dimarts, 23 d’abril de 2013

SANT JORDI 2013

      Feliç diada de Sant Jordi.


JOAN OLIVER [PERE QUART] (1899-1986)



         Més de quaranta anys després d’aquest poema, el problema de la llengua segueix exactament igual. Amb un governa gonella i que lluita només per odi en contra de la llengua. Però no ens doblegaran ni ens faran amollar el mac. El tenim agafat fort dins la mà a punt de llançar-lo. Preferim morir dempeus que no morir agenollats. Mori el mal govern i amb ell tots el gonelles i venuts.

VERSOS ELEMENTALS ALS CATALANS DE 1969. (fragment)

Catalunya, València, les Illes,
tot plegat Catalunya, la Gran,
amb la gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present,
i el futur que ens espera.
Un país malmenat per les grapes d'uns amos,
un mapa que és nostre
i en dir nostre vull dir
dels qui són catalans
per la sang conscient o la tria,
els legítims hereus
d'una pàtria petita, com tantes.
(Puix que tots ho sabem i ho sofrim:
la naixença, ella sola, no dóna,
què és cas! nacionalitat
als venuts, traïdors, botiflers,
ni als lacais i als servils
ni als panxuts embandats,
la fauna profusa dels bords,
Però amb tot, malgrat tot,
operem i avancem,
pacífics, potser pusil·lànimes,
però mai resignats
i sempre tossuts.
Els besavis i els avis i els pares
ens varen llegar,
un poble que malda i s'esplaia
i s'aferma i progressa
-en les arts i l'estudi
i el treball i el comerç, i l'esport
i en els cants i la dansa-
contra vent i esquivant
la traveta, el cop baix,
el parany i l'esquer llaminer,
dreçat, sí, contra el poble
indefens i badoc
que calla i treballa, i que paga!
Un poble que acull, fraternal,
centenars de milers d'homenets
de les pàtries veïnes,
fugitius a tot risc d'unes terres eixorques.
Però som catalans
i ens cal viure i morir catalans.
Com podem dimitir la nissaga?
Altrament, on cauríem?
Descastats, sense arrels,
erraríem pel món sense rostre.
Ni la llar ja no espera qui renega de la pàtria,
miserable germà que ha perdut la bandera.
Perquè som i ens sentim catalans
estimem i cerquem, en la lliure abraçada,
l'esperit i l'exemple
d'altres pobles de races i llengües diverses.
Catalunya, València, les Illes,
la Gran Catalunya,
amb la gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present
i el futur que ens espera.
Tot depèn, sapiguem-ho!
de la fe, de l'amor,
de les obres.
Tot depèn de nosaltres.
Tot depèn, sobretot, de vosaltres:
els joves!