dimarts, 28 de juny del 2016

No truqueu a la meva porta, a casa som gent decent

Enhorabona, heu guanyat les eleccions.
Heu parlat, heu dit que aquest Govern ho ha fet molt bé, que endavant, que poden seguir fent el que vulguin amb els vostres diners, que poden seguir agafant un tall per a les seves necessitats, que és injust que alguns estiguin processats o a la presó.
Heu donat el "vistiplau" a la corrupció, a les retallades en sanitat i educació, a la llei mordassa, a la Lomce, a l'abandó de refugiats, als mandats de la troica, a les ordres de la UE, a l'augment de la pobresa, als comptes de Panamà, als finançaments il·legals.
Heu dit que tot està bé, que el sistema funciona, que tot s'hi val.
Però si algun dia, el vostre Déu no ho vulgui, les multinacionals es mengen els vostres negocis, si la gent no entra en els vostres bars, a les vostres botigues perquè no tenen diners per gastar i heu de tancar, i us veieu al carrer, llavors, no truqueu a la porta.
Si algun dia, el vostre Déu no ho vulgui, un robot o els ajustos de personal us manen a l'atur i per no poder seguir pagant la hipoteca, el vostre estimat banc us desnona, llavors, no truqueu a la porta.
Si algun dia, el vostre Déu no ho vulgui, la vostres fills no se'n van de casa perquè no troben feina o s'han d'anar a malviure, a "fregar plats" fora d'Espanya, llavors no truqueu a la meva porta.
Si algun dia, joves gavinots, el vostre Déu no ho vulgui, al pare se li acaba els diners i el vostre nivell de vida trontolla, llavors, no truqueu a la porta.
Si algun dia, obrers porucs, el vostre Déu no ho vulgui, us quedeu sense les engrunes que el vostre estimat govern té a bé concedir-vos, doncs, no truqueu a la porta.
Si algun dia, el vostre Déu no ho vulgui, no podeu jubilar-vos i encara que us facin mal els ossos heu de seguir treballant fins als 65 o els 70 anys, llavors, no truqueu a la porta.
No truqueu a la porta. No us molesteu, a casa meva no hi ha lloc.
Està plena de amics, de solidaris, de lluitadors, d'inconformistes, de poetes, de ximples d'esquerres, de passats de moda, de somiadors. De captaires, de refugiats, de famolencs. De nens que no sopen, de nens treballadors, de nens soldat. De nenes casades, violades, oblacionadas. De pares a l'atur, de dones maltractades, sense drets, mal pagades. De pàries, de moderns i vells esclaus, d'emigrants, d'exiliats, de negres en pasteres, de serventes explotades. De marginats, de LGTB, de desnonats, de colpejats per les seves idees.
No. No truqueu a la meva porta, perquè la meva casa està plena de gent decent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada