dimarts, 2 d’agost del 2011

TEMPS D'ESTIU

                    La canícula
          És el període de quatre a sis setmanes que va des de finals de juliol fins a finals d’agost, durant el qual fa molta calor. Es creu que comença per santa Margalida i acaba per sant Bernat de Claravall (20 d’agost). Un lleó és el signe rector d’aquest tram. Diu una llegenda què avui apareix al cel un lleó fet d’estels que encalça furiosament el Sol amb el propòsit de devorar-lo. El Sol, per tal de defensar-se i evitar que s’acosti, redobla l’ardència dels seus raigs.

                  Sirius
          És l’alfa de la constel·lació del Ca Major, l’estrella més brillant (Sirius vol dir "molt lluminós") de la celístia; també és anomenada "estrella del matí" o "de l’alba". També era conegut com a stella canicula –o del Ca–, que presidia l’estiu, el temps més pesat de l’any; aquí la denominació de "canícula" a aquesta temporada tan calorosa. Els egipcis es temeren que la crescuda del Nil coincidia amb l’aparició de Sirius –estrella d’Isis– per l’orient precedint el Sol matinal, com un Ca que lladra anunciant la vinguda del riu. Malgrat ser l’esdeveniment principal de l’any, el calendari lunar no els servia per preveure’l, i van fundar un nou calendari en què l’aparició de Sirius establia el Nou Any, que coincidia amb el solstici d’estiu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada