dilluns, 29 d’octubre del 2012

TRENTA ANYS DESPRÉS D’ACCEDIR AL PODER



         Ja fa molt de temps que la gent no creu en el PSOE perquè s'han adonat i bé ho vam poder comprovar en l'última legislatura que s'han girat massa a la dreta, fent cas omís dels ciutadans i ignorant gairebé totalment a la classe obrera (encara que en les seves sigles si que es diuen OBRERS).
         Per tot això estan patint els daltabaixos electorals i els seguiran patint si no refan totalment el partit i canvien de rumb. Necessitem partits d'esquerres, però que siguin d'esquerres i facin polítiques d'esquerres.
         No es tracta només d'un canvi de líder, que també, sinó d'un canvi total de política, que heu canviat tant, que ha girat fins a l'extrem que el PP i el PSOE són dos partits que es regeixen pràcticament pel mateix programa, el del PP, naturalment, que, és el lacai a Espanya del neoliberalisme més ferotge. Però, i el PSOE, qui és? A on va? Que vol?
         Per què els socialdemòcrates no se separen del PSOE? Sembla que els hi fa vergonya. O és por. Perquè cal vincular-se a la vella guàrdia corrupta? Per allò de que “el que se mueve no sale en la foto”.
          Al PSOE l’urgeix una renovació RADICAL DE NOMS I PROGRAMA que aconsegueixi donar una resposta d'esquerres a la crisi (sense ser anti sistema, ans al contrari, sent la salvaguarda de la Constitució, la democràcia i de la classe mitjana i treballadora)
         Cal la refundació del partit. Un nou Suresnes, un nou Congrés Extraordinari. Qualsevol cosa d'una dimensió tan excepcional que presenti, cara a l'opinió pública fonamentalment, un PSOE completament diferent i renovat en les persones, les estructures i les propostes. Aquest Congrés ha de tenir un eix vertebrador fonamental, la renúncia a l'exercici de l'acció política com a mera forma de consecució del poder. El partit ha de posar el seu ideari en la transformació de la societat per mitjà de l'acció en tots els àmbits possibles i no només rentar la cara i dir el què vol sentir algú en temps d’eleccions. Si ens assimilen a la partitocràcia imperant mai en sortirem del mal pas. El poder no ha de ser un fi en si mateix, només un mitjà per transformar la societat. No podem oblidat les nostres arrels. I sí, cal canviar persones. Com es pot fer una renovació ideològica representada pels mateixos? I qui ens la creurà?
         I la República i el republicanisme  què tenia el partir, Quan el tornarem a recuperar? Molts encara l’estam esperant.
          La Llei electoral està feta perquè s’alternin els dos partits majoritaris i els estatuts dels partits perquè guanyin els de sempre. Són pràcticament els mateixos des de la transició, estan massa acomodats, arrelats i domesticats. Cal saba nova, idees noves.
          Les bases del PSOE, se senten en la seva majoria, com a veritables socialistes. Són molts anys votant a un partit al qual creiem socialista. Els votants sembla que comencen a reaccionar, ajudem-los a què el socialisme, torni d'una vegada per totes a ser la casa comuna.
         I els nom de PSOE, ja és ben hora de canviar-lo, amb PS, partit socialista, si és de veritat ja en tenim prou.
         Reflexionau i canviau o vos seguiran fugint vots pels esqueixos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada