a lliurar per obra i gràcia de Mariano Rajoy. Per això han demanat el vot descaradament.
          Ajuden a aquesta crisi econòmica, segons vostè, el matrimoni homosexual. Mai no hauria imaginat que l'amor fos un verí capaç de canviar la justícia per l'abandonament d'una lluita humanitzant. Li repugnen les conductes antinatalistes perquè li couen els petons pels petons, les carícies per les carícies, la tremolor de l'èxtasi sexual si no comporta una voluntat procreadora. L'amor, Monsenyor, és la suprema "inutilitat" perquè mai pot ser usat per aconseguir fins més nobles que el mateix amor, perquè al darrere només hi ha el no res. La rosa és bella simplement perquè és rosa. El mar és el mar perquè no ens cap dins les mans. No ha entès que al món el mou els diners, però que a la història només la sosté i la construeix l'amor. Doni 'm un grapat d'amor i canviaré el costum de ser home per la tasca de ser-ho en plenitud.

          Els pobres ja no són el que eren. Ara exigim justícia enamorada



dimarts, 22 de novembre de 2011

20-N. VERSIÓ 2.1


No per esperada, la derrota del PSOE, va ser menys amarga. És molt mal d’empassar perdre de tants d’escons de diferència. Quan veia els mapes de la televisió tots blaus, el meu cor és constrenyia de vergonya aliena i pensava: “no pot ser, estic somiant”. Però no, era veritat el que passava. A poca poc, primer i molt de presa més tard, tota Espanya, la meva estimada Espanya, aquesta Espanya nostra, l’Espanya què ens roba, ens fa de madrastra  i ens prostitueix, és tornava blava (semblava l’any 1939). L’Espanya del fascio, de les camises blaves i la boina vermella. Només faltava el braç en l’aire i cantar “el cara al sol” encara què fos un vespre de fosca ben negra. Perquè per faltar, fins i tot hi faltava la Lluna (segur estava empegueïda).
            Era trist veure com de cada vegada més, el mapa s’omplia d’aus carronyeres. Només Sevilla tenia un color especial “roig”.
            I davant la seu del PP, al carrer Gènova, ja es veien als nostàlgics, agitant les banderes amb l’ocellot (l’àguila imperial d’en Franco) i segur què pensaven que “ja tornarien a riure per primavera”.
            Veieu la foto que publica un diari, estic ben segur què cap nacionalista català mai no duria un paraigües amb la senyera o un basc l’ikurrinya.  
            Ara pot esser que a la fi sapiguem el programa del PP, allà on retallaran, el que llevaran o canviaran. No val queixar-se, els heu elegit i ja el tenim, tots. Quan els ajusts siguin terrorífics, què ho seran, no ploreu, antes, antes deia el metge Canyot.
            En veure les escurçades que venen, us recordareu que val més dolent conegut què bo per conèixer.
            I les Balears el primer que ens retallaran serà la llengua. Tindrem el Decret de Nova Planta 2.1. perquè el 2.0 ja els ha aplicat el govern d’en JoseRa Bauza.
            Què no sabeu que va dir la consellera de Sanitat? Dons que ens cobrarien 10 € per targeta sanitària i que l’hauríem de pagar tots.
            Què no volíeu brou? Preniu-ne dues taces.
            I no oblideu, contra retalls i prohibicions, rebel·lat. Defensa els teus drets i la teva llengua. Serem com els joncs, resistirem!!!
            I no patiu, vendran temps millors, aguantau i guanyarem.

diumenge, 20 de novembre de 2011

NOUS ELECTORS

             Avui dia d’eleccions generals hi ha hagut un quatre per cent més d’electors que a les passades eleccions de 2008.
            Uns eren estrangers que s’han nacionalitzat espanyol, altres són els que han complert 18 anys. La meva filla Maria del Mar n’és una d’ells i alguns fills d’amics meus.


dissabte, 19 de novembre de 2011

QUÈ PASSARÀ EL 20-N????


            El cel del 20-N, està molt revoltat, tal i com ho ha estat l’últim any i mig. Què hem suportat dues creus còsmiques (2010 i 2011), quadratures i oposicions molt dissonants. 
            I això significa, que seguiran les revoltes, manifestacions, protestes i segurament augmentarà l’atur. Però tenim la sort que les eleccions es celebren quan el Sol és al signe d’Escorpí. Aquest és un signe de mort i resurrecció, en definitiva de canvis, què a vegades són molt, massa, dràstics.
           S’acabarà la crisis?. No!!!. El govern que surti de les eleccions haurà d’adoptar mesures molt dràstiques per sortir-ne, cosa que no passarà abans de que acabi el 2012. La culpa és de la poderosa quadratura d’Urà i Plutó. Quadratura que influirà a les nostres vides en canvis, transformacions i crisis tant econòmiques, polítiques com socials.
            Un dels aspectes més destacables és el trígon que formen Mart, Júpiter i Plutó als signes de terra. Això farà que el nou govern d’Espanya, juntament amb els governs d’Europa, trobaran les mides justes i necessàries per arreglar l’economia, però això sí serà a força de molts sacrificis. .
            El Sol a Escorpí i aspectes tan destacats i ben expectats d’Urà i sobre tot de Plutó faran que la transformació sigui extremadament forta i radical.
            Urà en oposició a la Lluna pot donar uns resultats impredictibles.
            Júpiter oposició a Saturn ens parla de forts valors culturals
            Saturn trígon a Neptú representa la dissolució de les velles estructures.
            Plutó a Capricorn ens mostra les noves estructures que vindran.
            Saturn a Balança, igualtat i responsabilitat social.
            Neptú a Aquari segueix la utopia i els ideals socials.
            Àries és un signe de molta acció i té el planeta Urà que és un capità revolucionari i el signe d’Àries és el del Partit Popular (PP) i també d’en Mariano Rajoy. (???).


diumenge, 13 de novembre de 2011

23 ANYS DE LES NOCES D'EN MIQUEL I NA MAR

            L’hora era molt torera. Era l’hora que les vaques és queden vídues. La trobada era a les cinc de la tarda.
            Abans de partir de ca nostra la vaig cridar que partíem, els partirien cinc minuts desprès. Arribarem a dalt de Consolació i en sortir del cotxe i mirar per damunt de la paret que fa de mirador, ja vaig veure el cotxe que la duia a ella que entrava a la plaça de la gravera. El meu cor bategava a un ritme que no era el seu. I durant quatre o cinc hores és ralentí. Jo anava damunt un núvol. Tot el que passava semblava que no anava amb mi. Com si li passa’s algú altre. Com si estàs veient una pel·lícula, però jo n’era el protagonista.
            Quan el cotxe arribà, li obri la porta i ella baixar. De blanc, com pertoca a una núvia, preciosa, elegant, però senzilla, tal com és ella. Un beso a cada galta, “estàs molt guapa”, aquestes paraules sortiren de la meva boca sense jo adonar-me’n.
            I d’allà, partirem en processó, jo i ma mare al davant, na Maria del Mar i son pare els segons i tancaven la comitiva mon pare del bracet de sa mare, el darrers. I ja diuen que el darrers seran el primers, han estat el primers que ens han deixat.
            Tot just entrar a la capella, el cor, dirigit per n’Antonia Roig, va rompre a cantar i al damunt l’altar en Jaume Rovira ens esperava.
            D’aquí en davant tot va succeí tan de presa que quasi no record gaire be res. Les ties i els concos de la part del pare eren els que estaven mes contents. En Miquelet es casa. Continuarà la saga dels Bonet. I quan al any i cinc dies na nàixer en Jaume, allò va ser un esclat d’alegria. Germans, cosins, veïnats i amics del pare, tots ens felicitaven, no hi cabien de goig. Aviem arribat a sèptima generació dels Bonet. Ara és ell que te la responsabilitat de continuar-la.
            Ahir dia 12 de novembre fa vint – i – tres anys que ens casarem.
            Que per molts d’anys.


dimarts, 1 de novembre de 2011

PANELLETS

            Per Tots Sants a Catalunya i cada vegada més també a Mallorca és fan els tradicionals panellets, un dolç fet amb ametlles, patata, ous i sucre. Si els voleu fer a ca vostra, aquí us deix la recepta. Són molt bons i fàcils de fer.

            Recepta: Ingredients:

500 gr. d’ametlles mòltes
400 gr. de sucre
150 gr. de patates bullides
150 gr. de pinyons
150 gr. d’ametlles crues picades
  2         ous
ratlladura de llimona i mitja culleradeta de canyella en pols

     Elaboració :

   Bulliu les patates amb la pell i les palau en calent, llavors les xafau amb una forqueta i les deixau  refredar.
   Mesclau la patata amb les ametlles mòltes, afegiu-hi el sucre en petites quantitats i treballau-ho amb la forqueta o una espàtula de fusta, ratllau la pell de la llimona i afegiu-la-hi. Treballau la pasta lleugerament amb les mans.
   Dividiu la pasta a parts segons les classes de panellets que vulgueu fer.

         De Pinyons :
   Formau bolletes, passau-les per la clara d’ou  un poc batuda i pels pinyons, pintau la superfície amb vermell d’ou, amb un pinzell.

          D’ametlla picada :
   Es fan igual que els de pinyons però amb ametlla.
        Posau els panellets damunt una llauna untada d’oli.
        Encalentiu el forn a 190º  i en esser calent enfornau les llaunes i deixau-les coure de 10 ò 12 minuts.

         També els podeu fer de cafè o xocolata, afegint cafè soluble o xocolata en pols a la massa abans de fer les bolletes no importa passar-les per ou batut.