dimarts, 23 d’agost de 2011

ENSAÏMADA de MALLORCA

                     Ensaïmada estil de ES BOSQUET

            Per fer una ensaïmada de devers 800 gr. (aproximadament) necessitareu:
3 ous
125 ml d’aigua
125 gr. se sucre
25 gr. de llevat fresc. (al trobareu al supermercats)
550 gr. de farina de força, + ó –
Saïm per untar

            Foneu el llevat amb l’aigua teba. Afegiu els sucre i els ous. Mesclau-ho tot. Hi podeu tirar tota al farina de cop i anau mesclant. Amasau ben amasat fins que la pasta es desferri de les mans, si és necessari afegiu més farina.
            Quan trobeu que la pasta ja esta bé la deixau dins un ribellet, tapada amb un drap ben net, fins que haguí doblat el volum.
            Passades entre tres i quatre hores, segons sigui hivern o estiu, l’estirau damunt una taula, primer amb l’aplanador i després la ventau amb les mans fins que la tingueu com un llençol, de gran i prim. L’unteu amb saïm per tot i l’enrotllau.
            Abans de començar a enrotllar-la hi podeu posar el farciment. Jo els farciments els faig de cabell d’àngel, de massapà, de torró de Xixona i de xocolata. Quan ja són cuites també les podeu xapar per la meitat i farcir de crema, nata, o xocolata amb nous.
            Una vegada enrotllada la posau damunt una llauna, enroscada com si fos un caragol voltant sempre cap a la dreta, és a dir en el sentit de la agulles d’un rellotge. Perquè puguin fermentar, deixau espai entre volta i volta..
            Les tornau a deixar que fermentin  unes quantes hores, tapades amb un drap o a un lloc que no les toqui l’oratge. Una vegada fermentades les podeu enfornar, amb el forn calent a 180º, entre 12 i 15 m. segons el forn. Alerta que és cremen aviat. Millor si queden un puntet crues a la part de dins.
            Des de què preparau la pasta fins què les treis del forn poden passar de 9 a 12 h segons sigui estiu o hivern.
            Quan les treis del forn les podeu polsar de sucre en pols. I bon profit.
           


divendres, 19 d’agost de 2011

LORCA, ASSASSINAT. LAICISME, JA.

            Aquest dies fa 75 anys que veren assassinar al gran poeta (per ventura el més gran de la generació del 27) Federico Garcia Lorca i coincident amb la visita del Papa, he recordat el seu poema on feia una critica a Pío XI i la cúpula de l’Església, què oblidaven l’amor i l’espiritualitat i abraçaven el poder i els diners.
Grito Hacia Roma.
 Manzanas levemente heridas por finos espadines de plata,
nubes rasgadas por una mano de coral
que lleva en el dorso una almendra de fuego,
Peces de arsénico como tiburones,
tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,
rosas que hieren
Y agujas instaladas en los caños de la sangre,
mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos
caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula
que untan de aceite las lenguas militares
donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma
y escupe carbón machacado
rodeado de miles de campanillas.
Porque ya no hay quien reparte el pan ni el vino,
ni quien cultive hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos del reposo,
ni quien llore por las heridas de los elegantes.
No hay más que un millón de herreros
forjando cadenas para los niños que han de venir.
No hay más que un millón de carpinteros
que hacen ataúdes sin cruz.
No hay más que un gentío de lamentos
que se abren las ropas en espera de la bala.
El hombre que desprecia la paloma debía hablar,
debía gritar desnudo entre las columnas,
y ponerse una inyección para adquirir la lepra
y llorar un llanto tan terrible
que disolviera sus anillos y sus teléfonos de diamante.
Pero el hombre vestido de blanco
ignora el misterio de la espiga,
ignora el gemido de la parturienta,
ignora que Cristo puede dar agua todavía,
ignora que la moneda quema el beso de prodigio
y da la sangre del cordero al pico idiota del faisán.
Los maestros enseñan a los niños
una luz maravillosa que viene del monte;
pero lo que llega es una reunión de cloacas
donde gritan las oscuras ninfas del cólera.
Los maestros señalan con devoción las enormes cúpulas sahumadas;
pero debajo de las estatuas no hay amor,
no hay amor bajo los ojos de cristal definitivo.
El amor está en las carnes desgarradas por la sed,
en la choza diminuta que lucha con la inundación;
el amor está en los fosos donde luchan las sierpes del hambre,
en el triste mar que mece los cadáveres de las gaviotas
y en el oscurísimo beso punzante debajo de las almohadas.
Pero el viejo de las manos traslucidas
dirá: amor, amor, amor,
aclamado por millones de moribundos;
dirá: amor, amor, amor,
entre el tisú estremecido de ternura;
dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se le pongan de plata los labios.
Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
los negros que sacan las escupideras,
los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
directores,
las mujeres ahogadas en aceites minerales,
la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
ha de gritar frente a las cúpulas,
ha de gritar loca de fuego,
ha de gritar loca de nieve,
ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
ha de gritar como todas las noches juntas,
ha de gritar con voz tan desgarrada
hasta que las ciudades tiemblen como niñas
y rompan las prisiones del aceite y la música,
porque queremos el pan nuestro de cada día,
flor de aliso y perenne ternura desgranada,
porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
que da sus frutos para todos.



dissabte, 13 d’agost de 2011

HI HA CRISIS ?.

             Crisis, qui ha dit que hi ha crisis?.
            El PP ho te ben clar, hi ha massa empreses públiques i sobre tot massa funcionaris. Com ho em de fer?. Tancam les empreses i acomiadam el funcionaris. Així ens estalviem els diners. Però i amb els dirigents, que en fem?. Els deixam, son del partit i no podem llevar-los el sou. Al cap i a la fi ja estava pressupostat el sou dels dirigents, i em de protegir els nostres, als funcionaris, és ben igual, ells tenen un lloc fixo per tota la vida.
            Les farmàcies de Castilla-La Mancha  volen tancar per vaga el dia 11 d’agost. I la presidenta (Dolores Cospedal, Dolores, Lolita,  Lola) els ha amenaçat amb una forta sanció si ho fan. Els deu 125 milions d’euros d’un mes. Però ella està de vacances. Què diria el PP si això ho fes el president Zapatero?. Les farmàcies tanquen perquè no poden pagar els medicaments. No les pagueu. Multeu-les. Pagar, no!!!. Sancionar, si!!!. I així recaptareu més diners.
            Quina vergonya!!. Quina vergonya!!!.
            Els diaris diuen què el centre de Madrid estarà tancat 13 dies al trànsit i restringit pels transeünts. I tot això per la vinguda del Papa de Roma.
            Els peregrins què participen a les jornades de la joventut per 175 euros tenen dret a: menjar, beure, jeure, i viatjar en metro o tren gratis.
            I als ciutadans de Madrid i altres els han pujat el preu del tiquet del metro 50 cèntims d’euro. Quina alegria. Visca. Visca. Feis mamballetes. Alegria.
Ja tenim junts una altra vegada el PP i l’Església Catòlica. L’Ultra Nacional Catolicisme, torna a comandar. No sols a Espanya, també a molts altres llocs, recordau el Teea Party americà
            Hi ha crisi. Si. Però tots els dirigents del PP nacional estan de vacances, i si Espanya s’enfonsa, què s’enfonsi. Millor. Així guanyaran les eleccions.
            Hi com què no hi ha diners retallaran l’estat del Benestar. Vendran les empreses públiques als seus amics i rebaixaran sous i pensions. Privatitzaran hospitals i escoles, baixaran l’edat per poder fer feina. No cal que els fills dels obres estudiïn. Millor si son beneits. Més fàcils de controlar.
            Cada diumenge a misseta i els primers divendres de mes, confessió i comunió.
            Em de complir amb la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana. La secta d’en Pere, en Pau i en Constantí.
            Susan (abreviatura de Su Santidad) no cal què venguis a Espanya. No amb els meus imposts. No venguis, jo no t’esper.


dimecres, 10 d’agost de 2011

DITES ESTIUENQUES

      Per sant Pere, enrevoltau la figuera.
      Per sant Llorenç figues a quens.
      Cada cosa a son temps i d'estiu xigales
      La monja l'encen (santa Margalida, 20 de juliol) i el frare l'apaga (sant Bernat, 20 d'agost). pero enguany a estat un estiu un poc diferent, pluja, dies tapats i molta humitat. Amb aigua fresca i un bon ventall ho curarem tot.

dimarts, 2 d’agost de 2011

18 ANYS

        Avui la meva filla petita fa 18 anys. Ja no és tan petita. Però per un pare sempre serà la "nina". Per molts d'anys. Què siguis molt feliç. Salut i força.

TEMPS D'ESTIU

                    La canícula
          És el període de quatre a sis setmanes que va des de finals de juliol fins a finals d’agost, durant el qual fa molta calor. Es creu que comença per santa Margalida i acaba per sant Bernat de Claravall (20 d’agost). Un lleó és el signe rector d’aquest tram. Diu una llegenda què avui apareix al cel un lleó fet d’estels que encalça furiosament el Sol amb el propòsit de devorar-lo. El Sol, per tal de defensar-se i evitar que s’acosti, redobla l’ardència dels seus raigs.

                  Sirius
          És l’alfa de la constel·lació del Ca Major, l’estrella més brillant (Sirius vol dir "molt lluminós") de la celístia; també és anomenada "estrella del matí" o "de l’alba". També era conegut com a stella canicula –o del Ca–, que presidia l’estiu, el temps més pesat de l’any; aquí la denominació de "canícula" a aquesta temporada tan calorosa. Els egipcis es temeren que la crescuda del Nil coincidia amb l’aparició de Sirius –estrella d’Isis– per l’orient precedint el Sol matinal, com un Ca que lladra anunciant la vinguda del riu. Malgrat ser l’esdeveniment principal de l’any, el calendari lunar no els servia per preveure’l, i van fundar un nou calendari en què l’aparició de Sirius establia el Nou Any, que coincidia amb el solstici d’estiu.