dilluns, 27 de desembre del 2010

DE NADAL i ALTRES HERBES

           Nadal, pau, amor i bons desitjos.
           A tot això ho diem de veritat o només és perquè som a Nadal. Cada any per aquest temps ens tornem més bons. I dia 10 de gener tornarem a ser com abans, rancorosos, gelosos, malpensats i uns pobres desgraciats que no podem sofrir a ningú, sobre tot que sigui més ric, més guapo i més jove que nosaltres.
         Això no és possible, quasi mai les coses no són blanques o negres, són com els moixos que de nit tots són grisos.
         No ens ha tocat la loteria, però és igual tenim salut. Hipòcrites, i perquè hi jugàveu?, per perdre, NO.
         Un bon propòsit per l’any que ve es canviar, però de veritat. Amb tots els sentits. personals, humans, i sobre tot econòmics.
         Vos heu adonat què falten valors tan essencials com poden esser, l’amistat, la sinceritat, la generositat i sobre tot ens falta humilitat. De tot ens necessitem una gran dosi, o doble dosi.
        Tothom té drets, drets, drets. I deures?.
       Com eduquem els nostre fills?.en llibertat o llibertinatge?
       El meus pares m’educaren en llibertat. Llibertat vol dir tenir drets, però també deures, és a dir responsabilitat.
      Abans quan veiem a una persona major, l’ajudàvem o li cedíem el seient que ocupàvem. Ara no, fins i tot les mares estan dretes perquè seguin els seus pobres fills. Segur què estan molts cansats!!!.
      Quan vos topeu amb algun veïnat pel carrer, vos atureu per demanar-li com és troba, per la salut, pel marit o els fills. No, tots tenim massa pressa.
     Ens pensem esser lliures, però no és veritat, estem presoners de les preocupacions, del temps i sobre tot dels diners.
     Responsabilitat és precisament això, sabre mesurar les coses. Fer les cosses justes. Estam massa pendents de coses inútils i de la targeta de plàstic. Alguns en tenen de 5 ó 6 bancs diferents, i quan no hi crèdit a una, n’empra una altra. I seguim endeutats.
     Penseu què el pare Estat vos pot treure de totes? Aneu equivocats. Sou vosaltres que vos heu d’estrenya el cinturó.
    Tenim una gran crisi, sí, però no és només econòmica. És una gran crisi de valors, tots pensem què li pertoca al altre arreglar-la, però si cadascun no hi aporta el seu gra de sorra i fem com els bons mariners, tots a la una, no ens en sortirem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada