diumenge, 29 de gener del 2012

FRAGA, MINISTRE FRANQUISTA

          Totes les dictadures s’aferren a la mitologia i a la gràcia de Deu, amb la franquista passa el mateix. I en aquesta democràcia nostra a la vegada, la transició ha teixit certs mites que són això, mites, però no el que en realitat va succeir.
          Fa uns dies que va morir Fraga, els mitjans en canten lloances. Però Fraga va ser ministre d'una dictadura i com a ministre de la mateixa va justificar, consentir i donar el vistiplau per assassinats extrajudicials i assassinats a seques, així com per a una llarga llista de tortures i altres abusos de la dictadura militar de llavors, que es va construir , no ho oblidem, sobre el cop d'estat a un govern legítim.
          Així són les coses. Les lloances caldria que les cantéssim als que segueixen tirats en fosses, als que van morir o van sobreviure a les tortures de la policia dictatorial, als que omplien el carrer per reclamar democràcia i justícia, o als que van estar durant anys en camps de treball o empresonats. Res d'això s'ha fet ni sembla que s’hagi de fer.
          La democràcia no la va portar Fraga, ni el rei. La democràcia la van dur els que van lluitar per portar-la, no els que estaven defensant la dictadura. Això és tòpic, però com què sembla no quedar clar ho dic.
          L'únic que es pot dir de Fraga és que va aconseguir unificar a la dreta i donar-li el vernís suficient per guanyar unes eleccions en aquesta democràcia nostra que segueix sense haver condemnat el cop d'estat de 1936 ni el franquisme, gràcies als vots en contra de aquest PP que Fraga va construir i tan democràtic diu ser. Aquesta és la realitat, la resta és història ficció.
          Però Espanya segueix essent una Espanya negra, com en temps den Goya, no grisa, negra.
          La dreta nacionalista espanyola (PP) i la dreta nacionalista catalana (CIU), dreta al cap i a la fi, es donen la mà a la Cambra baixa de l'Estat Espanyol i al Parlament de Catalunya per aprovar retallades i més retallades. El que el capital ha unit que no ho separi el nacionalisme. El Congrés dels Diputats ha dictat un "Decret Llei de Mesures Urgents", el que ve essent jo el cuino, CiU m'ajuda a servir-lo i vosaltres us ho mengeu, si o si. Ja ens ho avençava, Sáenz de Santamaria, fa uns dies, amb aquesta cara de pena i bona nina què te i que sembla què no ha romput mai un plat, “això farà mal, al·lots, això farà molt mal”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada