NO, AMB EL MEU VOT

            No era això. No. Jo no vaig votar-vos perquè emprareu el meu vot per donar suport al PP. Si hagués volgut què el PP ostentés la batlia, el meu vot hagués anat directament a ells. Però ara ja està fet. I què Déu ens guardi d’un ja està fet

            Jo no crec (no puc o no vull creure) el què diuen pel poble. Tal volta perquè a en Lladonet el conec des de que érem al·lots puces, què jugàvem pel carreró del Turó (de can Bonico o dels cagaions) hem nec a creure-ho.

             Ara ja està fet, em dius. Ara ja no val plorar. Abans, abans deia en canyot.

            Vos desitjo sort i ventura. Segur què la necessitau. I més a n’aquest temps d’austeritat que diuen s’acosta.

            Penseu què vos deixaran fer les coses importants a vosaltres? Què vos donaran el diners què necessitareu?. Deixa què ho dubti. Fareu la feina i ells tindran la glòria. Cosa molt PePera.

            Si voleu que les coses us vagin mig bé podeu cercar-vos uns bons assessors político-jurídics, perquè el què són ells, no saben fer una O amb un tassó i la meitat dels funcionaris tampoc, ho sé per experiència pròpia.

            Però, si així ho voleu, si així ho teniu, si així vos va bé, no patiu a mi també m’hi anirà, si vosaltres pensau què és pel bé del poble. Alerta (Hitler també assassinava en nom i pel bé del poble).

            Què vols què et digui, enhorabona. Idò, ENHORABONA,

            Ara estic tot gojós de tenir dos cosins dins l’ajuntament. Ja, ja, ja.

         Toca riure, somriure o fer bona cara, idò ho farem. Ulls espolsats i cara alegre.

            Però el cor està trist. Batega lentament. Com si li manqués l’oxigen. Les plantes, els arbres, de cop s’han assecades. El bosc de sobte ha tornat gris, marró. Les fulles cauen, s’esmicolen, tornen cendres. Si no hi ha pins ni arbres, tampoc hi haurà pinyons, ni cucs, ni vida. Què li passa al bosc?.

            Tampoc seré a l’Ajuntament el dia 11. Perquè?. Per veure com uns homes i dones juren, davant un Santcrist i un missal. Fariseus què és peguen cops pels pits i llavors no van mai a missa. Separats, mares fadrines i vídues d’home viu. A un estat aconfessional no hi pot haver aquests signes.

            Cares noves, cares velles. Gent què no sap, gent què sap. Gent què no sap i no vol saber i el què és pitjor, no sabrà mai. Som massa vell?. No. Estic al punt en què sé més per dimoni (recordau què som el nét del dimoni) què per vell.

            Però en sé moltes de coses. Per ventura massa.

            Heu deixat molts de cadàvers pel camí, per arribar aquí on sou, però alerta, els morts a vegades tornen. I vos dic una cosa, no és dolent anar al cementiri, el dolent és quedar-hi.