A tots els dirigents del PSOE i als demés que els
pugui interessar.
Culpa, de qui
és la culpa de què el PSOE perdi elecció rere elecció?. O no voleu que parli de
culpes per no ser com l’església.
A mi
també m’agrada més parlar de responsabilitats.
Jo, que
som un republicà d’esquerres convençut (i ja en som la tercera generació), em
costa entendre que hi hagi gent aferrada al poder i no el vulguin amollar,
podeu conat que pensen aquells que la política els hi duu fluixa.
Record quan
en Felipe González, desprès de les eleccions de 1993, que va guanyar per poc,
va dir “He entendido
el mensaje, vamos a cambiar”. Tres
anys després, van perdre les eleccions a mans del feixista Aznar.
Bé, quasi
vint anys després, el PSOE i els seus dirigents sembla que segueixen sense
entendre res.
Heu fet congressos,
vos heu barallat per comandar, persones per damunt d’idees. Empentes i travetes
per ocupar llocs davanters, sense importar si són els millors o els què necessita
el poble. Els ha designat el partit. De dalt han posat els amics, els que no
els fan ombra, els que diuen sempre amén.
Que queda
d’aquell partit que jo vaig conèixer de ben a prop als finals dels 70’s. Pens
que sols vos queda el nom, PSOE, i a més pens que és ben hora de canviar-lo. És
igual si el nom és una herència llunyana. Hi ha coses que no poden ser per tota
la vida i quan sigui necessari canviar-ho s’ha de fer, sense por ni nostàlgia.
És més
que necessari un canvi, un gran canvi, una catarsi què giri el partit de dins a
fora, de damunt a baix, com una butxaca.
Per començar
em de canviar el nom, Partit Socialista, i ja en tenim prou, això de Obrero i
Español, ja està massa desfasat, antic, decimonònic. I abans de que em digueu
què és una herència, vos diré que les herències estan per això per fer-ne el que ens convingui, (quans de pares hi ha
que canvien una casa gran que els deixà el seu pare per dues cases més petites
pers seus fills), és lícit i legítim.
A la
dreta sols hi ha un partit, el PP, per què l’esquerra no és pot unir.
Però el
nou partit ha de ser un partit que engresqui als electors, amb valentia, força,
possibilitats i sense mentides.
Un partit
que cregui que la cosa pública és bona i funciona, que els serveis socials han
d’estar realment al servei del poble, una separació església-estat i que cada
un comandi a ca seva, sense cap privilegi per a cap religió. Estat laic. Escoles
públiques i gratuïtes, sanitat pública i gratuïta, pensions públiques i ben gestionades.
Sense ajudes publiques a bancs que no han sabut gestionar els seus recursos. Un
partit federal que cregui fermament que Espanya és pot convertir en República,
una però moltes, és a dir un estat Federal i que cregui en les nacions que la formen,
respectant i protegint tot allò que els fa diferents, llengua, costums i
cultura.
No sobren
funcionaris, sobren assessors nomenats a dit. Prohibit per llei que siguin
parents fins a segon grau dels politics,a qualsevol lloc de l’estat i el número
el just i necessari, no aquestes barbaritats que hi ha ara, segons el polític
de torn.
Els corruptes
ho han d’esser mai protegits pel partit.
Els mandats,
reduïts a dues legislatures, per llei. Ja que em fan por i em causen pena el
polítics fermats al sou i al rol i vergonya de veure que hi ha diputats que n’han
fet de la política una professió i és passen legislatures sense dir ni piu,
només llepen la ma del que l’anomena.
Amics del partit socialista o vos fermau ben forts les espardenyes
o, a poc a poc anireu perdent el poc poder que vos queda i és una llàstima per
què el PP encara ho fa molt més malament que vosaltres.
Escoltau el poble quan parla, però escoltau-lo de veritat.
Bé, vos podria dir moltes més coses, però si he aconseguit despertar-vos
la consciència de que és necessari canviar ja em don per satisfet. I no ho
prengueu a rialles o vos acabareu d’enfonsar.
I la veritat és què em sabria greu. Jo no vull que em
comandi ni un rei, ni l’església ni els feixistes. El meu pare sempre em va
educar en Democràcia i Llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada