dimarts, 21 de juny del 2011

SOM BENEITS ELS D'ESQUERRES?

Primer agafaren als comunistes,
jo no els vaig defensar, no era comunista.
Després agafaren als jueus,
jo no els vaig defensar, no era jueu.
Llavors se’n dugueren els catòlics,
jo no els vaig defensar, tampoc era catòlic.
Finalment vengueren per mi,
però ja no quedava ningú per defensar-me.
(Beltor Brecht)

             Ja sé que ni tan sols som família, però si t’esgarrifes i tremoles d’indignació per cada injustícia què és fa dins el món, som companys, què és molt més importat.
            Algú se’n recorda de les coses bones què va fer Felipe González, quan era president?. Segurament què molt poca gent. I en va fer mortes de bones!.
            En canvi quasi ningú és vol recordar de les coses dolentes que feu el Sr, Aznar. No, ningú. Només recorden que és podia fer feina a balquena, què construíem a marxes forçades. Construir, construir, construir. No importava com ni de quina manera. A ran de mar o noves urbanitzacions terra endins. Ran de mar què ara és queda buit, a terra endins queden urbanitzacions fantasmes. Ara no hi ha feina, però algú té el diners d’aquells guanys.
            Les dretes són molt intel·ligents, en canvi les esquerres són massa beneits. Quan les esquerres fan les coses malament les recordam i els ho retrèiem. A les dretes els ho perdonam tot.
            Quina llàstima tenir memòria de peix (només tres segons). Per això, perquè els d’esquerres som racionals, viscerals i ens indignam per les coses mal fetes. En canvi els dretans, no. Només pensen amb els seus guanys. Per ells la prevaricació, el suborn o la corrupció és una cosa normal.
            D’aquesta manera la dreta va guanyant les eleccions a tota Europa. Prest ens en penedirem. Però segurament serà massa tard.
            Cal sortir al carrer i dir no als governs a l’ombra, els mercats i la banca. No és possible que ens comandi algú a qui nosaltres no em triat.
            Són la banca i els mercats qui ens han ficat dins aquest merder, qui han arriscat els diners i els han perdut. I ara volen què siguem nosaltres, qui els paguem.
            No és això, amics meus, no és això.
            Els retalls seran durs, molts durs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada