El febrer ja és arribat i els ametlles han florit.
Ja
em passat el dijous jarder (llarder o gras) segons els llocs és diu d’una
manera o l’altra.
A
mi de petit m’ensenyaren que entre el dijous jarder i el darrer dia (el dimarts
abans del dimecres de cendra) s’havien de menjar el porquim que quedava, ja que
després venia la quaresma i eren quaranta dies de dejunis i abstinències.
I
fer coques o ensaïmades amb tallades o carabassat.
Avui
ja quasi ningú no fa ni dejunis ni abstinències. Ni tan sols el capellans. Segurament
és que massa gent ja no creu amb aquestes coses.
Molt
malament. Els hauríem de fer, pensau que sortim de l’hivern i si aquest temps feim
dejunis, arribarem a punt per l’operació bikini. La cosa sagrada i la tradició
és una gran bogeria. Amb dejunis i abstinències no podem agradar a un Déu que
ni hi és ni se’l espera. I tanmateix no ens fa gens de cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada