divendres, 17 de juliol de 2015

AVUI FA VUIT ANYS

        Era un desset de juliol qualsevol i un dimarts avorrit, de avui fa vuit anys. Fins que de sobte va deixar d’esser avorrit. Una furgoneta blanca venia de cap a mi. Desfeta, a tota marxa, jo travessant un pas de vianants amb el semàfor en verd i va impactar contra jo, del cop em va aixecar més de dos pams de terra i em va llançar a set metres d’on estava.
        El conductor, covard, va fugir. Jo no, no podia. Començava un llarg malson, d’hospitals i metges, que dura fins avui.
        Ell, el conductor covard, qui sap on és?. A ca seva, a la platja?.
        No li tinc pas odi. Per què odiar és una altra manera d’estimar, i podeu pensar i creure i creure i pensar què allò què és  diu estimar no l’estim pas gens.
        No crec què Déu li envií cap càstig. Per què no hi crec. Però sí què l’Univers algun dia el posarà al seu lloc.
        Som viu, tinc una família què m’estima moltíssim, igual que jo a ells i molts, molts d’amics. Què més puc desitjar?. Si els dos ulls, que aquell conductor covard què va fugir, em va robar.
        Què molts d’anys amics, pugi celebrar el desset de juliol, amb salut i alegria, què aquesta i les rialles no les me va prendre ni les me farà perdre mai. Si perdés l’humor i les rialles, ja no seria en Miquelet

divendres, 10 d’abril de 2015

MORIR D'AMOR

De tant de plorar
tinc sec el cor.
La teva absència
 és el meu dolor.

Moriré d'amor,
a poc a poc
i en silenci,
sense un nom
 per dir al vent.

No em queden més
que dos o tres records.
Una carta, una flor,
un adéu molt curt,
 i un t'estimo.

dijous, 9 d’abril de 2015

UN PETÓ

D'alguna manera
t’hauré de oblidar,
per molt que vulgui,
no és fàcil.

Em falten les forces.

A les nits t'acostes
 i emboliques l'aire.
Els meus llavis s'assequen
 i intento besar-te.

Es molt fred un petó de ningú

dimecres, 8 d’abril de 2015

FELIÇOS

A terminis o al comptat
la vida et passa factura,
però si en cada alegria
hi ha una amargor,
tot infortuni amaga algun avantatge.

Feliços els pobres
perquè saben amb certesa,
que ningú no els estima
per les seves riqueses.

Feliços els què fracassen
perquè sabran qui són
 els veritables amics,
i els que tenen deutes
perquè algú ha fet
alguna cosa per ells.

divendres, 3 d’abril de 2015

LA PLUJA

Tu estaves on
no havies d'estar,
i jo vaig passar,
sense voler passar.
I et vaig veure
entre la gent que
anava i venia amb
pressa aquella tarda,
que anunciava pluja.

El semàfor vermell,
va detenir l'autobús
i la pluja fins que tu,
 em vas mirar.

Tant de temps esperant.
Jo no et vaig cercar.

dijous, 2 d’abril de 2015

LA VIDA

A vegades la vida
es mostra en mil colors.

Pren el nostre pas
i un és feliç com un nen
quan surt de l'escola.

A vegades la vida
 ens regala un somni.
O ens gasta una broma.
 Falten les paraules
i ens despertem
sense saber el que passa.
Sobre una carabassa.

dimecres, 1 d’abril de 2015

RECORDS

Era com el sol de dia
lluna blanca en soledat,
era la pluja de matinada
càlida com un fogó,
i suau com el cotó,
era sempre primavera.

De records que volen sortir,
en tinc la memòria plena.

I m'ha deixat una foto de carnet,
un paper que diu adéu
i l'ànima plena de pena.

dissabte, 28 de març de 2015

LA QUIMERA

Olor d’olives
 i tarongina,
garrofers
 i figueres de moro,
arriba la nova primavera,
la quimera,
i l'esperança
que ahir vas penjar a la finestra.
Recorda'ns.

dimecres, 25 de març de 2015

DE QUAN ESTAVA BOIG

Amb el sol tancat
a la terrassa,
vaig cap al sud.

Deixo aire per respirar,
I llums en vermell.
vaig a tota pastilla,
donant gas a la moto.

De quan estava boig,
tinc el carnet de guillat,
un plànol de l'infern,
i un cel amb goteres,
i remeis pel mal d'amors.

Un vent força sis,
i el vici d'escriure,
rodolins d'amor.

Porto els teu records
en sobres vermells,
liofilitzats,
per prendre’n,
a glops curts.

En fa mal la matinada.
He vist beure un passerell,
petons en espirals,
i pastilles de colors
Salta l'alarma


dimarts, 24 de març de 2015

FLORS D'UN DIA

A les flors d'un dia
que no duraven,
que no feien mal,
que et besaven,
que es perdien.
Dames de nit
que en el seient de darrere
 d'un cotxe,
no preguntaven
si les estimaves,
només si les volies.

A la reina del port
que una nit d'un concert
em va regalar petons amb sal.

Als ulls verds com olives
que robaven la llum
 de la lluna de mel.

Per veure volar els peixos de colors
vaig fer forats dins l’aigua

dilluns, 23 de març de 2015

ASES

Quan l’ase de veïnat brama
la casta és remou inquieta
no fos cosa què la cadireta
els fugis i perdessin la mama

L’ase brama, brama i alça el cul
a la Sala potades i corregudes,
les culpes no són teves ni meves,
idò saps què, les darem al mul.

Com que s’acosten eleccions
 a tots volen acontentar,
tots repetirien, ai pobrissons,
però algú haurà de botar.
No hi ha cadires per tots.

Ase, somera i més ase,
la Sala en va plena
i a prop d’una dotzena,
n’he contat de betzols,
què tots junts no fan vasa,
però els veïnats en duen els dols.

S’acosten les eleccions
i tot son corredisses,
preses i frisors
i alguns de por què tenen
ja duen bruts els calçons

divendres, 20 de març de 2015

LLUNA

A on vas,
lluna de dia,
relliscant pels horitzons.
A on vas,
pàl·lida i freda.
A on vas,
lluna de dia,
lluna de fang i solitud.

On vas negant el sol,
què foscors vols rescatar,
lluna.

A on vas,
d'amagat,
plena i en blanc.

dimecres, 18 de març de 2015

EQUINOCCI de PRIMAVERA

L'equinocci de primavera arribarà amb un eclipsi de Sol.
A partir de les 9.15 hores del proper dia 20, la Lluna començarà a ocultar el disc del Sol, fins a arribar a deixar menys d'un 40% visible a les 10.20.
La paraula equinocci ve del llatí i significa "igualació amb la nit". El proper 20 de març a les 23.45 serà l'equinocci de primavera, i això significa que el Sol es trobarà a Àries, un dels punts de l'esfera celeste on l'eclíptica es creua amb l'equador, fent que aquell dia el Sol surti exactament per l'est i es posi per l'oest, i que el dia i la nit tinguin la mateixa durada.
 A la primavera el Sol creua l'equador en direcció nord, fent que els dies siguin cada vegada més llargs i les nits més curtes a l'hemisferi nord.
         Plutó a Capricorn i a la Casa 2 ens insisteix amb els canvis que venen. Sí ó sí després de les eleccions de maig la política es farà d’una manera distinta, ja sigui pels nous partits, o, pels pactes i coalicions què hauran de fer.
         Urà a Àries, un altra revolucionari, què a més fa una quadratura amb Plutó, confirma una nova manera de fer política.
         Neptú en conjunció amb Mercuri fa que s’aclareixin les idees.
         Per altra banda Mart en conjunció amb Urà a Àries ens anuncia estranyes amistats o coalicions.
         Júpiter a Lleó ens preveu de prendre les coses massa a la lleugera, no poseu les campanes a repicar abans d’hora. 

dissabte, 7 de març de 2015

LES GAVINES

Jugant ahir per la sorra
somiava volar.

Anar-me'n jugant amb el vent,
vaig créixer prop del mar,
al costat de les roques.
Un dia vaig aprendre a volar.

I me'n vaig anar lluny
aquell dia,
sense mirar enrere,
 pensant que mai tornaria.

Damunt de la sorra,
 prop del mar,
al costat d'unes roques
que no poden volar,
com les gavines.

I me’n vaig més trist avui
que aquell dia,
que sense mirar enrere
vaig pensar que mai tornaria

dilluns, 2 de març de 2015

ALS ULLS VERDS

A les flors d'un dia
que no duraven,
que no feien mal,
que et besaven,
que es perdien.
Dames de nit
que en el seient de darrere
 d'un cotxe
no preguntaven
si les volies.

A la reina del port
que una nit d'un concert
em va regalar petons amb sal.

Als ulls verds com olives
que robaven la llum
 de la lluna de mel.

Per veure volar els peixos de colors
vaig fer forats dins l’aigua.

divendres, 27 de febrer de 2015

UN VELLA CANÇÓ

Una vella cançó
passada de moda,

Que invoca
els petons de l'ahir
i els torna a posar
a la boca.
I ens pren,
i ens porta,
i ens fereix,
i ens mata,
tan dolça
i tan ingrata,
una vella cançó.

dijous, 26 de febrer de 2015

VIDA

Els meus ulls que miren,
les meves mans que toquen,
la meva llengua i la meva boca
donen fe de vida.
De vida per tot arreu,
de vida per onsevulla,
de qualsevol manera,
i, malgrat els pesars.

vida,
vida de la meva vida,
vida que dóna vida,
vida,
vida que captura,
vida que riu,
vida que besa,
vida,
vida benvinguda,
vida que convida,
vida,
vida que fa mal,
vida que mata,
vida que mor,
vida,
vida companya,
vida per bandera,
vida.

Els somnis pendents
i els fracassos complerts,
la memòria i l'oblit.
Les llums i les ombres,
amb la mel i el vinagre.

Donen vida, vida.
Vida.

dimecres, 25 de febrer de 2015

CUIDAU-VOS

Cuidau bé el vostre corral
què no hi entri un animal
i vos ho faci tot malbé.
Què un ase que jo sé
va dir orellut al porc,
i tu, sanat i eixorc.
No parlis d’ètica ni moral
si no ets home ben cabal.
Que jo mai manllevaria
allò que no sé cuidar.
Si no ho sé manejar
ben aviat ho tornaria,
què és gran bogeria,
menjar sense tastar.

dissabte, 14 de febrer de 2015

PER UN SANT VALENTI DIFERENT

El Princep Blau. Encara somies amb el teu príncep blau, no siguis boja, si és què alguna vegada n’hi ha hagut algun (cosa què dubto mol, per no dir què és impossible), ara ja no en queda cap, tots ja són casats amb la seva princesa.
         Tampoc no et creguis tot el què conten les cròniques de la Cort. La Ventafocs, potser si què va anar al ball del castell, però no duia sabates de vidre, amb els balls  i les voltes que feia s’haurien rompudes. Per tant no és veritat que les perdés i el príncep les va trobar. Pler tant el dia següent no va anar pel poble cercant qui les havia perdudes. I la pobre Ventafocs va seguir la seva vida dins la cuina, fregant i fent menjar per la madrastra i les seves filles, i allà és va quedar, dolguda i maltractada.
         I la Bella Dorment. Vos penseu que cap príncep, curro i guapo,  és volia arriscar a entrar dins un bosc, fosc, humit, ple de llops, ossos, esparregueres i moreres plenes d’espines. Ell estimava més el seu cavall que a qualsevol jove per guapa què fos i no el volia esposar a cap perill. Per tant la joveneta no és va despertar mai. I encara ara espera, si no és morta, què algú li don una besada.
         Ca, tot això són vuits i nous i cartes què no lliguen. I de la Caputxeta Vermella què me’n direu, se’n fotia de l’avia malalteta i no va voler què els llenyaters i els casadors matessin el llop, i ara li diuen Senyora de Feroç.
         Jo a la meva dona me l’estimo tot l’any, i molt, i no només avui. Això només és una festa comercial per enganar els babaus.